Jo tinc la sort o la desgracia de viure a un poble petit com alcoi.A alcoi tothom (o quasi) es coneix.Determinats mecanismes socials encara son vius i es facil saber qui es qui.Saber on treballa, quina familia te o en quins espais de la ciutat es mou.
Al nostre poble han existit (abans que inventaren aço de internet) gent que escribia a revistetes i panfletos posant algun seudonim.Es pot pensar que aixi uno pot escriure amb mes llibertat sense aquell aborrit "politicament correcte" tan de moda i tan castrador del pensament
Tambe a vegades el anomimat nomes es una impostura mig paranoica que no es massa creible i que no porta enlloc.
Jo tinc un anonimat relatiu ja que em coneix molta gent a alcoi i sap que escric aquest bloc que te tan poc trellat.
Amb aquest post el unic que pretenc es obrir la porta a pensar el anomimat en el mon bloc.
6 comentaris:
Quan vaig començar a escriure el meu blog ho vaig fer amb un pseudònim, Bibliofilo Alcoyano (coent com ell a soles) i a més a més escrivia en masculí. Pensava que d'aquesta manera, i com molt be tu dius, els comentaris podrien ser més sincers ja que en el fons no sabia ningú qui era jo (crec que encara la majoria de gent segueix sense saber qui soc).
Però després de que Esther Vizcarra publicara una crítica al respecte de l'anonimat al meu blog, vaig reflexionar sobre el tema i vaig comprendre que encara que, en teoria poguera ser més directa si no sabien quie era jo, les meues opinions perdien força al no estar recolçades en una identitat.
És molt fàcil fer crítica des de darrere de la barrera, sense arriscar-te, però en el fons crec que és més cobard.
Ha passat el temps i he conseguit dir el que opine d'un llibre de forma sincera i firmar l'article al final.
Salutacions.
Gracies per el comentari judith.
Es aquest un tema en el que estic pensant desde fa temps i considere valuosa la teva opinió.
dimoni
Hola,
com a mig responsable d'aquest tema, diré la meva:
L'anonimat per definició manca de signe d'identitat. Signar com a dimoni o com a bibliofilo no és anonimat en termes estrictes. L'autèntic sense-nom no signa el que escriu, el que pinta o el que fa. El que vosaltres feu o feieu, i jo també, no és un exercici pur d'amagar la persona, si no de distorsió de la mateixa.La vostra, i la meva signa no correspon amb la de qui escriu al teclat de l'ordinador, però no deixa de ser una identitat, una mena de persona, no física, no jurídica sino fictícia.
Von Kassten no és anònim, té nom i cognoms, té edat i fins i tot alguna aparença física... ara bé.. tot açò no és real, no existeix, no ha estat parit per mare...
Es pot donar el cas que s'empre una identitat personal per a reflectir un pensament col·lectiu, o que s'empre una identitat per diferenciar entre la persona i el personatge, es pot emprar una identitat fictícia per amagar la real, es pot fer ús d'una falsa per crear una il·lusió vertadera, es pot emprar com a recurs literari, també es possible el seu ús per reivindicar l'opinió lliure de prejudicis cap a persones concretes, es por emprar com un joc del segle XXI, es pot utilitzar per riure's d'internet i la seva impersonalitat, hi ha qui ho utilitza per amagar-se (com bé diuen) però també qui ho fa per denunciar altres mentides, hi ha paranoics... segur que també...
Dimoni, un gran tema per xerrar, gràcies per oferir el teu espai virtual.. em sent com en ma casa,
L'anonimat respon a una necessitat, la creació de personatges a altra.
En el món actual cal IDENTIFICAR-SE per poder viajar, per poder comprar, per poder estudiar, per poder treballar, per poder emigrar, per poder... el que siga. Passaport, documents d'identitat, targetes electròniques... i a l'espai virtual? també cal identificar-se per opinar, per escriure, per contar històries, per fer retrats de realitat i imagens de ficció.. quina llàstima... si no ets covard, enganyòs, mentider... així en va... com diu Ovidi: Va com va, fins on voldrem, almenys.
Salutacions
Gracies von kassten per la visita i el comentari.
El post que he situat al bloc esta clar que es una provoació per incitar a parlar sobre el tema del anonimat a internet.
I veig amb admiració que he conseguit el meu proposit fent que escrigues un comentari prou interesant.
Jo mire aquest bloc i altres i tracte de pensar que som i com funcionem les personetes que tenim alguna cosa a vore amb aquest mon.
Judith te la seva experiencia.Tu i jo un altra.
Tens raó quant comentes que en un mon farcit de controls policials buscar un espai de llibertat es important.
El que no era la meva intenció era tornar a parlar sobre els teus perques i els meus perques.Em va quedar molt clara la teva posició i pots donar per segur que la respecte.
Gracies.
I a vore si soc capaç de fer algun post amb mes contingut (quant tinga alguna conclusió sobre el tema)
Hola Dimoni,
no trobe altra manera d'explicar el per què de l'anonimat sense explicar les meues raons. NO volia insistir sobre el tema... però la teva proposta no podia ser rebujada.
I tu? i la teva experiència? i els teus per què? He pogut compendre el que feia Judith, he raonat perquè ho faig jo... i tu?
Tinc curiositat de saber les teves motivacions a l'hora de signar com a dimoni.
Hola von kassten.
jeje mmmmmmm ho pensare i ja dire alguna cosa.En aquest moment no tinc massa clar el tema.......pero ho pensare....si...
dimoni
Publica un comentari a l'entrada