Corrupció politica.

Les persones que no ens dediquem a la politica, a la gran economia o simplement tenen diners, tenim una gran desconfiança amb la justicia.Desde temps remots sabem que la justicia es un concepte abstracte que s'aplica per a fer just el sistema politic de cada moment.Ja siga amb el capitalisme, amb el feixisme o amb el mal anomenat socialisme real la justicia es la coartada per fer possible les maximes injusticies.

La corrupció del poder politic a occident ja es un mal instalat i que dificilment marxara.A arrelat fort i ha creat tota una xarxa dins de la societat.

De tant en tant, per tal de disimular tanta porqueria, apareix algun cas que acaba siguent jutjat.El cami sol ser el seguent:

1. Un dels membres de la trama corrupta ( enfadat, fotut, cornut, trait) agafa tots els papers de la trama i va a contar-li la historia a un fiscal, jutge, periodista, politic del partit contrari, etc.

2. Amb la historia del delator comença una campanya per fer avançar la historia de cami al jutgat.Es publiquen als periodics amics tota una serie de informacions que donen verosimilitut al asunt ( a vegades obliden el secret de sumari deixant al acusat quasi sense cap defensa publica) i es crea un ambient public propici a que siga investigat per la policia.

3. Comença el judici amb tota una gran parafernaria de medis de comunicació.Les primeres sesions son seguides amb molta atenció i en algunes ocasions a les radios fan porres sobre com pot acabar tot aquest sainet.Quant ja fa una setmana que ha començat tot ninguna portada recorda res.

4. El judici acaba i dona sentencia.En el pitjor dels casos tot s'arregla amb una simple inhabilitació i una multa.Normalment acaba amb absolució.

5. Entremig de tot aquest embolic els que de debo manen arreglen el problema amb un canvi de favors.

La absolució de camps i costa no te res de sorprenent.Un jurat popular no ha entes que dos politics amb cert poder com camps i costa no es poden corrompre per dos trajes i han obviat que aquest es nomes la punta de una gran conspiració per enriquir a determinades persones i empreses que es diu gurtel.

El capital juga amb les cartes marcades.

pd.Al magnific bloc lalineadewallace.blogspot.com hi ha un interesant article al respecte que jo signe desde el principi fins al final i a mes una cançó meravellosa de la gent de la gossa sorda que teniu aci.

Mor fraga, la vida sigue igual....

Despres de una llarga enfermetat ha mort Manuel Fraga.

La premsa va plena de articles mes o menys elogiosos amb la figura de aquest senyor.Els que li tiren floretes diuen que Fraga fou clau per a la arribada de la democracia a espanya, que fou un senyor honrat que no tenia ni un xavo i que tenia un humor propi dels veins i veines de galicia.

Aquells que estan en contra de la figura de Fraga recorden que fou ministre i alts carrec  amb Franco.Que de aquella etapa queda la signatura del afusellament de julian grimau (membre del pce) i la brutal carrega policial en Vitoria durant una vaga de treballadors.Tambe li recorden moltes frases fora de to durant la epoca democratica.

Es evident que Fraga no fou un santet.Va viure el franquisme i es va beneficiar de ell.I va fer alló que es podia esperar de un funcionari de una dictadura.En la epoca democratica va exposar un discurs propi de la dreta espanyola.Ja sabeu, molta bandereta, molt capellà i bisbe i una relació estreta amb el capitalisme i amb  el que queda de la societat feudal a andalusia i altres parts.

Va ser diputat, eurodiputat, president de galicia i alt carrec a alianza popular i al partit popular.El tema de galicia es sempre curios.La esquerra sempre diu que si fraga guanyava les eleccions era per la altisima abstenció dels gallecs.Quant van guanyar el psoe i el bng sembla que aquesta circumstancia no es va donar...vaja tela...Ja m'agradaria saber mes de galicia.Deu de ser un poble curios.En plena epoca de euforia autonomista els gallecs anaven a votar per referendum el tema autonomic i que fan fer aquestos senyor? Doncs es van abstenir en massa mostrant una total indiferencia a la questió regional.A part d'aquestes bobades sociologiques meves sembla evident la alta presencia de un caciquisme que deu estar molt agrait a fraga.

A mi sempre em quedara la curiositat de saber qui va financiar alianza popular quant la van fundar.El finançament dels partits politics sempre m'ha causat interes.Supose que alli es on esta de veritat el poder politic.

La historia posara a cada u en el seu lloc.Cada dia es fa mes evident que la famosa "transició democratica" fou una simple adaptació del franquisme a la democracia capitalista.Uns petits retocs per a fer posible aquella frase que diu:"que tot canvie per a que tot contiue igual".

El nostre amic loquillo

Ahir disabte Loquillo va actuar a alcoi al teatre calderon.El espectacle va durar hora i mitja i feia repas de les millors adpatacions musicals de textos poetics que ha fet el cantant català durant la seva trajectoria musical.

El teatre estaba prou ple i es veia una mitjana de edat prou propera a la meva.Gent que hem viscut com creixia loquillo musicalment desde els seus principis en la musica rock.Loquillo es un home que te una mentalitat musical potent que fuig de la frivolitat de altres moviments musicals com el pop.El concert musicalment fou impecable i perfecte.Amb un só de guitarres meravellós, un contrabaix delicios, un piano correcte i un violi acceptable.

Loquillo va tenir moments de complicitat amb el public.En una cançó pasejava per el pati de butaques, en un altra es posava les ulleres i feia broma amb la seva edat, dedicava una cançó sobre la mort de salvador puig antich a ovidi montllor, etc...

Feia molt de temps que no veia a loquillo damunt de un escenari i em va agradar molt.Un dia de zaping televisiu el vaig vore en una tertulia televisiva en un programa de llibres de tele madrid que dirigia Sanchez Dragó.I se que escriu en articles de premsa al periodico i altres mitjans.

Es podria dir que es politicament incorrecte.Canta en castellà i te opinions que no sempre cauen be en una clase politica acostumada a una cultura mes domesticada.Tema per el que a catalunya no aconsegueix triomfar del tot.El regim politic nacionalista li barra el pas a tv3 i molts espais culturals.La dificultat de tota la vida del artista que te una mica de compromis amb el seu present.

Us deixe un video per a que us feu una idea del que fou el concert.

Uns fanatics agredeixen a sopa de cabra.

Al mes d'agost de 1991 a Cardedeu el grup "sopa de cabra" actua a les festes del poble.No fa molt ha fet un disc en castellà i un grup de joves els amenaça i els llança pedres.Els membres del grup tracten de defensar-se demanant-los una mica de respecte.Al final com sempre guanyen els fanatics.Es pot dir que afortunadament aquesta colla de impresentables son minoria a catalunya la societat es mes plural, afortunadament.

Algu espera algo del any 2012?

Ja estem al dos mil dotze.

Ja ha passat el nadal i totes aquelles festes tan consumistes, tan cristianes, tan solidaries i tan tan.......

Tot passa i tornem al present imperfecte amb crisi economica (caldria dir recesió?) amb fabriques que tanquen i desapareixen, amb ajuntaments que no tenen un euro per a res i amb hospitals que tenen que tancar llits per reduir la asistencia medica.

Vivim amb por per pedre la faena i amb aquesta perdua pedre el nostre estil de vida que portavem fins ara.Amb la caseta, el cotxe, les vacances i de tant en tant alguna esquadra en la filà.Tot va tan apressa....que es dificil saber on acabara tot.

Els optimistes diuen que aquest moment es temporal i que molt prompte tornara tot a ser igual (o semblant) al mon en el que viviem.De fet hi ha tota una religió que aposta per el pensament positiu i que es basa en que tothom podem ser uns "triomfadors".Bien.

El que esta clar es que aquest mes ja cobrarem menys diners.El augment del IRPF estatal i el autonomic ens fara tenir uns quants euros menys (i aixó que els peperos deien que mai pujarien els impostos).

I es fa evident que a la societat no existeix cap contrapes per plantar cara a tot aquest embolic.La gent del 15-M estan un poc desapareguts (jo mai he vist amb claredat tot allo dels "indigants") i la esquerra clasica i els anarquistes continuen flipant amb una societat masoquista a la que putejen tot el dia pero que despres acaba votant de manera inesperada al pp o al psoe ( en catalunya ciu).

Podem esperar algo bo del any 12.Jo no ho veig clar.

Recomanacions de nadal.Arthur caravan

Com es nadal i com cal comprar alguna cosa a familiars, amics o a uno mateixa, em permet la gossadia de recomanar-vos la compra del darrer disc dels arthur caravan, "Atles Enharmònic".El disc esta molt ben fet.La musica i les lletres mostren com aquest bon grup alcoià ha evolucionat fins a convertir-se en una de les millors mostres de la musica en català que hi ha hui en dia.

El disc te una historia bastant peculiar ja que fou possible gracies a les donacions privades de molts mecenes que van aportar diverses quantintats de diners per pagar la producció del disc.A la producció destaca la figura de Pau Grau que com sabeu es periodista del diari ciudad i ara treballa al ajuntament d'alcoi com a responsable de premsa.

El grup Arthur caravan son gent que de mica en mica han fet un projecte solid en el que destaquen les lletres de pau miquel soler i un treball col·lectiu musical bastant exquisit.

Us deixe el video de la cançó Vents.Anim que deu euros no son res...no son ni un euro per cançó.

El debat dels transgenics a alcoi

Desde ahir alcoi es una ciutat "lliure de transgenics".

Va ser en una proposta de la gent de la carrasca junt amb els del 15-M acampada d'alcoi.Per el que he pogut vore a la premsa local la idea consisteix en que a les escoletes municipals no es  posara en el menu aliments transgenics i que a mes el ajuntament fara campanyes municipals per "concienciar" a la població sobre els transgenics i els seus perills.

Els regidors del pp van proposar una esmena per a que aquesta idea s'adequara a les directrius de la organització mundial de la salut amb la finalitat de asesorar i no imposar al consumidor.

A vore.No tinc criteri definit.Soc de una generació que ha viscut amb passió el creiximent al nostre país del moviment ecologista i la seva preocupació per la incidencia del progres tecnologic en el medi ambient i en la salut humana.Recorde la por amb la que viviem per la pluja acida.El terror que ens causaba un possible accident nuclear i els comentadisims casos de cancer en les poblacions veines a una central nuclear.I no fa massa temps quant montaven una antena de telefonia movil, veins i veines posaven el crit al cel i exigien als ajuntament que limitaren el nombre d'aquestes i que no es situaren a prop de escoles o centres sanitaris per el temor que es tenia a contraure tot tipus de enfermetats.

Es evident que al darrere de les empreses de transgenics hi ha empreses multinacionals que no son precisament exemple de respecte als drets humans i al medi ambient.No cal recordar com es comporta monsanto amb els camperols de mig mon.Pero crec que el tema dels trasgenics es un debat que deuria de estar mes obert i en el qual deuria de participar mes gent i no tan sols la gent de la carrasca i els indignats del 15-M.

Vull contar un exemple del que podria ser el debat.Em conten que a facebook es va fer un grup per a fer publica la demanda per a que alcoi siga lliure de transgenics.En aquest grup un alcoiá va provocar el debat quant va dir que a ell li agradaven els transgenics.Una catarata de respostes li va caure al damunt.I en aquell moment un altre alcoià va intervindre donant dades per refutar el rebuig als transgenics.Tots dos alcoianets utilitzen un pseudonim en el facebook pero son mes o menys coneguts ( un de ells es actor a la dependent).

Debatre sobre transgenics o sobre el que siga no ha de ser dolent i ha de ser positiu.Coneixer altres opinions que no son les nostres i dubtar i raonar i pensar...Crec que el ajuntament deuria de haber estat mes obert de mires.

El "Humor" de la gent del bloc

La gent del bloc d'alcoi han fet un video humoristic que basant-se en el estil del programa "una pregunta mes? APM?.Aquest es un programa de la tv3 en la que utilitzen imatges de programes de televisió barrejades per provocar somriures.I ho fan molt be.

En aquest cas, la gent del bloc barrejen imatges de televisió amb moments de alguns plenaris municipals.Aquells teatrets en els que la oposició i el gobern municipal es tiren els trastos al cap aparentant diferencies ideologiques.

En fi.El resultat es curios, i divertit.

Pd.Recordeu quant el vice alcalde carbonell deia que el partit popular era el "partit del paro" i que habia portat a alcoi a una cifra record de aturats?

Podem constatar que amb la gent del bloc al ajuntament una empresa important (mirofred) ha tancat i dues mes ( Jover i Erum) estan amb un ERO( expedient de regulació de ocupació).En conclusió.Hi ha mes gent aturada amb el tripartit.

La dimissió de paco amaya

Ja tenim un altre embolic en el nostre poblet.Ai....

La associació de sant jordi te un assesor per als temes musicals que te per nom, paco amaya.Aquest senyor ha decidit dimitir i ho ha fet enviant una carta al president de aquesta entitat, javier morales, i a la premsa local.

Els motius que enumera son basicament dos.

Les diferencies entre la associació i el asesor per les conclusions sobre que fer si plou ( o passa qualsevol circumstancia climatica adversa) i que tenen que fer els musics en aquestes circumstancies.

I dos.Un comentari poc afortunat del senyor javier morales al eixir de un  concert del senyor paco amaya.En concret el concert li va semblar que era "droga dura".Entenem que "droga dura" vol dir que el concert li va semblar pesat i aborrit.

En la premsa alcoiana li han donat una importancia exagerada en un principi i poc a poc han anat afluixant quant han vist que la historia tampoc dona per tant.

A poca gent se li escapa que el col·lectiu de la festa alcoiana esta a pocs mesos de un relleu en la seva direcció i que estan movent-se molts interesos per colocar a persones properes al poder politic.La festa continua siguent important per a molta gent a alcoi i mou molts sentiments.

Javier morales ja ha dit en alguna tertulia com vol que siga la associació de sant jordi del futur i per quins camins ha de caminar la nova directiva.El dubte esta en saber si dins del mon fester hi ha algu disposat a discutir i a debatre de debo el model que fins ara a estat principal.

Morales no ha tingut oposició i no crec que ho tinga.Canviaran molts les cares pero tot continuara igual.Feu-me cas.

I les batalletes com les de paco amaya son basicament persones amb autoestima baixa que busquen una excusa per eixir un ratet als periodics.Dins de quatre dies no quedara res d'aquesta rabieta, res, llastima....perque paco amaya es molt mes inteligent.

Solidaritat o caritat

Ja estem a nadal.

I ja toca "solidaritat".

Que es aixó de la "solidaritat"?

Podem dir que es un sentiment de empatia envers la gent que pateix situacions injustes com es per exemple la pobresa.

La pobresa en una societat capitalista com la nostra no es pas una casualitat historica.Es el resultat de aplicar amb tota la intensitat a les persones la brutalitat de un sistema que afavoreix la mala distribució de rendes.Deixant a determinats elements amb molts diners i altres no.

La crisi del sistema ha deixat a milers de persones sense faena i amb molt poques perspectives de futur.El present en el que viviem era ple de consumisme compulsiu i el nostre present es ple de incerteses.

La epoca de nadal es epoca de "solidaritat".Es comú pensar que en una epoca del any com aquesta la nostra societat no pot imaginar a moltes persones que no puguen celebrar el nadal "tipic" amb abundancia de menjar i abundancia de consum destinat al regal de nadal i reis.

I es per aquest motiu que apareix a la societat alcoiana gent que (normalment amb bona voluntat) fan esforços per "concienciar" a tots i totes de la pobresa i per a que fem un donatiu (ja siga en menjar, ja siga en diners) per fer millorar la situació global i fer sentir que som gent bona i caritativa.

Ah....caritat.Aquesta es la paraula.CARITAT.

La gent de esquerres sempre ha parlat de justicia social.Perque la justicia social es la que redistribueix la renda de la totalitat de la societat i impedeix que les diferencies siguen tan grans.

La gent del grup de teatre la dependent ha pensat aquest any fer del tirisiti un treball solidari que consisteix en que cada xiquet/xiqueta que va a vore el teatret porta algo de menjar.Expliquen que a part del gest solidari fa que la gent menuda siga conscient del mon en el que viu i que quan siga major es comporte de millor manera que no pas actualment.

El menjar va a parar a la gent de caritas.CARITAS es una organització social de la esglesia catolica.No es millor ni pitjor per representar la cara solidaria de la esglesia.

La gent de la dependent ha defensat aquest model solidari en premsa i amb algun video com aquest que jo penje al bloc.

La gent de la dependent deuria pensar que aquestes idees han de tenir una finalitat mes ambiciosa que no pas la de la pura i dura caritat cristiana.

Tambè tinc la impressió de que aquesta bona gent mai ha patit fam ( jo tampoc) i no son conscients de com de dur es patir cada dia per eixir endavant.I que en el fons una certa frivolitat tambe hi es present.

En tot cas, respecte la iniciativa.

Veus d'ARA amb... Míriam Espinós from ARAMULTIMEDIA TV on Vimeo.

Ai la censura ai la censura....

Els fets.

El diari ciudad de alcoy ha publicat en la pagina de opinió dels lectors una nota en la que es comenta que el col·laborador i critic cultural Josep lluis segui rico ha decidit abandonar la cita setmanal que tenia amb els lectors d'aquest diari.

La decisió la ha pres despres de vore com els seus articles eren "retocats" per la direcció del periodic.

Josep lluis segui rico porta uns anys a alcoi fent aquesta feina de critic cultural el periodic ciudad.Ho fa  com qualsevol critic.Un dia deixa content a uns.Un dia deixa enfadat a altres.La critica cultural no deixa de ser una visió molt particular de una persona amb les seves manies i bobades.

Aquest senyor ha tingut ( que jo recorde) dues topades per el seu treball critic.Uno fou amb la gent de la unesco i un altre amb la gent de la companyia teatral La depedent.Tan en el cas de la unesco com en la cas de la depenendent es destacable la virulencia amb la que aquestes dues entitats culturals de la ciutat reaccionaren davant els comentaris de josep lluis.Li han acusat de tot lo mes roin que es pot acusar en un poble beato com el nostre.Que si beu molt, que si arriba tard a les funcions culturals, que si açó que alló i qualsevol burrada que pugau imaginar.

Acceptar amb elegancia les critiques i asumir allo que es puga asumir es una cosa normal en qualsevol societat madura.Al nostre pais si algu en diu alguna cosa dolenta de la nostra feina treien la destral per tallar caps (literalment vull dir).

Fins i tot li van crear un grup de facebook on donaven barra lliure per insultar amb mes o menys elegancia.

Tota aquesta historia ha desenvocat en el final de la relació entre el ciudad i josep lluis segui.El director del ciudad ha decidit i aquesta ha estat la seva decisió.La gent del ciudad pot parlar de que aquest fet no es estrictament censura.Jo simplement dic que si a algun col·laborador de un periodic li diuen el que te que escriure i li posen limits o simplement li presionen per a que es porte be amb alguns elements de la nosta societat .Nomes te un nom aquesta actitut:Censura pura i dura.

Jo no he tingut entre les meves lectures preferides els articles d'aquest senyor pero em fot molt que a aquestes altures determinats senyorets i senyoretes de la cultureta alcoiana indiquen amb el seu desfici habitual qui es bo i qui es dolent.

Una polemica esteril i absurda, la dels reis d'orient

Per si no ho sabeiem cal remarcar que alcoi te un regidor de festes que es diu Jordi Martinez.Per si heu estat en un altre planeta en els darrers mesos cal dir que aquest senyor es regidor del partit socialista que va juntar forces amb el bloc i esquerra unida per gobernar la ciutat d'alcoi.

Esmentats els precedents posem fil a la agulla i contem de que va la falla.

Fa unes setmanes el regidor va decidir amb el asesorament (aixó diu ell) dels organtitzadors de la festa dels reis la mesura de retallar el recorregut de la cavalcada que acabaria davant l'esglesia de sant roc al principi de la alameda i no com fins ara en el cruce de l'alameda i gongora.

Les raons que dona el regidor estan basades en el cansament que provoca a les persones que participen en la cavalcada fer tot el recorregut i que aquestes (pobretes elles) acaben a unes hores que els impedeix gaudir de la festa de reis amb la familia com deu mana.

Veins i veines del eixample i comerciants (per diferents motius) han unit forces contra aquesta decisió i a part de criticar-la han demanat la posibilitat de ser escoltats i de decidir.

La resposta del ajuntament fou ahir i fou rotunda.No van ha canviar de idea.No van a escoltar ni als veins ni als comerciants.

Conclusió.

Molta palabria tè aquesta gent de esquerres sobre la participació de la ciutadania en les decisions publiques pero a la hora de realitat fan el que volen.En aquetes histories no es diferencien massa del pp.

la ciutat de les meravelles

Fa uns dies escoltaba al regidor sedano parlar del gobern municipal i deia que era totalment un caos.Sense cap criteri definit i sense cap orientació sobre el que vol que siga el futur de la ciutat.

Sonara extrany pero he de reconeixer que algo de raó te el regidor conservador.Amb la excusa de la herencia rebuda i dels nombrosos deutes que te el ajuntament els regidors del nou ajuntament procuren no mullar-se en formular cap projecte.El exemple mes clar ho tenien fa uns dies amb el regidor paco blay que davant els membres de una associació de minusvalits de la ciutat fou incapaç de concretar cap projecte per millorar la movilitat d'aquest col·lectiu i de la resta de la ciutadania.

De la herencia rebuda (legionela, serelles, hotel font roja, etc) van trampejant com poden.Els regidor paco agulló i paco blay es pasaven dies sencers explicant lo roin que era clorar el aigua potable.I ja sabeu com ha acabat tot plegat.Han pujat el nivell de clor al aigua i ho han fet perque ho diuen els tecnics.

En serelles i perque la empresa sembla que no pot o no vol acabar les faenes de urbanització han agafat la responsabilitat de acabar-les amb el diners de un aval bancari que te aquesta empresa.Cal dir dos coses.Les obres com aquesta no se sap mai com acabaran i quant costaran i segon, es inadmisible que el ajuntament continue fent-se carrec de les sentencies judicials contraries.

Ah i per rematar la mala situació de la ciutat ahir es va publicar el final de Mirofred.Un final anunciat en el que ha intervingut segons sembla la dificultat de trobar credit per part de la empresa.Recordeu quant fou elegit Rafael Miro com responsable del Institut valencià de la petita i mitjana empresa la il·lusió que tenia tot el mon empresarial perque pensaven que aixi tendriem un poc de influencia a valencia?

Doncs res de res.

Portem un mon nou als nostres cors

Hui es 20-N.

Hui fa 75 de manera extranya va morir el company durruti a madrid.

Durruti fou el exponent de un somni col·lectiu que fou el moviment llibertari a principis del segle XX.En un mon on tot era tan complicat on el feixisme creixia animat per el capitalisme temeros del socialisme els llibertaris plantaren cara de manera honorable i es van guanyar un tros del nostre respecte i admiració.

No es moment de falses nostalgies ni de sermons.

Vivim en el mon en el que vivim i som totes i tots responsables del nostre present i futut."Portem un mon nou als nostres cors"

Prohibit donar menar als politics

Fa anys a la plaça de dins el ajuntament va situar uns cartells que en els que es prohibia a la gent donar  menjar als coloms.Es feia, deien, per a que la població de coloms fora estable i per questions higieniques que mai hem conegut del tot i nomes hem intuit.

Ho va fer el regidor alvar segui, en aquella epoca en esquerra unida o en nova esquerra que no ho recorde molt be del tot.A mes del menjar van atrapar a molts coloms amb reds enormes i van sacrificar a molts exemplars que estaven vellets o malalts.

Tambè es coneguda la obsesió del ajuntament contra els estornells que vivien a la zona nord en el carrer de la hispanitat.Primer els hi van intentar espantar amb mascletaes i trons.Despres amb sorolls dels seus depredadors naturals i mes tard es va procedir a podar de manera salvatge i indiscriminada tots els arbres del barri transformant de manera absurda el paisatge de la ciutat.

A la nostra ciutat com en qualsevol ciutat capitalista sobren els animals, els arbres i les persones.Tot te que estar d'acord amb el interes del capital.

Ara el ajuntament torna a la carrega editant cartells i propaganda per informar a la ciutadania de la prohibicio de donar  menjar als coloms.

I a mi em recorda a la replica que es va donar als primers cartells de la plaça de dins.Alla on posava "prohibit donar  memajar als coloms" algu va posar "prohibit donar  menjar als politics".

Segurament com estem en campanya electoral no estaria de mes pensar en si val la pena  donar de menjar als politics que en certa mesura son mes perillosos per a la nostra salut que no uns quants animalets.

pd. el dibuixet apareix a la plana de pagina 66 i es magnific.

dietari

Dia 27 octubre.

Hui toca concert de Manel al teatre calderon.El concert crea molta expectativa a la ciutat i en poques hores son venudes quasi totes les entrades (no es conta amb el 5% que tenen que deixar en taquilla).

Manel es un grup català que amb dos discos te un exit desmesurat i a conseguit algo impensable fins fa poc i es vendre discos a espanya cantant en català.Supose que aixó es la normalitat de un país on son presents a mes del espanyol, la llengua catalana, basca i gallega.

Manel a diferencia dels grups del rock català dels anys 90 no es fiquen el politica i es dediquen unicament a difondre la seva musica.Supose que una mica preparats despres de vore com el nacionalisme català ha posat a caure de un burro a gerard quintana que va cometre el error enorme de parlar en castellà amb la seva familia com si fós  aquest un pecat enorme.

El concert es correcte pero no deixa de ser fred.El public es fred, el grup manel no esta al cent per cent i la acustica del calderon es com sempre lamentable.Tambè pot influir que sobre aquest concert existien excesives expectatives.

El public es plural com la societat alcoiana.Hi ha gent major i jove.Nacionalistes purs i socialistes aborrits.I fins i tot algun pepero despistat.

En tot cas el concert del calderon mostra el nou escenari politic que existeix a la ciutat i com els dirigents del calderon volen quedar be amb la nova regidora de cultura.

Dia 28 octubre.

Mire a la pagina de aramultimedia una entrevista al director del diari ciudad Ramon Climent.Si seguiu un poc aquest bloc sabreu que no tinc molt bona opinió del diari ciudad i del seu director.Aquest diari sempre ha tingut una linea editorial que ha comulgat sense massa manies amb el poder de turno, fos qui fos.

Vore al senyor climent parlar del futur del periodisme com si fos un extraterrestre que acaba de arribar a aquest mon es entranyable i simpatic.Els diaris es paguen amb publicitat i la unica publicitat que hi ha en un mon en crisi es la publicitat del poder municipal i autonomic.Aixi que supose que tindran que fer esforços per adequar el seu treball periodistic amb el moment que vivim.

Dia 29 Octubre.

La premsa local, els politics, els sindicalistes grocs i els empresaris estan tots molt contents i devanits.El ministeri de fomento ha obert els tunels del barranc de la batalla i per fi es pot donar per acabada la autovia central que comunica Alacant i Valencia per el interior del pais valencia.

Els de canal nou diuent que aquest trajecte es pot fer en hora i mitja.

La autovia ha tardat mes de vint anys.Ha costat moltisim mes de allo que estaba pressupostat i ha deixat tot un regall de anecdotes divertides.

Algo mes de 25000 vehicles la utilitzaran tots els dies diu el ministeri.Queda algun fleco i alguna burrada per acabar com en muro i altres trams.

El temps dira si a merescut la pena aquesta obra.Nomes per el plaer de no tenir el transit per la ciutat ja pot ser positiu.

Dia 30 Octubre.

Hui he sabut que el autor del cartell de festes del any 2012 sera Raul Botella.Si ja se que aquesta noticia es coneguda desde fa temps.Es una bona noticia.Raul es un gran pintor amb sensibilitat i experiencia per fer una bona faena.

I a mes de bon pintor es un tipo sensacional.Senzill, simpatic i un honrat fester de la filà maseros.Es dificil trobar algun alcoianet que parle mal de ell.

Epoca de incerteses

I ja tenim la tardor aci.
Amb els seu cel grisot i aquells nubols amenaçadors.
I viure a aquest mon continua sent tota una aventura perillosa.
Els de la ETA han dit que ja no tornaran a matar i com si fos art de magia ens hi posem contents i ens hi sentim aliviats.Com es cosa complicada aquesta de la ETA i els nacionalistes bascos ho deixen per un altre dia amb mes inspiració.
Ha pasat el mig any fester amb la sensació de que no canvia res a alcoi.Si un alcoià que visquera al extranger tornara al seu poble no sabria dir si continua manant el pp o no.Totes les promeses que van fer desde la esquerra sobre reforçar el paper de la dona al mon de la festa ha quedat en paper mullat.I aixó ho saben molt be els de esquerra unida.
Per ser justos caldria afegir que el tripartit alcoià no te clar res i no te una direcció politica clara.Van improvisant i no sempre els hi surt be.
A la resta del mon la economia esta embogida i amenaça de manera continuada a tothom amb desastres tan poc previsibles com els climatics.A dia de hui es tan dificil saber que pot ocorre amb el euro com saber quant acabara de esclatar el volcà que hi ha a prop de la illa de Hierro a les canaries.
La gent que acusaba de apocaliptics als que ens hi oposaven al tractat de Mastrich i al euro ara es veuen incapaços de demostrar la seva posició.Els sindicats viuen en retirada.Acollonits per les retallades de subvencions i sense saber molt be quin sera el seu paper en el futur.
La indignació apareix al carrer pero no deixa de ser algo anecdotic i provoca poc temor en el poderos capitalisme.Mes avant espere poder tenir alguna opinió mes contundent sobre aquest fenomen del 15-M.
Epoca de incerteses en la que tindrem que triar que volem.

Epoca de solidaritat i complicitats amb la gent que pateix la injusticia.

Alcoi i cocentaina.Socarrats i caragols.

No habia dit res del programa de canal nou, "el poble del costat", que tractaba amb cert humor la rivalitat entre els pobles de cocentaina i alcoi.Al programa hi ha detalls impagables com la presencia de dos savis, uno de cada poble.Per part d'alcoi el senyor Ricard Banyo i per part dels veins contestans el senyor Albors.De ricard ja sabeu que es dedica a posar a parir a la gent del pp en diversos articles.Cal recordar que es un dels damnificats de la entrada del pp al ajuntament d'alcoi.Ell era un feliç funcionari i va deixar de ser-ho.A part d'aixó es mestre al institut i fa un ratet de historia a radio alcoy.Del senyor albors sabem que va ser la cara visible de ccoo al hospital i que fou tambè regidor a concentaina per esquerra unida.
Tots dos tracten els temes com el orige del cafe licor o les festes amb un cert rigor historic i amb bon humor.
En el reportatge tambè apareixen festers dels dos pobles.A cocentaina apareix la presidenta del col·lectiu fester ( una dona presidenta de festes oh my god!) i per part alcoiana membres de una filà (el senyor morales no tenia ganes de fer el xorra).
Els festers dels dos pobles veuen les diferencies entre les festes dels dos pobles i queden per a fer un "ensaio" per els carrers de cocentaina.
Tambe apareixen alcoianets i socarrats dien la seva opinió a peu de carrer.En aquestos programes son molt ben vistos els abuelets que diuen barbaritats.
Si tinguerem que fer un resum diria que els alcoians no eixim molt ben parats.I sobretot queda la frase expresada per un vei de cocentaina referida a la aficció alcoiana de fardar per coses que no son propies.El home diu:"Els alcoians mengen caragols i roten gambes".Magnific!

Consideracions sobre el nou d'octubre 2011

Primera consideració.
Vas a la glorieta i sembla que es el mateix que els darrers anys pero no es el mateix.Amb menys diners el ajuntament i diversos col·lectius han fet la fira.Una fira extranya ja que cada cop hi ha menys venedors de llibres en valencià i les poques llibreries alcoianes ja no van al event.Els venedors de artesania es queixen amargament de com els tracta el ajuntament.En concret veig al venedor de xocolate (el de sueca) que em diu amargament que aquest any li han canviat de lloc.Ell porta mes de deu anys venint a alcoi i li han canviat el seu espai normal.I a mes li posen un competidor en el seu lloc venent tambè xocolate.Bien!!
A la glorieta tambè estan paradetes de diverses associacions i col·lectius que mostren un poquet el que fan.Estan les dones, els familiars de malalts de cancer i fins i tot la bona gent del antic ateneu cultural el panical que ara es diu el ateneu el partidor que estan contents per que despres de tot el mal de cap de les obres dins de prompte podran obrir.Felicitats!
Entre els actes que es fan a la glorieta veig una mostra de balls de ecuador.Els balladors i les balladores mostren vestits de colors i molta alegria.Els nacionalistes pata negra del catalanisme arrufen el nas.
Segona consideració.
En els dies abans de la celebració es fa el homenatge a Josep Albert Mestre Molto i el correllengua arriba al ajuntament.El correllegua era un acte bonico fa anys quan va començar.Ara com Acció cultural no te un xavo el desprecia i nomes el conserva en alguna col·legi on els mestres inflen el cap als xiquets i xiquetes amb el rollo nacionalista.
El homenatge a mestre ompli el teatre principal i es converteix en un exercici exagerat a mes no poder de la figura del politic-professor alcoia que va faltar fa uns mesos.Exagerat Paco valor pero dins del personatge que es i ha estat el senyor valor.Exagerat i teatrero paco molina.I simpatica i xarradora Cristina almeida.
Em sorpren lo major i envellit que esta el senyor sou ai que ens fem majors.
I tot lo dit abans no resta cap punt a la figura de mestre ni el meu respecte i admiració per ell i la seva familia.
Tercera consideració.
El ajuntament que ara es governat per la esquerra volia fer un exercici de diferenciació respecte al anterior gobern del pp i va pensar fer un manifest per a celebrar el nou d'octubre de la mateixa manera que es feia abans.La gent del pp es va desmarcar del circo i va deixar al tripartit soletes a la plaça de dins.
Alli la lectura la va fer el alcoià-japones Hiroshi fuji amb tota aquella humanitat que te aquesta bona persona.
Conclusions.
El ajuntament no te un duro.Pero sempre hi ha prioritats.La setmana de la movilitat no era prioritat.

Absolució per pablo hasel

Fa uns dies un jutge de la audiencia nacional va procesar al rapero pablo hasel per les lletres de les seves cançons.El senyor jutge considera que aquest fa apologia del terrorisme.En aquest bloc la meva solidaritat per al cantant lleidetà.