perruqueries

Un dels primers records que tinc es el de una perruqueria.De la mà del pare anava a aquell lloc on nomes hi habia homes.On feia un olor especial barreja de cremes de afeitar i colonies.Dos o tres cadires on els perruquers tallaven els cabells i afeitaven als homes que es sentaven.Una tauleta amb revistes tan curioses com el interviu dels finals dels setanta i periodics locals.Una perxa on penjar abrics i caçadores i a vegades una tele en color o una radio del any de la punyeta.
El perruquer et coneixia desde ben petit i escoltava les instruccions del pare o mare de turno."Talla ben curtet per a que dure" solien dur.I nosaltres remugaven tot el que podiem.No acababem de entendre el perque d'aquella costum de tallar els cabells amb tanta regularitat i tot el que ens hi plantejaven era una frase tancada  i un poc racista: "que vols, semblar un gitano amb aquelles melenes?.
Amb els anys veies que aquell home es feia major i el negoci era heretat per algun fill o per algun aprenenent amb ganes.I la seguent generació canviava alguna coseta.Ja no es portava el tallar els cabells de una sola manera.Els pentinats variaven segons les modes i costums.I si fos poc a les perruqueries de dones obrien el ventall al sector masculí.
Arribem al dia de hui i entre la enorme oferta de perrqueries que hi ha a alcoi i la desparació de les perrqueries estrictament masculines alguns animalets com jo anem despistats.Un dia vas a aquella perruqueria del centre comercial, un altre a aquella que hi ha al carrer entença o al camí.En unes cal demanar tanda per anar, en altres no.Hi ha epoques mes fortes i altres no.
Jo he anat hui.
A la perrqueria no hi habia ningú.Un xicot jove m'ha rentat els cabells, els ha tallat amb eficacia i sense massa  xarleta.Tot plegat 12 euros.En un espai petit pero agradable en el que he trobat aquell ambient familiar de les perruqueries de la meva infantesa.
La faena ben feta sempre es agradable i mes en un mon tan extrany.