infamies diverses

Podria escriure de moltes coses.
Podria dir algo de les infames columnes del director del ciudad i la seva infinita aficció a premiar i a castigar desde la ultima pagina del seu diari.
Podria opinar sobre el desastre de gestió municipal en temes com el hotel de la font roja o el boulevard.
Pero em ve mes de gust dir alguna coseta sobre el tipo de societat en la que vivim.En ella no incloc a la gent dels partits politics de la oposició.En la poltrona es viu molt be, es treballa poc i es fan amistats que despres poden ajudar-te a entrar en el mercat laboral.
Tampoc parlare dels sindicats i la nova costum que te ccoo de ser un sindicat en el que se hereta el carrec i el sou.Perfecta sucesió entre paco i manuela.
Parlare de la societat alcoiana, de aquella a la que alguns veuen un esperit inconformista, acrata i rebel.
No hi ha res de aixó entre els nostres veins.Fins i tot en els grupets mes anarquistes del poble el fet de criticar es castigat amb el ostracisme.No fa massa dies un bon xicot de aquest poble va osar a criticar al grupet dels flares i es va vore obligat a rectificar llevant la critica del seu fotolog.
Jo ho comprenc, segurament habera fet el mateix, no volem quedar mal amb els colegues.
I si el mon llibertari esta aixi, com esta la cultureta alcoiana?
Doncs esta mansament esperant la subvenció.
No tan sols no critiquen les barrabasades del calderon i principal, si no que a mes es manten autistes de tot el que passa al seu voltant.
Esta molt be allo de les jornades sobre drets humans i cine de la unesco pero estaria molt millor que es preocuparen mes del gran atur, pobressa i desesperació en la que viuen molts alcoians.
Segurament als amics de la unesco els hi preocupa mes el que passa a molts quilometres de aci.
Segurament somien amb revolucions a cuba, sense viure a cuba i sense saber qui es el fidel i la seva gent.
Segurament ecoquen la guerra civil sense haver-la patit.
I que dir de la gent del casal jaume I?
Gent que viuen el la fabula dels paisos catalans i als que no cal nomenar-lis que la veritable desgracia del mon son els nacionalismes que aborreguen a la gent.
Pero millor no digam res, callem.No siga que un dia pel carrer fulanito o fulanita et senyale i et diga:
TU JA NO ETS DELS NOSTRES.
Salut