Centenari enric valor

dimarts, de setembre 27, 2011

vesprada de futbol


Eixia de la faena per anar a pendre el cafe del mati i hem vaig trobar a un conegut del poble.Xarrant sobre açó i alló em va convidar a vore un partit del cd alcoyano al collao.
"Tu has anat abans al collao?"

Si.Fa alguns anys ( molts anys) anava amb amics al camp.
Vam entrar per la zona de tribuna (jo anava a gol b amb la gent de la penya litro y litro).Alli vaig vore que la edat dels presents era un poc elevada i basicament masculina.
A prop nostre teniem de veins al anterior alcalde sedano, al diputat peralta, al regidor santacreu, a la ex-regidora patri blanquer i algun senyor amb diners.
El teatret del futbol, ja siga en tercera o en segona es mes o menys el mateix.Jugadors de dos equips que peguen pilotada amunt i pilotada avall.Alguna patada amb mala llet.Algun judar teatrero que simula amb mes o menys fortuna.I els aficcionats que expulsen tota aquella mala llet que arrasten durant la setmana.
Normalment que pateix les ires del "respectable" es el arbitre i els seus ajudant.Vore a persones tan "honorables" de alcoi dient tot tipus de pestes i barbaritats no te preu.
De les meves experiencies anteriors vaig obserbar que ja no es beu tant alcohol com abans.Nomes es permet la famosa menta i alguna cervesa.I el fet de fumar puros esta molt mal vist per la nostra societat tan puritana.

Es fan negocis al futbol?
Pocs.Aixó era fa anys quant la gent amb dinerets es juntaba aci al collao i es contaven les penes i intercanviaven informació.Ara ja quasi no acudeixen els politics.
La gent del pp si que pujen al collao perque a sedano li agrada el futbol i sempre pots agafar algun votet.Pero, no cregues que molts.
Al final del partit la gent marxa del camp decebuda.Un partit que semblaba mes que guanyat acaba amb un empat decepcionant.Uns culpen al arbitre, altres als jugadors i els que menys al pobre entrenador Porras al que li acusen de ser molt inexpert en aquesta categoria.

I a tu que et sembla aquell estudi que deia que el alcoyano en segona portaria a la ciutat tres milions de euros?
Home, un poc exagerat si que es.
Pero tambe es clar que el fet de el alcoyano estiga en segona te un impacte economic.El que no tinc tan clar es la quantitat.El temps ho dira...
A pesar de tot reconec que vaig pasar una vesprada agradable veient tot aquell espectacle humà.

dissabte, de setembre 17, 2011

nosaltres els "gordos"

Es divendres.
Estic sol a casa.
La dona esta en un sopar de empresa i la xiqueta esta amb la seva tia a Alacant.
Pense en anar al cine.Pero els trailers de les pelis no em fan el pes i em quede a casa.
Veig mentre sope els telenoticies que diuen que la reunió dels "liders" europeus ha estat un fracas.Be, no diuen aixó, diuen que no han pogut arribar a un acord.
I mira que habien posat il·lusió i mira que estaba el senyor representant del tresor nord americà.
I despres hi habia noticies sobre sucesos estrafalaris i politcs espanyols dient-se de tot i no dient res.Sembla que als socialistes els hi preocupa ara el tema fiscal, oh my god!
Despres a la tele fan pelis, algun documental com el que va fer la dos sobre el barri de can tunis en barcelona i la ració setmanal de salvame, aquell programa que es capaç de estar parlant de un tema (de un sol) tota una vesprada.
Pero buscant em trobe amb un programa sobre "gordos".Jo tinc algun problema de sobrepes i quasi sempre visc aquesta problema amb certa angunia.El programa consisteix en rehabilitar i re-educar a unes persones que no han estat prou atentes amb la seva alimentació i s'han convertit en persones malaltes i que pesen una barbaritat.
A diferencia del programeta que feien en cuatro on tractaven de vincular a la familia del gordo/a en aquest programa agarren a la personeta i la envien un mes a un espai on li fan canviar els habits.Li fan fer exercici, li boneguen si menja molt,etc....
Supose que es un tractament semblant al que fan a les persones que tenen una adició.
El programa tracta dos casos.
El de un senyor que pesa 321 kg i el de una senyora que pesa 234 kg.
La dona es passa tot el dia plorant perque li costa tot molt i a mes te una familia que la desprecia.De fet el seu home no li fa massa cas.
El home basicament no pot ni caminar amb tot aquell pes que te.
Com que la tele es alegria i no amargura acaben el reality amb bon rollo.Els dos perden pes, abracen als seus professors, un negre musculat i una rubia esbelta i prometen portar-se be i no deixar-se arrastrar per la mala vida.
El problema basic com podreu entendre radica en la falta de autoestima.
No deixa de ser lamentable el poc respecte que es sol tenir a les persones amb sobrepes.Estem a una societat tan obsesionada per la imatge que no arriba a pensar en res mes.
Que coses tenim els occidentals, nosaltres preocupats per el nostre sobrepres i arreu del mon gent morint-se de fam.

dissabte, de setembre 10, 2011

anonimat als blocs

Fa unes setmanes amb un amic blogger vaig tenir una amistosa conversa sobre el anonimat a internet.La historia es mes o menys aixi.En un comentari al seu bloc vaig dir el seu nom sense cap mala intenció.Em va eixir de manera natural com si fos una conversa al carrer.El amic von kassten em va corregir i em va fer pensar sobre tota aquesta historia dels "anonimats" a internet.
Jo tinc la sort o la desgracia de viure a un poble petit com alcoi.A alcoi tothom (o quasi) es coneix.Determinats mecanismes socials encara son vius i es facil saber qui es qui.Saber on treballa, quina familia te o en quins espais de la ciutat es mou.
Al nostre poble han existit (abans que inventaren aço de internet) gent que escribia a revistetes i panfletos posant algun seudonim.Es pot pensar que aixi uno pot escriure amb mes llibertat sense aquell aborrit "politicament correcte" tan de moda i tan castrador del pensament
Tambe a vegades el anomimat nomes es una impostura mig paranoica que no es massa creible i que no porta enlloc.
Jo tinc un anonimat relatiu ja que em coneix molta gent a alcoi i sap que escric aquest bloc que te tan poc trellat.
Amb aquest post el unic que pretenc es obrir la porta a pensar el anomimat en el mon bloc.

dimarts, de setembre 06, 2011

Entre serelles i el sindicalisme groc


El cap de setmana pasat la gent del 15-M d'alcoi i la colla ecologista la carrasca van juntar forces per anar a serelles a contar el que ha passat amb la barbaritat de aquesta urbanització.
Tenien tot un programa fet amb un munt de activitats que van cumplir amb mes o menys puntualitat i amb algunes tormentes inesperades.
Jo em vaig arribar un ratet i em va semblar una bona idea i de passo vaig tractar de vore com funcionava aquesta gent del 15-M de la que s'ha parlat prou en els ultims temps.
La gent present en aquesta acampada ( que es com es deia la activitat) pensen de manera prou optimista que el nou ajuntament agafara els diners que la empresa luxender va deixar com a finaça al ajuntament per desfer els aspectes mes desagradables de la urbanització de serelles.
Que ho diga la gent joveneta del 15-M es comprensible perque son joves i idealistes i....pero que ho defensen els veteranos de la colla ecologista la carrasca es preocupant.
En fin.La esquerra sempre somiant i la dreta manan en politica i en economia, no saben res els fulanos aquestos!!
I aquest migdia els senyoritos de ccoo i ugt fent el tonto en una concentració en la que no hi habia ni 20 persones.
Aixó si.Aquestos individus anaven acompanyats de la mal anomeda esquerra alcoiana amb la gent del bloc-esquerra unida.De tant en tant cal presumir de ser progresista o comunista o el que siga amb tal de no fer faena.
Tot aquest escenari el veia desde la feina amb la tristesa de haberme acostumat a aquest teatret tan lamentable.
M'agradaria creure que la gent joveneta del 15-M ens sacsejara del somni capitalista i ens fara vore la utilitat de la valentia i el compromis amb la realitat pero tinc la impressió de que ja estan tan contaminats com qualsevol de nosaltres amb mes edat.