El "Humor" de la gent del bloc

La gent del bloc d'alcoi han fet un video humoristic que basant-se en el estil del programa "una pregunta mes? APM?.Aquest es un programa de la tv3 en la que utilitzen imatges de programes de televisió barrejades per provocar somriures.I ho fan molt be.

En aquest cas, la gent del bloc barrejen imatges de televisió amb moments de alguns plenaris municipals.Aquells teatrets en els que la oposició i el gobern municipal es tiren els trastos al cap aparentant diferencies ideologiques.

En fi.El resultat es curios, i divertit.

Pd.Recordeu quant el vice alcalde carbonell deia que el partit popular era el "partit del paro" i que habia portat a alcoi a una cifra record de aturats?

Podem constatar que amb la gent del bloc al ajuntament una empresa important (mirofred) ha tancat i dues mes ( Jover i Erum) estan amb un ERO( expedient de regulació de ocupació).En conclusió.Hi ha mes gent aturada amb el tripartit.

La dimissió de paco amaya

Ja tenim un altre embolic en el nostre poblet.Ai....

La associació de sant jordi te un assesor per als temes musicals que te per nom, paco amaya.Aquest senyor ha decidit dimitir i ho ha fet enviant una carta al president de aquesta entitat, javier morales, i a la premsa local.

Els motius que enumera son basicament dos.

Les diferencies entre la associació i el asesor per les conclusions sobre que fer si plou ( o passa qualsevol circumstancia climatica adversa) i que tenen que fer els musics en aquestes circumstancies.

I dos.Un comentari poc afortunat del senyor javier morales al eixir de un  concert del senyor paco amaya.En concret el concert li va semblar que era "droga dura".Entenem que "droga dura" vol dir que el concert li va semblar pesat i aborrit.

En la premsa alcoiana li han donat una importancia exagerada en un principi i poc a poc han anat afluixant quant han vist que la historia tampoc dona per tant.

A poca gent se li escapa que el col·lectiu de la festa alcoiana esta a pocs mesos de un relleu en la seva direcció i que estan movent-se molts interesos per colocar a persones properes al poder politic.La festa continua siguent important per a molta gent a alcoi i mou molts sentiments.

Javier morales ja ha dit en alguna tertulia com vol que siga la associació de sant jordi del futur i per quins camins ha de caminar la nova directiva.El dubte esta en saber si dins del mon fester hi ha algu disposat a discutir i a debatre de debo el model que fins ara a estat principal.

Morales no ha tingut oposició i no crec que ho tinga.Canviaran molts les cares pero tot continuara igual.Feu-me cas.

I les batalletes com les de paco amaya son basicament persones amb autoestima baixa que busquen una excusa per eixir un ratet als periodics.Dins de quatre dies no quedara res d'aquesta rabieta, res, llastima....perque paco amaya es molt mes inteligent.

Solidaritat o caritat

Ja estem a nadal.

I ja toca "solidaritat".

Que es aixó de la "solidaritat"?

Podem dir que es un sentiment de empatia envers la gent que pateix situacions injustes com es per exemple la pobresa.

La pobresa en una societat capitalista com la nostra no es pas una casualitat historica.Es el resultat de aplicar amb tota la intensitat a les persones la brutalitat de un sistema que afavoreix la mala distribució de rendes.Deixant a determinats elements amb molts diners i altres no.

La crisi del sistema ha deixat a milers de persones sense faena i amb molt poques perspectives de futur.El present en el que viviem era ple de consumisme compulsiu i el nostre present es ple de incerteses.

La epoca de nadal es epoca de "solidaritat".Es comú pensar que en una epoca del any com aquesta la nostra societat no pot imaginar a moltes persones que no puguen celebrar el nadal "tipic" amb abundancia de menjar i abundancia de consum destinat al regal de nadal i reis.

I es per aquest motiu que apareix a la societat alcoiana gent que (normalment amb bona voluntat) fan esforços per "concienciar" a tots i totes de la pobresa i per a que fem un donatiu (ja siga en menjar, ja siga en diners) per fer millorar la situació global i fer sentir que som gent bona i caritativa.

Ah....caritat.Aquesta es la paraula.CARITAT.

La gent de esquerres sempre ha parlat de justicia social.Perque la justicia social es la que redistribueix la renda de la totalitat de la societat i impedeix que les diferencies siguen tan grans.

La gent del grup de teatre la dependent ha pensat aquest any fer del tirisiti un treball solidari que consisteix en que cada xiquet/xiqueta que va a vore el teatret porta algo de menjar.Expliquen que a part del gest solidari fa que la gent menuda siga conscient del mon en el que viu i que quan siga major es comporte de millor manera que no pas actualment.

El menjar va a parar a la gent de caritas.CARITAS es una organització social de la esglesia catolica.No es millor ni pitjor per representar la cara solidaria de la esglesia.

La gent de la dependent ha defensat aquest model solidari en premsa i amb algun video com aquest que jo penje al bloc.

La gent de la dependent deuria pensar que aquestes idees han de tenir una finalitat mes ambiciosa que no pas la de la pura i dura caritat cristiana.

Tambè tinc la impressió de que aquesta bona gent mai ha patit fam ( jo tampoc) i no son conscients de com de dur es patir cada dia per eixir endavant.I que en el fons una certa frivolitat tambe hi es present.

En tot cas, respecte la iniciativa.

Veus d'ARA amb... Míriam Espinós from ARAMULTIMEDIA TV on Vimeo.

Ai la censura ai la censura....

Els fets.

El diari ciudad de alcoy ha publicat en la pagina de opinió dels lectors una nota en la que es comenta que el col·laborador i critic cultural Josep lluis segui rico ha decidit abandonar la cita setmanal que tenia amb els lectors d'aquest diari.

La decisió la ha pres despres de vore com els seus articles eren "retocats" per la direcció del periodic.

Josep lluis segui rico porta uns anys a alcoi fent aquesta feina de critic cultural el periodic ciudad.Ho fa  com qualsevol critic.Un dia deixa content a uns.Un dia deixa enfadat a altres.La critica cultural no deixa de ser una visió molt particular de una persona amb les seves manies i bobades.

Aquest senyor ha tingut ( que jo recorde) dues topades per el seu treball critic.Uno fou amb la gent de la unesco i un altre amb la gent de la companyia teatral La depedent.Tan en el cas de la unesco com en la cas de la depenendent es destacable la virulencia amb la que aquestes dues entitats culturals de la ciutat reaccionaren davant els comentaris de josep lluis.Li han acusat de tot lo mes roin que es pot acusar en un poble beato com el nostre.Que si beu molt, que si arriba tard a les funcions culturals, que si açó que alló i qualsevol burrada que pugau imaginar.

Acceptar amb elegancia les critiques i asumir allo que es puga asumir es una cosa normal en qualsevol societat madura.Al nostre pais si algu en diu alguna cosa dolenta de la nostra feina treien la destral per tallar caps (literalment vull dir).

Fins i tot li van crear un grup de facebook on donaven barra lliure per insultar amb mes o menys elegancia.

Tota aquesta historia ha desenvocat en el final de la relació entre el ciudad i josep lluis segui.El director del ciudad ha decidit i aquesta ha estat la seva decisió.La gent del ciudad pot parlar de que aquest fet no es estrictament censura.Jo simplement dic que si a algun col·laborador de un periodic li diuen el que te que escriure i li posen limits o simplement li presionen per a que es porte be amb alguns elements de la nosta societat .Nomes te un nom aquesta actitut:Censura pura i dura.

Jo no he tingut entre les meves lectures preferides els articles d'aquest senyor pero em fot molt que a aquestes altures determinats senyorets i senyoretes de la cultureta alcoiana indiquen amb el seu desfici habitual qui es bo i qui es dolent.

Una polemica esteril i absurda, la dels reis d'orient

Per si no ho sabeiem cal remarcar que alcoi te un regidor de festes que es diu Jordi Martinez.Per si heu estat en un altre planeta en els darrers mesos cal dir que aquest senyor es regidor del partit socialista que va juntar forces amb el bloc i esquerra unida per gobernar la ciutat d'alcoi.

Esmentats els precedents posem fil a la agulla i contem de que va la falla.

Fa unes setmanes el regidor va decidir amb el asesorament (aixó diu ell) dels organtitzadors de la festa dels reis la mesura de retallar el recorregut de la cavalcada que acabaria davant l'esglesia de sant roc al principi de la alameda i no com fins ara en el cruce de l'alameda i gongora.

Les raons que dona el regidor estan basades en el cansament que provoca a les persones que participen en la cavalcada fer tot el recorregut i que aquestes (pobretes elles) acaben a unes hores que els impedeix gaudir de la festa de reis amb la familia com deu mana.

Veins i veines del eixample i comerciants (per diferents motius) han unit forces contra aquesta decisió i a part de criticar-la han demanat la posibilitat de ser escoltats i de decidir.

La resposta del ajuntament fou ahir i fou rotunda.No van ha canviar de idea.No van a escoltar ni als veins ni als comerciants.

Conclusió.

Molta palabria tè aquesta gent de esquerres sobre la participació de la ciutadania en les decisions publiques pero a la hora de realitat fan el que volen.En aquetes histories no es diferencien massa del pp.

la ciutat de les meravelles

Fa uns dies escoltaba al regidor sedano parlar del gobern municipal i deia que era totalment un caos.Sense cap criteri definit i sense cap orientació sobre el que vol que siga el futur de la ciutat.

Sonara extrany pero he de reconeixer que algo de raó te el regidor conservador.Amb la excusa de la herencia rebuda i dels nombrosos deutes que te el ajuntament els regidors del nou ajuntament procuren no mullar-se en formular cap projecte.El exemple mes clar ho tenien fa uns dies amb el regidor paco blay que davant els membres de una associació de minusvalits de la ciutat fou incapaç de concretar cap projecte per millorar la movilitat d'aquest col·lectiu i de la resta de la ciutadania.

De la herencia rebuda (legionela, serelles, hotel font roja, etc) van trampejant com poden.Els regidor paco agulló i paco blay es pasaven dies sencers explicant lo roin que era clorar el aigua potable.I ja sabeu com ha acabat tot plegat.Han pujat el nivell de clor al aigua i ho han fet perque ho diuen els tecnics.

En serelles i perque la empresa sembla que no pot o no vol acabar les faenes de urbanització han agafat la responsabilitat de acabar-les amb el diners de un aval bancari que te aquesta empresa.Cal dir dos coses.Les obres com aquesta no se sap mai com acabaran i quant costaran i segon, es inadmisible que el ajuntament continue fent-se carrec de les sentencies judicials contraries.

Ah i per rematar la mala situació de la ciutat ahir es va publicar el final de Mirofred.Un final anunciat en el que ha intervingut segons sembla la dificultat de trobar credit per part de la empresa.Recordeu quant fou elegit Rafael Miro com responsable del Institut valencià de la petita i mitjana empresa la il·lusió que tenia tot el mon empresarial perque pensaven que aixi tendriem un poc de influencia a valencia?

Doncs res de res.

Portem un mon nou als nostres cors

Hui es 20-N.

Hui fa 75 de manera extranya va morir el company durruti a madrid.

Durruti fou el exponent de un somni col·lectiu que fou el moviment llibertari a principis del segle XX.En un mon on tot era tan complicat on el feixisme creixia animat per el capitalisme temeros del socialisme els llibertaris plantaren cara de manera honorable i es van guanyar un tros del nostre respecte i admiració.

No es moment de falses nostalgies ni de sermons.

Vivim en el mon en el que vivim i som totes i tots responsables del nostre present i futut."Portem un mon nou als nostres cors"

Prohibit donar menar als politics

Fa anys a la plaça de dins el ajuntament va situar uns cartells que en els que es prohibia a la gent donar  menjar als coloms.Es feia, deien, per a que la població de coloms fora estable i per questions higieniques que mai hem conegut del tot i nomes hem intuit.

Ho va fer el regidor alvar segui, en aquella epoca en esquerra unida o en nova esquerra que no ho recorde molt be del tot.A mes del menjar van atrapar a molts coloms amb reds enormes i van sacrificar a molts exemplars que estaven vellets o malalts.

Tambè es coneguda la obsesió del ajuntament contra els estornells que vivien a la zona nord en el carrer de la hispanitat.Primer els hi van intentar espantar amb mascletaes i trons.Despres amb sorolls dels seus depredadors naturals i mes tard es va procedir a podar de manera salvatge i indiscriminada tots els arbres del barri transformant de manera absurda el paisatge de la ciutat.

A la nostra ciutat com en qualsevol ciutat capitalista sobren els animals, els arbres i les persones.Tot te que estar d'acord amb el interes del capital.

Ara el ajuntament torna a la carrega editant cartells i propaganda per informar a la ciutadania de la prohibicio de donar  menjar als coloms.

I a mi em recorda a la replica que es va donar als primers cartells de la plaça de dins.Alla on posava "prohibit donar  memajar als coloms" algu va posar "prohibit donar  menjar als politics".

Segurament com estem en campanya electoral no estaria de mes pensar en si val la pena  donar de menjar als politics que en certa mesura son mes perillosos per a la nostra salut que no uns quants animalets.

pd. el dibuixet apareix a la plana de pagina 66 i es magnific.

dietari

Dia 27 octubre.

Hui toca concert de Manel al teatre calderon.El concert crea molta expectativa a la ciutat i en poques hores son venudes quasi totes les entrades (no es conta amb el 5% que tenen que deixar en taquilla).

Manel es un grup català que amb dos discos te un exit desmesurat i a conseguit algo impensable fins fa poc i es vendre discos a espanya cantant en català.Supose que aixó es la normalitat de un país on son presents a mes del espanyol, la llengua catalana, basca i gallega.

Manel a diferencia dels grups del rock català dels anys 90 no es fiquen el politica i es dediquen unicament a difondre la seva musica.Supose que una mica preparats despres de vore com el nacionalisme català ha posat a caure de un burro a gerard quintana que va cometre el error enorme de parlar en castellà amb la seva familia com si fós  aquest un pecat enorme.

El concert es correcte pero no deixa de ser fred.El public es fred, el grup manel no esta al cent per cent i la acustica del calderon es com sempre lamentable.Tambè pot influir que sobre aquest concert existien excesives expectatives.

El public es plural com la societat alcoiana.Hi ha gent major i jove.Nacionalistes purs i socialistes aborrits.I fins i tot algun pepero despistat.

En tot cas el concert del calderon mostra el nou escenari politic que existeix a la ciutat i com els dirigents del calderon volen quedar be amb la nova regidora de cultura.

Dia 28 octubre.

Mire a la pagina de aramultimedia una entrevista al director del diari ciudad Ramon Climent.Si seguiu un poc aquest bloc sabreu que no tinc molt bona opinió del diari ciudad i del seu director.Aquest diari sempre ha tingut una linea editorial que ha comulgat sense massa manies amb el poder de turno, fos qui fos.

Vore al senyor climent parlar del futur del periodisme com si fos un extraterrestre que acaba de arribar a aquest mon es entranyable i simpatic.Els diaris es paguen amb publicitat i la unica publicitat que hi ha en un mon en crisi es la publicitat del poder municipal i autonomic.Aixi que supose que tindran que fer esforços per adequar el seu treball periodistic amb el moment que vivim.

Dia 29 Octubre.

La premsa local, els politics, els sindicalistes grocs i els empresaris estan tots molt contents i devanits.El ministeri de fomento ha obert els tunels del barranc de la batalla i per fi es pot donar per acabada la autovia central que comunica Alacant i Valencia per el interior del pais valencia.

Els de canal nou diuent que aquest trajecte es pot fer en hora i mitja.

La autovia ha tardat mes de vint anys.Ha costat moltisim mes de allo que estaba pressupostat i ha deixat tot un regall de anecdotes divertides.

Algo mes de 25000 vehicles la utilitzaran tots els dies diu el ministeri.Queda algun fleco i alguna burrada per acabar com en muro i altres trams.

El temps dira si a merescut la pena aquesta obra.Nomes per el plaer de no tenir el transit per la ciutat ja pot ser positiu.

Dia 30 Octubre.

Hui he sabut que el autor del cartell de festes del any 2012 sera Raul Botella.Si ja se que aquesta noticia es coneguda desde fa temps.Es una bona noticia.Raul es un gran pintor amb sensibilitat i experiencia per fer una bona faena.

I a mes de bon pintor es un tipo sensacional.Senzill, simpatic i un honrat fester de la filà maseros.Es dificil trobar algun alcoianet que parle mal de ell.

Epoca de incerteses

I ja tenim la tardor aci.
Amb els seu cel grisot i aquells nubols amenaçadors.
I viure a aquest mon continua sent tota una aventura perillosa.
Els de la ETA han dit que ja no tornaran a matar i com si fos art de magia ens hi posem contents i ens hi sentim aliviats.Com es cosa complicada aquesta de la ETA i els nacionalistes bascos ho deixen per un altre dia amb mes inspiració.
Ha pasat el mig any fester amb la sensació de que no canvia res a alcoi.Si un alcoià que visquera al extranger tornara al seu poble no sabria dir si continua manant el pp o no.Totes les promeses que van fer desde la esquerra sobre reforçar el paper de la dona al mon de la festa ha quedat en paper mullat.I aixó ho saben molt be els de esquerra unida.
Per ser justos caldria afegir que el tripartit alcoià no te clar res i no te una direcció politica clara.Van improvisant i no sempre els hi surt be.
A la resta del mon la economia esta embogida i amenaça de manera continuada a tothom amb desastres tan poc previsibles com els climatics.A dia de hui es tan dificil saber que pot ocorre amb el euro com saber quant acabara de esclatar el volcà que hi ha a prop de la illa de Hierro a les canaries.
La gent que acusaba de apocaliptics als que ens hi oposaven al tractat de Mastrich i al euro ara es veuen incapaços de demostrar la seva posició.Els sindicats viuen en retirada.Acollonits per les retallades de subvencions i sense saber molt be quin sera el seu paper en el futur.
La indignació apareix al carrer pero no deixa de ser algo anecdotic i provoca poc temor en el poderos capitalisme.Mes avant espere poder tenir alguna opinió mes contundent sobre aquest fenomen del 15-M.
Epoca de incerteses en la que tindrem que triar que volem.

Epoca de solidaritat i complicitats amb la gent que pateix la injusticia.

Alcoi i cocentaina.Socarrats i caragols.

No habia dit res del programa de canal nou, "el poble del costat", que tractaba amb cert humor la rivalitat entre els pobles de cocentaina i alcoi.Al programa hi ha detalls impagables com la presencia de dos savis, uno de cada poble.Per part d'alcoi el senyor Ricard Banyo i per part dels veins contestans el senyor Albors.De ricard ja sabeu que es dedica a posar a parir a la gent del pp en diversos articles.Cal recordar que es un dels damnificats de la entrada del pp al ajuntament d'alcoi.Ell era un feliç funcionari i va deixar de ser-ho.A part d'aixó es mestre al institut i fa un ratet de historia a radio alcoy.Del senyor albors sabem que va ser la cara visible de ccoo al hospital i que fou tambè regidor a concentaina per esquerra unida.
Tots dos tracten els temes com el orige del cafe licor o les festes amb un cert rigor historic i amb bon humor.
En el reportatge tambè apareixen festers dels dos pobles.A cocentaina apareix la presidenta del col·lectiu fester ( una dona presidenta de festes oh my god!) i per part alcoiana membres de una filà (el senyor morales no tenia ganes de fer el xorra).
Els festers dels dos pobles veuen les diferencies entre les festes dels dos pobles i queden per a fer un "ensaio" per els carrers de cocentaina.
Tambe apareixen alcoianets i socarrats dien la seva opinió a peu de carrer.En aquestos programes son molt ben vistos els abuelets que diuen barbaritats.
Si tinguerem que fer un resum diria que els alcoians no eixim molt ben parats.I sobretot queda la frase expresada per un vei de cocentaina referida a la aficció alcoiana de fardar per coses que no son propies.El home diu:"Els alcoians mengen caragols i roten gambes".Magnific!

Consideracions sobre el nou d'octubre 2011

Primera consideració.
Vas a la glorieta i sembla que es el mateix que els darrers anys pero no es el mateix.Amb menys diners el ajuntament i diversos col·lectius han fet la fira.Una fira extranya ja que cada cop hi ha menys venedors de llibres en valencià i les poques llibreries alcoianes ja no van al event.Els venedors de artesania es queixen amargament de com els tracta el ajuntament.En concret veig al venedor de xocolate (el de sueca) que em diu amargament que aquest any li han canviat de lloc.Ell porta mes de deu anys venint a alcoi i li han canviat el seu espai normal.I a mes li posen un competidor en el seu lloc venent tambè xocolate.Bien!!
A la glorieta tambè estan paradetes de diverses associacions i col·lectius que mostren un poquet el que fan.Estan les dones, els familiars de malalts de cancer i fins i tot la bona gent del antic ateneu cultural el panical que ara es diu el ateneu el partidor que estan contents per que despres de tot el mal de cap de les obres dins de prompte podran obrir.Felicitats!
Entre els actes que es fan a la glorieta veig una mostra de balls de ecuador.Els balladors i les balladores mostren vestits de colors i molta alegria.Els nacionalistes pata negra del catalanisme arrufen el nas.
Segona consideració.
En els dies abans de la celebració es fa el homenatge a Josep Albert Mestre Molto i el correllengua arriba al ajuntament.El correllegua era un acte bonico fa anys quan va començar.Ara com Acció cultural no te un xavo el desprecia i nomes el conserva en alguna col·legi on els mestres inflen el cap als xiquets i xiquetes amb el rollo nacionalista.
El homenatge a mestre ompli el teatre principal i es converteix en un exercici exagerat a mes no poder de la figura del politic-professor alcoia que va faltar fa uns mesos.Exagerat Paco valor pero dins del personatge que es i ha estat el senyor valor.Exagerat i teatrero paco molina.I simpatica i xarradora Cristina almeida.
Em sorpren lo major i envellit que esta el senyor sou ai que ens fem majors.
I tot lo dit abans no resta cap punt a la figura de mestre ni el meu respecte i admiració per ell i la seva familia.
Tercera consideració.
El ajuntament que ara es governat per la esquerra volia fer un exercici de diferenciació respecte al anterior gobern del pp i va pensar fer un manifest per a celebrar el nou d'octubre de la mateixa manera que es feia abans.La gent del pp es va desmarcar del circo i va deixar al tripartit soletes a la plaça de dins.
Alli la lectura la va fer el alcoià-japones Hiroshi fuji amb tota aquella humanitat que te aquesta bona persona.
Conclusions.
El ajuntament no te un duro.Pero sempre hi ha prioritats.La setmana de la movilitat no era prioritat.

Absolució per pablo hasel

Fa uns dies un jutge de la audiencia nacional va procesar al rapero pablo hasel per les lletres de les seves cançons.El senyor jutge considera que aquest fa apologia del terrorisme.En aquest bloc la meva solidaritat per al cantant lleidetà.

El debat sobre les bicis a alcoi

He trobat a la pagina de ara multimedia aquest article de Jordi Orts que deuria ser una bona base per començar a debatre sobre la bicicleta a la ciutat d'alcoi.Llastima que el ajuntament de esquerres siga tan poregos amb aquest tema i amb el de la dona a la festa....

Cal recordar que Jorge sedano com alcalde d'alcoi ja va dir que en el "futur" farien un estudi sobre la movilitat a la ciutat.Veient el que ha fet el gobern de frances es dona compte uno que dona igual esquerra i dreta.

Alcoi no és ciutat per a moure's en bicicleta. O això és almenys el que, estic convençut, pensa la immensa majoria de la població. En conseqüència, ens trobem que resulta pràcticament impossible fer servir la bici per a substituir qualsevol altre mitjà de transport, ja siga pel risc de multa en cas de rodar per una vorera o de mort per atropellament en cas d'optar per la calçada.

Sense ser un especialista en la matèria ni tampoc pretendre-ho, a base de viatjar i viatjar te'n adones que si Alcoi no és ciutat per a les dos rodes (sense motor) és per les costeres, sí, però també per comoditat, per inèrcia i per falta d'educació, entre altres coses.

Els exemples són múltiples i variats, no podem pensar que si al centre de Europa els ha donat per anar en bicicleta i deixar en casa el cotxe és només perquè mai han vist el Gurugú.

Amsterdam
La Fundació Vida Sostenible estima que el 75% dels 750.000 habitants de la metròpoli holandesa té una bicicleta (2009) per a rodar per la ciutat i que la meitat de la població la fa servir a diari. Est clar que és una capital completament plana i que els canals dificulten la circulació amb cotxe per bona part de la ciutat, però faríem bé a tindre en compte que a Amsterdam els hiverns són prou més durs que a Alcoi i que plou pràcticament el doble. És a dir, que tots els problemes per als ciclistes no són les pendents, també hi ha factors climàtics que poden salvar-se amb voluntat.

Berlín, Munic o Friburg
A Alemanya l'ús de les bicicletes està totalment interioritzat entre la població, siga quin siga el seu nivell econòmic i social. Berlín, per exemple, compta amb 620 quilòmetres de carril bici, per uns 700 a Munic, la segona ciutat més gran del país. A més, quan no hi ha carril bici és molt habitual trobar senyalitzacions que permeten compartir la calçada a ciclistes i conductors, obligats en aquest cas a respectar a aquells que van a dos rodes.

És important tindre en compte que si Berlín és més o menys plana, Munic no ho és. Potser les costeres no són com les d'Alcoi, però haver-les, les hi ha, i no per això la gent opta pel cotxe. A 50 quilòmetres dels Alps, només amaguen les bicis als hiverns quan els resulta impossible circular -cap problema, per a això tenen el transport públic.

Un cas extrem a Alemanya és el de Friburg, ciutat no molt més gran que Alcoi i avantguarda de l'ecologia a Alemanya. La política en favor de la sostenibilitat, també en termes de mobilitat, es remunta als anys 70. A hores d'ara s'estima que el 27% dels desplaçaments a la ciutat ja es fan en bicicleta, per un 26% en cotxe.

Barcelona
No només a l'estranger hi ha plena consciència d'usar i promoure la bicicleta en comptes del cotxe, per tal de fer de les ciutats espais més humans i habitables. El cas de Barcelona és, amb els seus problemes, el paradigma a seguir a Espanya.

Com Alcoi, la capital catalana es caracteritza pels seus desnivells, que malgrat tot no han evitat la proliferació de les bicicletes. Segons càlculs oficials, es fan uns 90.000 desplaçaments diaris amb aquest mitjà de transport. Barcelona té una xarxa de carrils bici de 200 quilòmetres.

Ací cal tindre en compte a més que la meitat dels desplaçaments es fan gràcies a la xarxa pública d'ús de bicicletes, coneguda com Bicing. Aquesta va ser una aposta decidida per aquest mitjà de transport feta per part de les administracions públiques.

Alcoi
Segurament no siga coherent començar fent un carril bici a carrers com el Camí, Oliver, Isabel la Catòlica o Sant Nicolauet, per citar uns exemples, però és innegable que la immensa majoria de barris alcoians és poden comunicar a peu pla. Sense anar més lluny, el recorregut de la Volta als ponts entre el centre, Santa Rosa i l'Eixample és un bon exemple, al que podem afegir les connexions amb la Zona Nord o el recorregut independent de l'antiga explanació del ferrocarril.

Fet i fet, hi ha grans espais com la mateixa Zona Nord sí que resulten ideals per a la implantació d'una xarxa interna de carrils bici, ja que és un veïnat pràcticament pla i que, no cal oblidar, supera els 20.000 habitants per si mateix.

Baix el meu punt de vista, el principal obstacle a que s'enfronta Alcoi a hores d'ara, respecte a la implantació de la bicicleta com mitjà de transport, no és l'orografia. El principal problema som les persones. Aquelles que tenen a la seua mà promoure l'ús de les bicicletes i, d'alguna forma, aquells que tenim al nostre abast utilitzar-les i no ho fem. O bé perquè no tenim facilitats o bé perquè no ens resulta còmode, o bé perquè no ens ho hem plantejat mai.

En aquest tema, reconec que tenim perdut el present, però em resistisc a admetre que tampoc podem fer res amb el futur. Amb voluntat i, especialment, amb educació, podem fer d'Alcoi una ciutat més sostenible. I fer-ho en bicicleta, malgrat les costeres, pot ser una gran idea.

 

vesprada de futbol

Eixia de la faena per anar a pendre el cafe del mati i hem vaig trobar a un conegut del poble.Xarrant sobre açó i alló em va convidar a vore un partit del cd alcoyano al collao.

"Tu has anat abans al collao?"

Si.Fa alguns anys ( molts anys) anava amb amics al camp.

Vam entrar per la zona de tribuna (jo anava a gol b amb la gent de la penya litro y litro).Alli vaig vore que la edat dels presents era un poc elevada i basicament masculina.

A prop nostre teniem de veins al anterior alcalde sedano, al diputat peralta, al regidor santacreu, a la ex-regidora patri blanquer i algun senyor amb diners.

El teatret del futbol, ja siga en tercera o en segona es mes o menys el mateix.Jugadors de dos equips que peguen pilotada amunt i pilotada avall.Alguna patada amb mala llet.Algun judar teatrero que simula amb mes o menys fortuna.I els aficcionats que expulsen tota aquella mala llet que arrasten durant la setmana.

Normalment que pateix les ires del "respectable" es el arbitre i els seus ajudant.Vore a persones tan "honorables" de alcoi dient tot tipus de pestes i barbaritats no te preu.

De les meves experiencies anteriors vaig obserbar que ja no es beu tant alcohol com abans.Nomes es permet la famosa menta i alguna cervesa.I el fet de fumar puros esta molt mal vist per la nostra societat tan puritana.

Es fan negocis al futbol?

Pocs.Aixó era fa anys quant la gent amb dinerets es juntaba aci al collao i es contaven les penes i intercanviaven informació.Ara ja quasi no acudeixen els politics.

La gent del pp si que pujen al collao perque a sedano li agrada el futbol i sempre pots agafar algun votet.Pero, no cregues que molts.

Al final del partit la gent marxa del camp decebuda.Un partit que semblaba mes que guanyat acaba amb un empat decepcionant.Uns culpen al arbitre, altres als jugadors i els que menys al pobre entrenador Porras al que li acusen de ser molt inexpert en aquesta categoria.

I a tu que et sembla aquell estudi que deia que el alcoyano en segona portaria a la ciutat tres milions de euros?

Home, un poc exagerat si que es.

Pero tambe es clar que el fet de el alcoyano estiga en segona te un impacte economic.El que no tinc tan clar es la quantitat.El temps ho dira...

A pesar de tot reconec que vaig pasar una vesprada agradable veient tot aquell espectacle humà.

nosaltres els "gordos"

Es divendres.
Estic sol a casa.
La dona esta en un sopar de empresa i la xiqueta esta amb la seva tia a Alacant.
Pense en anar al cine.Pero els trailers de les pelis no em fan el pes i em quede a casa.
Veig mentre sope els telenoticies que diuen que la reunió dels "liders" europeus ha estat un fracas.Be, no diuen aixó, diuen que no han pogut arribar a un acord.
I mira que habien posat il·lusió i mira que estaba el senyor representant del tresor nord americà.
I despres hi habia noticies sobre sucesos estrafalaris i politcs espanyols dient-se de tot i no dient res.Sembla que als socialistes els hi preocupa ara el tema fiscal, oh my god!
Despres a la tele fan pelis, algun documental com el que va fer la dos sobre el barri de can tunis en barcelona i la ració setmanal de salvame, aquell programa que es capaç de estar parlant de un tema (de un sol) tota una vesprada.
Pero buscant em trobe amb un programa sobre "gordos".Jo tinc algun problema de sobrepes i quasi sempre visc aquesta problema amb certa angunia.El programa consisteix en rehabilitar i re-educar a unes persones que no han estat prou atentes amb la seva alimentació i s'han convertit en persones malaltes i que pesen una barbaritat.
A diferencia del programeta que feien en cuatro on tractaven de vincular a la familia del gordo/a en aquest programa agarren a la personeta i la envien un mes a un espai on li fan canviar els habits.Li fan fer exercici, li boneguen si menja molt,etc....
Supose que es un tractament semblant al que fan a les persones que tenen una adició.
El programa tracta dos casos.
El de un senyor que pesa 321 kg i el de una senyora que pesa 234 kg.
La dona es passa tot el dia plorant perque li costa tot molt i a mes te una familia que la desprecia.De fet el seu home no li fa massa cas.
El home basicament no pot ni caminar amb tot aquell pes que te.
Com que la tele es alegria i no amargura acaben el reality amb bon rollo.Els dos perden pes, abracen als seus professors, un negre musculat i una rubia esbelta i prometen portar-se be i no deixar-se arrastrar per la mala vida.
El problema basic com podreu entendre radica en la falta de autoestima.
No deixa de ser lamentable el poc respecte que es sol tenir a les persones amb sobrepes.Estem a una societat tan obsesionada per la imatge que no arriba a pensar en res mes.
Que coses tenim els occidentals, nosaltres preocupats per el nostre sobrepres i arreu del mon gent morint-se de fam.

anonimat als blocs

Fa unes setmanes amb un amic blogger vaig tenir una amistosa conversa sobre el anonimat a internet.La historia es mes o menys aixi.En un comentari al seu bloc vaig dir el seu nom sense cap mala intenció.Em va eixir de manera natural com si fos una conversa al carrer.El amic von kassten em va corregir i em va fer pensar sobre tota aquesta historia dels "anonimats" a internet.
Jo tinc la sort o la desgracia de viure a un poble petit com alcoi.A alcoi tothom (o quasi) es coneix.Determinats mecanismes socials encara son vius i es facil saber qui es qui.Saber on treballa, quina familia te o en quins espais de la ciutat es mou.
Al nostre poble han existit (abans que inventaren aço de internet) gent que escribia a revistetes i panfletos posant algun seudonim.Es pot pensar que aixi uno pot escriure amb mes llibertat sense aquell aborrit "politicament correcte" tan de moda i tan castrador del pensament
Tambe a vegades el anomimat nomes es una impostura mig paranoica que no es massa creible i que no porta enlloc.
Jo tinc un anonimat relatiu ja que em coneix molta gent a alcoi i sap que escric aquest bloc que te tan poc trellat.
Amb aquest post el unic que pretenc es obrir la porta a pensar el anomimat en el mon bloc.

Entre serelles i el sindicalisme groc

El cap de setmana pasat la gent del 15-M d'alcoi i la colla ecologista la carrasca van juntar forces per anar a serelles a contar el que ha passat amb la barbaritat de aquesta urbanització.

Tenien tot un programa fet amb un munt de activitats que van cumplir amb mes o menys puntualitat i amb algunes tormentes inesperades.

Jo em vaig arribar un ratet i em va semblar una bona idea i de passo vaig tractar de vore com funcionava aquesta gent del 15-M de la que s'ha parlat prou en els ultims temps.

La gent present en aquesta acampada ( que es com es deia la activitat) pensen de manera prou optimista que el nou ajuntament agafara els diners que la empresa luxender va deixar com a finaça al ajuntament per desfer els aspectes mes desagradables de la urbanització de serelles.

Que ho diga la gent joveneta del 15-M es comprensible perque son joves i idealistes i....pero que ho defensen els veteranos de la colla ecologista la carrasca es preocupant.

En fin.La esquerra sempre somiant i la dreta manan en politica i en economia, no saben res els fulanos aquestos!!

I aquest migdia els senyoritos de ccoo i ugt fent el tonto en una concentració en la que no hi habia ni 20 persones.

Aixó si.Aquestos individus anaven acompanyats de la mal anomeda esquerra alcoiana amb la gent del bloc-esquerra unida.De tant en tant cal presumir de ser progresista o comunista o el que siga amb tal de no fer faena.

Tot aquest escenari el veia desde la feina amb la tristesa de haberme acostumat a aquest teatret tan lamentable.

M'agradaria creure que la gent joveneta del 15-M ens sacsejara del somni capitalista i ens fara vore la utilitat de la valentia i el compromis amb la realitat pero tinc la impressió de que ja estan tan contaminats com qualsevol de nosaltres amb mes edat.

Benvinguts al infern

Que tal les vacances?

Doncs com sempre.La visiteta al poble de la sogra, la piscina, les verbenetes, les xerrades al ombra dels pins amb la sempre present crisi i tot el que uno a certa edat pot esperar del periode vacacional.

Comences a patir per si la xiqueta be massa tart o si perd molt o poc el temps.I es que no deuriem de passar de certa edat...pero es normal i natural i aixi ho asumim no?

Mire la premsa digital que hi ha a alcoi per no pedre el contacte.I veig coses flipants.El senyor regidor de hisenda diu que ha pillat diners del tribut de la brossa per pagar factures pendents del any passat!! Algu dira que es de lo mes normal, jo no ho tinc tan clar...

Els enxufats del psoe-bloc-esquerra unida prenen posesió del carrec.Clientelisme pur i dur pero com son de esquerres ho perdonem.

Al diari el mundo li fan una entrevista al alcalde Toni frances que mes enlla de dir que el hotel de la font roja i el poligon de la canal no es faran no es mulla en res i no dona la impressió de tenir cap projecte per a la ciutat que es puga identificar com a propi.

I aixó que diuen que esta asesorant-ho Josep Sanus.Tema que provoca maldecaps en el partit popular i el psoe.El personatge Sanus es fascinant i mereix un llibre i una tesi doctoral.

Ah...i en el partidor molt participatius i el que tu vullgues pero al final el ajuntament ha fet allo que volia fer la empresa constructora.

I es que una cosa es predicar i altra contar numeros i donar-se compte que la cosa esta fatal i que cal treure diners de alla on siga.

I per acabar de rematar-ho tot el neoliberalisme arrasa en tot el mon i promet un mon encara pitjor.Tot el mes de juliol i agost les noticies de la borsa estaben plenes de auguris apocaliptics.

Benvinguts al infern xiquets i xiquetes

El llibre de Xavi Castillo

Aquest post deuria de fer-ho ( i estic segur que ho fara) la judith en el seu bloc  bibliografia alcoyana que com sabeu es dedica a parlar sobre la actualitat dels llibres que es fan a alcoi i parlen de la nostra ciutat.

El llibre del que parlare porta per titol "Aixó ho pague jo" i basicament es la historia de la companyia de teatre "Pot de plom" i de la persona que ho porta endavant desde el pincipi Xavi Castillo.

El llibre esta ple de fotos sobre la companyia alcoiana i de mileres de anecdotes contades per gent que ha estat a prop o dins de pot de plom com es el cas de Gilberto Dovon, Juanjo Prats, Jordi Botella i Carles Castillo.

En el llibre es parla del proces de creació de un montatge teatral de pot de plom.De la aficció de Xavi Castillo al cine i al comic.De les influencies teatrals de Castillo i de la evolució del seu teatre sempre entre el teatre de carrer i el monoleg satiric.

I al voltant de Xavi i de pot de plom el univers del teatre valencia amb les seves virtuts i defectes.I les censures del poder popular a terres valencianes i tots els problemes que pot tenir una gent que vol fer teatre al país valencià.Te un espai destacat el pub l'escenari, un lloc de llibertat creativa desde fa tants anys al nostre poble i que aquest any compleix trenta anys.

El llibre es molt recomanable encara que per mi li falta un poquet mes de contingut.Sobre tot en lo referent al proces creatiu que a mi sempre em fa mes il·lusió coneixer i li falta aprofundir en la historia de pot de plom.

Felicitats a castillo i a pot de plom.