Corrupció politica.

Les persones que no ens dediquem a la politica, a la gran economia o simplement tenen diners, tenim una gran desconfiança amb la justicia.Desde temps remots sabem que la justicia es un concepte abstracte que s'aplica per a fer just el sistema politic de cada moment.Ja siga amb el capitalisme, amb el feixisme o amb el mal anomenat socialisme real la justicia es la coartada per fer possible les maximes injusticies.

La corrupció del poder politic a occident ja es un mal instalat i que dificilment marxara.A arrelat fort i ha creat tota una xarxa dins de la societat.

De tant en tant, per tal de disimular tanta porqueria, apareix algun cas que acaba siguent jutjat.El cami sol ser el seguent:

1. Un dels membres de la trama corrupta ( enfadat, fotut, cornut, trait) agafa tots els papers de la trama i va a contar-li la historia a un fiscal, jutge, periodista, politic del partit contrari, etc.

2. Amb la historia del delator comença una campanya per fer avançar la historia de cami al jutgat.Es publiquen als periodics amics tota una serie de informacions que donen verosimilitut al asunt ( a vegades obliden el secret de sumari deixant al acusat quasi sense cap defensa publica) i es crea un ambient public propici a que siga investigat per la policia.

3. Comença el judici amb tota una gran parafernaria de medis de comunicació.Les primeres sesions son seguides amb molta atenció i en algunes ocasions a les radios fan porres sobre com pot acabar tot aquest sainet.Quant ja fa una setmana que ha començat tot ninguna portada recorda res.

4. El judici acaba i dona sentencia.En el pitjor dels casos tot s'arregla amb una simple inhabilitació i una multa.Normalment acaba amb absolució.

5. Entremig de tot aquest embolic els que de debo manen arreglen el problema amb un canvi de favors.

La absolució de camps i costa no te res de sorprenent.Un jurat popular no ha entes que dos politics amb cert poder com camps i costa no es poden corrompre per dos trajes i han obviat que aquest es nomes la punta de una gran conspiració per enriquir a determinades persones i empreses que es diu gurtel.

El capital juga amb les cartes marcades.

pd.Al magnific bloc lalineadewallace.blogspot.com hi ha un interesant article al respecte que jo signe desde el principi fins al final i a mes una cançó meravellosa de la gent de la gossa sorda que teniu aci.

Mor fraga, la vida sigue igual....

Despres de una llarga enfermetat ha mort Manuel Fraga.

La premsa va plena de articles mes o menys elogiosos amb la figura de aquest senyor.Els que li tiren floretes diuen que Fraga fou clau per a la arribada de la democracia a espanya, que fou un senyor honrat que no tenia ni un xavo i que tenia un humor propi dels veins i veines de galicia.

Aquells que estan en contra de la figura de Fraga recorden que fou ministre i alts carrec  amb Franco.Que de aquella etapa queda la signatura del afusellament de julian grimau (membre del pce) i la brutal carrega policial en Vitoria durant una vaga de treballadors.Tambe li recorden moltes frases fora de to durant la epoca democratica.

Es evident que Fraga no fou un santet.Va viure el franquisme i es va beneficiar de ell.I va fer alló que es podia esperar de un funcionari de una dictadura.En la epoca democratica va exposar un discurs propi de la dreta espanyola.Ja sabeu, molta bandereta, molt capellà i bisbe i una relació estreta amb el capitalisme i amb  el que queda de la societat feudal a andalusia i altres parts.

Va ser diputat, eurodiputat, president de galicia i alt carrec a alianza popular i al partit popular.El tema de galicia es sempre curios.La esquerra sempre diu que si fraga guanyava les eleccions era per la altisima abstenció dels gallecs.Quant van guanyar el psoe i el bng sembla que aquesta circumstancia no es va donar...vaja tela...Ja m'agradaria saber mes de galicia.Deu de ser un poble curios.En plena epoca de euforia autonomista els gallecs anaven a votar per referendum el tema autonomic i que fan fer aquestos senyor? Doncs es van abstenir en massa mostrant una total indiferencia a la questió regional.A part d'aquestes bobades sociologiques meves sembla evident la alta presencia de un caciquisme que deu estar molt agrait a fraga.

A mi sempre em quedara la curiositat de saber qui va financiar alianza popular quant la van fundar.El finançament dels partits politics sempre m'ha causat interes.Supose que alli es on esta de veritat el poder politic.

La historia posara a cada u en el seu lloc.Cada dia es fa mes evident que la famosa "transició democratica" fou una simple adaptació del franquisme a la democracia capitalista.Uns petits retocs per a fer posible aquella frase que diu:"que tot canvie per a que tot contiue igual".

El nostre amic loquillo

Ahir disabte Loquillo va actuar a alcoi al teatre calderon.El espectacle va durar hora i mitja i feia repas de les millors adpatacions musicals de textos poetics que ha fet el cantant català durant la seva trajectoria musical.

El teatre estaba prou ple i es veia una mitjana de edat prou propera a la meva.Gent que hem viscut com creixia loquillo musicalment desde els seus principis en la musica rock.Loquillo es un home que te una mentalitat musical potent que fuig de la frivolitat de altres moviments musicals com el pop.El concert musicalment fou impecable i perfecte.Amb un só de guitarres meravellós, un contrabaix delicios, un piano correcte i un violi acceptable.

Loquillo va tenir moments de complicitat amb el public.En una cançó pasejava per el pati de butaques, en un altra es posava les ulleres i feia broma amb la seva edat, dedicava una cançó sobre la mort de salvador puig antich a ovidi montllor, etc...

Feia molt de temps que no veia a loquillo damunt de un escenari i em va agradar molt.Un dia de zaping televisiu el vaig vore en una tertulia televisiva en un programa de llibres de tele madrid que dirigia Sanchez Dragó.I se que escriu en articles de premsa al periodico i altres mitjans.

Es podria dir que es politicament incorrecte.Canta en castellà i te opinions que no sempre cauen be en una clase politica acostumada a una cultura mes domesticada.Tema per el que a catalunya no aconsegueix triomfar del tot.El regim politic nacionalista li barra el pas a tv3 i molts espais culturals.La dificultat de tota la vida del artista que te una mica de compromis amb el seu present.

Us deixe un video per a que us feu una idea del que fou el concert.

Uns fanatics agredeixen a sopa de cabra.

Al mes d'agost de 1991 a Cardedeu el grup "sopa de cabra" actua a les festes del poble.No fa molt ha fet un disc en castellà i un grup de joves els amenaça i els llança pedres.Els membres del grup tracten de defensar-se demanant-los una mica de respecte.Al final com sempre guanyen els fanatics.Es pot dir que afortunadament aquesta colla de impresentables son minoria a catalunya la societat es mes plural, afortunadament.

Algu espera algo del any 2012?

Ja estem al dos mil dotze.

Ja ha passat el nadal i totes aquelles festes tan consumistes, tan cristianes, tan solidaries i tan tan.......

Tot passa i tornem al present imperfecte amb crisi economica (caldria dir recesió?) amb fabriques que tanquen i desapareixen, amb ajuntaments que no tenen un euro per a res i amb hospitals que tenen que tancar llits per reduir la asistencia medica.

Vivim amb por per pedre la faena i amb aquesta perdua pedre el nostre estil de vida que portavem fins ara.Amb la caseta, el cotxe, les vacances i de tant en tant alguna esquadra en la filà.Tot va tan apressa....que es dificil saber on acabara tot.

Els optimistes diuen que aquest moment es temporal i que molt prompte tornara tot a ser igual (o semblant) al mon en el que viviem.De fet hi ha tota una religió que aposta per el pensament positiu i que es basa en que tothom podem ser uns "triomfadors".Bien.

El que esta clar es que aquest mes ja cobrarem menys diners.El augment del IRPF estatal i el autonomic ens fara tenir uns quants euros menys (i aixó que els peperos deien que mai pujarien els impostos).

I es fa evident que a la societat no existeix cap contrapes per plantar cara a tot aquest embolic.La gent del 15-M estan un poc desapareguts (jo mai he vist amb claredat tot allo dels "indigants") i la esquerra clasica i els anarquistes continuen flipant amb una societat masoquista a la que putejen tot el dia pero que despres acaba votant de manera inesperada al pp o al psoe ( en catalunya ciu).

Podem esperar algo bo del any 12.Jo no ho veig clar.