Centenari enric valor

dilluns, d’abril 20, 2009

el llimoner

EL LLIMONER



Assegut a l’habitació

és tarda de diumenge i a fora plou

perdent el temps sense res a fer

estic aquí esperant-te però mai passa res

les coses no canvien, i no sé per què



En el meu cotxe conduint

potser massa depressa

potser massa lluny

canviar d’idea seria bo

però segueixo esperant-te

i em sento tant sol

les coses no canvien i no sé per què



M’he preguntat mil cops per què

Ahir em parlaves i em parlaves d’un cel blau

però avui jo només veig llimones en un llimoner

i giro el cap amunt i avall

cap a un costat i cap a l’altre el torno a girar

però avui jo només veig llimones en un llimoner.



Hi ha un núvol fosc dins del meu cap

que em xucla l’energia, em té immobilitzat

m’hagués dutxat i hagués sortit

però em sento tant cansat que m’he ficat al llit

les coses no canvien i no sé per què



Aïllar-me està vist que no em convé

aïllar-me i quedar-me penjat del llimoner

vaig caminant pel desert

a on tard o d’hora he de trobar un oasi verd

i llavors que siguis tu qui es pregunti.



M’he preguntat mil cops per què

Ahir em parlaves i em parlaves d’un cel blau

però avui jo només veig llimones en un llimoner

i giro el cap amunt i avall

cap a un costat i cap a l’altre el torno a girar

però avui jo només veig llimones en un llimoner.

1 comentari:

german ha dit...

de veritat et sents així? la cançó és preciosa, però precisa d'un cert grau de melancolia per a entendre-la bé!!
salut!!