Centenari enric valor

dijous, de febrer 12, 2015

diari de un aturat qualsevol

Dia 345
Si has arribat a aquest dia, enhorabona!
Has passat ja per varies fases.
Has superat el trauma de no tenir faena (com esta el mon per a que no tenir faena siga un trauma)
Has variat els teus horaris i costums.
Has sobreviscut amb els pocs diners del subsidi del atur.Una miseria que has estirat a lo bestia.
Has anat a buscar feina a mil llocs.Als que abans de aquest embolic ni t'hageres plantejat i molts mes.
Has repartit mes de mil curriculums i has vist sempre la mateixa cara en les persones que rebien el teu paperet.
Has accepat feines mal pagades, sense segur i sense futur per tenir algun euret a la butxaca amb que pagar les diferents coses que tens que pagar.
T'has vist obligat a demanar pasta a familiars, amics i coneguts.Cada cop et queden menys amics.
Ara vius a casa del pares en el millor dels casos.
I veus a politics de esquerres (que son els que manen a alcoi) com amb prepotencia tracten el teu problema (i el de molta mes gent, en concret quasi 8000 personetes) amb aquell aire de superioritat que tenen aquells que tenen futut, aquell que tu no tens.
I tu i algu mes no enten com no donen permis a la española per fer el seu projecte a la canal.I no ho entens perque estas sense faena i t'han dit en algun curs del servef que alli hi haura oportunitats de faena per molta gent.
I te importa un pepino tota la monserga sobre el aigua d'alcoi i la seva possible contaminació.Si beguem aigua hiperclorada pot passar algo pitjor?.
I quan veus alguna activitat de salvem el molinar et donen ganes de arrancar-lis el cap a aquestos senyorets tan preocupats per alguns temes i tan insolidaris amb altres.
Aixó es alcoi, noi.
I el futur sempre sera negre.