No m'agrada parlar de nacionalisme.Ho procure evitar.
Se que darrere de tot tipus de nacionalisme sempre esta la mà de la burguesia que prefereix que discutim sobre questions identitaries que no pas discutim sobre el perque de les injusticies del sistema capitalisme i de les alternatives que existeixen.
He situat al bloc la noticia que parla sobre el adoctrinament de xiquetes i xiquets al col·legi el romeral d'alcoi.He dit que la noticia te darrere un medi de comunicació de dretes i espanyolista i que sol exagerar qualsevol cosa.Tambè se que darrere esta la mà de la gent del partit UPYD de conegudes idees espanyolistes i que aspira a ser tercera força politica a espanya.
La reacció del AMPA del romeral i de alguna premsa d'alcoi ha estat de recolçar a la gent del romeral i dir que la noticia esta manipulada.
Jo sóc en certa mesura un romantic respecte a la escola.Espere com a pare de la escola que puga ajudar a la meva filla a ser una persona amb criteris i idees propies i que puga tenir ferramentes solides per a poder viure en un mon complicat com el nostre.
Se que la escola es part del sistema.I que moldeja als alumnes en els valors dominants del sistema de turno.
Se que hi ha dos professions a les que no es pot discutir.Una es la de metge i l'altra es la de professor.Tan el un com el altre tenen la possiblitat de fer el que vullguen i com ho vullguen.
Una societat madura ha de poder discutir sobre quina educació vol i com la vol.Si jo no vull que a la meva filla li parlen de nacionalisme valencià deuria de poder objectar.
I qui parla de nacionalisme valencià parla de religió, nacionalisme espanyol, consumisme, etc..
Debatre no es roïn.
2 comentaris:
Totalment d'acord amb tu, dimoni: debatre sempre és positiu; però també cal tindre en compte com és de fàcil buidar les paraules de contingut --entre elles, "debatre"-- i que al remat tot semble el què no és... Encara que potser hauria de fer aquest comentari a la teua entrada anterior, el tema del Romeral em sembla simplement surreal: i no és que crega (evidentment) que no es puga criticar res ni ningú, ans al contrari: no crec ni en Déu, ni en Marx, ni en Pompeu Fabra. Però llançar alegrement paraules com "sectarisme", "dogmatisme", "adoctrinament" i fins i tot "violència", sense aportar cap prova --hi ha més violència en un capítol de Bob Esponja que en els dibuixets que ensenyen-- no deixa de ser hipocresia i ganes de fer mal a gent que em consta que tracta de fer la seua faena tan bé com pot.
Jo tinc dues filles en edat escolar, i em negue --sempre ho fet-- a delegar en ningú la seua educació en valors: això és cosa bàsicament meua i de sa mare. Supose que vindre dels Salesians i ser un ateu militant i convençut m'ha fet veure d'una altra forma això dels "adoctrinaments"... I, per cert, jo tampoc em sent (ja) nacionalista: només independentista, que és ben diferent ;)
Salut! (i perdona per l'extensió)
Hola pep.
Gracies per el teu comentari.
Pensar i repensar la escola i que aprenen les nostres filles i fills no te que ser negatiu.
Segurament tot es degut al paper pasiu que tenim molts pares en la educació de les nostres criatures.
Amb aixó no vull dir que hem de sometre a un marcatge als mestres.Te que existir una llibertat de catedra en el ensenyament.
Els valors son fruit de la experiencia en la nostra vida.Ni els meus valors son els dels meus pares ni crec que els valors de la meva filla siguen els meus.
salut
Publica un comentari a l'entrada