Premis a la promoció del valencià

Un resum de la entrega dels premis joan valls a la promoció del valencià.
Els premiats, xavi castillo i la sandra del casal.

el documental sobre el partidor

A pesar de que el documental m'agrada molt, hi ha opinions que son una miqueta frivoles.
En tot cas la meva enhorabona per la feina.

ja no tenim microsoft

Ja fea setmanes que la gent propera al pp sabia que microsoft no insatalaria la seva fabriqueta a alcoi i que tenia mes ganes de anar a torrevieja.Pero empesos per allo de "la moral del alcoyano" alguns com la gent del diari ciudad impulsaren una petita campanya per vore de fer pressió.
La cosa no ha eixit be i les influencies negatives del president camps mes un projecte millor a la ciutat de torrevieja sumat a una total desordinació entre ajuntament i camara de comerç han fet possible aquest nou desastre del alcalde sedano.
Pero no passa res.Hui el diari ciudad, "el nostre diari", li treu del apuro al alcalde impresentable amb una portada anunciant el projecte del boulevard com si fos una cosa nova i com si tingues financiació de alguna forma.
La setmaneta ha estat roineta per al alcalde.Ha tingut que rendir-se als sindicats, tots els dies esta rebollint temes com els del desenvolupament urbanistic (ara diu que vol un poble de 75000 habitants, toca!!!).
Ja fa temps que no te cap projecte de ciutat.
De que viurem els alcoianets en els propers anys senyor alcalde?
On estan aquells senyorets rics de alcant i valencia que vendrien a viure a alcoi i comprarien cases a serelles?
On estan els turistes de nova iork i tokio? Per a que anarem a aquestes ciutats mes enlla de fer un ensaio fora d'alcoi?
Lamentable.
I mes lamentable la societat alcoiana que no fa ni diu res i veu com la petita democracia municipal es fa mes petita.Aquesta setmana ja s'han carregat la gerencia de medi ambient i no fa massa varen fer el mateix amb el centre de esports.
On esta el reglament de participació ciutadana?
On estan els ecologistes, sindicalistes, gent de esquerres i culturetes diferents?
Com sempre buscan subvencions, quina colla som els alcoianets!!!

Carta desde la presó

Estas letras que salen desde el interior de la gris y fría cárcel de Brians, pretenden devolver, de alguna manera, todo el calor y el cariño a quienes con su apoyo y solidaridad han conseguido matar día tras día la soledad y la rutina que esconde el encierro; a lxs que me dais tanto ánimo y fuerza en estos momentos y traspasáis esta barrera que nos separa haciendo que en ningún momento deje de sentir la libertad; a todxs lxs que demostráis que con un simple papel y boli se puede devolver la esperanza y las ganas de seguir peleando; a todxs lxs que lucháis contra este negocio de la tortura, el castigo y la represión que son las cárceles.

Y a vosotrxs… ¿Qué os puedo contar que no sepáis? ¿Cómo se reprime una lucha? ¿Cómo se amurallan las voces? ¿Cómo sus asquerosas leyes controlan nuestras vidas?

Podría contaros cómo el día 15/12/2009, antes de que saliera el sol, un puñado de Guardias Civiles entraron en mi casa, se llevaron todo lo que quisieron y me secuestraron.

Podría intentar explicaros lo que sentí al escuchar gritos de dolor y de miedo desde el calabozo de una comisaría.

Podría transmitiros las experiencias que algunas presas han querido compartir conmigo, en las que me hablan de humillación, de tortura, de impotencia, de soledad.

Podría hablaros sobre lo que he podido observar desde este lado del muro de cómo este “Negocio Penitenciario” se beneficia de las personas secuestradas y de cómo a esto lo llaman “reinserción (extraña palabra…)

Podría ilustrar con algunos casos que he podido presenciar en este mes y medio que llevo privada de libertad, parte del funcionamiento del Sistema sanitario en prisión, dónde la metadona y otras drogas legales son el mejor método de control; y dónde la salud y la vida de las personas importan muy poco.

Podría hablaros de la tristeza que siento cuando por las mañanas oigo a muchas decir esta frase: “Un día menos”, en lugar de “un día más”.

Podría deciros que, tras estos muros, se aísla y se destruye a las personas.

Pero… todo esto ya nos suena, ¿verdad? Ya lo hemos escuchado antes, ya lo hemos vivido, ya ha pasado otras muchas veces, ya lo sabemos. Sabemos que nos encontramos dentro de un sistema injusto en el que se nos condena a “no vivir”, en el que la falsa idea de “bienestar” ciega a las personas y las condena, en el que el trabajo nos ata, sus leyes nos controlan y la cárcel nos reprime y castiga.

Me niego a ser víctima de todo esto, ni siquiera ahora me siento así. Yo quiero ser y seré siempre su “problema”. Y es por eso que lo que realmente quiero trasmitiros con estas palabras, son las ganas de seguir luchando, de no rendirnos, de seguir haciendo frente, de intentar, al menos, respirar libres y sentirnos vivxs.

Pienso en vosotrxs y me siento viva, libre y fuerte, y es que vuestra solidaridad ha sabido ser más fuerte que sus rejas.

Por eso esta carta va dirigida a todxs lxs que cada día hacéis que valga la pena luchar, a todas las personas secuestradas en estos Centros de Exterminio, a todxs lxs que lucháis dentro y fuera de las cárceles…

Recibid un fraternal abrazo cargado de Libertad y rebeldía.

LIBERTAD PARA TODXS LXS PRESXS!
ABAJO LOS MUROS DE LAS PRISIONES!
VIVA LA ANARQUÍA!
Tamara. (26 de enero del 2010)

canvi de model? fum, fum, fum..

Article de paco blay a la pagina www.pagina66.com.


Tothom ho diu: davant una crisi tan brutal (més per a uns que per a altres), cal canviar de model. Sí, però quin? Fa unes setmanes, en un debat organitzat pel BLOC d’Albaida, un destacat representant empresarial tèxtil (Pepe Serna) contava amb amargura que, en l’època de “bonança”, si acudia un empresari a demanar un crèdit a un banc per la seua indústria, li posaven molt problemes; si a continuació entrava un promotor immobiliari a demanar el seu, tot eren facilitats. I concloïa: cal un canvi de model productiu, administratiu i educatiu.
El monocultiu de la rajola (“el mal de l’holandés”, com va dir Rafa Beneito) ha fet molt de mal, sobretot a la indústria, la menys culpable de la crisi, i cal revisar-lo (ho diuen empresaris, eh?). Però això mateix ja ho avisaren experts en 2006, i el govern valencià del PP no en va fer cas: açò era el paradís de les “oportunitats”, deia (de l’agiotisme, diríem nosaltres). Però la realitat és que el valencians som cada vegada més pobres: han faltat polítiques industrials i agràries, fonamentals al País Valencià, i el PP ha endeutat de forma insostenible l’hisenda pública en projectes multimilionaris de dubtosa rendibilitat econòmica i social. “L’eix de la prosperitat” mai no ha existit.
I ara què fem? Com minimitzar les conseqüències negatives d’aquestes polítiques errònies? Com corregir les mancances del passat? En definitiva: què fareu ara, senyors del PP?
Alguna cosa sembla que està canviant. Però sols aparentment. Ho expliquem. El passat 13 de gener la Generalitat presentava el seu Pla Estratègic per la província d’Alacant, síntesi de vàries propostes prèvies, segons van advertir. En el fons va ser una confessió implícita del fracàs del seu model econòmic. Es reconeixia que la renda “per càpita” havia baixat en els darrers anys (si ja ho deia l’informe de FUNCAS!), que la productivitat de les nostres empreses era baixa (ara se n’adonen?), que hi havia deficiències en infraestructures (quantes vegades ho hem dit?), que la costa tenia un nivell d’ocupació excessiu (però si blasmaven dels ecologistes perquè deien això mateix…!), etc. El titular del diari “Información” sobre el fet és ben expressiu: “El Plan Estratégico del Consell propone cambios para evitar la excesiva dependencia del ladrillo”.
Què proposa la Generalitat per a combatre aquesta crisi del (seu) model? Tot un paquet de mesures, sensates per descomptat però ben poc originals: moltes ja les dèiem des de l’oposició fa temps –i no ens feien cas–, i altres –la majoria– són les que van repetint-se dia rere dia en la majoria dels foros, o en articles d’opinió, o en taules rodones sobre la crisi: innovació, formació, productivitat, competitivitat, infraestructures, formació, transferència de tecnologia, avals a les empreses, i un llarg etcètera.
Per a un servidor tot açò li recorda la tornada d’una coneguda nadaleta, fum, fum, fum, que és en definitiva l’estratègia mediàtica del PP, quasi cansina: anunciar grans projectes o idees per a contrarestar notícies negatives (l’atur del País Valenciàés dels més alts d’Europa), però que al final resulten solament fum quan no simples mentides. (El conseller Blasco se la sap molt bé, aquesta). Si fins ara ni el govern del senyor Camps ni els alcaldes del PP han fet res del que ells mateixos proposen ara, res del que ara anuncien té la més mínima credibilitat que vaja a complir-se. És més que dubtós que el PP vaja a portar endavant un Pla que necessita moltes inversions, les quals no estan disponibles en les arques autonòmiques perquè s’han balafiat en Fórmules 1, i America’s Cup, i edificis caríssims… Si en temps de “creixement” i de relativa abundància econòmica no les han fet, com les van a fer en temps de crisi i de baixada brusca de la recaptació? La culpa la tindrà, ja ho veuran vostés, Zapatero.
P.D.- Al marge que no es pot dividir l’economia per fronteres “provincials” (Gandia-Dènia i Ontinyent-Alcoi tenen problemes semblants), el Pla Estratègic esmentat és, per altre costat, una autèntica vergonya per a les comarques d’interior, sobretot les històricament molt dinàmiques i actives des del punt de vista industrial: l’Alcoià, el Comtat i la Foia de Castalla. No existeixen a penes per al Pla. Ni estaran en el corredor mediterrani, ni els faran ferrocarrils, ni participaran de l’economia “creativa”, ni hi hauran inversions estratègiques, ni es potenciaran els paisatges o l’agricultura dels pobles deprimits (amb indústries agroalimentàries, posem per cas), ni res de trellat. Solament turisme per als considerats “pobles tranquils d’interior”! La mare que els va…! Massa gent calla, i el primer el govern local del PP d’Alcoi, que renuncia fins i tot a queixar-se!
Francesc-X. Blay
Regidor del BLOC a l’Ajuntament del BLOC

el gran botifarra estigue a alcoi!!!

Ahir vaig anar a vore el concert de pep gimeno "el botifarra" al teatre principal.El concert va estar bè i en alli estava gent de totes les comarques.Gent del grup de fans del botifarra, gent d'alcoi i gent que volen que es puga vore la tv3 al país valencià.
El botifarra estigue genial.Amb humor ben socarrat es guanya a la gent i a mes eixe tró de veu que deu li ha donat arredonia la historia.
Molt recomanable.

Sindrome de fatiga cronica

Una de cada 200 personas padece el Síndrome de Fatiga Crónica,
85% de los pacientes, todavía no lo sabe.
Dos de cada tres personas que enferman, son mujeres...

"¿Qué me pasa? ¿Cuándo mejoraré? ¿Por qué nadie me cree? ¿Por qué dicen que tengo buena cara cuando me encuento fatal? ¿Qué va a ser de mi vida ahora?"

Existe, entre nosotros, una enfermedad que hace que 0.5% de la población esté discapacitada, una enfermedad más invalidante que la Esclerósis Múltiple (Reeves 2004), para la cual no hay tratamiento.

La mayoría de las personas que la sufren no están diagnosticadas; los médicos no están formados al respecto, los enfermos no saben qué les pasa, y no pueden dar a su entorno ni en su trabajo ninguna razón por la cual no pueden moverse ni para levantarse de la cama y salir de sus casas.

Por su nombre, el Síndrome de la Fatiga Crónica, parece una enfermedad trivial... pero afecta a muchos sistemas del cuerpo... los síntomas son sensación de gripe severa y exagerada que nunca remite, fatiga aplastante, mareos incontrolables, desmayos, pitidos y ruidos en los oídos, problemas de concentración y memoria… algunos enfermos pasan años en sus camas, inmovilizados por completo, y sin entender qué les ocurre.

El SFC no tiene cura.
Es una enfermedad crónica, para toda la vida.VIDEO DOCUMENTAL (50min. PAL)

Éste vídeo plantea el desconocimiento que existe sobre el SFC. A través de las voces de los pacientes se hace una aproximación a la vida y los problemas de las personas que sufren ésta enfermedad:

2 de cada 3 personas que padecen SFC son mujeres: el ámbito médico, la administración y la sociedad en general ponen en duda la existencia de la enfermedad.
La problemática e incomprensión total por parte de las administaciones: los conflictos y dificultades para conseguir la invalidez laboral.
La dificultad de conseguir un diagnóstico: falta de profesionales y unidades médicas capacitadas para el diagnóstico correcto y eficaz.
Los problemas laborales: los enfermos pierden el trabajo, puesto que están inmovilizados.
Los problemas sociales: el abandono por parte de sus familias, la retirada de la custodía de los hijos en caso de madres enfermas, etc
La exclusión y el sentimiento de olvido y desconocimiento general por parte de la sociedad.
OBJETIVO PRINCIPAL

Dar a conocer, en la población general, esta enfermedad tan impactante que tiene un nombre tan “light”.

OBJETIVOS ESPECÍFICOS

Que la sociedad conozca una enfermedad todavía desconocida por la mayoría, y que afecta a 0,5% de la población, que no tiene cura ni tratamiento o diagnóstico específico.
Que se investiguen los tóxicos causantes de la enfermedad que todavía no están prohibidos, y se busquen responsabilidades.
Dar a conocer la falta de interés, respeto, reconocimiento y apoyo por parte de la administración: la inexistente ayuda económica para financiar proyectos de investigación, la dificultad de las personas con SFC a recibir la invalidez laboral.
Que los profesionales sanitarios conozcan la realidad del SFC y se motiven para atender a personas que tienen (o podrían tener) el SFC.
Que las personas en el entorno de los paciente SFC puedan entender mejor a los enfermos SFC y puedan reconocer sus propia situación y sentimientos. Dar a conocer la difícil situación de vivir con una enfermedad como el SFC (imposibilidad laboral, inmovilidad total, enfermedad constante).
Que los políticos (ministerios de sanidad, etc) y otras personas que tienen poder de decisión y financiación (compañías farmacéuticas, instituciones privadas, etc), conozcan la realidad del SFC.
Que el SFC se respete y se reconozca socialmente como enfermedad grave.

Salvem el cabanyal!!

els de la carrasca li guanyen una partida als del pp

Una vegada més la Colla Ecologista la Carrasca-Ecologistes en Acció demostra que amb honestedat i perseverància es poden canviar les coses.

Llegiu si no el comunicat de premsa que ens acaba d'arribar (22.01.10)




El Tribunal Superior de Justícia multa la regidora d'urbanisme de l'Ajuntament d'Alcoi per no haver avançat en l'execució de la sentència de "La Rosaleda"



El màxim òrgan judicial valencià estima que els membres del govern municipal han actuat amb un clar menyspreu al compliment de la legalitat

________________________________________

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha acordat imposar una multa de 1.500 euros a la regidora d'urbanisme de l'Ajuntament d'Alcoi, a qui considera responsable del retard en la reposició de la zona verda de "La Rosaleda". L'import de la sanció és pràcticament el màxim que preveu la Llei de la jurisdicció contenciosa per als casos en què les autoritats no compleixen els requeriments judicials (les quantitats previstes són de 150,25 a 1.502,53 euros). La multa té caràcter coercitiu i es repetirà si en els pròxims tres mesos no s'ha ha avançat substancialment en l'execució de la sentència que es va dictar en setembre de 2005.

Durant el mes d'octubre de 2008 la Colla Ecologista "La Carrasca"-Ecologistes en Acció va denunciar que la decisió del Tribunal Superior encara no s'havia complit. La contestació de la Sala, dictada el 18 de gener, reprova amb paraules molt dures les actuacions dels representants municipals:

"La Sentencia que dirime el presente proceso se pronunció a 1-9-2005. Desde que la misma se notifica al Ayuntamiento de Alcoi, éste no ha desplegado actividad alguna para llevarla a su justo y debido término, ello pese a que el fallo era claro y tajante.

Antes bien, la táctica de dicho Ayuntamiento ha sido la de plantear incidentes procesales de escaso fundamento y que rozaban la temeridad procesal. De lo anterior y del tiempo transcurrido desde la fecha de la Sentencia se colige que lo que pretenden las personas que representan a dicha Corporación es sustraerse al mandato de este órgano judicial mediante argucias, dejar las cosas como están en definitiva, con claro desprecio al cumplimiento de la Ley -fundamento del orden político y la paz social (art. 10 CE)-, en una actitud que desgraciadamente se está extendiendo entre determinada clase de representantes públicos."

La Sala també adverteix que, si no s'avança en l'execució de la sentència, denunciarà els fets al Ministeri Fiscal, pel possible delicte de desobediència.

El grup ecologista reclama que el govern municipal abandone la deplorable actitud que ha mantingut fins ara i que treballe amb diligència per una zona verda de qualitat, digna dels veïns i veïnes d'Alcoi:

"Les últimes notícies sobre el concurs de projectes per a la remodelació de "La Rosaleda" indiquen que el Govern municipal manté la seua actitud obstaculitzadora. Per exemple, el cost econòmic del projecte de remodelació es valora amb un desproporcionat 80%, mentre que la seua qualitat es puntua només amb un 20%. Recordem que la sentència obliga a reformar la plaça perquè aquesta puga complir les seues funcions com a zona verda i deixa ben clar que aquest ha de ser l'ús preferent. Però l'Ajuntament d'Alcoi, en lloc de preocupar-se de l'ajardinament, de l'arbratge, de l'ombra, dels jocs infantils o de les barreres arquitectòniques, dóna prioritat als interessos del concessionari, que és justament qui va redactar el projecte d'aparcament declarat il•legal i a qui se li haurien d'exigir les responsabilitats corresponents.

Així mateix, la composició del jurat és decebedora i el pressupost (3.000 euros de premi) clarament insuficient, sobretot si tenim en compte que es parla d'exigir quasi un avantprojecte. L'èxit dels concursos de projectes depén, en gran mesura, de les retribucions als participants i del prestigi del jurat i, en aquest cas, no tenim ni una cosa ni l'altra. Poca cosa podem esperar d'un jurat format majoritàriament per les autoritats i tècnics municipals que van autoritzar i aprovar una obra que, en paraules del Tribunal Superior de Justícia, incomplia de manera palmària les exigències normatives.



Amb aquestes condicions, el concurs de projectes du camí de convertir-se en una pantomima inútil que busca retardar encara més l'execució de la sentència. Pensem que ja és hora que el govern municipal del PP depose la seua actitud. Són massa anys sense la zona verda que van destruir il•legalment."

Perque els alcoians marxen d'alcoi?

Fa uns dies vaig escriure al meu bloc que a alcoi hi ha cada cop mes gent que marxa de la ciutat per anar a viure a altres ciutats del voltant.Vaig dir que era un fet encara minoritari, que no tenia un denominador comú i que no tenia cap rigor cientific.
Dies desprès, un matí almorsant en una cafeteria del centre em vaig trobar a una persona propera al pp i que fins i tot estigue a punt de fitxar per el equip de zaplana en el ministeri.Aquesta persona que es diu antonio em va dir que habia llegit el meu post i que ha pesar de que pensava que totes les coses que escric son bobades coincidia amb mi en la decadencia de la ciutat d'alcoi.
La seva reflexió es la seguent:
Alcoi igual que la resta de espanya arriba tard a molts canvis sociologics que s'han produit a tot occident.El model fordià que tenia com a eix la industria ha desaparegut i aquest esta a milers de quilometres d'aci en pobles i ciutats de la xina.
Tambe hem arribar tard en alló que es diu el desenvolupament de un sector industrial tecnologic.
Al turisme es impossible que pugam tornar.Espanya es un país car i la competencia al mediterrani es molta.
Ningu es capaç de vore que ens deparara el futur.
Quant va acabar el seu discurset, li vaig dir:
-No sera que tu com la majoria del sector de paco camps voleu que sedano fracase?
-No te res que vore, dimoni, una cosa amb l'altra.Jo tinc diferencies amb jordi pero la meva critica va mes enlla de que mane el pp o el psoe.La meva critica va dirigida cap a una societat que no obri els ulls i no es dona compte que si no reacciona ens tindrem que vore obligats a la emigració en poques generacions.
A mes la meva critica es fa desde fora del pp.Jo a diferencia de la meva germana sempre he vist la politica com algo perillos.Una activitat en la que normes poc flexibles fan que les persones mes valuoses no vullguen participar.
Jo estic preocupat perque veig igual que tu que molts alcoians marxen de la ciutat i per mi es mes que evident que el factor economic es mes que imortant en la decisió.
Caldra que espabilem.
I jo vaig pensar que si la dreta te por del futur molt negre o tenim la resta!

que bonico, que bonico!!!

Lluna decreixent atura’t! Inverteix les nits i els dies!
Tu des d’allà dalt veus, la casa cau, i els esperits es queden.
Puja pels graons i escales fins al menjador on dormen.
Fes girar el temps i torna allà on les parets tremolen.
Punxa els vells vinils i enceta el ball mentre els cuiners
preparen menjars al llit i somnis a la taula.
Lluna decreixent, atura’t ja! Fes per invertir les nits i els dies!
Espanta el mal i aguanta el sol!

He vist la paraula follar escrita amb lletra de xiquet.
Trenca el llit del Senyor Pena i Mr. Avorriment.
Pesto pa’ quinze que en som sis.
Tira-li sabó a la rata que hi ha dins del vàter.
Amaga les muntanyes de paper i aprova l’examen.
Eno i Lou reed s’acomiaden de Bach des del Balcó.
Llava la roba amb pinces d’estendre.
Clava el suavitzant dins de la nevera.
Pop corn i Wonder dog es fan un petó al terrat.
Toca el tambor a l’entrada del menjador.
Grava a la veu amb reverb, i graba-la i clava-la dins d’un cossiol.
M’han dit que faran un parc industrial a l’entrada del pàrking.
Dóna’m un xuxo, un ruta i un cigarro que tinc fam.
Treu el whisky per les orelles i et farem una infusió.
Entra en patins i toca l’acordió.
Tira’t a terra i desplega els llençols.
Pren-te un fong i mor-te de calor.
Algú ens vol dir alguna cosa amb el grinyolar de les portes.
S’ha obert una llosa del pis i hem vist un cuc.
Dóna-li droga al samurai que t’ha furtat l’estimada.
Toca el rock and roll de les cinc del mati.
Enfonsa el pis i riu-te de la policia que et demana la taula de mescles.
Tremola per l’skinhead i dóna-li un flam amb nata.
Demà em furtaran la bicicleta i aniré a peu.
Belmondo canta un tango i el dorao un flamenco.
Toca el Hallogallo a les dotze de la nit de l’any següent.
Àfrica Verda i Coltrane se’t clava pels forats del nas.
Fes un submarí baix de taula i traga’t tot el fum .
Dóna’m una banderilla que avui estic trist.
Avui he vist una xica rubieta que ahir hem va mirar.
Ahir se’n va anar per la porta la xica rogeta que ahir em va mirar.
Ai! la xica de roig, la xica de verd i la xica de blanc
s’enduen muntanyes de llibres, muntanyes de discos,
muntanyes de roba, muntanyes de paper
perquè la casa cau i els esperits es queden.

Sedano:Entre Peralta i el caos de rafa sanus

La premsa alcoiana, els pensadors alcoians i qualsevol animalet fa temps que venen dient a qualsevol personeta que els hi escolta que el que mana al ajuntament d¡alcoi es diu miguel peralta viñes.
I es possible que tinguen alguna raó en aquest comentari.
Pero de tant escoltar la canço, a qui mes a qui menys li resulta tot molt mes complicat.
La crisi interna amb els campistes fou resolta de manera contundent i no sembla que puga haber cap alternativa a sedano dins del pp.Els regidors populars no paren de adular al seu jefe i aprofiten els dies de festa per xarrar amb el gran peralta i rebre instruccions.
Aquestes circumpstancies son molestes per a sedano pero no li impedeixen seguir endavant.
El gran problema de sedano i del pp es que no tenen cap projecte per a la ciutat.Donen palos de ceg i improvisen amb poligons de la canal i hotels inviables mentre colecionen demandes judicials que no sempre saben guanyar.
La unica carta positiva es que al psoe les coses no van millor i el seu lider Frances no es respectat ni per el entorn de carles esteve ni per la anterior candidata patri blanquer.A esquerra unida tracten de montar un nou xiringuito i els del bloc ja saben que el lider del 2011 sera rafa carbonell, un personatge amb mes de una personalitat i que per tant es molt admirat per mi.Cuidado que es capaç de pactar amb el pp i no es broma!!!
I per dins de la societat es comença a vore a gent que farts de la situació comencen a marxar de la ciutat per anar a viure a ibi, a muro i a cocentaina i fins i tot a l'alqueria.Jo no soc socioleg per veig cada cop mes clar que la capitalitat comarcal d'alcoi sera dins de promte discutida.Els factors d'aquest fenoment estan per vore.La faena curta i la poca qualitat de vida a alcoi son molt potens motius, ojito!!

on esta jon anza

lluvia en los zapatos

ja tenim autovia, ja no tenim problemes!

El tram de la autovia central que passa per fora d'alcoi ja esta acabada i inagurada amb "bombo y platillo" per les autoritats locals i nacionals que ahn vingut el dijous per celebrar aquesta obra meravellosa.
Els periodics no paren de llençar loes a aquest esdeveniment qualificat de historic.Els ciutadans es fan creus i van en caravana a vore si es veritat allo que diuen.I fins i tot el alcalde sedano per un dia s'alegra de alguna cosa que no ha fet el seu partit.
Fora de tota eixa euforia queda el debat sobre la movilitat de la ciutat i la comarca.No sabem quants cotxes utilitzarant la variant, no sabem perque una obra com aquesta ha costat el doble del pressupostat i a acabat dotze anys despres de ser disenyada.No sabem en quin grau contaminara menys i tampoc sabem quant acabara el tram del barranc de la batalla i el del port d'albaida.
Hem renunciat a part del nostre patrimoni medi ambiental a canvi del progres.
I recordeu que es obligatori estar contents amb la autovia.
A vore si quatre ecologistes de merda ens arruinen el PROGRES I EL FUTUR DE LA CIUTAT D'ALCOIIIIIII!!!!!!

el rap del pce-r

Cuando bancos nos roban sus dueños se hacen millonarios
pero si tu les robas puedes pasar años encerrado
Igual que Amadeu Casellas, conformismo es opio pa el cerebro
Nos fabrican un cielo negro, pero siguen existiendo estrellas
Deberíamos colgar reyes como Rusia hizo con los zares
el problema se llama gobierno creando abismos desiguales
que cambien ya sus siglas de socialistas no tienen nah
ellos son los terroristas su manipulación nos condenará
Y lo hace, si la paz es guerra contra sus secuaces
donde yace la verdad sus planes nacen no hay disfraz en
quién se jugó la vida por destruir su maquinaria genocida
que exploten sus barrotes y la llama siga encendida
Evité ser engañado por la élite con pan circo y tonterías
España es una patraña para que mande la burguesía
es normal que realidad duela porque aún no la hemos cambiado
que se rebelen los olvidados y que pasen hambre en la zarzuela


POLITICOS SE PREOCUPAN CUANDO HASÉL AGARRA EL MICRO
PORQUE SU DEMOCRACIA SOLO ES PODER PARA LOS RICOS
SI POR ATACAR A LOS CULPABLES TERRORISTAS NOS LLAMAN
ESCUCHA QUE LA LIBERTAD, NO ES EL EXTREMO DE NADA PUTOS SOLO HACEN UNA CARA DEL CHE GUEVARA
SIGUEN CON SU REPRESIÓN Y SU DICTADURA ADORNADA
QUIEREN QUE VENDAS TU ALMA Y LA HIPOTEQUES ESCLAVA
DILES QUE LA LIBERTAD, NO ES EL EXTREMO DE NADA

Le llaman democracia a invadir países y arrasar con todo
Yo oigo los lloros de niños al otro lado del globo
Luego califican de violento tirarles cocteles molotov
Diles que no paren mi voz, puedo ser duro como Baader-Meinhof
prefiero grapos que guapos, respeto a anarquistas y comunistas
Antes que ponerme etiquetas protesto contra la injustícia
Ahi fueran prefieren al canto del bobo que pensar con mi cd
Me importan menos que la muerte de concejales del pp
Le llaman democracia a que el pueblo pinte menos
que una actriz porno quejándose por los cuernos
El tiempo pasa y los de siempre en el corrompido poder
Y lo menos que podemos y debemos hacer es joder
Cuando la inmensa mayoría de la policía es facha
y con la pleve dormida la esperanza de un mundo mejor se marcha
que apoyar a franco no es delito sino algo normal
y quienes manejan los hilos merecen mil kilos de amonal

...

El capitalismo no existe son los padres
deseando un hijo con porche y partidos de padel
Me estremece ver tan poca diferencia entre Acebes
Y esos emeces rapeando siempre sobre memeces
Sin protesta estamos perdidos es algo que está claro
como que el estado nos quiere robots esclavos y callados
Mientras el imperio del capital jode a los 5 continentes
si yo atraco un banco me llamarán delincuente
Muy pocos escuchan, sus ideas salen de tele5
Cuesta hablar de lucha, cuando solo quieren circo
Explico historias macabras, la tierra me lo pidió
Empujan mis palabras, los oprimidos sin voz
Si parte de los más grandes andan en la cárcel
pienso en balas que nucas de jueces nazis alcancen
Diarios controlados por archimillonarios no los leeré
yo leo kaosenlared, la haine o rebelión.org
Soy el que quiere igualdad y no reinado
Que le den a pollatino perez y al tonto de ronaldo
te hablo de vivir en un mundo no muerto y desolado
de patas arriba donde el papa realmente es un diablo
Los niños aprenden que aquí mandan los malos
Y se vuelven cabrones en vez de querer cambiarlo
No me digas que hablando de cambios te asusto
Lo radical es acatar este drama tan injusto

baralles i altres bobades del pp

Les baralles del pp ningu sap com poden acabar.
Hi ha gent que diu que qui mana en aquest partit en el nostre poble es miquel peralta desde el seu trono a madrid.Hi ha tambe qui creu que aquesta relació de poder resta possibilitats al pp a alcoi a la hora de fer coses en benefici de la ciutat.
El poligon de la canal esta empantanat desde fa temps i no per la persistencia de la gent de la carrasca sino mes aviat per els nasos de la generalitat que esta posant tots els problemes del mon.Evidentment el tema del hotel es diferent.
La gran catastrofe de la legionella no han pogut contrarla i desde el ajuntament sospiten de les intencions de la conselleria en aquesta materia i els hi toca molt la moral tenir que parar les obres del barri de santa rosa.
No es que tinguen particular temor de pedre la poltrona a la ciutat del serpis pero saben molt be que aquestes baralles internes els hi costaran molt cares que la gent es tonta pero no tant.
I mentres la oposició viu als nuvols.Com sempre.
El psoe no te clar el lideratge.I esquerra unida i bloc ja els hi va be estant a la oposició.A mes de que no tenen capacitat de connectar amb gent jove i amb allo que es deia abans proletariat.
La societat civil calla esperant la subvenció.Los pijo-progres de toda la vida.

El dia que tot rebente

Llauradors de la desil·lusió

jubilats i sense fer soroll
becàries de l'angoixa
cambrers de la misèria
opositant a l'eternitat

Funcionaris de la depressió
immigrats de la desesperació
alumnes del sistema
obrant al precipici
aturats en l'adversitat

Oficials de mil euros al mes
aprenents sense papers
prostitutes sense vida
músics en silenci
esclaves del patriarcat

I el dia que tot rebente
no m'espereu al tall,
no aniré a treballar,
estarem segant cadenes.

Mariners sense mar ni port
autònoms i amb l'aigua al coll
proletaris que no esmorzen
llogats a subcontracta
acomiadats del benestar

Repartidors de decepcions
preses de la repressió
collidors de bastonades
artistes sense públic
secretàries sense fumar.

I el dia que tot rebente
no m'espereu al tall,
no aniré a treballar,
estarem segant cadenes.

Fes-ho bé
i premedita-ho amb antelació,
adaptat a la norma
que aquest sistema imposa

Ei, jo que tinc?
ei, tu que tens?
La boca, la boca plena de dents.

Ell somriu
i balla tango amb la hipoteca avui,
adaptat a la norma
que aquest sistema imposa

Ei, jo que tinc?
ei, tu que tens?
la boca, la boca plena de dents.

Vindran les séquies plenes,
plouran idees, farem saó
i plouran pedres,
moltes pedres

El partidor.Entre la especulació i la esperança

Fa temps vaig escriure que al centre d'alcoi aprofitant el moment de crisi hi havia gent que volia comprar terrenets per que veia que al futur podia haber negoci.Al partidor no existeix excepció.
Hi hague negociacions amb el veins per pactar un projecte de millora del barri amb la construcció de vivendes als carrers sant rafael i sant bonaventura.Tot aquest projecte avalat per la generalitat i amb el vist i plau del ajuntament.
Pero ningu va parlar del carrer font del vidre.
En aquest carrer estigue fins fa poc la seu del ateneu cultural el panical.Els dos edificis al costat del panical van caure en diferents epoques i mes avall la casa on residien els flares va ser abandonada i ocupada per gent amb bones intencions pero amb grans problemes.
Qualsevol pot deduir que sobre aquesta zona hi ha grans presions urbanistiques per fer un gran negoci inmobiliri.
Del edifici on estava el panical hi ha dos grans afectats:
Per una part els veins i veines i per un altra part els socis de lo que era el panical i que avui sera lo que siga.
Els veins i veines tenen la sensació de que estan posant diners en una casa que mai voran arreglada del tot i els antics socis del panical tenen la impressió de que estan gastant energies en sempre sera propietat privada de un honorable vei del barri.
Possibilitats de futur:
1.Que es construisca en aquella zona un gran edifici de renda lliure o vpo.
2.Que el numero 4 del carrer forn del vidre es rehabilite i que el panical passe a ser un centre social.
Hagan juego.Jo ja fa temps que ho tinc molt clar.

Verd cel