Cinc anys despres del moniatic

En tota vida de una persona de esquerres, llibertaria, ecologista, pacifista, feminista o el que siga hi ha un moment en el que la busqueda de la utopia xoca amb la puta realitat.
A partir d'aquest moment la persona que abans buscava amb intensitat el mon perfecte i superguai es torna pragmatica i desconfiada.
Supose que la psicologia ja ha trobat un nom a aquesta tonteria.
Fa cinc anys existia una cosa que es deia moniatic.Moniatic era la resposta a la manera que tenia el pp de sedano de fer cultura popular a traves de un festival anomenat mediatic que amb el temps s'ha vist com un negoci redó per als que ho organitzaven.
El moniatic era organitzat per un seguit de entitats culturals d'alcoi.La realitat es que era una persona qui ho dirigia.Aquesta persona a la que no vull nomenar li posare el nom de "el sense nom".
El sense nom era un funcionari del ajuntament d'alcoi que fou acomiadat a la arribada del pp i en certa mesura somiava que si un dia arribes altre cop la esquerra al ajuntament d'alcoi li tendrien en compte els merits per accedir a un carrec en cultura.
La vida es com es i aquesta persona es va quedar amb un bon negoci de construcció despres de trair als seus companys que estaven en un col·lectiu de obrers en atur.
El nostre amic sense nom es molt habil en les relacions socials i consegueix enganyar a tots.Per mi aixo es un merit.
Sense nom deia que el moniatic era com un univers en el que el sol era el panical i la resta eren planetes que giraven al seu voltant.
Es bona teoria.
El panical va caure poc despres del moniatic en una espiral autodestructiva digna de manual.En ella contribuiren de manera especial algun nihilista com jordi q i el seu alumne aventajat que escribia en valencia en la revista al margen com "don cusifai".
Tambe va contribuir algun pobre desgraciat que escribia en internet.
La historia del panical esta per escriure.Jo no la escriure.Un dia cusifai em va responsabilitzar dels mals del panical.Cosa dificil per a un dimoni tan torpe com jo.
Si es veritat la teoria del univers i els planetes, mort el panical qui es el sol?
El casal centre ovidi montllor?
El diari ciudad?
Jo estic per pensar que sense sol el que hi ha es el caos.El caos no es dolent, es positu en moltes ocasions.
Estan els xiquets del molinar i la gent dels flares, els de la radio, els de el menjador i fins i tot la gent del mas del potro.
Segur que algu diu:Pero si tota aquesta gent son els mateixos amb diferents noms.
Si es veritat, ser antisistema no esta de moda i sempre som el mateixos.
Alguna cosa pot canviar el clima de calma que hi ha a la ciutat?