amor de medianoche

Fa uns dies vaig escoltar aquesta cançó i reconec que per raons extranyes em va emocionar.Es una cançó de cecilia i aci teniu la lletra i el video.

Me has mirado como quien mira el mar 
Como un lujo que debes conservar, 
Yo no quiero ser tu sombra en un rincón, 
La muñeca que no tiene opinión 

Has comprado el silencio de mi voz 
Con amor que al fin no es más que amor, 
Yo no soy la marioneta de cartón, 
El juguete que baila en tu guiñol 

Adiós amor de medianoche, 
Hoy mi voz quiere gritar, 
Abre tu puerta y déjame volar, 
Volar en libertad 

Quiero romper mis viejos lazos, 
Quiero ser mía y nada más, 
Quiero dejar lo que me has dado 
Y no mirar atrás 

Te regalo las horas que viví 
Entre cuatro paredes junto a ti, 
Quédate con mis recuerdos, 
Yo me voy aun más lejos 
Pues ya lejos estoy 

Adiós amor de medianoche, 
Hoy mi voz quiere gritar, 
Abre tu puerta y déjame volar, 
Volar en libertad

15M - Obedecer Bajo La Forma De La Rebelión

Els amics de radioaktiva van fer una entrevista als autors del llibre "15M - Obedecer Bajo La Forma De La Rebelión".El llibre critica al moviment social del 15-M amb bastant sinceritat.Vosaltres mateixos, opineu....Aci teniu la entrevista, una resenya i........el llibre per a poder llegir-ho, quien da mas?

El 15-M ha supuesto la alineación de una parte de la población, hasta ahora sólo desencantada, para la defensa por otros medios del orden establecido. Ha exclamado su pretensión de mantener las condiciones de una vida insostenible al módico precio de olvidar la opresión pasada, justificar la presente y preparar la futura. Cuando la sumisión está tan arraigada usa la forma de la rebelión para afirmar su renuncia. Lo más significativo de los indignados no son sus proclamas, aquello que gritan a los cuatro vientos, sino lo que callan, sobre lo que no tienen más remedio que guardar silencio. ¿Indignación ante qué? ¿Ante la inhumanidad del mundo que nos ha tocado vivir y el papel represivo de cualquier Estado, o ante los precios de los pisos y la inutilidad de los títulos universitarios para conseguir un trabajo bien remunerado? ¿Con qué se indigna la clase media occidental?

El tiempo de la indignación es el tiempo de la defensa de los privilegios, no el de la revolución contra el orden que los produce. Ir en su contra supondría aceptar una reducción drástica de muchas comodidades y prebendas que la organización técnica nos ofrece, y esa perspectiva no es alentadora para la mayoría. Más bien es exactamente lo contrario de lo que defienden cuando se indignan.

Open publication - Free publishing - More 15m

perruqueries

Un dels primers records que tinc es el de una perruqueria.De la mà del pare anava a aquell lloc on nomes hi habia homes.On feia un olor especial barreja de cremes de afeitar i colonies.Dos o tres cadires on els perruquers tallaven els cabells i afeitaven als homes que es sentaven.Una tauleta amb revistes tan curioses com el interviu dels finals dels setanta i periodics locals.Una perxa on penjar abrics i caçadores i a vegades una tele en color o una radio del any de la punyeta.
El perruquer et coneixia desde ben petit i escoltava les instruccions del pare o mare de turno."Talla ben curtet per a que dure" solien dur.I nosaltres remugaven tot el que podiem.No acababem de entendre el perque d'aquella costum de tallar els cabells amb tanta regularitat i tot el que ens hi plantejaven era una frase tancada  i un poc racista: "que vols, semblar un gitano amb aquelles melenes?.
Amb els anys veies que aquell home es feia major i el negoci era heretat per algun fill o per algun aprenenent amb ganes.I la seguent generació canviava alguna coseta.Ja no es portava el tallar els cabells de una sola manera.Els pentinats variaven segons les modes i costums.I si fos poc a les perruqueries de dones obrien el ventall al sector masculí.
Arribem al dia de hui i entre la enorme oferta de perrqueries que hi ha a alcoi i la desparació de les perrqueries estrictament masculines alguns animalets com jo anem despistats.Un dia vas a aquella perruqueria del centre comercial, un altre a aquella que hi ha al carrer entença o al camí.En unes cal demanar tanda per anar, en altres no.Hi ha epoques mes fortes i altres no.
Jo he anat hui.
A la perrqueria no hi habia ningú.Un xicot jove m'ha rentat els cabells, els ha tallat amb eficacia i sense massa  xarleta.Tot plegat 12 euros.En un espai petit pero agradable en el que he trobat aquell ambient familiar de les perruqueries de la meva infantesa.
La faena ben feta sempre es agradable i mes en un mon tan extrany.

paco aura i la dignitat

Fa uns dies a aparegut a les llibreries un llibre que narra la vida de Francisco Aura Boronat.El llibre esta fet per Paco blay, Nacho lara i Àngel beneito.Aquest senyor va patir al camp de concentració de mauthausen.Si no coneixeu aquesta historia es una bona inversió aquest llibre.Paco Aura va en trenta sis anys va fer una vida mes intensa que nosaltres en moltisisms anys Ell va eixir d'alcoi amb menys de 18 anys i torna amb quasi 40.Despres de haber patit la guerra a madrid i a catalunya.Despres del exili a França per acabar amb aquella tragedia del camp de concentració.I sobrevivint a aquella desgracia, la del camp de concentració la dificultat de tornar a alcoi perque per al regim franquista era un traidor.....
Una de les coses bones que tingue el ateneu cultural el panical va ser la seva charla en la que contaba la seva tragica experiencia.Aquelles personetes que anarem aquell dia a escoltar-ho vam vore a una bona persona que ens contaba tot alló i que ens contestaba a totes les nostres preguntes.Ell, paco aura, ha anat a molts llocs i sempre a tingut el mateix discurs prioritzant el desig de que mai torne a passar tota aquella barbaria del segle XX.
La gent de ara multimedia ha fet un video en el que explica amb els autors el proces de creació del llibre.
pd.Si jo fos paco aura i entra a ma casa el alcalde i alguns regidors a dir-me que van a dedicar-me un pont els tire per la finestra.Paco aura es (afortunadamente per ells) mes diplomatic.

'Francisco Aura Boronat. Resistència i dignitat enfront de la desmemòria' - promo llibre from ARAMULTIMEDIA TV on Vimeo.

la mostra de teatre ha mort

Alucina, vecina.
El aparatet de estadistiques de blogguer diu que el escrit mes llegit d'aquest punyetero blog es uno que porta per titol "la mostra de teatre agonitza" i que es del 14 de juny de 2009.
En ell nomes deia que la decadencia de la mostra era evident.
Ara no.Ara la mostra de teatre d'alcoi ja podem dir que a mort.
Primer fou la graciosa de la regidora del bloc, anna serrano, que va canviar el nom de la mateixa per un extrany "congres valencia d'arts esceniques" que tenia la increible misió de revisar el funcionament de fires teatrals com la alcoiana, els circuits de distribució i el paper de la administració publica valenciana en tot aquest embolic.
Com que tambè li sumem a la broma la punyetera crisi el programa de la mostra ha vist reduir el nombre d'actuacions de 21 a 8 en un any.Del premi de teatre ciutat d'alcoi no sabem res.
Del congres no ha eixit res novedos.Els programadors culturals van amb la pasta llusteta per programar cultura, les productores de teatre tenen que juntar-se entre elles i no sempre tenen clar si podran recuperar la inversió feta.A part està la crisi de talent que hi ha entre dramaturgs i uns actors fluixets i desilusionats.
De les 8 actuacions jo nomes he vist a la gent d'albena, el toston de "transicion" i la ultima de la gent de la dependent.La mes destacable es la de la dependent "bankabaret" que fa un musical amb la crisi bancaria que podria ser una tesi doctoral de com hem caigut tan baix en aquest pais.
Transicion es un obra que tracta de fer vore a la gent que el periode entre el franquisme i la democracia es un exemple de bona feina executada per el rei d'espanya i el president suarez.Com sabreu al rei el nomena franco com a succesor i ell fa el mateix nomenant a suarez.
En definitiva molt poca collita per a un certamen teatral amb una trajectoria que mereix alguna cosa mes.
No podem deixar pasar la ocasió per felicitar al gerent de la dependent que aquesta setmana a radio alcoy feia un exercici de sinceritat i deia el que tothom sap sobre el negoci del teatre.Pocs teatres ( alguns tanquen, com a valencia), poca vinculació per part de la conselleria de cultura, augment monstruos del IVA i jo afegiria un distanciament amb el public que veu el teatre com una cosa extranya.
Parla Rozalen de la gestió del teatre principal i de les expectatives en el futur concurs per fer-se carrec del teatre.Ell esta prou content de la faena feta al principal ( jo seria mes critic) i pensa que ha estat una bona experiencia.Caldra vore que passa a partir de ara.El nou regidor de cultura esta mirant amb lupa tot elq ue te que vore amb el calderon i no volen que els hi pase el mateix amb el principal.