Centenari enric valor

divendres, d’agost 24, 2007

30 años despues de la legalizacion del pce

Paseando por las calles de Madrid he sido incapaz de no fijarme en los carteles que el PCE ha sacado para sus fiestas anuales y, ya de paso, la celebración de los 30 años de su legalización. Después de 30 años se les puede decir, sin que tiemble ni un segundo la voz, la labor encomiable a favor de las facciones del viejo mundo, entre las que ocupa un puesto privilegiado como controlador de clase. Brindemos por estos 30 años de descomposición, brindemos por el aislamiento, por la ruptura de todos los lazos sociales, por la enajenación y la alienación total en la que nos encontramos. Brindemos pq ya no nos diferenciemos en nada de cualquier otra mercancía. Aplaudamos por ser capaces de sentirnos más reconocidos con los objetos que con las personas."Esta ofensiva del capital en España, basada en unos modos políticos de dominación diferentes a los de la llamada etapa franquista, demostró la inevitabilidad de la democracia, haciendo resucitar multitud de cadáveres del viejo mundo: los partidos de izquierdas e izquierdistas, los sindicatos, la política con sus elecciones y su parlamento, sus profesionales y su eterno distanciamiento de la vida real. En pocas palabras: la mistificación general, mistificación que tiene por objeto superar la crisis y frenar el empuje proletario (evidente hasta bien entrado el 77), siendo el papel de la izquierda el hacer cumplir dicho proyecto, bien desmoralizando o simplemente reprimiendo al proletariado. Es por lo demás su tarea dados sus intereses reales (gestión propia del capital). La crisis que afecta a la fracción del capital español no hace más que evidenciarlo, así para superarla, todas las tendencias del capital, desde la más grotesca (la extrema derecha) hasta la más radical (la extrema izquierda) devienen como iguales, y hasta el lenguaje, consignas y modos de relación que establecen no se diferencian en su necesidad de justificar coma sea la esclavitud asalariada. Las llamadas al orden, a la responsabilidad, al mantenimiento de la democracia por encima de todo, a la defensa de la producción capitalista, a la revalorización de todos los valores que se hunden (familia, trabajo asalariado, patria...), hacen que todos, desde Carrillo a Martín Villa, desde el PNV hasta la OIC, reaparezcan en la escena española interpretando una muy vieja obra donde el mal a exterminar es el proletariado. De ello resulta que la izquierda y extrema izquierda no son mas que una variante del programa del capital"Extracto de "La huelga de los trabajadores de Ascón. Miseria del sindicalismo"Todos unidos bajo un mismo programa y un objetivo común: terminar con la clase obrera y una vez derrotada comenzar la reconcialización.

dimarts, d’agost 07, 2007

el prestige taca als voluntaris

El Prestige taca els voluntaris

Arran del desastre del Prestige, milers de persones que van participar en la neteja de la costa restaren exposades a substàncies tòxiques. Ara, la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica ha presentat el resultat d’un estudi sobre les repercussions en la salut dels voluntaris.
Han passat més de quatre anys des que, el 13 de novembre de 2002, s’enfonsà el petrolier Prestige davant les costes gallegues, amb més de 77.000 tones de combustible a l’interior. La marea negra va afectar milers de voluntaris, la majoria pescadors, que van participar en la neteja de la costa. Mal de cap, dificultats de respirar, irritació als ulls, problemes gastro-intestinals, alteracions psicològiques i trastorns del son van ser els primers símptomes observats en les persones que van estar en contacte amb el fuel. Pescar o netejar fuel es va convertir en “un problema de salut pública”, com va denunciar el grup de sanitaris de la plataforma Nunca Máis.
En veient aquesta situació, la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR) va impulsar l’“Estudi epidemiològic de les repercussions clíniques, biològiques i funcionals de l’abocament de fuel del vaixell Prestige sobre la salut respiratòria en mariners de la costa de Galícia” (estudi Separ-Prestige), per a avaluar l’impacte a llarg termini de l’exposició al combustible sobre la salut respiratòria. El projecte l’ha dut a terme un equip multidisciplinari de pneumòlegs, epidemiòlegs, toxicòlegs i experts en genètica del CHU Juan Canalejo (la Corunya), del Centre d’Investigació en Epidemiologia Ambiental (Barcelona), de l’Hospital Clínic (Barcelona), del Departament de Biologia Cel·lular i Genètica Mèdica (UAB, Barcelona) i de l’Hospital 12 de Octubre (Madrid). És el primer estudi científic en tota la història de les marees negres que n’analitza – en profunditat i a llarg termini– la repercussió respiratòria. L’estudi s’ha desenvolupat en dues fases. Quasi 7.000 respostes. La primera fase es va acomplir entre el gener de 2004 i el febrer de 2005, d’un any i mig a dos anys després de la catàstrofe. S’hi va utilitzar un qüestionari per recollir informació sobre la participació en la neteja del fuel i la presència de símptomes respiratoris i valorar-ne possibles associacions. Aquest qüestionari es va adreçar a 9.050 mariners i mariscadors associats a 44 confraries gallegues, i va ser emplenat per 6.869 persones, més del 75% dels associats, que es considera una taxa de resposta elevada. La participació alta, sens dubte reflecteix el compromís i la responsabilitat ciutadana dels mariners afectats. El 63% dels participants van declarar haver fet activitats de neteja.
La segona fase es va estendre del juliol de 2004 al febrer de 2005, i va consistir en un estudi clínic i de funció pulmonar, completat amb la recollida de mostres d’aire exhalat per a determinar marcadors pulmonars d’inflamació i estrès oxidatiu, i l’extracció de sang per a estudis de toxicitat genètica. Es va aplicar a 800 mariners, grup representatiu dels enquestats prèviament, format per 600 individus que havien participat en tasques de neteja i 200 que no. El treball de camp es va fer in situ, a les localitats dels afectats. S’hi va utilitzar una unitat mòbil dotada de consulta mèdica i laboratoris, i es van recórrer 17,5 quilòmetres de la costa gallega.
Més exposició, més perill. Els resultats de la primera etapa de la investigació acaben de ser publicats en una prestigiosa revista científica internacional de pneumologia, l’American Journal Respiratory and Critical Care Medicine. S’hi destaca una prevalença de símptomes respiratoris (tos i expectoració cròniques, dificultat de respirar a la nit, obstrucció i degoteig nasal) en els mariners i mariscadors que van participar en la neteja. Aquests símptomes van ser més importants en el grup de persones més exposats, és a dir aquells que van netejar durant més dies i més hores cada dia, i que van fer un nombre més gran de tasques (recollir fuel a la mar, netejar vaixells, platges i roques, per exemple). En contrast, la intensitat dels símptomes va ser menor en els mariners que s’havien posat màscara més sovint. De la mateixa manera, a l’estudi es detecta una disminució dels símptomes associats a la participació en la neteja del fuel a mesura que augmenta el temps transcorregut des de l’exposició.
El doctor Joan Albert Barberà, ex-president del Comitè Científic de la SEPAR, codirector del projecte i pneumòleg, assegura que, ara com ara, la majoria dels símptomes respiratoris a què es refereix l’estudi es concentren en signes d’inhalació per via aèria: tos o irritació aguda produïda pels compostos volàtils, característic dels abocaments de fuel. Segons Barberà, allò que es vol determinar és si aquestes efectes poden produir un perjudici a llarg termini. “La investigació serveix per a determinar si el contacte amb el fuel té efectes tan nocius en el sistema respiratori com té, per exemple, el consum del tabac”, afirma l’investigador català. “El fet és que hi ha més informació sobre què passa als animals i al fons marí que no sobre l’afectació a la salut de les persones”, afegeix el codirector del projecte. Ara està pendent que el Ministeri de Sanitat i Consum aprovi la tercera fase de la investigació, que consistiria a determinar si, sis anys després, els símptomes persisteixen. D’aquesta manera es donaria resposta als resultats obtinguts a la segona fase.
Per a Miquel Porta, catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), aquests treballs són importants perquè per primera vegada s’analitzen en persones els efectes no aguts, no immediats i perquè demostren que l’exposició al fuel en aquells que van fer tasques de neteja no fou irrellevant, sinó que es va produir en “dosis biològicament efectives, en concentracions que, en entrar dins de l’organisme (especialment per inhalació o per la pell) i entrar en contacte amb el material genètic, van causar allò que s’anomena efectes biològics precoços”. Segons el catedràtic de la UAB, el fet que tinguessin aquestes alteracions en una part dels qui hi van estar exposats no significa que hagin de desenvolupar malalties com el càncer.
Les dades d’aquest primer estudi indiquen que la participació en les activitats de neteja del fuel del Prestige no va ser innòcua, sinó que va originar trastorns respiratoris que van persistir durant un llarg temps després de l’exposició. Per aquest motiu, caldrà obtenir més dades en futures investigacions. Però, per no haver d’arribar a aquests extrems –estudiar la repercussió en la salut d’un vessament de fuel–, les autoritats governamentals s’han d’adonar de la gravetat del problema i establir mesures per a evitar un altre desastre com aquest. Aquest accident, com també el que hi ha hagut a Eivissa, ha de servir també d’avís seriós a totes les companyies navilieres perquè extremin les mesures de seguretat i assegurin la qualitat i la professionalitat dels seus treballadors.

dilluns, d’agost 06, 2007

manifest en favor del compromis

MANIFEST per la Dignitat Política i en defensa del Compromís pel País Valencià

Davant el trencament dels acords que donaven sentit a la coalició Compromís pel País Valencià per part dels diputats i diputades del Bloc i de la corrent minoritària d’EUPV, Esquerra i País, el passat 16 de juliol de 2007 i vista l’actitut sectarista i indigna amb que tant el Bloc com les dues diputades de Esquerra i País han gestionat el suport i la confiança dels votants d’esquerres del País Valencià, volem manifestar:• Totes les persones que donàrem suport a la proposta de Compromís pel País ho fèrem des de la consciència que la unitat de les forces d’esquerra és la única possibilitat de promoure un canvi polític real al nostre País i frenar les polítiques de dretes que estan duent a la desfeta dels serveis públics i del nostre territori. Calia frenar un desenvolupament difícilment sostenibles que ha amagat la persistència de problemes molt profunds que afecten els mateixos fonaments de la vida col·lectiva: problemes de medi ambient i territori, de model de creixement, de cultura i de llengua, de consistència social i nacional del nostre país. Aquest canvi suposava també un canvi en les formes de fer política, allunyades de la corrupció i dels interessos partidistes i sectaris. Bloc i les diputades d’una de les corrents minoritàries d’EUPV, Esquerra i País, han demostrat amb la seua actitut ser els millors valedors de la corrupció moral i política que els votants de Compromís volíem erradicar de la nostra política i de Les Corts.• La proposta del Compromís pel País es fonamentava en la idea de recuperar la confiança en la classe política i en els valors de dignitat i coherencia que sustenten l’esquerra. El trencament unilateral per part del Bloc i de la corrent minoritària d’EUPV, Esquerra i País, dels acords del Compromís, l’intent destitució com a síndica i d’expulsió de Glòria Marcos del grup parlamentari i la imposició de mesures contràries als acords presos en la Comissió de seguiment de la coalició és una acció inmoral que va contra la cultura de les organitzacions d’esquerres del País Valencià i mostra un manca absoluta de respecte als votants que donàrem suport a les candidatures del Compromís.•Tant el Bloc com la corrent minoritària d’EUPV, Esquerra i País, promouen amb la seua actitut un model de societat i de país basat en el pur benefici individual, en l’especulació amb els vots i amb les opcions polítiques dels votants als que ens han enganyat per tal de fer-se amb uns escons a Les Corts que, sense els acords adoptats en el marc de la coalició del Compromís, mai hagueren aconseguit. Els votants de Compromís pel País sospitem que darrere la manera de fer política del Bloc i de la corrent minoritària d’EUPV, Esquerra i País, s’amaga una dubtosa moralitat, un fort clientelisme i, pot ser, pressions externes que no tenen res a vore amb l’interés col·lectiu i amb les raons que ens varem mobilitzar com a votants del Compromís pel País.• Davant la degradació institucional i pública de la vida política que suposa l’actitut del Bloc i de les dues diputades de la corrent minoritària d’EUPV, Esquerra i País, cal una resposta per part dels qui hem estat votants i membres actius de la coalició de Compromís pel País. No podem caure en la inhibició o la resignació i demanem en aquest moment crucial un compromís per la dignitat a tots els moviments cívics i socials, a sindicats i a la part més viva i activa de l’esquerra de la nostra societat. En este sentit, l’actitut dels diputats del Bloc i de la corrent minoritària d’EUPV, Esquerra i País, es pot considerar de “nou transfugisme”, donat que la seua voluntat suposa alterar i subvertir el sentit del vot de les persones que donàrem majoritàriament suport a la coalició Compromís pel País. Alguna cosa ha de canviar al País Valencià, en la política i des de la política, si no volem que la degradació de l’esquerra arribe a ser tan destructiva com irreversible.I des d’ara mateix volem manifestar la decisió de donar personalment i col·lectivament suport a aquelles persones i col·lectius que defensen els principis que varen mobilitzar la coalició del Compromís pel País. Així mateix demanem que, sense pretextos ni interessos partidistes, es recupere la dignitat i el respecte als votants d’esquerres. Així mateix, i per últim, demanem que es respecten els acords que sustenten la creació de la coalició Compromís pel País Valencià i es reprenga el seu esperit fundador en el marc de la comissió política de seguiment de la coalició.Adhesions i suport a aquest manifest: moviment.pel.pais@gmail.com

dijous, d’agost 02, 2007

mes censura del rei d'espanya

Los humoristas gráficos del periódico vasco Deia recibieron esta semana con sorpresa el anuncio de la fiscalía de la Audiencia Nacional para hacerles declarar ante el juez Fernando Grande-Marlaska por un supuesto delito de injurias al Rey. La noticia la hizo pública la Audiencia Nacional a través de El País, y tiene lugar diez meses después de que los periodistas Josetxu Rodríguez y Javier Ripa publicaran un artículo y una fotocomposición en el diario Deia en octubre de 2006, con el rey cazando un oso ebrio en Rusia. Posteriormente se publicaría también en el diario Gara.
Lo primero que se publicó, el 28 de octubre de 2006, en el número 222 del suplemento satírico Caduca hoy, editado por el diario Deia, fue una fotocomposición realizada por los humoristas Rodríguez y Ripa en la que junto a una imagen del Rey y un oso muerto se señala bajo el título de "Estaba cocido", en mayúsculas: "Mitrofán era un oso de feria, lo metieron en una jaula y lo pusieron a tiro del Rey tras emborracharlo con vodka y miel. ¿Lo harían para que estuviera en igualdad de condiciones?".
Poco después, el 31 de octubre de 2006, en el mismo diario se publicó un artículo titulado Las tribulaciones del oso Yogi, elaborado por un supuesto filósofo Nicola Lococo, que fue reproducido por Gara el 2 de noviembre, en el que se destacaba que las autoridades de una región rusa habían iniciado una investigación, debido a las presiones de asociaciones internacionales, para esclarecer la muerte de un oso que estaba borracho en una cacería privada.
Esta actuación se suma al procesamiento de los dos periodistas de El Jueves y el secuestro de esta revista por otra viñeta alusiva a la familia Real.
La querella por esos textos, firmada por el fiscal jefe de la Audiencia Nacional, Javier Zaragoza, fue presentada el 4 de enero de este año, más de dos meses después de la publicación de la fotocomposición y del artículo, por considerar que en éste "se vierten una serie de expresiones vejatorias, humillantes, atentatorias contra la dignidad y el honor del jefe del Estado, manifiestamente superfluas e innecesarias para el ejercicio de la libertad de expresión".
Zaragoza considera que se trata de un delito de injurias graves al Rey fuera del ejercicio de su cargo, previsto y castigado en el artículo 491 del Código Penal, que sanciona esa conducta con una multa. Respecto a la fotocomposición, el fiscal señalaba: "De acuerdo con el contenido del artículo citado, para apoyarlo y hacerlo más hiriente y vejatorio, (...) Rodríguez y Ripa realizan la composición cuyo único y exclusivo afán es trasladar a los lectores la imagen del Rey de España como un alcohólico". Sin embargo, la portada del suplemento satírico de Deia fue publicada tres días antes que el artículo.
Requerimiento
La fiscalía solicitaba en la querella que se requiriera a los directores de Deia y Gara para que identificasen a los autores del artículo y de la fotocomposición, que aportasen ejemplares originales de los periódicos correspondientes a la fecha de publicación de los artículos y la fotocomposición y que se tomase declaración como imputados a los tres querellados. El fiscal ha ratificado, ante la pregunta del juez Grande- Marlaska, la petición de que se tome declaración a los querellados.
El artículo 491 del Código Penal establece que las calumnias o injurias al Rey cuando no está en el ejercicio de sus funciones serán castigadas con la pena de multa de cuatro a 20 meses. El punto segundo agrega: "Se impondrá la multa de seis a 24 meses al que utilizare la imagen del Rey (...) de cualquier forma que pueda dañar el prestigio de la Corona".
Este artículo fue esgrimido la semana pasada por la fiscalía para reclamar el secuestro, aceptado por el juez de la Audiencia Nacional Juan del Olmo, de la revista satírica El Jueves por una caricatura de los Príncipes manteniendo relaciones sexuales para criticar la decisión del Gobierno de subvencionar cada nuevo nacimiento con 2.500 euros incluso a parejas, como la de los Príncipes, que no necesitan la ayuda.
En este caso, la acción de la fiscalía fue una denuncia en lugar de una querella. Los ejemplares con la caricatura salieron a la venta el 18 de julio y fue secuestrado por orden del juez Juan del Olmo dos días después. El 25 de julio comparecían ante este magistrado el dibujante Guillermo y el guionista Manel Fontdevila. En el caso de Deia y Gara, la fiscalía no pidió el secuestro de estos diarios seguramente porque hacía más de dos meses que se habían publicado y era absolutamente ineficaz ordenar la retirada de los ejemplares que estuvieran a la venta.
Para uno de los humoristas de Deia, Javier Ripa, este es un "aviso para navegantes, un toque de atención a los demás medios de comunicación invitándoles a la autocensura, con la intención de evitar que se produzca un debate serio cuestionando la función de la monarquía".
Los humoristas gráficos aseguran que la segunda querella "habría quedado en el fondo del cajón del fiscal si no fuera por la coincidencia con el secuestro de El Jueves".
"La primera nos llegó en una semana; la segunda, en dos meses. ¿Qué consiguen con ello? Que la caricatura dé la vuelta al mundo dos veces en internet, una el 4 de enero y otra hoy, cuando la portada en cuestión se publicó el 28 de octubre", dice Rodríguez, quien opina en Deia que "a los monarcas no les debe interesar nada entrar en esta vorágine mediática".
El juez Fernando Grande-Marlaska preguntó recientemente al fiscal jefe, Javier Zaragoza, que qué pensaba que debía hacer con la querella contra el diario Deia, que incluía también un artículo de opinión del filósofo Nicola Lococo, en la que este destacaba la investigación abierta por las autoridades rusas, ante la presión de las asociaciones internacionales que defienden los derechos de los animales, sobre la muerte de un oso de feria, que estaba borracho, en la cacería privada en la que participó el Rey. Ante la pregunta, Zaragoza respondió que debería solicitar la declaración de los tres imputados. Lococo asegura que le han "amargado las vacaciones" y le parece "indignante" enterarse del asunto a través de un periódico.
Sobre la fotocomposición del Caduca Hoy, Rodríguez recalca que era "la noticia de la semana". "No íbamos contra la monarquía ni tampoco contra el Rey. Desde la Cope hasta Buenafuente trataron el tema. Que emborrachen a un animal en peligro de extinción para que alguien lo cace tiene su aquel". Y dio la casualidad que quien cazó el oso era el Rey. "¿No dicen los cazadores que es una lucha entre iguales, de ahí la belleza de ese deporte? El chiste era fácil, entonces el monarca también había bebido para ir a la cacería en igualdad de condiciones, pero eso ya es una interpretación y las interpretaciones no son delitos".
"Claro que no. Además, probablemente el Rey se habrá emborrachado alguna vez. Yo también lo he hecho y no está nada mal. Hasta me lo pasé bien", dice Javier Ripa. "Nosotros somos humoristas y lo único que encuentro fuera de lugar en la portada de El Jueves son los michelines que le han puesto al Príncipe. Eso hasta el hombre menos coqueto le puede molestar. ¿Pero un polvo?, ¡lo dudo, por Dios!".
"No sabemos porqué ahora ocurre esto. Y no es por falta de respeto en las viñetas en cuestión. Las caricaturas siempre son fuertes, a veces incluso bestias, y pueden molestar a alguien. Pero el humor siempre está rozando esa línea, si no no sería humor", concluyen los humoristas.