Dos partits politics apreixen critican la mesura.Uno es Unión Progreso y Democracia i el altre es el Partit Popular.En comú tenen el fet de criticar que aquestos diners deurien de ser destinat per despesa social del ajuntament en un moment de crisi com el que vivim i que totes dues formacions politiques li tenen una particular mania a ACPV.ACPV representa en algun cas important la defensa de la cultura i llengua catalana al país valencià i en altres el potenciar el nacionalisme que preten unificar als valencians amb catalans i balears amb un projecte independent que es diu països catalans que es prou minoritari entre el poble valencià.
Com que el partit popular es prou estrafalari hui en dia a alcoi, la critica del pp es una palla mental que barreja un estudi cientific amb idees politiques.Tot molt confus per a un pobre lector del ciudad segurament habituat a coses mes llegueres.
Com a resposta a aquestos partits apareix un article de Sandra Obiol i un altre de Ricard Baño.Sandra Obiol com sabeu fou responsable del casal i tambe es profesora de sociologia a la universitat, doctora, caldria dir.
En el article de la doctora ell defensa la faena feta per ACPV a alcoi i la comarca ( tots els cursis parlen de la comarca) defensant llengua i cultura.Sandra diu que si tan els hi preocupa que aquestos diners no vagen a fins socials deurien de començar per ells mateixos ja que son responsables directes de la crisi que atravesa el nostre país.Es a dir barreja els dos temes habilidosament ficant tota la responsabilitat al pp.
Ricard baño utilitza la ironia i la seva habitual mala baba per defensar la subvenció a ACPV.No esta mal pero amb tot lo nacionalista que es ja podria escriure en valencià, no?
En aquest bloc pensem que la subvenció a ACPV no es mala de principi.El unic que diem es que ens agradaria mes que els diners foren per activitats que no per a despesa diaria del casal.El dia a dia del casal ho deuen pagar els socis de aquesta entitat.
Deixe el article del pp i la resposta de Sandra Obiol, vosaltres mateixos.
A raíz de la subvención “regalada” por el gobierno del “bipartito” que nos gobierna en nuestra querida ciudad de Alcoy a la asociación: “Acció Cultural del Pais Valencià”, he querido refrescar mi memoria sobre la Pirámide de Maslow.
Para los que no estén familiarizados con este término he de decir que Abraham Maslow fue un psicólogo estadounidense, uno de los fundadores de la psicología humanista, cuyo mayor legado fue su teoría sobre la jerarquía de necesidades del Ser Humano.
Para explicar de manera visual su teoría, definió lo que hoy se conoce como Pirámide de Maslow, donde el psicólogo estratificaba las diferentes necesidades que los individuos tenemos, además postulaba que era una tendencia natural pretender satisfacer niveles superiores pero que estos nunca se podrían alcanzar sin estar cubiertos los inferiores.
¿Y por qué he querido refrescar mi memoria sobre Maslow? Quería ver si desde el Gobierno de nuestra ciudad se estaban concediendo las subvenciones con criterios racionales, basados en las necesidades reales de nuestra ciudadanía o por el contrario se sustentaban en camaraderías, amiguismos y prebendas como intuía que estaba ocurriendo. Y creo que no me he equivocado. Cómo sino se explica que esta asociación de ánimo cultural, situada en el quinto y más alto nivel de la Pirámide de Maslow, el de la autorrealización, y que, además, no está afincada en Alcoy, esté recibiendo 8000 euros por parte del Ayuntamiento, sin estar claro en qué lo van a invertir y con acuerdos privilegiados para su pronto pago, mientras nuestras asociaciones locales no gozan de estas mismas condiciones. Y lo que es más grave, que tampoco nuestras asociaciones benéficas tengan estas ventajas, aquellas tan necesarias en estos momentos duros, que se dedican a cubrir las necesidades básicas como la alimentación y el descanso de las personas más necesitadas, las que Maslow engloba en su primer nivel como fisiológicas, base de todas las necesidades superiores.
Y uno puede preguntarse cómo surge esta injusticia. Podríamos explicarlo, necesitaríamos unas cuantas líneas más de las que este escrito ocupa, pero quedaría blanco sobre negro. Tan solo necesitaríamos tirar del hilo sabiendo que Eliseu Climent está detrás de esta asociación y el historial dilatado de subvenciones que ha recibido este señor para sus empresas y asociaciones, portando en una mano y en alto la bandera de la cultura y escondiendo, en la otra mano, la bandera del dinero. Pero este no es el asunto que aquí nos ocupa, ahora queremos alzar la voz sobre esta injusticia para intentar enmendar el error cometido, queremos que el gobierno actual rectifique y cancele esta subvención arbitraria y la reconduzca a asociaciones locales, sobretodo y en especial a aquellas que están paliando las graves necesidades de las familias más necesitadas de Alcoy. Si no quieren hacerlo porque nosotros lo denunciamos, que lo hagan al menos por criterios científicos, hagan caso a Maslow y no cubran necesidades superiores sin tener las básicas cubiertas.
He llegit i escoltat les declaracions que membres del Partit Popular (PP) han fet arran de la subvenció concedida pel govern municipal a Acció Cultural del País Valencià (ACPV). I m’agradaria fer un seguit d’aclariments al respecte.
En primer lloc, els representants del PP, també d’altres partits, repeteixen que ACPV no és una entitat alcoiana. S’ha de ser molt ignorant per obviar que el Centre Ovidi Montllor (CCOM) ubicat al carrer Vistabella número 8 és la delegació alcoiana d’aquesta entitat. Una entitat que integra a prop de 400 socis d’ACPV a les comarques de l’Alcoià i el Comtat.
A més a més, ACPV compta amb una nodrida activitat a les comarques des de la dècada dels 70 malgrat que no fou fins el 2002 quan va poder establir una seu física a la ciutat. Des d’aquesta seu ha organitzat centenars d’activitats a les quals, per cert, cap dels membres del que va ser govern local del PP han assistit mai. Algunes d’aquestes activitats organitzades pel CCOM han funcionat molt bé, altres no tant, però sempre han tingut dos objectius clars: promocionar la nostra cultura pròpia –aquella que el govern del PP s’ha dedicat a anorrear- i assolir criteris d’excel·lència. Per tant, els representants del PP erren –sent condescendents- en parlar d’una entitat no “afincada” a la ciutat i amb activitats de les quals no poden valorar la seua qualitat. Si és aquest l’interés ho tenen fàcil: poden visitar-nos, tant personalment com a les nostres plataformes virtuals, doncs tenim a la seua disposició les memòries anuals d’activitats que permetran avaluar els resultats de la nostra feina.
En segon lloc, els representants del PP es refereixen a la manca d’ajudes a les entitats que segons ells realment ho requereixen en un moment de crisi econòmica com la que estem passant. I al fer açò mostren un cinisme vergonyós. Resulta complicat sintetitzar ací la responsabilitat dels diferents governs del PP –local, autonòmic, central- en l’esclat de la crisi que patim i que, tot s’ha de dir, paguem els ciutadans en general, no els seus culpables. Crec que només cal recordar uns noms: Bárcenas, Gürtel, Brugal, per exemple. Ací podríem parlar del Calderón, del Bulevard, de Serelles, de la Rosaleda, de totes les multes que els alcoians haurem de pagar per una gestió desastrosa per la majoria, si bé un gran èxit per les butxaques d’alguns dels seus amics. I també crec que només cal anomenar el munt de deutes que el govern valencià té amb les escoles, les entitats de suport als malalts mentals, els beneficiaris d’ajudes a l’habitatge... o a nivell local caldria esmentar a les desenes de proveïdors als que se’ls deu diners, deutes que ha tingut que assumir l’actual govern. En definitiva, en llegir i escoltar les paraules de la Sra. Climent o del Sr. Pastor se’m remou l’estomac en veure com menyspreen la ciutadania en considerar que no tenim el suficient criteri per valorar el que estan fent.
I per últim la Sra. Climent parla de Maslow creient que només amb això s’investeix de raons que no poden ser contestades. Bé, parlem d’un concepte científic molt clar: desigualtat social. Un concepte que podríem definir de manera planera com la distribució desigual entre els col·lectius i les persones de recursos que són escassos.
El PP ha fet, sempre, polítiques que han vingut a incrementar aquesta desigualtat tant en termes de classe social, com de gènere com territorialment o, com en el cas que ens ocupa, en termes lingüístics. Obviar, més bé arraconar, com han fet i fan, el valencià i els seus parlants de les polítiques públiques que han implementat és un element de perpetuació de la desigualtat social. Desenes d’estudis científics en els més diversos camps, també en la Psicologia per cert, mostren aquesta desigualtat de manera totalment fefaent. Una desigualtat que, si tenim com a objectiu el benestar de les persones –de totes no només dels seus amics com han fet, i fan, al PP- s’ha de fer el possible per minimitzar.
Invertir en els col·lectius i en les persones tant econòmicament com també simbòlica és un pas essencial per acabar amb una situació de minorització social. L’ajut que ha concedit el govern alcoià actual a ACPV, i per tant al CCOM, és un primer pas en aquesta línia. Un pas que des del CCOM hem reclamat contínuament i que mai hem rebut per part del govern del PP, fent patent que la seua política d’ús dels diners públics sí que ha estat la d’afavorir als amics. Un ajut que contribuirà a la nostra programació cultural i que ens dóna una mica més d’empenta per poder continuar treballant per allò que és just: assolir la igualtat de condicions d’aquelles persones que parlem valencià, la llengua pròpia del nostre país i de la nostra ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada