En un bloc amic, "la senda oscura", he trobat aquest video que es va fer fa anys per recordar el que van ser els anys en que es va fer a alcoi i algun poble mes, el moniatic.El moniatic fou una resposta ingeniosa al que va ser el mediatic un festival musical preparat per la gent del pp i que va tenir una vida efimera i va costar un monto de diners.
Del moniatic queda la sensació agradable de que es poden fer coses sense diners i amb molta imaginació i autogestió.I el moniatic va correr la vida que va correr el seu principal organitzador, el ateneu cultural el panical, va anar lentament desapereixent i un dia va morir amb molta pena de la gent que l'estimavem de tot cor.
Com tot en la vida el moniatic no tornarà i ens quedara gravat aquells dies de estiu tan meravellosos.Ai que moniatos que som tots i totes!
Centenari enric valor
dimarts, d’octubre 30, 2012
dissabte, d’octubre 27, 2012
Hugo mas el gran artiste alcoià
Com no tot pot ser desgracies.He trobat a internet aquest video del artiste musical Hugo Mas.Cada dia ho fa millor i servidor es treu el barret davant aquest gran artiste alcoià.
Felicitats noi!
dijous, d’octubre 25, 2012
Anna serrano, la regidora "doncs"
En la entrevista tractava de demostrar que les gestions per canviar de empresa concesionaria del teatre calderon habia estat excelent.Recordareu que a finals de la temporada pasada ( entre maig i juny) la regidoria de cultura va decidir que el cost de la gestió del teatre calderon era excesiva i calia que una nova empresa amb un cost menor es fera carrec del teatre.Entre mig diversos personatges de la cultura varen demanar que continuara el gestor que hi habia fins aquell moment ja que pensaven que no ho habia fet mal i que habia demostrat seriositat.Pero la decisió estaba presa i entre pitos i flautes el proces per trobar una empresa que es fera carrec del calderon ha durat uns quants mesos mes dels previstos.Recordeu que hi habia la previsió de començar al setembre amb una programació i que tot començara a finals de novembre amb la mostra de teatre a la que li canvien el nom aquest any.
La regidora ha dit que en la gestió del teatre tindran en compte la opinió de tothom perque la cultura es una cosa que cal que tingui totes les sensibilitats i gustos de la societat alcoiana.Caldra vore si es aixi.
Mes graciós es el comentari sobre el perque no ha començat la programació a principi de novembre.La regidora serrano ha dit que son respetuosos amb al fira de cocentaina.Que bons que son!
La empresa concesionaria es allo que es diu una UTE ( unió temporal de empreses) entre empreses de valencia i alcoi.Rafa Jordan es el director i sembla ser que algun dia d'aquestos es reuniran amb els jefes de la regidoria de cultura i ens diran quina programació hi ha per als mesos de novembre, decembre i gener.
La privatització dels espais culturals de la ciutat no ha millorat excesivament el nivell cultural ni ha costat mes barat.Pero aquesta historia ja es vella i ni a la dreta ni a la esquerra els interesa tocar massa la paradeta.Quant mana el pp posa als seus coneguts i quant mana el bloc posa als seus.I aci pau i alli gloria!
La regidora serrano tambè te el embolic del concert de sabina i serrat del mes de juliol, aquell que no tenia que costar RES.I que de sobte ha aparegut una factura de 21000 euros.Que meravella de gestió!
Per mi el pitjor de tota la intervenció radiofonica es el total desconeixement de la regidoria sobre el cost anual del teatre calderon.Tenen una estimació del que pot costar pero no ho tenen clar.Son un total desastre en la gestió i tot per les quotes de poder que acaben per posar a gent sense cap experiencia en regidories com la de cultura.I anna serrano no es la unica que demostra la poca experiencia en aquestes materies.
dissabte, d’octubre 20, 2012
La musica del poble.Al tall diu adeu.
Cal reconeixer que la musica de al tall no era inocent.Estaba contaminada del discurs del nacionalisme de joan fuster i la seva visió catalana de la realitat valenciana.I per tant aquestos musics van tenir que participar en aquella estupida batalla de valencia que va separar als valencians durant els primers anys de democracia i autogobern.
Pero a pesar del pes politic del seu discurs aquesta gent eren musics i feien musica.I per tant cercaven a la musica nous estils i gent amb la que poder compartir la estima per aquesta musica nostra que tambè va mes enlla de les nostres fronteres.I veien a argelia o a qualsevol indret de la mediterrania elements comuns que poder barrejar sense cap prejudici ni idiomatic ni religios ni identitari.
He vist a al tall en directe un monto de voltes i he gaudit de ells.I he ballat aquelles cançons i mes de un cop les he cantades amb emoció i sentiment.
Cançons recordant la discriminació que patien els valencians que parlaven en la seva llengua com el tio canya.Aquella canço que parla de la batalla de almansa amb aquell regust fusterià.Aquella que parla de la central nuclear de cofrents.
I tambè les cançons populars de la nostra terra que no sempre son tristes.Que molt a sovint convident a la festa i a beure vi.Com aquell disc "posa vi, posa vi".
Perque al tall son moltes coses.Perque mes de trenta anys donen per moltes coses.Quasi totes bones i admirables.I perque pense que sense ells no hi hauria o no seria posible el poder gaudir del moment actual de la musica valenciana.Un moment esplendoros i esperançador.
Ells obriren el cami i sempre els hi estarem agraits.
dijous, d’octubre 11, 2012
9 d'ctubre extrany i estrafalari
Doncs ja ha passat el nou d'octubre.
I ha passat amb aquella manera extranya de celebrar la festa dels valencians que tenim els alcoians.
Mirem com a valencia baixen aquella banderota del ajuntament.Com la fan passejar per el centre de la ciutat.Com canten els valencianets alló de " per ofrenar noves glories a espanya".Mirem com la extrema dreta surt al carrer a dir burrades contra catalunya.Mirem com els del bloc fan la puta i la ramoneta.De mati van a la precesso de la senyera i per la vesprada comparteixen espai amb el mon catalanista.
Pero tot alló passa a valencia que sembla una ciutat que viu encara a la batalla de valencia.Aixó si.Sense tanta bomba i tanta violencia.
Pero a alcoi fa moltisims anys que vam assumir que les tesis de joan fuster sobre la nostra identitat son les mes exactes.Evidentment ningú pot discutir que parlem català.Pero a partir de ahi tot es molt discutible.Es discutible si la senyera va amb blau i coronada o sense blau ( al nostre poble la senyera porta sant jordi oh!). Es discutible el perque la moixaranga es el himne dels valencians o es el himne el del mestre serrano ( aquell de les glories a espanya).Es discutible el perque el director del diari ciudad (un diari molt franquista i que ho fou molts anys) es el triat per llegir un manifest que sembla reivindicar questions socials que estan allunyades del esperit de un dia com aquest.
I finalment es molt discutible que els valencians pensem que el nou d'octubre es la data de naixement del poble valencià quant tothom es conscient de que abans del rei jaume els valencians ja existiem.El que naix amb jaume es un nou model de regne ( feudal i autoritari cal recordar) que tampoc es diferenciava tant del model dels musulmans ni del anterior del reis gods.
Per aixó sembla prou raonable la critica del pp a determinats actes del tripartit per celebrar el nou d'octubre.
Menció a part merix la pobre programació cultural amb la excepció de un meritori concert de miquel gil i un recital pau miquel a la glorieta.Vols dir que no hi habia dos duros per fer alguna coseta millor que el comerç de llibres i artesania a la glorieta?
Pd. Aquest bloc anima al ajuntament a posar un carrer al cantant i actor ovidi montllor i mengual.
Nou d'Octubre a Alcoi from ARAMULTIMEDIA TV on Vimeo.
I ha passat amb aquella manera extranya de celebrar la festa dels valencians que tenim els alcoians.
Mirem com a valencia baixen aquella banderota del ajuntament.Com la fan passejar per el centre de la ciutat.Com canten els valencianets alló de " per ofrenar noves glories a espanya".Mirem com la extrema dreta surt al carrer a dir burrades contra catalunya.Mirem com els del bloc fan la puta i la ramoneta.De mati van a la precesso de la senyera i per la vesprada comparteixen espai amb el mon catalanista.
Pero tot alló passa a valencia que sembla una ciutat que viu encara a la batalla de valencia.Aixó si.Sense tanta bomba i tanta violencia.
Pero a alcoi fa moltisims anys que vam assumir que les tesis de joan fuster sobre la nostra identitat son les mes exactes.Evidentment ningú pot discutir que parlem català.Pero a partir de ahi tot es molt discutible.Es discutible si la senyera va amb blau i coronada o sense blau ( al nostre poble la senyera porta sant jordi oh!). Es discutible el perque la moixaranga es el himne dels valencians o es el himne el del mestre serrano ( aquell de les glories a espanya).Es discutible el perque el director del diari ciudad (un diari molt franquista i que ho fou molts anys) es el triat per llegir un manifest que sembla reivindicar questions socials que estan allunyades del esperit de un dia com aquest.
I finalment es molt discutible que els valencians pensem que el nou d'octubre es la data de naixement del poble valencià quant tothom es conscient de que abans del rei jaume els valencians ja existiem.El que naix amb jaume es un nou model de regne ( feudal i autoritari cal recordar) que tampoc es diferenciava tant del model dels musulmans ni del anterior del reis gods.
Per aixó sembla prou raonable la critica del pp a determinats actes del tripartit per celebrar el nou d'octubre.
Menció a part merix la pobre programació cultural amb la excepció de un meritori concert de miquel gil i un recital pau miquel a la glorieta.Vols dir que no hi habia dos duros per fer alguna coseta millor que el comerç de llibres i artesania a la glorieta?
Pd. Aquest bloc anima al ajuntament a posar un carrer al cantant i actor ovidi montllor i mengual.
Nou d'Octubre a Alcoi from ARAMULTIMEDIA TV on Vimeo.
dijous, d’octubre 04, 2012
O juguem tots o trenquem la baralla
Esta clar que la crisi del capitalisme es més forta del que es pensava mes de "uno" i de dos.La fallida del model economic basat en la construcció de habitatges amb el recolçament del sistema financer i de un turisme amb una enorme competencia del nord d'africa ha posat tot pates amunt.
I encara que no de manera massa forta, la resposta de la ciutadania ja es present als carrers.Fa uns dies als carrers de madrid una protesta a prop del parlament espanyol va comportar un forta repressió amb imatges dures.La escena ja es coneguda.El parlament super vigilat per la policia i en un moment la tensió es desborda i la policia procedeix a repartir palos per tot arreu.I com son tan democrates sempre acabe rebent qui menys ho espera i qui menys preparat esta per a fer front a aquella violencia.Perque cal dir-ho clar.A determinades manifestacions cal anar una miqueta preparat per fer front a determinades agresions.Em fa molta pena aquella gent amb les mans alçades cridant allo de "estas son nuestras armas".No son conscients de que en una baralla amb profesionals de la violencia com son els antiavalots les tenen totes les de pedre si no prenen mesures de autoprotecció.
El fet de apareixer al dia seguent a la tele rebentant el cap a una xiqueta no amedranta als comandament del ministeri del interior.A mes ja fan per amagar el numero de cada policia darrere de la roba per impedir ser denunciats.
La escalada represiva ja es present desde fa temps.
En aquest bloc ja habiem parlat de la fastigosa moda de les ordenances municipals sobre civisme en les que es regulava quasi tota activitat ciutadana al carrer i privatitzant aquesta per profit del capitalisme.Ja pot ser amb els nombrosos anuncis i propagandes al carrer ja pot ser amb nombroses cadires i taules de terrases que s'apoderen de la ciutat.O amb les camares que capten qualsevol detall de la teva vida.
Xiquets i xiquetes, ens hi juguem molt.O fem un pas endavant per ser els amos de les nostres vides o sera el capital amb els seus bioritmes el qui ho fara.I per aquest objectiu cal alguna cosa mes que bona voluntat, cal organització.
I encara que no de manera massa forta, la resposta de la ciutadania ja es present als carrers.Fa uns dies als carrers de madrid una protesta a prop del parlament espanyol va comportar un forta repressió amb imatges dures.La escena ja es coneguda.El parlament super vigilat per la policia i en un moment la tensió es desborda i la policia procedeix a repartir palos per tot arreu.I com son tan democrates sempre acabe rebent qui menys ho espera i qui menys preparat esta per a fer front a aquella violencia.Perque cal dir-ho clar.A determinades manifestacions cal anar una miqueta preparat per fer front a determinades agresions.Em fa molta pena aquella gent amb les mans alçades cridant allo de "estas son nuestras armas".No son conscients de que en una baralla amb profesionals de la violencia com son els antiavalots les tenen totes les de pedre si no prenen mesures de autoprotecció.
El fet de apareixer al dia seguent a la tele rebentant el cap a una xiqueta no amedranta als comandament del ministeri del interior.A mes ja fan per amagar el numero de cada policia darrere de la roba per impedir ser denunciats.
La escalada represiva ja es present desde fa temps.
En aquest bloc ja habiem parlat de la fastigosa moda de les ordenances municipals sobre civisme en les que es regulava quasi tota activitat ciutadana al carrer i privatitzant aquesta per profit del capitalisme.Ja pot ser amb els nombrosos anuncis i propagandes al carrer ja pot ser amb nombroses cadires i taules de terrases que s'apoderen de la ciutat.O amb les camares que capten qualsevol detall de la teva vida.
Xiquets i xiquetes, ens hi juguem molt.O fem un pas endavant per ser els amos de les nostres vides o sera el capital amb els seus bioritmes el qui ho fara.I per aquest objectiu cal alguna cosa mes que bona voluntat, cal organització.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)