Paisatge previsible.
El fet de cumplir anys fa que aquest dimoni ja puga preveure moltes de les coses que pasen.I una vaga general en el nostre pais i en el nostre mon es molt previsible.Una vaga amb serveis minims, amb nombroses presions per part de la patronal i amb un enorme desencant per alló que anomenavem clase obrera es una vaga avocada al desastre.Si li sumem una premsa reaccionaria i un sector de treballadors autonoms centrats en el seu dia a dia la cosa augmenta de mala manera.
Cal tornar a dir que una vaga es la expressió de un conflicte entre treball i capital i com a conflicte no es pot dir que siga ni amable ni civilitzat.El fet de domesticar el conflicte no transforma aquest en algo amable i per tant es convenient analitzar qualsevol moment de violencia com a resultat de la lluita en defensa de la clase obrera.
Paisatge sindical.
Una flor no fa primavera pero asenyala el signe del temps.I una vaga no mostra el poder dels sindicats pero pot mostrar el malestar de uns treballadors cansats de tanta temporalitat i de tant retroces en drets que semblaben blindats i que no son res mes que concesions del poder economic.
Podria caure en la tentació de posar a parir als sindicats i dir que son responsables de tot el que passa.Seria mes convenient que com a individus deixarem de delegar en els demes sobre el que ens afecta i començar a lluitar per nosaltres mateixos.Els sindicats son eines de la clase obrera si aquesta vol utilitzar aquesta eina.Si no es el cas, el millor que podem fer es pensar en els posibles recanvis desde la experiencia del pasat pensant en un futur on el neoliberalisme es el amo ideologic del mon.
Paisatge alcoià.
Vore a la mani del dijous als politics de la esquerra alcoiana es basicament patetic.Es dificil ser mes oportunista que el alcalde frances i el vicealcalde carbonell.I es dificil ser mes ridicul que la gent de esquerra unida amb totes aquelles banderes rojes i amb aquella puta mania de omplir la ciutat de cartells del pce i de les joventuts comunistes carregats de simbologia pasada de moda.
La resta de la mani igual de previsible que sempre.Amb discuros dels liders de ccoo i ugt farcits de retorica revolucionaria i aborrida a mes no poder.La premsa parla de tres mil personetes.Com sempre, molt optimista.I que la vaga va ser secundada per un 80%, molt lluny de la trista realitat.
La realitat deia que els poligons estaben igual de tristos i buits que qualsevol dia, que les botigues estaven obertes i que el hospital i tots els serveis funcionaven mes o menys igual que qualsevol dia normal.
Paisatge del dia despres.
Al dia seguent la premsa parlava del nombrosos incidents de barcelona.Estaven molt escandalitzats per aquesta historia de gent molt roin que es dedica profesionalment a crear el caos.Algun dia sabrem la veritat.
Mariano rajoy aprovaba el presupost que perdona als que defrauden a hisenda i ningu diu res, que van a dir....
La reforma laboral segueix avan i algun profeta del desastre ens diu que a portugal i grecia les reformes han estat mes besties i que encara pot empitjorar tot i que podem quedar-mos sense vacances i sense festius oh quina pena.
El mateix dia de la vaga al programa de ana rosa quintana a telecino posen un reportatge sobre treballadors que fan el gandul i que no van a la faena disimulant enfermetats diverses.El reportatge el posa una agencia de detectius i els comentaris de periodistes habituals al cotilleo no te cap desperdici.
Comptat i resumit podem dir que amb la vaga alguns hem perdut alguns euros per a que els sindicats puguen fardar en europa amb els colegues que tenen un collons aixi de grans.Ja ho deia ovidi en la cançó "perque vull": "Tot comença en un mateix".Aquesta es la revolució que de debo tenim que fer xiquets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada