I ja tenim la tardor aci.
Amb els seu cel grisot i aquells nubols amenaçadors.
I viure a aquest mon continua sent tota una aventura perillosa.
Els de la ETA han dit que ja no tornaran a matar i com si fos art de magia ens hi posem contents i ens hi sentim aliviats.Com es cosa complicada aquesta de la ETA i els nacionalistes bascos ho deixen per un altre dia amb mes inspiració.
Ha pasat el mig any fester amb la sensació de que no canvia res a alcoi.Si un alcoià que visquera al extranger tornara al seu poble no sabria dir si continua manant el pp o no.Totes les promeses que van fer desde la esquerra sobre reforçar el paper de la dona al mon de la festa ha quedat en paper mullat.I aixó ho saben molt be els de esquerra unida.
Per ser justos caldria afegir que el tripartit alcoià no te clar res i no te una direcció politica clara.Van improvisant i no sempre els hi surt be.
A la resta del mon la economia esta embogida i amenaça de manera continuada a tothom amb desastres tan poc previsibles com els climatics.A dia de hui es tan dificil saber que pot ocorre amb el euro com saber quant acabara de esclatar el volcà que hi ha a prop de la illa de Hierro a les canaries.
La gent que acusaba de apocaliptics als que ens hi oposaven al tractat de Mastrich i al euro ara es veuen incapaços de demostrar la seva posició.Els sindicats viuen en retirada.Acollonits per les retallades de subvencions i sense saber molt be quin sera el seu paper en el futur.
La indignació apareix al carrer pero no deixa de ser algo anecdotic i provoca poc temor en el poderos capitalisme.Mes avant espere poder tenir alguna opinió mes contundent sobre aquest fenomen del 15-M.
Epoca de incerteses en la que tindrem que triar que volem.
Epoca de solidaritat i complicitats amb la gent que pateix la injusticia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada