Consideracions sobre el nou d'octubre 2011

Primera consideració.
Vas a la glorieta i sembla que es el mateix que els darrers anys pero no es el mateix.Amb menys diners el ajuntament i diversos col·lectius han fet la fira.Una fira extranya ja que cada cop hi ha menys venedors de llibres en valencià i les poques llibreries alcoianes ja no van al event.Els venedors de artesania es queixen amargament de com els tracta el ajuntament.En concret veig al venedor de xocolate (el de sueca) que em diu amargament que aquest any li han canviat de lloc.Ell porta mes de deu anys venint a alcoi i li han canviat el seu espai normal.I a mes li posen un competidor en el seu lloc venent tambè xocolate.Bien!!
A la glorieta tambè estan paradetes de diverses associacions i col·lectius que mostren un poquet el que fan.Estan les dones, els familiars de malalts de cancer i fins i tot la bona gent del antic ateneu cultural el panical que ara es diu el ateneu el partidor que estan contents per que despres de tot el mal de cap de les obres dins de prompte podran obrir.Felicitats!
Entre els actes que es fan a la glorieta veig una mostra de balls de ecuador.Els balladors i les balladores mostren vestits de colors i molta alegria.Els nacionalistes pata negra del catalanisme arrufen el nas.
Segona consideració.
En els dies abans de la celebració es fa el homenatge a Josep Albert Mestre Molto i el correllengua arriba al ajuntament.El correllegua era un acte bonico fa anys quan va començar.Ara com Acció cultural no te un xavo el desprecia i nomes el conserva en alguna col·legi on els mestres inflen el cap als xiquets i xiquetes amb el rollo nacionalista.
El homenatge a mestre ompli el teatre principal i es converteix en un exercici exagerat a mes no poder de la figura del politic-professor alcoia que va faltar fa uns mesos.Exagerat Paco valor pero dins del personatge que es i ha estat el senyor valor.Exagerat i teatrero paco molina.I simpatica i xarradora Cristina almeida.
Em sorpren lo major i envellit que esta el senyor sou ai que ens fem majors.
I tot lo dit abans no resta cap punt a la figura de mestre ni el meu respecte i admiració per ell i la seva familia.
Tercera consideració.
El ajuntament que ara es governat per la esquerra volia fer un exercici de diferenciació respecte al anterior gobern del pp i va pensar fer un manifest per a celebrar el nou d'octubre de la mateixa manera que es feia abans.La gent del pp es va desmarcar del circo i va deixar al tripartit soletes a la plaça de dins.
Alli la lectura la va fer el alcoià-japones Hiroshi fuji amb tota aquella humanitat que te aquesta bona persona.
Conclusions.
El ajuntament no te un duro.Pero sempre hi ha prioritats.La setmana de la movilitat no era prioritat.

Absolució per pablo hasel

Fa uns dies un jutge de la audiencia nacional va procesar al rapero pablo hasel per les lletres de les seves cançons.El senyor jutge considera que aquest fa apologia del terrorisme.En aquest bloc la meva solidaritat per al cantant lleidetà.

El debat sobre les bicis a alcoi

He trobat a la pagina de ara multimedia aquest article de Jordi Orts que deuria ser una bona base per començar a debatre sobre la bicicleta a la ciutat d'alcoi.Llastima que el ajuntament de esquerres siga tan poregos amb aquest tema i amb el de la dona a la festa....

Cal recordar que Jorge sedano com alcalde d'alcoi ja va dir que en el "futur" farien un estudi sobre la movilitat a la ciutat.Veient el que ha fet el gobern de frances es dona compte uno que dona igual esquerra i dreta.

Alcoi no és ciutat per a moure's en bicicleta. O això és almenys el que, estic convençut, pensa la immensa majoria de la població. En conseqüència, ens trobem que resulta pràcticament impossible fer servir la bici per a substituir qualsevol altre mitjà de transport, ja siga pel risc de multa en cas de rodar per una vorera o de mort per atropellament en cas d'optar per la calçada.

Sense ser un especialista en la matèria ni tampoc pretendre-ho, a base de viatjar i viatjar te'n adones que si Alcoi no és ciutat per a les dos rodes (sense motor) és per les costeres, sí, però també per comoditat, per inèrcia i per falta d'educació, entre altres coses.

Els exemples són múltiples i variats, no podem pensar que si al centre de Europa els ha donat per anar en bicicleta i deixar en casa el cotxe és només perquè mai han vist el Gurugú.

Amsterdam
La Fundació Vida Sostenible estima que el 75% dels 750.000 habitants de la metròpoli holandesa té una bicicleta (2009) per a rodar per la ciutat i que la meitat de la població la fa servir a diari. Est clar que és una capital completament plana i que els canals dificulten la circulació amb cotxe per bona part de la ciutat, però faríem bé a tindre en compte que a Amsterdam els hiverns són prou més durs que a Alcoi i que plou pràcticament el doble. És a dir, que tots els problemes per als ciclistes no són les pendents, també hi ha factors climàtics que poden salvar-se amb voluntat.

Berlín, Munic o Friburg
A Alemanya l'ús de les bicicletes està totalment interioritzat entre la població, siga quin siga el seu nivell econòmic i social. Berlín, per exemple, compta amb 620 quilòmetres de carril bici, per uns 700 a Munic, la segona ciutat més gran del país. A més, quan no hi ha carril bici és molt habitual trobar senyalitzacions que permeten compartir la calçada a ciclistes i conductors, obligats en aquest cas a respectar a aquells que van a dos rodes.

És important tindre en compte que si Berlín és més o menys plana, Munic no ho és. Potser les costeres no són com les d'Alcoi, però haver-les, les hi ha, i no per això la gent opta pel cotxe. A 50 quilòmetres dels Alps, només amaguen les bicis als hiverns quan els resulta impossible circular -cap problema, per a això tenen el transport públic.

Un cas extrem a Alemanya és el de Friburg, ciutat no molt més gran que Alcoi i avantguarda de l'ecologia a Alemanya. La política en favor de la sostenibilitat, també en termes de mobilitat, es remunta als anys 70. A hores d'ara s'estima que el 27% dels desplaçaments a la ciutat ja es fan en bicicleta, per un 26% en cotxe.

Barcelona
No només a l'estranger hi ha plena consciència d'usar i promoure la bicicleta en comptes del cotxe, per tal de fer de les ciutats espais més humans i habitables. El cas de Barcelona és, amb els seus problemes, el paradigma a seguir a Espanya.

Com Alcoi, la capital catalana es caracteritza pels seus desnivells, que malgrat tot no han evitat la proliferació de les bicicletes. Segons càlculs oficials, es fan uns 90.000 desplaçaments diaris amb aquest mitjà de transport. Barcelona té una xarxa de carrils bici de 200 quilòmetres.

Ací cal tindre en compte a més que la meitat dels desplaçaments es fan gràcies a la xarxa pública d'ús de bicicletes, coneguda com Bicing. Aquesta va ser una aposta decidida per aquest mitjà de transport feta per part de les administracions públiques.

Alcoi
Segurament no siga coherent començar fent un carril bici a carrers com el Camí, Oliver, Isabel la Catòlica o Sant Nicolauet, per citar uns exemples, però és innegable que la immensa majoria de barris alcoians és poden comunicar a peu pla. Sense anar més lluny, el recorregut de la Volta als ponts entre el centre, Santa Rosa i l'Eixample és un bon exemple, al que podem afegir les connexions amb la Zona Nord o el recorregut independent de l'antiga explanació del ferrocarril.

Fet i fet, hi ha grans espais com la mateixa Zona Nord sí que resulten ideals per a la implantació d'una xarxa interna de carrils bici, ja que és un veïnat pràcticament pla i que, no cal oblidar, supera els 20.000 habitants per si mateix.

Baix el meu punt de vista, el principal obstacle a que s'enfronta Alcoi a hores d'ara, respecte a la implantació de la bicicleta com mitjà de transport, no és l'orografia. El principal problema som les persones. Aquelles que tenen a la seua mà promoure l'ús de les bicicletes i, d'alguna forma, aquells que tenim al nostre abast utilitzar-les i no ho fem. O bé perquè no tenim facilitats o bé perquè no ens resulta còmode, o bé perquè no ens ho hem plantejat mai.

En aquest tema, reconec que tenim perdut el present, però em resistisc a admetre que tampoc podem fer res amb el futur. Amb voluntat i, especialment, amb educació, podem fer d'Alcoi una ciutat més sostenible. I fer-ho en bicicleta, malgrat les costeres, pot ser una gran idea.

 

vesprada de futbol

Eixia de la faena per anar a pendre el cafe del mati i hem vaig trobar a un conegut del poble.Xarrant sobre açó i alló em va convidar a vore un partit del cd alcoyano al collao.

"Tu has anat abans al collao?"

Si.Fa alguns anys ( molts anys) anava amb amics al camp.

Vam entrar per la zona de tribuna (jo anava a gol b amb la gent de la penya litro y litro).Alli vaig vore que la edat dels presents era un poc elevada i basicament masculina.

A prop nostre teniem de veins al anterior alcalde sedano, al diputat peralta, al regidor santacreu, a la ex-regidora patri blanquer i algun senyor amb diners.

El teatret del futbol, ja siga en tercera o en segona es mes o menys el mateix.Jugadors de dos equips que peguen pilotada amunt i pilotada avall.Alguna patada amb mala llet.Algun judar teatrero que simula amb mes o menys fortuna.I els aficcionats que expulsen tota aquella mala llet que arrasten durant la setmana.

Normalment que pateix les ires del "respectable" es el arbitre i els seus ajudant.Vore a persones tan "honorables" de alcoi dient tot tipus de pestes i barbaritats no te preu.

De les meves experiencies anteriors vaig obserbar que ja no es beu tant alcohol com abans.Nomes es permet la famosa menta i alguna cervesa.I el fet de fumar puros esta molt mal vist per la nostra societat tan puritana.

Es fan negocis al futbol?

Pocs.Aixó era fa anys quant la gent amb dinerets es juntaba aci al collao i es contaven les penes i intercanviaven informació.Ara ja quasi no acudeixen els politics.

La gent del pp si que pujen al collao perque a sedano li agrada el futbol i sempre pots agafar algun votet.Pero, no cregues que molts.

Al final del partit la gent marxa del camp decebuda.Un partit que semblaba mes que guanyat acaba amb un empat decepcionant.Uns culpen al arbitre, altres als jugadors i els que menys al pobre entrenador Porras al que li acusen de ser molt inexpert en aquesta categoria.

I a tu que et sembla aquell estudi que deia que el alcoyano en segona portaria a la ciutat tres milions de euros?

Home, un poc exagerat si que es.

Pero tambe es clar que el fet de el alcoyano estiga en segona te un impacte economic.El que no tinc tan clar es la quantitat.El temps ho dira...

A pesar de tot reconec que vaig pasar una vesprada agradable veient tot aquell espectacle humà.

nosaltres els "gordos"

Es divendres.
Estic sol a casa.
La dona esta en un sopar de empresa i la xiqueta esta amb la seva tia a Alacant.
Pense en anar al cine.Pero els trailers de les pelis no em fan el pes i em quede a casa.
Veig mentre sope els telenoticies que diuen que la reunió dels "liders" europeus ha estat un fracas.Be, no diuen aixó, diuen que no han pogut arribar a un acord.
I mira que habien posat il·lusió i mira que estaba el senyor representant del tresor nord americà.
I despres hi habia noticies sobre sucesos estrafalaris i politcs espanyols dient-se de tot i no dient res.Sembla que als socialistes els hi preocupa ara el tema fiscal, oh my god!
Despres a la tele fan pelis, algun documental com el que va fer la dos sobre el barri de can tunis en barcelona i la ració setmanal de salvame, aquell programa que es capaç de estar parlant de un tema (de un sol) tota una vesprada.
Pero buscant em trobe amb un programa sobre "gordos".Jo tinc algun problema de sobrepes i quasi sempre visc aquesta problema amb certa angunia.El programa consisteix en rehabilitar i re-educar a unes persones que no han estat prou atentes amb la seva alimentació i s'han convertit en persones malaltes i que pesen una barbaritat.
A diferencia del programeta que feien en cuatro on tractaven de vincular a la familia del gordo/a en aquest programa agarren a la personeta i la envien un mes a un espai on li fan canviar els habits.Li fan fer exercici, li boneguen si menja molt,etc....
Supose que es un tractament semblant al que fan a les persones que tenen una adició.
El programa tracta dos casos.
El de un senyor que pesa 321 kg i el de una senyora que pesa 234 kg.
La dona es passa tot el dia plorant perque li costa tot molt i a mes te una familia que la desprecia.De fet el seu home no li fa massa cas.
El home basicament no pot ni caminar amb tot aquell pes que te.
Com que la tele es alegria i no amargura acaben el reality amb bon rollo.Els dos perden pes, abracen als seus professors, un negre musculat i una rubia esbelta i prometen portar-se be i no deixar-se arrastrar per la mala vida.
El problema basic com podreu entendre radica en la falta de autoestima.
No deixa de ser lamentable el poc respecte que es sol tenir a les persones amb sobrepes.Estem a una societat tan obsesionada per la imatge que no arriba a pensar en res mes.
Que coses tenim els occidentals, nosaltres preocupats per el nostre sobrepres i arreu del mon gent morint-se de fam.

anonimat als blocs

Fa unes setmanes amb un amic blogger vaig tenir una amistosa conversa sobre el anonimat a internet.La historia es mes o menys aixi.En un comentari al seu bloc vaig dir el seu nom sense cap mala intenció.Em va eixir de manera natural com si fos una conversa al carrer.El amic von kassten em va corregir i em va fer pensar sobre tota aquesta historia dels "anonimats" a internet.
Jo tinc la sort o la desgracia de viure a un poble petit com alcoi.A alcoi tothom (o quasi) es coneix.Determinats mecanismes socials encara son vius i es facil saber qui es qui.Saber on treballa, quina familia te o en quins espais de la ciutat es mou.
Al nostre poble han existit (abans que inventaren aço de internet) gent que escribia a revistetes i panfletos posant algun seudonim.Es pot pensar que aixi uno pot escriure amb mes llibertat sense aquell aborrit "politicament correcte" tan de moda i tan castrador del pensament
Tambe a vegades el anomimat nomes es una impostura mig paranoica que no es massa creible i que no porta enlloc.
Jo tinc un anonimat relatiu ja que em coneix molta gent a alcoi i sap que escric aquest bloc que te tan poc trellat.
Amb aquest post el unic que pretenc es obrir la porta a pensar el anomimat en el mon bloc.

Entre serelles i el sindicalisme groc

El cap de setmana pasat la gent del 15-M d'alcoi i la colla ecologista la carrasca van juntar forces per anar a serelles a contar el que ha passat amb la barbaritat de aquesta urbanització.

Tenien tot un programa fet amb un munt de activitats que van cumplir amb mes o menys puntualitat i amb algunes tormentes inesperades.

Jo em vaig arribar un ratet i em va semblar una bona idea i de passo vaig tractar de vore com funcionava aquesta gent del 15-M de la que s'ha parlat prou en els ultims temps.

La gent present en aquesta acampada ( que es com es deia la activitat) pensen de manera prou optimista que el nou ajuntament agafara els diners que la empresa luxender va deixar com a finaça al ajuntament per desfer els aspectes mes desagradables de la urbanització de serelles.

Que ho diga la gent joveneta del 15-M es comprensible perque son joves i idealistes i....pero que ho defensen els veteranos de la colla ecologista la carrasca es preocupant.

En fin.La esquerra sempre somiant i la dreta manan en politica i en economia, no saben res els fulanos aquestos!!

I aquest migdia els senyoritos de ccoo i ugt fent el tonto en una concentració en la que no hi habia ni 20 persones.

Aixó si.Aquestos individus anaven acompanyats de la mal anomeda esquerra alcoiana amb la gent del bloc-esquerra unida.De tant en tant cal presumir de ser progresista o comunista o el que siga amb tal de no fer faena.

Tot aquest escenari el veia desde la feina amb la tristesa de haberme acostumat a aquest teatret tan lamentable.

M'agradaria creure que la gent joveneta del 15-M ens sacsejara del somni capitalista i ens fara vore la utilitat de la valentia i el compromis amb la realitat pero tinc la impressió de que ja estan tan contaminats com qualsevol de nosaltres amb mes edat.

Benvinguts al infern

Que tal les vacances?

Doncs com sempre.La visiteta al poble de la sogra, la piscina, les verbenetes, les xerrades al ombra dels pins amb la sempre present crisi i tot el que uno a certa edat pot esperar del periode vacacional.

Comences a patir per si la xiqueta be massa tart o si perd molt o poc el temps.I es que no deuriem de passar de certa edat...pero es normal i natural i aixi ho asumim no?

Mire la premsa digital que hi ha a alcoi per no pedre el contacte.I veig coses flipants.El senyor regidor de hisenda diu que ha pillat diners del tribut de la brossa per pagar factures pendents del any passat!! Algu dira que es de lo mes normal, jo no ho tinc tan clar...

Els enxufats del psoe-bloc-esquerra unida prenen posesió del carrec.Clientelisme pur i dur pero com son de esquerres ho perdonem.

Al diari el mundo li fan una entrevista al alcalde Toni frances que mes enlla de dir que el hotel de la font roja i el poligon de la canal no es faran no es mulla en res i no dona la impressió de tenir cap projecte per a la ciutat que es puga identificar com a propi.

I aixó que diuen que esta asesorant-ho Josep Sanus.Tema que provoca maldecaps en el partit popular i el psoe.El personatge Sanus es fascinant i mereix un llibre i una tesi doctoral.

Ah...i en el partidor molt participatius i el que tu vullgues pero al final el ajuntament ha fet allo que volia fer la empresa constructora.

I es que una cosa es predicar i altra contar numeros i donar-se compte que la cosa esta fatal i que cal treure diners de alla on siga.

I per acabar de rematar-ho tot el neoliberalisme arrasa en tot el mon i promet un mon encara pitjor.Tot el mes de juliol i agost les noticies de la borsa estaben plenes de auguris apocaliptics.

Benvinguts al infern xiquets i xiquetes

El llibre de Xavi Castillo

Aquest post deuria de fer-ho ( i estic segur que ho fara) la judith en el seu bloc  bibliografia alcoyana que com sabeu es dedica a parlar sobre la actualitat dels llibres que es fan a alcoi i parlen de la nostra ciutat.

El llibre del que parlare porta per titol "Aixó ho pague jo" i basicament es la historia de la companyia de teatre "Pot de plom" i de la persona que ho porta endavant desde el pincipi Xavi Castillo.

El llibre esta ple de fotos sobre la companyia alcoiana i de mileres de anecdotes contades per gent que ha estat a prop o dins de pot de plom com es el cas de Gilberto Dovon, Juanjo Prats, Jordi Botella i Carles Castillo.

En el llibre es parla del proces de creació de un montatge teatral de pot de plom.De la aficció de Xavi Castillo al cine i al comic.De les influencies teatrals de Castillo i de la evolució del seu teatre sempre entre el teatre de carrer i el monoleg satiric.

I al voltant de Xavi i de pot de plom el univers del teatre valencia amb les seves virtuts i defectes.I les censures del poder popular a terres valencianes i tots els problemes que pot tenir una gent que vol fer teatre al país valencià.Te un espai destacat el pub l'escenari, un lloc de llibertat creativa desde fa tants anys al nostre poble i que aquest any compleix trenta anys.

El llibre es molt recomanable encara que per mi li falta un poquet mes de contingut.Sobre tot en lo referent al proces creatiu que a mi sempre em fa mes il·lusió coneixer i li falta aprofundir en la historia de pot de plom.

Felicitats a castillo i a pot de plom.

Ha mort vicent garrido

La mort ens ha furtat la vida de Vicent Garrido conegut per la comarca de la costera.Lluitador incansable i persona afable.Com petit i homenatge aquesta entrevista a radio polseguera.
Bon viatge.

.

Ir a descargar

Lo legal y lo legitimo

Com ja sabreu el ajuntament ha donat llicencia per a derribar el edifici del carrer sant nicolau 155 que es el que fa cantó amb el carrer forn del vidre.Passejant per internent he trobat la opinió de Jordi Quiñonero i com es molt interesant la pose aqui per a que pugau pegar-li una ullada.

Hace ya algunas semanas que nos levantamos, día si día no, con el “culebrón” de la casa del Forn del vidre, o lo que es lo mismo, San Nicolás 155. Ya en el pasado hemos vivido otros seriales de este tipo relacionados con otros asuntos patrimoniales de la ciudad. Quiero recordar la descatalogación del cuartel de Alzamora en el tiempo récord de 48 horas, una pérdida irrecuperable a la que está a punto de sumarse esta otra.

Parece que la diligencia en cuanto a descatalogación de bienes de interés cultural no es recíproca en cuanto a su catalogación, es decir, en esta comunidad y, por tanto, en esta ciudad, es mucho más sencillo perder patrimonio que incrementarlo. Permítanme recordar ahora que la ley obliga a la administración pública a garantizar la protección, conservación y acrecentamiento del patrimonio cultural valenciano (artículo 9.1 de la ley 4/1998 de Patrimonio Cultural Valenciano, en adelante LPCV).

Según escuchamos durante todas estas semanas, parece que el expediente administrativo que solicita la demolición del inmueble es correcto. Yo me pregunto: ¿cómo puede ser correcto un expediente de demolición que incluye un informe histórico patrimonial que advierte de la singularidad del inmueble por su antigüedad, por el hecho de haber sido una pieza exenta que marcó el desarrollo de la zona, por su uso como horno de vidrio y por muchos de sus elementos constructivos? Este informe por sí mismo ya tendría que ser suficiente para plantear la necesaria catalogación del inmueble y la suspensión de cualquier licencia de demolición solicitada sobre él.

Por tanto, ¿dónde están los técnicos responsables de garantizar la protección del patrimonio? ¿Cómo dejaron que este expediente avanzara administrativamente cuando, como mínimo, tendrían que haber realizado una inspección para comprobar la exactitud del informe adjuntado? Además, cabe recordar que el centro de Alcoi es Bien de Interés Cultural en su conjunto, es decir, se debe garantizar la pervivencia del conjunto y el ambiente que crea más allá de sus elementos individuales, ¿cómo se va a garantizar esto si se hacen desaparecer piezas estratégicas como la que nos ocupa?

Este inmueble de la calle San Nicolás 155 marca las alineaciones de la única calle que existe a la derecha bajando desde la calle San Vicente, marca una visual muy clara, con una altura muy definitoria del ambiente, una esquina cargada de historia y una fuente a la que se pretende insultar recolocándola en un futuro chaflán de un edificio de cuatro plantas que romperá totalmente el paisaje urbano que se debería conservar. Pero vivimos esclavos de un documento de homologación que, a falta de una regulación más acertada para la zona, permite este tipo de aberraciones. ¿Cómo se permiten este tipo de actuaciones aisladas en una zona que se encuentra sin planificar? Entre solares y barbaridades como esta, ¿de qué va a servir un PRI del Partidor?

También se ha oído esta semana muchas veces que el inmueble no estaba catalogado ni en el catálogo de 1989 ni en su revisión del 2000, pero, dejando de lado los problemas que hay en cuanto a valoración del patrimonio obrero y que este BIC como he dicho protege el conjunto ¿acaso los catálogos son elementos inertes e infalibles que no se pueden ampliar? Si se ha visto la necesidad de incorporar este inmueble al catálogo ¿no debería hacerse?

Según parece, pero yo no soy experto en patrimonio, las secciones 1 y 2 del capítulo III de la LPCV determinan herramientas para proceder en estos casos, pero lo que parece es que alguien ha cometido un error en este caso, por acción u omisión, y que ahora lo vamos a pagar entre todos perdiendo parte de aquello que nos hace singulares como pueblo. Yo pienso que si ha habido un error, se tendrá que proceder a la compensación para con la propiedad, pero claro, dado que seguimos admitiendo que San Nicolauet no es una calle, si no un gran palco para las fiestas, parece que ninguna compensación satisface a la propiedad. Esta consideración de calle/palco lastra el desarrollo del barrio de El Partidor desde hace ya demasiado tiempo. Algo debe cambiar.

Que nos encontremos en una zona pendiente de ordenación dificulta la posible expropiación, pero podemos recordar más de un caso en este centro histórico en el que cuando la situación era inversa y, en lugar de conservar lo que se quería era demoler, no hubo tantas contemplaciones en cuanto a valoraciones, permutas ni nada de nada. Pero vemos de nuevo que el interés general es un concepto muy perverso que siempre parece justificar criterios económicos.

Con todo lo expuesto y repito, sin ser experto en patrimonio, pero sí en ciudad, espero que haya quedado claro que la demolición del antiguo Forn del Vidre, inmueble sito en la calle San Nicolás 155, puede que sea legal. Yo tengo mis dudas. Pero nunca será legítima.

El talego es per als pobres i no per als politics

El final de la trajectoria politica de Francisco Camps ha tingut hui la seva darrera escena.En seu parlamentaria i amb les banderetes darrere seu ha recitat un discurs en que dimitia del seu carrec de president de la generalitat valenciana i al mateix temps afirmava que era innocent i que li han sotmes a aquest pobre senyor a una campanya de desprestigi sense precedents.

El nivell de poca-vergonya del personatge es impressionat i dificilment superable.

Acabat el discurset els senyorets del pp han fet excursió fins a la seu del pp a la ciutat de valencia i alli han decidit qui es el succesor del honorable camps.Supose que el tramit de anar a les corts valencianes es una cosa molt pesada i aborrida i com a mes tenen majoria absoluta poden fer el que desitgen.

El aparell de propaganda de canal nou ha fet bona faena.En primer lloc ha situat el discurset de Camps, algunes reaccions de politics del pp i alguno del psoe (el triston de jorge alarte) i han acabat amb un video mostrant el grandisim treball efectuat per el senyoret camps durant el seu mandat.

Aixina va canal nou, aixina van les teles publiques en espanya...i  a catalunya tambè eh!

Supose que alguns alcoianets estaran contents amb la caiguda del president.La gent del sector nacionalista del poble, alguna esquerra i el sector miguel peralta del pp.

Pero no deixa de ser una victoria prou buida.Pase el que pase camps adquereix la condició de ex-president amb el seu sou garantit i un despatxet i alguns privilegis ben xulos.Esta clar que aquesta gent no saben de crisis.

I d'aquesta festa queda la impressió que sobre el cas gurtel i sobre la corrupció politica(financiacions de partits i enriquiment de politics) sabrem molt poca cosa i dels jutgats eixiran poques condenes i dels implicats poca gent anira al talego.

El talego es per als pobres.

El ajuntament i les seves dificultats

Els nous dirigents del ajuntament viuen el dia a dia amb el presagi que demà serà pitjor que hui.Cada cop que escarben en un caixó es troben amb alguna factureta o amb algun disgust heretat de la gent de sedano.

Hi ha histories que mes o menys uno podia esperar.Com es el cas de la urbanització de serelles o el tema del parking de la rosaleda.Pero la situació catastrofica de la hisenda municipal ningu la imaginaba tan preocupant.

La noticia apareguda al ciudad el disabte en la que contaven les dificultats per pagar la llum dels carrers es preocupant i demostra poca serietat.

Per aquestos motius i per altres s'han suspes els actes culturals dels mesos d'estiu ( no tindrem "alcoy te mueve" ohh) i estan fent-se equilibris per tenir a tothom content en el tema de pagaments i subvencions varies.

I per altra part el ajuntament i els seus regidors estrela com rafa carbonell es passen el dia tractan de ilusionar al poble afirmant que tot anira millor.Que el alcoyano amb el seu ascens a segona portara la flipant cifra de tres milions de euros a la ciutat.I que per tant tot alcoià decent deuria de col·laboral amb aquest club de futbol.

Han "peatonalitzar" el carrer Sant Llorenç quan el que volient de debo era tirar una maneta a alguns hostelers del carrer citat per a que posaren tauletes al carrer i feren negoci.

Han amenaçat amb tombar un edifici del carrer sant nicolau/forn del vidre pero com han vist que es massa prompte per barallar-se amb el veinat amb fet amago de negociació.Ojo amb els politics quant parlen de negociar que per darrere te estan foten....

I tambè han entrat regidors com paco blay que han entrat amb mes tranquilitat i fent les coses amb mes cabet.De todo hay en la viña del señor.

En resum.Un ajuntament que deura de buscar un discurs que junte il·lusió i sinceritat.Perque sense sinceritat aquest invent del tripartit no aguantarà molt.

Una nova punyalada al partidor

Mentre estem distrets amb el tema del romeral o el moment del cd alcoyano apareix la noticia de la aprobació del derribo del edifici mes antic del barri de partidor.

El edifici fa cantó amb el carrer forn del vidre i com que no esta protegit sembla que no te valor per als que manen a alcoi.

Alli construiran pisetes per a que els senyorets puguen vore la festa a gustet.I algun constructor fara el seu agost.Encara que jo aniria amb cuidado no siga que tombant aquest edifici li caiga alguna casa mes....

En la mateixa setmana el ajuntament ha decidit parar el derribo i futura construcció de un parking en el antic cinema goya.No cal dir que la contradicció entre les dues decision ha estat de seguida senyalada per el regidor fernando pastor.Un home, el senyor Pastor, un poc fora de joc en el seu recent i estrenat paper de "regidor oposició" que sembla molt facil pero no ho es tant.

El alcalde ha promes als veins i veines del partidor que tractara de "consensuar" el derribo del edifici en questió.Quant escolte la paraula participació o consensuar en boca de un politic em puc temer tot el pitjor.Els pobres veins no ha pogut fer res mes que "lamentar" com ha decidit el ajuntament aquest tema.

En el barri del partidor ja accepten totes aquestes putades amb resignació.Els projectes que es tenien sobre el barri van fent-se lentos i ningu sap com acabara tot.Si algun dia acaba la reforma del barri de una punyetera volta.

Del regidor de participació no sabem res.El home estaba tan content de haber negociat la rendició de la gent del 15-M que deu haber decidit marxar de vacances com a premi.

Quina llastima fa el centre d'alcoi! Amb tantes histories que hem viscut als seus carrers...tot fa impressió de mort i desolació.I per rematar-ho omplin el carrer sant llorenç de tauletes que jo no se si es pitjor les tauletes o els cotxes...

Amb la dreta del pp mes o menys sabiem que interessos tenien.Pero obserbar que la esquerra alcoiana juga amb les mateixes cartes resulta desolador....per a mi no.

debatre no es dolent

No m'agrada parlar de nacionalisme.Ho procure evitar.

Se que darrere de tot tipus de nacionalisme sempre esta la mà de la burguesia que prefereix que discutim sobre questions identitaries que no pas discutim sobre el perque de les injusticies del sistema capitalisme i de les alternatives que existeixen.

He situat al bloc la noticia que parla sobre el adoctrinament de xiquetes i xiquets al col·legi el romeral d'alcoi.He dit que la noticia te darrere un medi de comunicació de dretes i espanyolista i que sol exagerar qualsevol cosa.Tambè se que darrere esta la mà de la gent del partit UPYD de conegudes idees espanyolistes i que aspira a ser tercera força politica a espanya.

La reacció del AMPA del romeral i de alguna premsa d'alcoi ha estat de recolçar a la gent del romeral i dir que la noticia esta manipulada.

Jo sóc en certa mesura un romantic respecte a la escola.Espere com a pare de la escola que puga ajudar a la meva filla a ser una persona amb criteris i idees propies i que puga tenir ferramentes solides per a poder viure en un mon complicat com el nostre.

Se que la escola es part del sistema.I que moldeja als alumnes en els valors dominants del sistema de turno.

Se que hi ha dos professions a les que no es pot discutir.Una es la de metge i l'altra es la de professor.Tan el un com el altre tenen la possiblitat de fer el que vullguen i com ho vullguen.

Una societat madura ha de poder discutir sobre quina educació vol i com la vol.Si jo no vull que a la meva filla li parlen de nacionalisme valencià deuria de poder objectar.

I qui parla de nacionalisme valencià parla de religió, nacionalisme espanyol, consumisme, etc..

Debatre no es roïn.

Vull una escola publica i sense adoctrinament

La gent de ara multimedia porta una noticia del confidencial.com que parla sobre el col·legi el Romeral d'alcoi.La noticia diu que el col·legi ensenya nacionalisme als xiquets i a les xiquetes del centre.

Per a demostrar-ho exhibeix materials educatius del centre que utilitzen festes com el nou d'octubre per a parlar sobre la identitat valenciana i la llengua catalana.

Es evident que el portal de noticies "el confidencial" te clarisims prejudicis sobre la llengua catalana i sobre el nacionalisme que existeix al país valencià.

Pero tambè caldria que es puguera discutir amb tranquilitat el perque algunes escoles valencianes tracten desde fa molts anys de forjar l'esperit nacional català en el alumnat.

Jo com a pare espere que la meva filla aprenga a la escola una serie de coses.I espere que el pensament politic i identetari siga el fruit de la experiencia en la vida.

Jo vaig portar a la meva filla a una escola publica perque no volia que en una escola privada religiosa li ompliren el cap de bobades religioses.Pero he vist amb el passar dels anys que no ha servit de res ja que li han omplit el cap de bobades nacionalistes.

Amb tot el respecte a totes les idees.Servidor preferiria tenir a la religió i a la politica fora de la escola.

http://www.elconfidencial.com/en-exclusiva/2011/colegio-publico-valenciano-adoctrina-consignas-nacionalistas-20110706-81036.html

Reflexions de teatre

Joan francesc Rozalen fa una petita reflexió sobre la mostra de teatre i sobre el futur del teatre valencià.Es un pensament correcte encara que per a mi es queda curt.Se que Rozalen sap molt mes del que diu.I aquesta es la seva virtut.

Per cert.Quin dia afrontara el mon del teatre la aposta per un teatre privat sense les imposicions del poder politic?

El video es de ara multimedia.

Veus d'ARA amb... Joanfran Rozalén from ARAMULTIMEDIA TV on Vimeo.

Millor insultar que raonar

No sóc pas inocent.

No vinc de un altre planeta.

Se quina realitat hi ha a internet i sobretot al mon dels blocs.

Procure parlar amb sensatesa sense insultar ni desqualificar a ningú.El intercanvi de idees es positiu i si alguna persona em desmonta les meves teories jo em baixe del burro i ho accepte sense excesius problemes.

A la llista de blocs que tinc a la part dreta esta el bloc del senyor toni cucarella.Aquest senyor es un acceptable escritpor i una persona amb unes profundes conviccions politiques entre les que estan el nacionalisme catala i una certa militancia esquerrana.

Els valencians que son nacionalistes catalans tendeixen a la exageració.Aquesta exageració es pot obserbar en molt sovint al seu bloc.

En un post de fa poques hores el senyor cucarella afirma que el portaveu del partit politic ciutadans, albert rivera es falangista.El gran pecat de rivera es haber posat en dubte una enquesta encarregada per la generalitat de catalunya en la que s'afirma que hi ha una majoria de catalans que volen la independencia.

Sobre albert rivera es podria haber parlat de  les seves posicions contraries al nacionalisme català, de la seva ambiguetat ideologica i de quins elements financien el seu partit.Pero cucarella a preferit el insult brut i pur.

Acusar a Rivera de ser falangista sense aportar ni una sola proba es pura difamació.No prentenc ser puritano pero crec que caldria que en el mon de internet posarem totes i tots alguna petita pauta etica de comportament.

A pesar de que cucarella s'ha enfadat i em acusa de blavero o de troll continuare llegint les seves coses esperant un poquet de trellat.

Ah i el que dic sobre el bloc de cucarella tambe val per a qualsevol.Fins i tot per a mi mateix, ala!

Un video sobre la sensibilitat quimica multiple

EL "MARRON" I LA GOMA
Una radiografia sobre l'atenció a les malalties de Sensibilització Central (subtitulat).

Ví deo realitzat per Josep Carbonell per a ASSSEM (asssem.org). Set persones afectades parlen sobre la realitat a Catalunya/Espanya de les malalties de SSC (Sí ndrome de Fatiga Crònica - Encefalomielitis Miàlgica, Fibromiàlgia i Sensibilitat Quí mica Múltiple). Les opinions giren al voltant de quatre eixos: 1) Estem avançant?, 2) Per què no avancem?, 3) Què demanem i 4) Com podem avançar?.

EL "MARRON" I LA GOMA - Una radiografia sobre l'atenció a les malalties de Sensibilització Central from Josep Carbonell on Vimeo.

Els monolegs de l'alcoiania...ui....

Sabeu que? 

Ahir vaig anar al principal a vore la segona part de un espectacle teatra que porta per nom "monolegs de la alcoiania" i que esta produit per la gent de radio alcoy, el diario ciudad, el teatre principal i una empresa de segurs.

La historia consisteix en agafar textos de alcoians que pensen el fet alcoià amb humor.Aquestos textos son proposats per a la seva dramaturgia a diversos actors alcoians que ho posen en escena durant 3 dijous del mes de juny del present any.

El teatre principal ahir estava ple (recordeu que la part de dalt del teatre encara esta per habilitar) i entre el public estaba el actual alcalde, alguns regidors i la majoria de treballadors i treballadores del ciudad i radio alcoy.

El format per representar els monolegs era bastant senzill.Una presentadora comença el espectacle amb un petit monoleg per a donar pas als actors i dir dos centims de cada actor/actriu i de les persones que han escrit els monolegs.

La presentadora era Begoña Mira ( que per cert, la vaig vore molt major, comentari que va fer reaccionar a la meva dona que va replicar, "doncs mira que tu....").En tot cas la begoña ho va fer de la millora manera possible i el esforç mereix elogi.

Despres va passar Isabel balaguer amb un aborrit text de josep lluis segui que no vaig acabar de entendre massa.Que per cert, en tot lo sabut que es josep lluis segui jo no esperava el rollo que va escriure.La pobre actriu va fer el que va poder, paciencia...

A continuació li tocaba a jordi carbonell amb text de pau grau.El text de pau era graciós pero ja siga per la diferencia generacional ja siga per la fredor del public present no va acabar de fer el efecte que es pretenia.Parlar de vaters no sempre es gracios.D'aquest monoleg es pot treure de conclusió que Carbonell li donava molta vida al text i que espere que el debut de pau grau en el mon del teatre dure mes.

Ana sandoval va pendre el relleu i a la presentació de begoña aquesta deia que ana es dedica al rollo del monoleg en un pub del poble d'alcoi i es possible que tinga alguna experiencia.El seu monoleg em va semblar que tenia molta voluntat pero poca realitat.Senyora Sandoval te que esforçar-se mes!!!

I per ultim jonatan garcia amb text de Juan enrique ruiz ( el cap de informatius de radio alcoy, que sempre el veig per el carrer amb la seva careta de bon xic).Jonatan es un bon actor pero sempre trobe a faltar alguna cosa en ell.El text tractaba de demostrar les semblances entre el poble de alcoi  i el poble dels simpsons.Molt rebuscat senyor ruiz, molt rebuscat....

I tota aquesta falla va durar un hora i mitja en un teatre que va tenir un public molt fred en el que nomes reaccionava amb rialles alguns familiars dels actors/actrius.Un teatre al qual estaria be que li canviaren les cadires que son incomodes.

La idea dels monolegs es bona pero jo li haguera donat a la idea uns quants mesos per a madurar el projecte.La meva avia deia que en aquesta vida tot necesita temps per a funcionar be.

(foto de aramultimedia)

Assesors, claredat per favor...

Digam les coses clares,
En la epoca que manava el pp i posava en la administració tot tipus de assesors, amics i familiars la gent decent i amb uns principis etics ho criticaven.
Ho criticavem perque pensem que existeix un altra manera de fer les coses.Si fa falta contar amb persones amb criteri per a donar consell sobre assumptes de la administració publica el milor criteri es el concurs de merits i no la contractació a dit.
Aquestes paraules venen en el moment en que a al ajuntament d'alcoi esta configurant-se les regiduries i el seu organigrama.En la regidoria de esports el nou regidor carbonell te pensat contractar tres assesors per a la regidoria i fins i tot ja apareix el nom de un dels assesors.Aquest anava a la llista de esquerra unida i els altres dos seran uno del psoe i altre del bloc.
El proces de elecció no sembla gens clar i es presta a males interpretacions.
Torne al principi.Fem un concurs de merits i que el millor, el que mes merits es guanye el lloc de treball.
Si es Cristian, enhorabona.I si es fulanito, tambè.
Ah i el que dic per a carbobonell val per a totes les regidories.

que fer despres de un incendi, l'exemple de ontinyent.

Com que alguna gent no veieu canal nou ni borratxos de tant en tant us perdeu coses tan bones com aquest documental que va eixir en el segon canal de la televisió valenciana.El documental parla de la colla ecologista l'arrel i de la seva important tasca de repoblament forestal.Paga la pena pegar-li una ullada.

aniversari del bloc

Uno, dos, tres, quatre i cinc.
Cinc anys fa aquest bloc.
Un bloc, un espai a internet mes, de un tipo que escriu o posa les coses que li semblen interesants de un mon boig que sempre ens deixa el cor gelat.
Un tipo que escriu molt mal ( procure millorar eh), un tipo que en moltes ocasions torna a llegir allo que ha escrit i veu que no sempre es tan exacte o tan precis com vullguera.
I un tipo agrait a la gent que comenta en aquest bloc, a la gent que visita el bloc i a la gent que em coneix i sap com soc.
Gracies a totes i tots, fare el que puga...!
dimoni de xiquet

21 anys de mostra de teatre

El disabte va acabar un altra edició de la mostra de teatre.Una mes i ja van mes de vint i una.
I si ho pense un poc tampoc ha canviat tot tant com a vegades pense i dic.El despreci de la gent del pp al mon del teatre es una constant desde fa molt de temps.Tambè hi ha un cert corporativisme que ha impedit que la gent del teatre i la consellera miro arriben a una relació mes o menys formal.
Les preguntes son les de sempre i van sobre la manca de un public que consumisca teatre, de un sector privat que aposte per aquest tipus de cultura i la devallada en la qualitat del producte en que actors/actrius i guionistes han abandonat allo de ser reflexe de la realitat.
Els responsables de la mosta son mes o menys els mateixos que desde fa 21 anys.Els programadors que venen desde moltes ciutats tambè i fins tot el public que asisteix a les funcions de la mostra.
Si pasaren llista a la gent que anem a vore algunes funcions de la mostra veuriem que som mes o menys els mateixos.Falta iniciar en la aficció al teatre a la gent jove i tambè als majors.Tot i que els preus son ridiculs.
Que pot canviar amb la arribada de la "esquerra" a alcoi?
Res.Molt poca cosa

Tot diferent tot igual

Despres de molts dies de negociacions mes foques que clares i de mil rumors ja esta confirmat que alcoi tindra un gobern de esquerres i un alcalde que es diu Antoni Frances del psoe i un tinent alcalde que es diu Rafa Carbonell del bloc.Per a redonir la festa a mes aquest acord esta acompanyat de un acord programatic per afrontar la legislatura.
El acord programatic com podeu imaginar es molt SOSTENIBLE, PARTICIPATIU i fins i tot diuen que estudiaran si tirar enrrere alguns projectes polemics de la epoca PERALTA-SEDANO.
Com he dit la negociació ha estat fosca i en molts moments semblaba que es trencava per qualsevol tonteria.La lluita per qui anava a ser alcalde ( si carbonell, si frances) ha estat dura, molt dura i tot apunta que han estat les direccions nacional del pspv i bloc els que han decidit.
La negociació tambè a revelat la poca importancia que tenen la gent de esquerra unida en aquest nou equip de gobern municipal.Aquesta es una questió que va fer dubtar durant molt de temps a la gent del sector dur del pcpv que no estaven segurs de la conveniencia de un pacte amb el psoe i bloc.Recordeu que a andalusia i extremadura izquierda unida ha preferit no pactar en molts ajuntament amb el psoe i deixar manar al pp.
Hi ha a la ciutat grans expectatives sobre com funcionara aquest ajuntament de esquerres.Expectatives excesivament grans tenint en compte la herencia del pp de sedano.Una herencia que fara dificil portar endavant moltes bones idees.Qui mes qui menys sap que els ajuntaments tenen problemes molt seriosos de financiació i que com ja va apuntar el regidor sanus la porta de generalitat i diputació de alacant les tindrem tancades els alcoianets.
D'aquest canvi politic tambè hi ha victimes colaterals.Els enxufats, els que han entrat a dit a traves del pp tindran que buscar-se la vida.Els periodics i emisores de radio que lloaven a sedano ara tindran que modular el discurs.En els ultims dies el diari ciudad ja esta en transició.Porten tants anys fent-ho que son un mestres.
Unes altres victimes son tota aquesta gent del pp d'alcoi que esperaven al menys tenir un raconet alli a alacant a la diputació i que veuen com son apartats per la seva militancia en el sector Ripoll.
Poquet a poquet Francisco Camps esta netejant el pp autonomic de critics.Com que la politica i la vida son cruels algun dia tambè ell es trobara en el altre costat de la trinxera.

La trancisió de la mostra de teatre

Demà comença una nova edició de la mostra de teatre d'alcoi.Aquest any pot ser la ultima en la que el pp mana a la ciutat i qui mes qui menys espera que el canvi politic puga dur alguns canvis en la manera de dur la direcció de aquesta fira teatral.
Com sabeu el pp desde que va arribar al ajuntament no ha sabut exactament que fer amb la mostra.Va començar deixant-la en mans del director de la casa de la cultura i li va afegir la paraula "valencià".Amb Trini Miro de regidora van voler afegir la dansa dins de la mostra i algun detallet menor.Amb la marxa de Trini miro van crear el carrec de directora de la mostra que ha exercit Carmina nacher fins ara i que entre altres questions ha exportat el model de la mostra d'alcoi per tota espanya.
En aquest periode tambè cal destacar el final de les obres del calderon, la privatització del principal i calderon i la venda elctronica de les entrades dels espectacles.
Que pot aportat un equip de esquerres al actual model de mostra?
Aquest sera el repte que afronten el nou equip de gobern del ajuntament d'alcoi.I ho tenen que fer sabent que tindran a la generalitat de esquenes i amb un pressupost bastant curt.
El mon del teatre a alcoi mereix alguna cosa mes de les autoritats municipals.

Agressions al territori

Us deixe un video sobre la especulació i destrucció del territori al país valencià.Esta molt ben fet te algun toc tipicament catalanet pero a pesar de aixó esta potable.

15-M dubtes i realitats

Vivim en la societat del menjar rapid.Tot ha de fer-se en un temps i si es possible sense pensar massa.Un lema cridaner, unes bones intencions i un politics allunyats de la realitat han convertit tota aquesta historia del 15-M en una "crisi de estat".

Es evident que la gent que es manifesta a les places de les ciutats importants es gent respectable que ha vist una oportunitat per visualitzar la seva realitat precaria.Pero tambe es evident que deixa tot tipus de dubtes que van desde la manca de projecte de futur pasant per una debilitat ideologica i acabant amb una inocencia que pensa la desobediencia civil pacifica no te consequencies represives per part del sistema dominant.Cal recordar que la desobediencia civil sempre ha tingut victimes.La brual carrega policial de barcelona dona testimoni.

Tambè som moltes les generacions que teniem a la democracia com un cumul de virtuts civiques entre les que es trobaba la capacitat del poble de decidir lliurement com vol viure.Pero fa molt temps que la democracia ha donat clares mostres de que esta tutelada per el poder economic que es el que veritablement decideix per tots nosaltres.

La transformació de la societat capitalista democratica en una societat veritablement democratica en la que es garantisquen una serie de drets i llibertat per tots i totes i que es puga estar lliure de tuteles ecomiques es dificil de vore si en el cami no es consegueix trencar les cadenes que ens hi lliguen i no es deixen tirar avant.

Tornem (si es posible) a la logica marxista.Aquella de pensar el passat, organitzar el present i lluitar per el futur.Si ho volem tots sera posible.

Perilla el casal

Ai senyor, no guanyem per a disgustos!!

No han passat ni dos dies de les eleccions municipals i autonomiques i en la premsa apareix la noticia dels problemes economics del casal jaume I.La noticia diu que les multes obliguen a Acció cultural del pais valencia a reduir plantilla i prescindir de Vicent Galbis que no feia ni tres mesos que fou elegit per al carrec en substitució de Sandra Obiol ( Saltar del barco en el moment oportú es virtut de Sandra).

Mentres han decidit deixar a Carmina Vaya al front del casal.Qualsevol personeta coneixereu a Carmina.Es una persona simpatica i amable en dosis molt altes.I la pobre ara que la deixen amb aquesta responsabilitat va i ha tingut un accident en el propi casal que la ha deixat uns quants dies al hospital.Animo Carmina!

Desgraciadament els de ACPV fa temps que no estan dins de la realitat valenciana.No fan autocritica no reconeixen cap error i no es donen compte de que tipo de societat es la societat valenciana.

Es evident la distancia que tenen amb la gent del bloc.I tan sols els hi queda el recolçament de una part de esquerra unida i de alguns sindicats mes el sector independentista ( ERPV, maulets, PSAN, etc...)

La caiguda del casal d'alcoi fa pena, molta pena.El casal ha donat moltes oportunitats de gaudir de musica en català, de oportunitats a artistes alcoians de exposar i ha estat un espai obert a tothom.

Jo nomes demanaria a la gent del casal un poc de cabet per saber resistir el moment i renaixer amb mes força.La societat alcoiana ho agrairia.

Despres de la tormenta

Poc a poc tot torna a la "normalitat".

Despres de setmanes de promeses i carreres invadits de cartells amb les cares dels politics tornem a la normalitat.

Un amic em recorda que cap partit que es presenta a les eleccions diu amb qui pactara o no abans de les eleccions.Ho diu perque hi ha molta gent que pensa que el partit amb mes vots es el que deu dirgir la ciutat i clar...la gent del pp ha tingut mes vot.

Sembla clar que els del pp ja tantejen als del bloc.Amb els del psoe i esquerra unida esta dificil.Que demanarieu vosaltres al pp si foreu els del bloc?

Demanarieu mes presencia del valencià, alguna regidoria potent com cultura o festes i un poc mes de moderació en el discurs...

A vilareal aquest cas que sembla poc probable esta posant-se en marxa i diuen que alguns consellers estan parlant amb els del bloc per un pacte de legislatura.I a molt pobles de la costa els pactes bloc-pp no son extranys.

En resum.No descartaria el pacte bloc-pp pero tambè reconec les dificultats.

NUMEROS I PREGUNTES

El pp encara esta molt lluny dels numeros espectaculars de la epoca Sanus.

Quant han costat els panfletos electorals que va repartir el pp en campanya?

Qui esta difonent rumors personals sobre rafa carbonell?

Algu seriosament vol gobernar alcoi amb el deute que tè i amb diverses sentencies judicials en contra?

Que ens quedara del moviment del 15-M?

Reflexions post-electorals

Va vinga, digam unes quantes coses sobre el que va passar ahir a alcoi.

1- El partit popular ha guanyat les eleccions pero ha perdut la majoria.Es trenca el mite de que la dreta vota a ceges i a qui siga.Molta gent de dretes o s'ha quedat a casa o a votat al bloc.

2- La renovació del psoe alcoià no ha tingut efectes practics de fet tambè ha perdut vot popular.Mereixeria comentari a part la total improvisació durant la campanya i la poca fe que han tingut en alguna gent de la candidatura com carles cortes i gomicia als que han tingut mes per a fer bulto que no per donar alternatives de gobern.

3- Es impressionant el augment de vot del bloc i de esquerra unida.Queda clar que entre algunes capes de la societat alcoiana que abans votaven o al psoe o al pp hi ha gent descontenta que ha triat al bloc.El augment del esquerra unida hem deixa sense paraules.De on pot haber eixit tota aquesta gent que ha votat a esquerra unida? Es un autentic misteri.

4- Per a misteri gran tambè esta tot allo del moviment del 15-M.Qui son? per que estan ara i no abans? qui els hi dona suport? Reconenc la meva ignorancia i faig promesa que preguntare i escoltare.

5- Tothom dona per suposat que al ajuntament d'alcoi hi haura acord entre el psoe, bloc i esquerra unida.Perque? 

Els anys de oposició dura al gobern de sedano han produit distancies entre el pp i aquestos partits i la presencia irritant de miguel peralta en campanya no ha facilitat les coses.Pero jo no descartaria un acord entre el pp i el bloc.Ja se que em direu de tot pero si ho penseu amb calma el millor pacte per al bloc es pactar amb el pp.El bloc vol tenir el espai electoral del psoe a alcoi de la mateixa manera que ja el te a muro.En conclusió jo no descartaria res.

6- Per ultim com sempre cal destacar que mes de 15000 alcoians i alcoianes no van votar a ningu.Abstenir-se no es tan lleig com solen algunes personetes.

Com justificar una estafa

En una roda de premsa el diputat a les corts espanyoles, miguel peralta, va fer unes declaracions sobre la urbanització de serelles.En elles va comparar aquesta amb la urbanització de gormaig a cocentaina i va afirmar que el que volen els partits de esquerres amb la colla ecologista la carrasca es que a mes de que els alcoians treballen fora tambe tinguen que viure fora.

Les declaracions anaven acompanyades de un mapa en el que es situava les dues urbanitzacions tractan de fer vore que la de gormaig es molt mes gran que la de serelles.

Davant aquestes declaracions cal fer algunes consideracions:

1. En el mapa no apareix tot el projecte de serelles nomes apareix el primer sector que ja han construit.Queden el dos i el tres que donarien una imatge molt mes exacta.

2. El enemic no es cocentaina i gormaig.La alcoiania no pot ser competir en burrades amb els pobles del nostre entorn.Tendriem que competir en altres questions mes importants.D'aquestes declaracions no se molt be com quedaran les relacions entre les dos ciutats.

3. Insinuar continuament una relació entre esquerra unida i psoe amb la carrasca es molt aborrit i cansat i esta fora de la realitat. La carrasca amb els seus defectes i virtuts esta fora de la lluita partidista.

4. Els alcoians i alcoianes que treballen fora d'alcoi ho fan tambè desde que mana el pp al ajuntament d'alcoi i aquesta ja comença a ser una responsabilitat de sedano i el seu equip.

5 Als partits politics sempre hi ha algun individu que te com a faena escalfar les campanyes amb declaracions fora de tono i forma.Aquesta responsabilitat li ha tocat al senyor peralta del que desconec la faena que fa al congres dels diputats.

La trista festa de sant jordi

Ja han passat les festes de sant jordi i han passat ajustades al guió habitual.

Mes o menys igual si no tenim en compte els desastres habituals als que la associació de sant jordi i el ajuntament no donen ni saben donar solució.

La esquadra de la filà cids va arribar amb mes de una hora de retard entre xiulits i cadires buides i qual va ser la reacció del mon fester? Doncs van eixir demanant paciencia al public...paciencia...

Ja fa deu anys de que a una dona li van prohibir eixir en una esquadra per el fet de ser dona.La pobre habia estat aguantant en la filà i complint tots els requisits per poder eixir el dia de la entrada a la esquadra pero un reglament mes propi de altre temps ho va impedir amb el vist i plau del ajuntament i el silenci de la esquerra alcoiana.

El incivisme i el soroll s'han apoderat de la festa.Festers i no festers amb alcohol i droges fins a les cellles fan del centre de la ciutat el seu escenari on poder desfogar els seus traumes que van desde el pixar en qualsevol lloc i a qualsevol hora fins a qualsevol altra guarreria inimaginable en altra epoca.

El soroll es insoportable.Discoteques movil, xarangues i batukades no deixen un segon de tranquilitat i silenci.I si els dius alguna cosa et contesten tot sabuts: Xe, que estem en festes, no sigues un amargat!!

Comentari a part tambè mereix el increible numero de xiringuitos il·legals que venen alcohol i menjar per tot el centre.Es flipant i es per pensar malament.Mentre els empresaris del oci es calfen el cap en donar servei eficaç i pagar impostos aquesta gent no necesita res de res.

I per ultim caldria denunciar la ocupació del espai public per filaes que ja tenen el seu local.Es que uno ja no pot ni passejar per la glorieta o el parterre sense tropeçar amb els de les filaes ocupant un espai que es de tots i de totes.

La festa ja fa temps que es mostra de la decadencia alcoiana.

UNA MULTA CONTRA TOTS: EN SOLIDARITAT AMB ACCIÓ CULTURAL

El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.

Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.

Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides perla IniciativaLegislativaPopular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.

Tant el projecte de llei impulsat per la ILPcom el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per ala ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.

Enquestes i videos

Ja tenim una enquesta mes o menys seriosa.La ha fet la gent de aramultimedia i els que saben em diuen que esta ben feta.A la mateixa enquesta el Partit popular guanya les eleccions pero no te la majoria absoluta.El psoe perd un regidor i el bloc i esquerra unida doblen el nombre actual de regidors.Magnific, no?

Doblar el numero de regidors vol dir doblar el numero de vots i no se si aquesta circumstancia es dona a la nostra societat.

Mentres els del psoe han tornat a prometre coses meravelloses per al barri del partidor.Ara toca una placeta molt bonica amb columpios i jocs infantils que suposem que se sumen al espai de albergue juvenil i espai per a musics locals.

Ah i els del psoe tambe han posat dos videos en plan ji ji ja ja....en el que un actor alcoià fa burleta dels grans fracasos del pp de sedano.

Jo pose aci el video sobre serelles en el que sense aclarar massa el fons del tema dona una idea de la burrada que han fet el ajuntament i en certa mesura tambè, la conselleria de medi ambient.

miseries electorals

Ja tenim la campanya electoralllll......
I el ritual diu que tot comença de nit i pegant uns cartells amb el careto dels candidats de cada partit.Podeu vore al senyor sedano amb la seva camisa rosa alla pujat al damunt del campanar, quina valentia!!
Els demes cartells, mes o menys igual de original i absurds.No entenc com els partits politics es gasten pasta en posar cartellets per la ciutat.Deuen creure que si veus el careto de sedano o frances, vas i penses, "ostia que xulo, vaig a votar a sedano, clar que si".Quin desfici i quin aborriment.
En la meva joventut omplien els carrers de cartells.Ara la cosa esta mes civilitzada i nomes es poden pegar a les cartelleres autoritzades.
Secció promeses.
El representant del psoe ha promes que si es alcalde el 22 de maig fara un albergue al barri del partidor.Un espai per a joves i per a que puguen tocar els musics del poble, ole tus alegrias, frances! I aquesta promesa la ha fet sense dir ni pio als veins i les veines.La democracia es fa aixi.Sense contar amb el poble que tan lloen els politics.
Secció debats electorals.
Primer debat.
El primer es va fer a alcoi al centre ovidi montllor.De els set partits politics van tots menys el partit popular (que no tenia moltes ganes) i la gent de UCE ( perque segons els del casal es van presentar a les eleccions massa tard i no els habia donat temps a apuntar-los.
I mira tu que un debat electoral sense el pp no te massa trellat (penseu que la gent del pp tenen la alcaldia d'alcoi).Tambe amb la gent del pp no te trellat pero es altra historia.
Les croniques del debat a la premsa diuen que tots els partits van dir mes o menys el mateix i que allo que va trencar la pau va ser una xicona que va preguntar inocentment sobre la posició dels partits sobre la discriminació de la dona a la festa.Tots van dir que es important que la dona participe la festa pero la sorpresa la va donar Rafa carbonell que no va donar una resposta rotunda.Va donar moltes voltes per tal de no mullar-se i va provocar el enfado de molta gent aquella tarda.
Mes tard i veient que no era politicament corecte el membre del bloc va acabar dient que tambe ell estaba a favor de la presencia femenina en la festa de moros i cristians.
Es dificil ser fester i democrata a alcoi, hi ha tan taliban solt.
Segon debat.
El divendres i un horari mes propi de discoteca ( les once i mitja) es va fer el debat entre els 4 candidats a la presidencia de la generalitat.El debat es dividia en 4 parts.Cada partit tenia 4 minuts en cada part i no es permetia la replica, ni la contra-replica.Questió que va convertir el debat en un curiós concurs de monolegs en el que es proposava un tema i cada politic parlava de allo que mes li molava en cada moment.
I nomes portem tres dies de campanya electoral i ens queden les festes, oh que epoca mes interesant
I sense que ningu es done compte tanquen el molinar, quina barra!

Pura merda, programa de radioaktiva

Programa de radioaktiva que parla sobre la censura del concert del bloc i de la repressió que pateix el cso el molinar.


Ir a descargar

El final del cso el molinar?

Passejant per internet he trobat aquesta noticia a la plana web de radioaktiva sobre un incendi provocat al CSO el molinar.No tenia massa idea de com funcionava aquest espai alcoià autogestionat en els darrers mesos.I vore la situació tan trista per la que passen fa evident que en el temps que porten s'han guanyat poderosos enemics que no estan disposat a estalviar esforços per enfonsar aquest somni col·lectiu.
Desde la meva humild posició i influencia nomes us envie als amics/amigues el meu sentiment solidari i la meva esperança de que ja siga al molinar ja siga a altre lloc la experiencia autogestionaria continue.
Aqui teniu el comunicat del molinar.
Bona sort!


Ahir, diumenge 24 d'abril, cap a les 6 de la vesprada el CSO Molinar, un espai autogestionat que portava més de 4 anys okupat, va ser víctima d'un incendi intencionat.


Des del principi hem patit una serie d'atacs i robatoris, així com un fort seguiment que es va intensificar arrel de la denúncia que el propietari va formalitzar, fa quasi dos anys, amb clars indicis de fer-ho pressionat per la policia. Els cossos policials ja portaven temps recollint dades de la gent que freqüentava el Molinar: matrícules de cotxe, dni's, ... Després de que la jutge prenguera declaració a dues persones (prèviament identificades per la policia) sense traure res en clar, va ordenar que s'obrira una investigació. Eixe mateix dia i durant la setmana, moltes persones van ser localitzades (per telefon o al seu domicili) per la policia i citades per anar a declarar a comissaria. Van ser amenaçades de ser portades a judici si no donaven el nom o noms dels responsables de l'espai. Al no obtindre la informació que buscaven, van estar pressionant a altres col·lectius que havien organitzat alguna activitat al Molinar i a altres projectes que també organitzaven concerts fora del circuit comercial. Finalment el cas va ser arxivat al no obtindre dades determinants.

En el que va d'any en varies ocasions han entrat a través de butrons des de la nau del costat, furtant les poques coses de valor que hi havia, així com causant diversos desperfectes. El que es va fer ahir va ser realitzat a consciència, mentre que la nau del costat va romandre intacta, al Molinar van ser trencades les finestres que quedaven, va ser destrossat tot el que quedava dins i almenys dos incendis van arrasar el local abans que els bombers extingiren el foc.

Sobre la possibilitat de rehabilitar aquest espai o okupar un altre, encara no s'ha pres una decisió. Per al concert programat el 7 de maig, està buscant-se una altra ubicació.


Assamblea CSO Molinar

Volem tv3?

Ahir tv3 en el programa 30 minuts va emetre un reportatge sobre el tancament de les emissions de tv3 al país valencià.Jo pensava que el reportatge podia ser interessant pero m'ha decebut molt.El documental esta farcit de topics sobre els valencians i abunda en el territori sociolinguistic i fins i tot en aquelles antigues baralles de la mal anomendada "batalla de valencia".
Hi ha gent que veu en aquesta manera de fer la mà de convergencia i unió i la seva voluntat de quedar be amb el poder popular valencià.Llastima que la tv3 tinga tan poca sensibilitat amb els valencians i una visió tan antiquada.
Us deixe el video per a que opineu vosaltres mateixos.