El diumenge es el dia de la dona treballadora.A banda de consideracions sobre aquesta costum de fer dies dedicats a fets, persones o santetes i santets, cal dir alguna coseta de com aquest dia es utilitzat per la dreta i per el poder.
En principi el dia 8 de març es el dia de la dona treballadora.Hom podria parlar de la situació de esclavatge de les dones treballadores arreu del mon.Ho tenen mes dificil per accedir al mercat laboral, cobren menys que els seus companys masculins, quant tenen xiquets o xiquetes veuen com es dobla les seves feines i son vistes amb sospita per els empresaris pel un suposat augment de baixes laborals.
Als paisos oocidentals aquestes son les desgracies que pateixen les dones pero als paisos del tercer mon les dones en diversos graus ocupen un paper secundari i merament utilitzat en la reproducció.
A casa nostra el poder vol passar de puntetes per les reivindicacions laborals de les dones i apostar per fer un 8 de març dedicat exclusivament en el maltractament contra les dones.Maltractament que ha produit un gran nombre de morts, en els casos mes extrems.
El terrorisme masclista i la discriminació laboral contra les dones son dues parts de de una mateixa moneda, el patriarcat.
El patriarcat es que domina el mon, el que esta extes en totes les ideologies.Esta al capitalisme, al comunisme i fins i tot al anarquisme.
El patriarcat esta en totes les religions.Religions que porten a les dones al ostracisme.
La situació podria portar a un gran nombre de dones a rebelar-se contra aquetes injusticies.Tranquils, el poder ja sap que lo que no es controla es compra i ja han domesticat a les dones i ja han formulat un feminisme que siga compatible amb el actual estat de les coses.
Jo no soc dona i no voldria donar aquella patetica imatge del home preocupat per les dones, aquella imatge tan paternalista.
A la faena estic rodejat de dones, soc fill de una dona, visc amb una dona i soc pare de una dona.
Cap cosa que li passe a una dona em resulta indiferent, cap cosa que li passe a un esser huma em resulta llunyà.
Autogestió i lluita.
1 comentari:
ei, una gran entrada! hi estic d'acord i et diré una cosa que ja he deixat a un altre blog que hi parla del dia: la celebració de veritat serà el dia que ja no tinga sentit la data al calendari!!! perquè al final, aquestes dates acaben per perdre un poc el sentit... i només si el "perden perquè s'ha donat un canvi en les estructures socials profundes" tindrà sentit [potser la teua filla ja ho puga vore!!] salut!!!
Publica un comentari a l'entrada