La gente.Teatre que conta coses.

El passat disabte en dues sesions al teatre principal es va representar un obra de teatre que porta per titol "la gente".En la obra es posava una assemblea semblant a les que ha fet la gent del 15-M o altres col·lectius semblants.La originalitat de la mateixa es que el public asistent formaba part de la obra com si fosin extres de una peli.Alli damunt del escenari les sensacions eren fortes per gent que com jo mai hem estat alli.
Els personatges estaben sentats en un corro en forma de cercle i anaven barrejat amb el public.I basicament eren dos moderadors, un tio molt radical, uno que s'ha confundit de reunió i proposaba una vaga de fam, una xicona histeria que ploraba i repartia dolços i una senyora mes major que deia que no anaba a manifestacions perque una vegada va anar a una i va pasar un bon susto.
Els moderadors volen fer una reunió en la que s'aprove un document que ja ha estat aprobat en altre lloc i no volen que es discutisca.I ho aconsegueixen perque la reunió no serveix per parlar res en trellat.Fum i nomes fum.Discusions absurdes que fan en principi riure i despres (al menys jo) et fan pensar en que estas davant de un mirall que et mostra a tu mateix en circumpstancies semblants.
Una de les persones que van anar em comentaba marxant del teatre que el millor que es podria haber fet despres de la actuació haguera estat fer un petit debat entre el public i els actors/actrius.A mi em va quedar la sensació de impotencia que tenim els veins de occident al vore lo pillat que estem davant el sistema capitalista i les poques respostes que podem donar per canviar res.