La crisi economica ha portat entre altres coses una crisi moral a la petita societat alcoiana.La crisi moral es manifesta en molts aspectes i en molts espais socials del nostre poble.Han passat les festes amb les seves infinites i aborrides discusions sobre si la dona, sobre si les dates, sobre la polvora i la obsesió de algun ministeri amb aquest tema i fins i tot amb fina ironia amb el batukers que estigueren omplin de soroll el dia dels trons. La realitat es plana.Els politics locals no saben com pot eixir avant la ciutat.No tenen cap idea sobre futur industria.Especulent amb el turisme i amb una idea molt generalista i molt ingenua.A mes els politics s'han especialitzat es baralles internes absurdes.Ja sabeu el pp amb zaplana i tot aixó, el psoe amb mil families que no es possen d'acord i fins i tot el bloc, qui ho diria, discutint el lideratge de rafa carbonell. Pero la societat no ix avant.Tenim mes aturats que mai i a les manis dels parats van quatre gats i sense cap solidaritat dels sindicats,Ni els sindicats grocs ni els revolucionaris. I el mon asociatiu molt fluixet.Els veins de la zona nord ja tenen presidenta nova i es bona noticia pero no se si durara molt el experiment.La gent del partidor ja han caigut en nombrosos enganys del pp i ja veuen que la rehabilitació del barri anira per un altre cami que no pas el que habien proposat. Unesco i casal esperant subvencions i temps millors. I la bona gent del molinar amb molts problemes igual que la gent del menjador, cansats de caminar, cansats de tot.Llastima! I em diuen que lo del panical pot reixir, ojala, son ja molts diners i no fa bona pinta i mira que em sap greu.
S.O.S. regresé soy el Nega marco la pauta, convierto a pijas del PP en punkies de perro y flauta Ingenuas incautas, groupies cibernautas cantan mis letras, bajan fotos de mi space para forrar su carpeta Es broma idiota es el mazorca style que explota, soy el prota, de esta peli de bajo presupuesto se siente se nota Mis versos colocan cual coca, complejo de compresa Ausonia, privatizan la educación mediante el plan Bolonia Puta babilonia, sucias barras y estrellas, antes atracador de bancos que concejal en Marbella, Parques botellas, nuevo editorial de Pedro Jota, el Nega problema de estado como la kale borroka El que se toca viendo embrujadas, el que flota y sueña con tus bragas, bailo como el culo pero follo que te cagas Y hagas lo que hagas auque vayas de cani barato, escuchaste Trabajadores y te afiliaste a un sindicato Soy el hereje que pervierte en rincones del Carmen, a peperas de club de tenis y Polo Ralph Lauren Vibren, bailen, mi rap es friki no cani pero sin llantas, sin spoilers y sin bajos desvirgué a la Juani Pseudo-rappers disfrazados de marines, la casaca militar, la visera plana, los botines, No hago fitness, esto es hip hop, propaganda, si quieres ir de frívolo hazte popero o haz pachanga Hablas de tangas tuneas tu carro? Yo me cuelo en el metro tu creciste con eminem yo con la polla records Paletos hablan del ghetto, de putas y coños y claro luego tus conciertos son una plantación de nabos Tu lo intentas yo las clavo, en mi promo o en colabos, tu novia por una raya grita fuerte, me lo trago Soy el mago con más trucos verbales, la mazorca son efectos especiales, ¿tu cuanto vales? Con tu ropa tu gorra tu circo, si he visto tu Cd a pavo y medio en la tipo.
[Estribillo] (x2) La música es un desahogo me explico, El día que dejé el micro cogeré un kalashnikoff.
[Tony] SOS regresé, marca el 112, eyaculadores precoces? No, eyaculadores feroces Era un secreto a voces que triunfarían los chikos del maíz, como que moriré de sobredosis como Erika Ortiz El País no hablará de mi, la ser dudo que lo haga, nuestro mensaje no es subliminal, metemos el dedo en la yaga. No hacemos temas sobre la tierra con ropas de macarra, ni nos creemos los salvadores como el PP en Navarra Mi palabra es dinamita y explota como en Asia Nike, si me hago cresta no será a lo Beckham será a lo Travis Bickle Tu rap es triste y mediocre, como el regreso de Dover, y tienes menos estilo y gracia que las ministras posando en Vogue Nos Gusta Depeche Mode, no Marilyn Manson, dos globos de oro son los pechos de Scarlett Johansson La pasión de Cristo, no son hechos reales, y al final de tu vida solo ves un túnel si mueres como Diana de Gales La muerte de Pinochet? Lo mejor del año pasado lo peor fue ver a Nach en un videoclip afeitado, Que soy un payaso y él un artista? Floja me la trae, yo no pongo mi culo a asociaciones xenófobas como la SGAE Es lo que ahí, tantos quieren su parte del pastel, que muchos se olvidaron de las formas de comer Yo rapeo por placer o desahogo, me explico, es que el día que suelte el micro cogeré un kalashnikoff chico Mi única arma es la palabra y esta golpea más que los mossos d’esquadra Yo tengo tablas, tu tripa tableta, yo me ejercito con libros no en gimnasios, por ello prefieren mis letras Anticastristas nos vigilan en salas, quieren que desaparezcamos como Lasa y Zabala A las buenas o a las malas han vuelto los Chikos Del Maíz, y si no damos gira es porque la programamos con vuelos de Air Madrid.
[Estribillo] (x2) La música es un desahogo me explico, El día que dejé el micro cogeré un kalashnikoff.
Hi ha que tenir moral i bon humor per a fer festa quant esta passant tanta desgracia en aquest bonic barri d'alcoi. La meva felicitació als organitzadors de la festa, als que han montat una falla tan bonica i tot aquell que ha passat per alli aquest cap de setmana. Pero recordeu que hui dilluns la lluita per un barri digne continua.
El diari informacion diu hui que el ajuntament en els "folletos" de propaganda per als turistes ha amagat el impacte visual del edifici de la estambrera.Es evident que per a molt gent aquest impacte es molt fort i desagradable i que per a ells aquesta es la questió important. Jo encara no entenc per que ens van vendre la estambrera com la solució per a la legionella i per a la crisi economica que patia la empresa manufacturas de estabre.En aquell embolic va eixir molta gent guanyant no pocs diners.Tot ho sabrem. Mentrestant ens quedem amb el rollo de la estetica. Aixi de mal esta la esquerra d'alcoi i el psoe de carles esteve.
Ja fea setmanes que la gent propera al pp sabia que microsoft no insatalaria la seva fabriqueta a alcoi i que tenia mes ganes de anar a torrevieja.Pero empesos per allo de "la moral del alcoyano" alguns com la gent del diari ciudad impulsaren una petita campanya per vore de fer pressió. La cosa no ha eixit be i les influencies negatives del president camps mes un projecte millor a la ciutat de torrevieja sumat a una total desordinació entre ajuntament i camara de comerç han fet possible aquest nou desastre del alcalde sedano. Pero no passa res.Hui el diari ciudad, "el nostre diari", li treu del apuro al alcalde impresentable amb una portada anunciant el projecte del boulevard com si fos una cosa nova i com si tingues financiació de alguna forma. La setmaneta ha estat roineta per al alcalde.Ha tingut que rendir-se als sindicats, tots els dies esta rebollint temes com els del desenvolupament urbanistic (ara diu que vol un poble de 75000 habitants, toca!!!). Ja fa temps que no te cap projecte de ciutat. De que viurem els alcoianets en els propers anys senyor alcalde? On estan aquells senyorets rics de alcant i valencia que vendrien a viure a alcoi i comprarien cases a serelles? On estan els turistes de nova iork i tokio? Per a que anarem a aquestes ciutats mes enlla de fer un ensaio fora d'alcoi? Lamentable. I mes lamentable la societat alcoiana que no fa ni diu res i veu com la petita democracia municipal es fa mes petita.Aquesta setmana ja s'han carregat la gerencia de medi ambient i no fa massa varen fer el mateix amb el centre de esports. On esta el reglament de participació ciutadana? On estan els ecologistes, sindicalistes, gent de esquerres i culturetes diferents? Com sempre buscan subvencions, quina colla som els alcoianets!!!
Estas letras que salen desde el interior de la gris y fría cárcel de Brians, pretenden devolver, de alguna manera, todo el calor y el cariño a quienes con su apoyo y solidaridad han conseguido matar día tras día la soledad y la rutina que esconde el encierro; a lxs que me dais tanto ánimo y fuerza en estos momentos y traspasáis esta barrera que nos separa haciendo que en ningún momento deje de sentir la libertad; a todxs lxs que demostráis que con un simple papel y boli se puede devolver la esperanza y las ganas de seguir peleando; a todxs lxs que lucháis contra este negocio de la tortura, el castigo y la represión que son las cárceles.
Y a vosotrxs… ¿Qué os puedo contar que no sepáis? ¿Cómo se reprime una lucha? ¿Cómo se amurallan las voces? ¿Cómo sus asquerosas leyes controlan nuestras vidas?
Podría contaros cómo el día 15/12/2009, antes de que saliera el sol, un puñado de Guardias Civiles entraron en mi casa, se llevaron todo lo que quisieron y me secuestraron.
Podría intentar explicaros lo que sentí al escuchar gritos de dolor y de miedo desde el calabozo de una comisaría.
Podría transmitiros las experiencias que algunas presas han querido compartir conmigo, en las que me hablan de humillación, de tortura, de impotencia, de soledad.
Podría hablaros sobre lo que he podido observar desde este lado del muro de cómo este “Negocio Penitenciario” se beneficia de las personas secuestradas y de cómo a esto lo llaman “reinserción (extraña palabra…)
Podría ilustrar con algunos casos que he podido presenciar en este mes y medio que llevo privada de libertad, parte del funcionamiento del Sistema sanitario en prisión, dónde la metadona y otras drogas legales son el mejor método de control; y dónde la salud y la vida de las personas importan muy poco.
Podría hablaros de la tristeza que siento cuando por las mañanas oigo a muchas decir esta frase: “Un día menos”, en lugar de “un día más”.
Podría deciros que, tras estos muros, se aísla y se destruye a las personas.
Pero… todo esto ya nos suena, ¿verdad? Ya lo hemos escuchado antes, ya lo hemos vivido, ya ha pasado otras muchas veces, ya lo sabemos. Sabemos que nos encontramos dentro de un sistema injusto en el que se nos condena a “no vivir”, en el que la falsa idea de “bienestar” ciega a las personas y las condena, en el que el trabajo nos ata, sus leyes nos controlan y la cárcel nos reprime y castiga.
Me niego a ser víctima de todo esto, ni siquiera ahora me siento así. Yo quiero ser y seré siempre su “problema”. Y es por eso que lo que realmente quiero trasmitiros con estas palabras, son las ganas de seguir luchando, de no rendirnos, de seguir haciendo frente, de intentar, al menos, respirar libres y sentirnos vivxs.
Pienso en vosotrxs y me siento viva, libre y fuerte, y es que vuestra solidaridad ha sabido ser más fuerte que sus rejas.
Por eso esta carta va dirigida a todxs lxs que cada día hacéis que valga la pena luchar, a todas las personas secuestradas en estos Centros de Exterminio, a todxs lxs que lucháis dentro y fuera de las cárceles…
Recibid un fraternal abrazo cargado de Libertad y rebeldía.
LIBERTAD PARA TODXS LXS PRESXS! ABAJO LOS MUROS DE LAS PRISIONES! VIVA LA ANARQUÍA! Tamara. (26 de enero del 2010)
Article de paco blay a la pagina www.pagina66.com.
Tothom ho diu: davant una crisi tan brutal (més per a uns que per a altres), cal canviar de model. Sí, però quin? Fa unes setmanes, en un debat organitzat pel BLOC d’Albaida, un destacat representant empresarial tèxtil (Pepe Serna) contava amb amargura que, en l’època de “bonança”, si acudia un empresari a demanar un crèdit a un banc per la seua indústria, li posaven molt problemes; si a continuació entrava un promotor immobiliari a demanar el seu, tot eren facilitats. I concloïa: cal un canvi de model productiu, administratiu i educatiu. El monocultiu de la rajola (“el mal de l’holandés”, com va dir Rafa Beneito) ha fet molt de mal, sobretot a la indústria, la menys culpable de la crisi, i cal revisar-lo (ho diuen empresaris, eh?). Però això mateix ja ho avisaren experts en 2006, i el govern valencià del PP no en va fer cas: açò era el paradís de les “oportunitats”, deia (de l’agiotisme, diríem nosaltres). Però la realitat és que el valencians som cada vegada més pobres: han faltat polítiques industrials i agràries, fonamentals al País Valencià, i el PP ha endeutat de forma insostenible l’hisenda pública en projectes multimilionaris de dubtosa rendibilitat econòmica i social. “L’eix de la prosperitat” mai no ha existit. I ara què fem? Com minimitzar les conseqüències negatives d’aquestes polítiques errònies? Com corregir les mancances del passat? En definitiva: què fareu ara, senyors del PP? Alguna cosa sembla que està canviant. Però sols aparentment. Ho expliquem. El passat 13 de gener la Generalitat presentava el seu Pla Estratègic per la província d’Alacant, síntesi de vàries propostes prèvies, segons van advertir. En el fons va ser una confessió implícita del fracàs del seu model econòmic. Es reconeixia que la renda “per càpita” havia baixat en els darrers anys (si ja ho deia l’informe de FUNCAS!), que la productivitat de les nostres empreses era baixa (ara se n’adonen?), que hi havia deficiències en infraestructures (quantes vegades ho hem dit?), que la costa tenia un nivell d’ocupació excessiu (però si blasmaven dels ecologistes perquè deien això mateix…!), etc. El titular del diari “Información” sobre el fet és ben expressiu: “El Plan Estratégico del Consell propone cambios para evitar la excesiva dependencia del ladrillo”. Què proposa la Generalitat per a combatre aquesta crisi del (seu) model? Tot un paquet de mesures, sensates per descomptat però ben poc originals: moltes ja les dèiem des de l’oposició fa temps –i no ens feien cas–, i altres –la majoria– són les que van repetint-se dia rere dia en la majoria dels foros, o en articles d’opinió, o en taules rodones sobre la crisi: innovació, formació, productivitat, competitivitat, infraestructures, formació, transferència de tecnologia, avals a les empreses, i un llarg etcètera. Per a un servidor tot açò li recorda la tornada d’una coneguda nadaleta, fum, fum, fum, que és en definitiva l’estratègia mediàtica del PP, quasi cansina: anunciar grans projectes o idees per a contrarestar notícies negatives (l’atur del País Valenciàés dels més alts d’Europa), però que al final resulten solament fum quan no simples mentides. (El conseller Blasco se la sap molt bé, aquesta). Si fins ara ni el govern del senyor Camps ni els alcaldes del PP han fet res del que ells mateixos proposen ara, res del que ara anuncien té la més mínima credibilitat que vaja a complir-se. És més que dubtós que el PP vaja a portar endavant un Pla que necessita moltes inversions, les quals no estan disponibles en les arques autonòmiques perquè s’han balafiat en Fórmules 1, i America’s Cup, i edificis caríssims… Si en temps de “creixement” i de relativa abundància econòmica no les han fet, com les van a fer en temps de crisi i de baixada brusca de la recaptació? La culpa la tindrà, ja ho veuran vostés, Zapatero. P.D.- Al marge que no es pot dividir l’economia per fronteres “provincials” (Gandia-Dènia i Ontinyent-Alcoi tenen problemes semblants), el Pla Estratègic esmentat és, per altre costat, una autèntica vergonya per a les comarques d’interior, sobretot les històricament molt dinàmiques i actives des del punt de vista industrial: l’Alcoià, el Comtat i la Foia de Castalla. No existeixen a penes per al Pla. Ni estaran en el corredor mediterrani, ni els faran ferrocarrils, ni participaran de l’economia “creativa”, ni hi hauran inversions estratègiques, ni es potenciaran els paisatges o l’agricultura dels pobles deprimits (amb indústries agroalimentàries, posem per cas), ni res de trellat. Solament turisme per als considerats “pobles tranquils d’interior”! La mare que els va…! Massa gent calla, i el primer el govern local del PP d’Alcoi, que renuncia fins i tot a queixar-se! Francesc-X. Blay Regidor del BLOC a l’Ajuntament del BLOC
Ahir vaig anar a vore el concert de pep gimeno "el botifarra" al teatre principal.El concert va estar bè i en alli estava gent de totes les comarques.Gent del grup de fans del botifarra, gent d'alcoi i gent que volen que es puga vore la tv3 al país valencià. El botifarra estigue genial.Amb humor ben socarrat es guanya a la gent i a mes eixe tró de veu que deu li ha donat arredonia la historia. Molt recomanable.
Una de cada 200 personas padece el Síndrome de Fatiga Crónica, 85% de los pacientes, todavía no lo sabe. Dos de cada tres personas que enferman, son mujeres...
"¿Qué me pasa? ¿Cuándo mejoraré? ¿Por qué nadie me cree? ¿Por qué dicen que tengo buena cara cuando me encuento fatal? ¿Qué va a ser de mi vida ahora?"
Existe, entre nosotros, una enfermedad que hace que 0.5% de la población esté discapacitada, una enfermedad más invalidante que la Esclerósis Múltiple (Reeves 2004), para la cual no hay tratamiento.
La mayoría de las personas que la sufren no están diagnosticadas; los médicos no están formados al respecto, los enfermos no saben qué les pasa, y no pueden dar a su entorno ni en su trabajo ninguna razón por la cual no pueden moverse ni para levantarse de la cama y salir de sus casas.
Por su nombre, el Síndrome de la Fatiga Crónica, parece una enfermedad trivial... pero afecta a muchos sistemas del cuerpo... los síntomas son sensación de gripe severa y exagerada que nunca remite, fatiga aplastante, mareos incontrolables, desmayos, pitidos y ruidos en los oídos, problemas de concentración y memoria… algunos enfermos pasan años en sus camas, inmovilizados por completo, y sin entender qué les ocurre.
El SFC no tiene cura. Es una enfermedad crónica, para toda la vida.VIDEO DOCUMENTAL (50min. PAL)
Éste vídeo plantea el desconocimiento que existe sobre el SFC. A través de las voces de los pacientes se hace una aproximación a la vida y los problemas de las personas que sufren ésta enfermedad:
2 de cada 3 personas que padecen SFC son mujeres: el ámbito médico, la administración y la sociedad en general ponen en duda la existencia de la enfermedad. La problemática e incomprensión total por parte de las administaciones: los conflictos y dificultades para conseguir la invalidez laboral. La dificultad de conseguir un diagnóstico: falta de profesionales y unidades médicas capacitadas para el diagnóstico correcto y eficaz. Los problemas laborales: los enfermos pierden el trabajo, puesto que están inmovilizados. Los problemas sociales: el abandono por parte de sus familias, la retirada de la custodía de los hijos en caso de madres enfermas, etc La exclusión y el sentimiento de olvido y desconocimiento general por parte de la sociedad. OBJETIVO PRINCIPAL
Dar a conocer, en la población general, esta enfermedad tan impactante que tiene un nombre tan “light”.
OBJETIVOS ESPECÍFICOS
Que la sociedad conozca una enfermedad todavía desconocida por la mayoría, y que afecta a 0,5% de la población, que no tiene cura ni tratamiento o diagnóstico específico. Que se investiguen los tóxicos causantes de la enfermedad que todavía no están prohibidos, y se busquen responsabilidades. Dar a conocer la falta de interés, respeto, reconocimiento y apoyo por parte de la administración: la inexistente ayuda económica para financiar proyectos de investigación, la dificultad de las personas con SFC a recibir la invalidez laboral. Que los profesionales sanitarios conozcan la realidad del SFC y se motiven para atender a personas que tienen (o podrían tener) el SFC. Que las personas en el entorno de los paciente SFC puedan entender mejor a los enfermos SFC y puedan reconocer sus propia situación y sentimientos. Dar a conocer la difícil situación de vivir con una enfermedad como el SFC (imposibilidad laboral, inmovilidad total, enfermedad constante). Que los políticos (ministerios de sanidad, etc) y otras personas que tienen poder de decisión y financiación (compañías farmacéuticas, instituciones privadas, etc), conozcan la realidad del SFC. Que el SFC se respete y se reconozca socialmente como enfermedad grave.
Una vegada més la Colla Ecologista la Carrasca-Ecologistes en Acció demostra que amb honestedat i perseverància es poden canviar les coses.
Llegiu si no el comunicat de premsa que ens acaba d'arribar (22.01.10)
El Tribunal Superior de Justícia multa la regidora d'urbanisme de l'Ajuntament d'Alcoi per no haver avançat en l'execució de la sentència de "La Rosaleda"
El màxim òrgan judicial valencià estima que els membres del govern municipal han actuat amb un clar menyspreu al compliment de la legalitat
________________________________________
El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha acordat imposar una multa de 1.500 euros a la regidora d'urbanisme de l'Ajuntament d'Alcoi, a qui considera responsable del retard en la reposició de la zona verda de "La Rosaleda". L'import de la sanció és pràcticament el màxim que preveu la Llei de la jurisdicció contenciosa per als casos en què les autoritats no compleixen els requeriments judicials (les quantitats previstes són de 150,25 a 1.502,53 euros). La multa té caràcter coercitiu i es repetirà si en els pròxims tres mesos no s'ha ha avançat substancialment en l'execució de la sentència que es va dictar en setembre de 2005.
Durant el mes d'octubre de 2008 la Colla Ecologista "La Carrasca"-Ecologistes en Acció va denunciar que la decisió del Tribunal Superior encara no s'havia complit. La contestació de la Sala, dictada el 18 de gener, reprova amb paraules molt dures les actuacions dels representants municipals:
"La Sentencia que dirime el presente proceso se pronunció a 1-9-2005. Desde que la misma se notifica al Ayuntamiento de Alcoi, éste no ha desplegado actividad alguna para llevarla a su justo y debido término, ello pese a que el fallo era claro y tajante.
Antes bien, la táctica de dicho Ayuntamiento ha sido la de plantear incidentes procesales de escaso fundamento y que rozaban la temeridad procesal. De lo anterior y del tiempo transcurrido desde la fecha de la Sentencia se colige que lo que pretenden las personas que representan a dicha Corporación es sustraerse al mandato de este órgano judicial mediante argucias, dejar las cosas como están en definitiva, con claro desprecio al cumplimiento de la Ley -fundamento del orden político y la paz social (art. 10 CE)-, en una actitud que desgraciadamente se está extendiendo entre determinada clase de representantes públicos."
La Sala també adverteix que, si no s'avança en l'execució de la sentència, denunciarà els fets al Ministeri Fiscal, pel possible delicte de desobediència.
El grup ecologista reclama que el govern municipal abandone la deplorable actitud que ha mantingut fins ara i que treballe amb diligència per una zona verda de qualitat, digna dels veïns i veïnes d'Alcoi:
"Les últimes notícies sobre el concurs de projectes per a la remodelació de "La Rosaleda" indiquen que el Govern municipal manté la seua actitud obstaculitzadora. Per exemple, el cost econòmic del projecte de remodelació es valora amb un desproporcionat 80%, mentre que la seua qualitat es puntua només amb un 20%. Recordem que la sentència obliga a reformar la plaça perquè aquesta puga complir les seues funcions com a zona verda i deixa ben clar que aquest ha de ser l'ús preferent. Però l'Ajuntament d'Alcoi, en lloc de preocupar-se de l'ajardinament, de l'arbratge, de l'ombra, dels jocs infantils o de les barreres arquitectòniques, dóna prioritat als interessos del concessionari, que és justament qui va redactar el projecte d'aparcament declarat il•legal i a qui se li haurien d'exigir les responsabilitats corresponents.
Així mateix, la composició del jurat és decebedora i el pressupost (3.000 euros de premi) clarament insuficient, sobretot si tenim en compte que es parla d'exigir quasi un avantprojecte. L'èxit dels concursos de projectes depén, en gran mesura, de les retribucions als participants i del prestigi del jurat i, en aquest cas, no tenim ni una cosa ni l'altra. Poca cosa podem esperar d'un jurat format majoritàriament per les autoritats i tècnics municipals que van autoritzar i aprovar una obra que, en paraules del Tribunal Superior de Justícia, incomplia de manera palmària les exigències normatives.
Amb aquestes condicions, el concurs de projectes du camí de convertir-se en una pantomima inútil que busca retardar encara més l'execució de la sentència. Pensem que ja és hora que el govern municipal del PP depose la seua actitud. Són massa anys sense la zona verda que van destruir il•legalment."
Fa uns dies vaig escriure al meu bloc que a alcoi hi ha cada cop mes gent que marxa de la ciutat per anar a viure a altres ciutats del voltant.Vaig dir que era un fet encara minoritari, que no tenia un denominador comú i que no tenia cap rigor cientific. Dies desprès, un matí almorsant en una cafeteria del centre em vaig trobar a una persona propera al pp i que fins i tot estigue a punt de fitxar per el equip de zaplana en el ministeri.Aquesta persona que es diu antonio em va dir que habia llegit el meu post i que ha pesar de que pensava que totes les coses que escric son bobades coincidia amb mi en la decadencia de la ciutat d'alcoi. La seva reflexió es la seguent: Alcoi igual que la resta de espanya arriba tard a molts canvis sociologics que s'han produit a tot occident.El model fordià que tenia com a eix la industria ha desaparegut i aquest esta a milers de quilometres d'aci en pobles i ciutats de la xina. Tambe hem arribar tard en alló que es diu el desenvolupament de un sector industrial tecnologic. Al turisme es impossible que pugam tornar.Espanya es un país car i la competencia al mediterrani es molta. Ningu es capaç de vore que ens deparara el futur. Quant va acabar el seu discurset, li vaig dir: -No sera que tu com la majoria del sector de paco camps voleu que sedano fracase? -No te res que vore, dimoni, una cosa amb l'altra.Jo tinc diferencies amb jordi pero la meva critica va mes enlla de que mane el pp o el psoe.La meva critica va dirigida cap a una societat que no obri els ulls i no es dona compte que si no reacciona ens tindrem que vore obligats a la emigració en poques generacions. A mes la meva critica es fa desde fora del pp.Jo a diferencia de la meva germana sempre he vist la politica com algo perillos.Una activitat en la que normes poc flexibles fan que les persones mes valuoses no vullguen participar. Jo estic preocupat perque veig igual que tu que molts alcoians marxen de la ciutat i per mi es mes que evident que el factor economic es mes que imortant en la decisió. Caldra que espabilem. I jo vaig pensar que si la dreta te por del futur molt negre o tenim la resta!
Lluna decreixent atura’t! Inverteix les nits i els dies! Tu des d’allà dalt veus, la casa cau, i els esperits es queden. Puja pels graons i escales fins al menjador on dormen. Fes girar el temps i torna allà on les parets tremolen. Punxa els vells vinils i enceta el ball mentre els cuiners preparen menjars al llit i somnis a la taula. Lluna decreixent, atura’t ja! Fes per invertir les nits i els dies! Espanta el mal i aguanta el sol!
He vist la paraula follar escrita amb lletra de xiquet. Trenca el llit del Senyor Pena i Mr. Avorriment. Pesto pa’ quinze que en som sis. Tira-li sabó a la rata que hi ha dins del vàter. Amaga les muntanyes de paper i aprova l’examen. Eno i Lou reed s’acomiaden de Bach des del Balcó. Llava la roba amb pinces d’estendre. Clava el suavitzant dins de la nevera. Pop corn i Wonder dog es fan un petó al terrat. Toca el tambor a l’entrada del menjador. Grava a la veu amb reverb, i graba-la i clava-la dins d’un cossiol. M’han dit que faran un parc industrial a l’entrada del pàrking. Dóna’m un xuxo, un ruta i un cigarro que tinc fam. Treu el whisky per les orelles i et farem una infusió. Entra en patins i toca l’acordió. Tira’t a terra i desplega els llençols. Pren-te un fong i mor-te de calor. Algú ens vol dir alguna cosa amb el grinyolar de les portes. S’ha obert una llosa del pis i hem vist un cuc. Dóna-li droga al samurai que t’ha furtat l’estimada. Toca el rock and roll de les cinc del mati. Enfonsa el pis i riu-te de la policia que et demana la taula de mescles. Tremola per l’skinhead i dóna-li un flam amb nata. Demà em furtaran la bicicleta i aniré a peu. Belmondo canta un tango i el dorao un flamenco. Toca el Hallogallo a les dotze de la nit de l’any següent. Àfrica Verda i Coltrane se’t clava pels forats del nas. Fes un submarí baix de taula i traga’t tot el fum . Dóna’m una banderilla que avui estic trist. Avui he vist una xica rubieta que ahir hem va mirar. Ahir se’n va anar per la porta la xica rogeta que ahir em va mirar. Ai! la xica de roig, la xica de verd i la xica de blanc s’enduen muntanyes de llibres, muntanyes de discos, muntanyes de roba, muntanyes de paper perquè la casa cau i els esperits es queden.
La premsa alcoiana, els pensadors alcoians i qualsevol animalet fa temps que venen dient a qualsevol personeta que els hi escolta que el que mana al ajuntament d¡alcoi es diu miguel peralta viñes. I es possible que tinguen alguna raó en aquest comentari. Pero de tant escoltar la canço, a qui mes a qui menys li resulta tot molt mes complicat. La crisi interna amb els campistes fou resolta de manera contundent i no sembla que puga haber cap alternativa a sedano dins del pp.Els regidors populars no paren de adular al seu jefe i aprofiten els dies de festa per xarrar amb el gran peralta i rebre instruccions. Aquestes circumpstancies son molestes per a sedano pero no li impedeixen seguir endavant. El gran problema de sedano i del pp es que no tenen cap projecte per a la ciutat.Donen palos de ceg i improvisen amb poligons de la canal i hotels inviables mentre colecionen demandes judicials que no sempre saben guanyar. La unica carta positiva es que al psoe les coses no van millor i el seu lider Frances no es respectat ni per el entorn de carles esteve ni per la anterior candidata patri blanquer.A esquerra unida tracten de montar un nou xiringuito i els del bloc ja saben que el lider del 2011 sera rafa carbonell, un personatge amb mes de una personalitat i que per tant es molt admirat per mi.Cuidado que es capaç de pactar amb el pp i no es broma!!! I per dins de la societat es comença a vore a gent que farts de la situació comencen a marxar de la ciutat per anar a viure a ibi, a muro i a cocentaina i fins i tot a l'alqueria.Jo no soc socioleg per veig cada cop mes clar que la capitalitat comarcal d'alcoi sera dins de promte discutida.Els factors d'aquest fenoment estan per vore.La faena curta i la poca qualitat de vida a alcoi son molt potens motius, ojito!!
