Un any despres del tripartit a alcoi

"A dios pongo por testigo" que no tenia gens de ganes de escriure aquest post.I no tenia ganes de fer-ho perque qui mes o menys conega aquest bloc sabra mes o menys per on aniran les paraules.Fa un any del naixement del nou gobern d'alcoi o com hem tingut la tonteria de batejar, el tripartit.
Tripartit fent referencia al conjunt de tres partits politics que per separat no habien guanyat les eleccions pero que junts feient un nombre suficient.
Si voste es un puritano ideologic dira que les diferencies ideologiques entre el partit socialista, el bloc i esquerra unida no son tantes com poden semblar a primera vista.La socialdemocracia en les darreres decades del segle XX i primers anys del segle XXI ha fet el esforç de menjar el terreny a tot espai politic de allo que representaba la esquerra comunista, el ecologisme i el valencianisme de arrels fusterianes.Es a dir, tota aquella gent ( comunistes, ecologistes i nacionalistes) han asumit que no hi ha mes alternativa al capitalisme i que hem de fer costat als nostres enemics de clase.I han buscat un espai politc en el que la estetica es mes important que no pas la practica politica i sabent molt be que hi ha limits que no poden creuar ni bojos.
La unió dels tres partits ha fet que juguen a un joc en el que de portes endins de ajuntament estan mes o menys d'acord amb tot i que fora els aparells de cada partit es dediquen a marcar les diferencies i a marcar el seu espai.Tot plegat a donat per moment curiosos com les enrabietades de esquerra unida amb el bloc per el tema de la esglesia i el IBI o el silenci clamoros de bloc i esquerra unida amb el regidor martinez (psoe) quant aquest va decidir retallar la cavalgata sense mes participació que un regidor del pp qualsevol.
La lluita per el control del voto socialdemocrata, moderat i centrat de la ciutat esta basicament entre el psoe i el bloc.Esquerra unida esta en la esquerra estetica i esteril.I vol construir una ciutat a la seva mida i al seu discurs.La desaparició de les 24 hores i la mostra de teatre son exemple clar.Aquestos dos esdeveniments son senyera del psoe de sanus i la seva redefinició son una manera de marcar territori per part del bloc.
Amb aquest escenari esquerra unida es un personatge secundari ( i no tan sols per tenir dos regidors) del nou gobern.La gent de esquerra unida veu que es mes dificil gobernar que estar en la oposició.Parlar de participació es facil pero es dificil posar-la en marxa.I la politica sobre medi ambient esta reduida a temes menors sense cap control sobre la movilitat o sobre energies renovables.El tema de la movilitat a la ciutat ho controla el psoe amb el regidor martinez.
Es pot afirmar que el moment economic es el pitjor per a entrar a fer coses al ajuntament i segurament es veritat.I tambè es veritat que a moltes parts de la ciutat hi ha molt descontent amb aquest ajuntament dirigit per toni frances.No es que les expectatives foren molt altes pero no podiem esperar tan poc.La parlalització de la ciutat es tremenda.Hem vist com cauen empreses com mirofret i altres mes petites.Negocis i comerços que en altra epoca vivien gran moments ara han caigut deixant nombroses families en la ruina.Del partit popular deien els del bloc el "partit del paro".....veure les cifres actuals fan fredat.
Tambè hem vist caure inversions com la del hotel a la font roja ( era una mala idea pero era una idea, no?) el boulevard ja no es fa, a serelles malviuen tres families sense condicions minimes, els ponts de la zona nord al viaducte i de santa rosa a batoi estan parats i sense saber molt be si la generalitat ha tingut mai un duro per acabar-les.
Flipem amb els deutes que encara tenim amb les obres del calderon i ens ha explotat a la cara el costat fosc de la privatització del autobus amb consequencies socials ja conegudes de impagaments als treballadors.
Fem molta especulació sobre el futur pero no fem res.Si els del pp ho feien amb el poligon de la canal, els del tripartit ho fan amb idees de curt recorregut com el agora o la idea de atreure a productors de cine perque facen rodatges a la ciutat.
I la societat civil igual de tonta i imbecil que sempre.Els empresaris que demanen tren a alacant o madrid..."con dos cojones".Els sindicats com sempre al seu rollo amb falta de lideratge i sense cap proposta seriosa.Els colectius veinals apareixen de tant en tant i despareixen sense fer soroll.Els hem vist amb la futura remodelació de al-azrak o en barri mort del partidor i sempre han perdut fin la camisa en la broma.Amb molt bona intenció per part de ells, ojo!! Pero igual de manipulables.
I com que esta fent-se molt llarg tot plegat acabe aci.Vivim en una crisi que pot acabar amb el model politic i social que vivim fins ara.De tots i totes depen fer que aquest canvi siga postiu i cap a un model mes obert, democratic i participatiu o que aquest siga mes feixista.

El embolic dels autobusos d'alcoi

Comencem desde el principi.
Amb el final del sanusisme ( el periode de gobern de josep sanus a alcoi) es van privatitzar dos serveis publics.Un fou el del aigua i el altre dels autobusos.La privatització de aigua va portar una gran movilització ciutadana amb la seva corresponent manifestació, unes quantes concentracions, la recollida de signatures per demanar un referendum i la ruptura del pacte de gobern per part de esquerra unida i nova esquera.
Avui ningú recorda tot el embolic de la privatització del aigua perque mes o menys el servei funciona bastant be i no s'han produit totes les desgracies que estaven anunciades.
Amb el tema de la privatització del autobus fou diferent la reacció del sector progresista de la ciutat.Alcoi es un poble on existeix una cultura del vehicle privat molt forta i no es veia tan malament el fet de gestionar de manera externa aquest servei.Recordeu les promeses que es feien en la contrata?
Es prometia millorar la flota de autobusos.Fent que aquestos foren accesibles a persones amb dificultats fisiques.
Es deia que es faria un servei comarcal, unint alcoi amb ibi amb una linea i amb cocentaina i muro amb altra linea.
Anava a millorar-se el tema dels bonos fent-los mes moderns.
A les parades anava a situar-se elements electronics que informarien als usuaris del temps de espera del pas de cada autobus.
Es reduiria la frequencia de pas.
S'arribaria a zones de la ciutat que fins aquell moment no tenien servei i fins i tot a les urbanitzacions del extraradi de la ciutat.
Totes aquestes mesures farien augmentar el nombre de pasatgers i permetrien que el servei fora rentable.Recordem que en aquell moment tres milions de usuaris tenia el autobus i que ara te la meitat.
Si mireu les promeses fetes podeu obserbar que menys el nou model de bono bus, alguna millora dels autobusos i el tema del pas per barris com el viaducte o la zona alta del eixample la resta de promeses a quedat prou fluixa.
El autobus no arriba a ibi.La idea de fer passar el autobus de cocentaina i muro va dura poquet.Si ets minusvalit pujar al autobus es un calvari i els retols avisan del pas del proper autobus son encara una utopia.
La privatització del servei tenia una trampa amagada que a reventat tots els anys al pressupost municipal i es la exigencia de la empresa concesionaria de rebre una compensació per el deficit de passatgers.Tots els anys el ajuntament a tingut que compensar a la empresa amb quantitats que superene el milio de euros.
I amb tot aquest embolic ha arribat el conflicte amb els treballadors.El ajuntament vol revisar la contrata, la empresa concesionaria (subus) no paga als treballadors com a eina de pressió  i els treballadors fan vaga al vore que fa uns quants mesos que no cobren i que el problema pot empitjorar allargant-se en el temps.
Veient tot el que ha passat la solució mes possible seria la de rescatar la contrata i que el servei tornara a ser public.Pero penseu que el bloc i el psoe estan en aquesta postura?
Jo crec que no i veig que en tot aquest conflicte els treballadors acabaran mal.Per tot aquell rollo dels sabotatges mes o menys anonims i perque no veig que socialment a alcoi interese molt continuar tenint un servei de autobusos com el que tenim actualment

Ha mort raul botella

Aquest cap de setmana ha arribat la terrible noticia de la mort de raul botella pastor.Com recordareu raul fou el autor del darrer cartell de festes i ha fet nombroses exposicions i col·laboracions amb tothom a la ciutat d'alcoi.El puto cancer fou el responsable de una mort tan horrorosa a una edat impropia (35 anys tenia).A part de un gran artiste plastic ens quedem orfes de un gran amic amb una enorme generositat que el feia unic i irrepetible.
Bon viatge amic.

liebster blog

La amiga bloguera judith del bloc bibliografiaalcoyana.blogspot.com ha tingut la amabilitat de premiarme amb el Liebster blog awards que sembla ser que es un premi per promocionar a blogeros amb menys de 200 seguidors.A mi igual que a judith veig com la meva activitat al bloc ha baixat en el ultim mes un poc (sera la primavera) i es que aquest rollo del bloc hi ha epoques en que no es tan estimulant, paciencia.
Si fos per mi li tornaria el premi i la gentilesa a la judtih pero sembla ser que la condició es premiar a altres blocs diferents.I ja que estem aprofite per donar el premi als seguents blocs.
1.El bloc de vicent luna.Un bloc de un alcoià preocupat per la llengua catalana i que tambè es membre del casal jaume I d'alcoi.Les seves opinions sempre son importants.
2.La cronica de muntaner.Un altre alcoià amb opinions contundents.
3.L'alt del llop amb el amic Von kassten i la seva meravellosa cervesa.
I em quede ahi.No dic mes perque ara no recorde mes.Ja se que deuen de ser cinc pero hi ha el que hi ha....
Gracies per tot.

Desfila militart contra pacifistes

Les festes d'alcoi del any dotze tindran per a la historia alguns fets diferencials a altres anys.Un es la prohibició de la fila verds a que unes xiquetes entren a formar part de la mateixa.El seguent es fer un concert de musica en valencià a prop de la estació de tren i el ultim una desfilada militar acompanyada de jura de bandera.
Els dos primers podrien formar part de la "normalitat festera".El masclisme militant d'alguns alcoians i la poca sensibilitat per la contaminació acustica (cal recordar que on es va fer el concert viu molta gent i que aquest concert va acabar ben tard) formen part del nostre adn com alcoians.Ens agrada fer soroll i odiem els drets de les dones.
Pero el fet de fer una desfilada militar per alcoi es una cosa novedosa.Es novedosa perque feia mes de trenta anys que no pasaba res semblant en aquest poblet.La marxa del destacament militar va fer que aquestes histories no tornaren.Pero aquest any aprofitant la escusa de que el ajuntament entragava una bandera al destacament de la base d'aitana van vore profitos fer una festeta de autofirmació militar per els nostres carrers.En ella alguns alcoians han aprofitat per fer un jurament de fidelitat a espanya i a la seva bandera.
Oh que lluny queden aquells dies en els que la esquerra alcoiana cridava: No a la guerra!!! Alla en el palco de personalitats estaben el alcalde toni frances (psoe) paco blay (bloc NACIONALISTA VALENCIA) i tots els regidors del pp ( faltaria mas).I podem imaginar a Paco agulló ( esquerra fundida) portant les peladilles als visitants.Tots en posicion de "firmes". I sobre tot hi habia un gran desplegament de policia nacional que vigilaba de manera rabiosa als pocs pacifistes que estabem alli concentrats davant la esglesia de santa maria.Han estat amablement identificats per els funcionaris de la porra.
Dies abans la gent de esquerra unida a traves del seu coordinador va fer una furiosa roda de presma en la que criticaba durant aquest acte.En el mateix acte diego deia que no participarien en cap acte de protesta, ai quina por....La llastima es que el regidor paco agulló no fora tan contundent dins del gobern municipal ( no es questió de pedre el xollet de regidor per una bobadeta antimilitarista)
La conclusió es que no es podem fiar dels politics de esquerra que juguen amb pragmatisme amb els sentiment de la gent i que nomes actuen d'acord amb els seus interesos.I que el pacifisme al nostre pais no es aquell de "no a la guerra".Es mes petit pero es mes coherent amb la realitat social la valenta mostra de coratge que han donat els concentrats de hui.

grupo 7 o la poli sevillana

Per influencia de la meva filla i la seva ilustre mare em vaig vore amb la desgracia de tenir que anar al cine.Fa anys que em resulta prou dificil asistir al cine.Les histories que es conten son sempre previsibles, aborrides i allunyades de la realitat.No sempre clar.De tant en tant apareix alguna peli xula pero es prou dificil.I ja dona igual que siga feta la peli a espanya, a estats units o a la conxinxina.
La peli que van triar es diu grupo 7 i es una peli de polis espanyola.Es una historia clasica.En ella en es conta com es va desenvolupar la vespra de la inaguració de la expo de sevilla del 92.Els politics sevillans volen netejar sevilla de drogadictes i delicuents que podrien embrutar la imatge de la ciutat i decideixen crear un grup que es dedicara a aquesta faena.
Els personatges son 4 polis amb una personalitat definida.Desde el jovenet mario casas que arriba al grup pasant per el de mirada mala i vida atormentada ( antonio torres), el poli amb accent sevillano i gordo ( jose manuel poga) i un poli nervioset ( Joaquin nuñez).
Els polis son molt de manual de novela negra.Viuen atormentats per una faena en la que no es troba mai el final ni una victoria definitiva.I aquesta faena els afecta a les seves vides personals incapacitanlos per a mantenir una vida mes o mens normal.
I els delicuentes tambè.Van desde la prostituta que fa de confident, el heroinamano que escolta el carrer per contar-ho al mario casas fins una delicuencia de barri en el que tothom esta ficat de una manera u altra.
Menos mario casa que es un actor pobret i mal actor el resto del casting es exepcional i ben montada.En ella conten les dificil equilibri entre delincuencia i policia i les nombroses trabes que monten els politics per a que no es desmonte massa el negoci de la droga.
La peli es recomanable encara que jo crec que esta mal rematada li falta un final digne.Que dificil es trobar una peli amb un final digne!!

Coloms i festerets

Hi ha dos coses que posen d'acord al tripartit ( psoe, bloc i esquerra unida) amb el partit popular ( segurament hi ha alguna cosa mes).I aquestos punts son: la persecució de donar menjar als coloms i la total indiferencia amb la discriminació de la dona en el mon de la festa.
El tema dels coloms es curios.Algu s'ha donat compte que els coloms son un perill sanitari.Sembla ser que quant els hi dona de menjar alguna personeta aquestos animals horribles tenen la mania de reproduirse i que com son molt cotxinos agafen malalties i les contagien a tothom.I aixó que encara no sabem de ningú que hagi pillat cap enfermetat vinguda de un colom...La ultima parida sobre el tema a estat la informació en la que es diu que es perseguira i multara als que donen menjar als coloms en la glorieta, en aquest sentit es molt recomanable el article de la presidenta de la protectora d'animals.
El seguent tema, el de la discriminació de la dona a la festa es basicament cobardia.Fa uns dies la fila verds va decidir vetar la entrada com a membres de la mateixa a unes quantes xiquetes i va admetre a uns xiquets.La fila diu que aquesta es una decisió propia i que no te res de discriminació.A dia de hui el ajuntament, gobern i oposició, no han dit ni mu.Ni siquiera han fet un minim esforç per forçar a la associació de sant jordi a parar aquesta decisió de la fila verds.
Si llegiu aquest bloc recordareu una entrada en la que comentava fa un any unes declaracions de una candidata de esquerra unida sobre el mon de la festa.Jo deia que tot allo era fum de canyot i que no anaven a fer res.Em van contestar dien que la gent de esquerra unida te un compromis amb fonevol i amb la participació de la dona a la festa.De eixe tema no han fet res de res.Al menys es pot dir que el bloc, psoe i pp mai han estat per molestar els talibans de la festa.Coherencia seria la palabra recomanable a esquerra unida.

Pau miro i el barri del partidor

Fa temps que la gent de aramultimedia publica una serie de videos amb entrevistes a alcoians que expressen les seves opinions sobre diversos temes.La entrevista que van fer a pau miro em va agradar.En ella el que fou president dels veins i veines del barri del partidor analitzaba el estat del barri ( els solars plens de brossa, els veins que ocupen cases en males condicions, les poques infrastructures, etc.)  i la poca sensibilitat per part del poder politic tant en la epoca del pp com en la epoca actual de tripartit.

Com es cert el analisi trobe a faltar en pau el que diguera que el col·lectiu veinal a fet una proposta seriosa per avançar en la millora del estat del barri i que aquesta proposta encara hi es viva.

En tot cas torne a expresar el meu desig de que aquesta bona gent tinga animo per seguir en la lluita per un espai digne a la nostra ciutat.

Veus d'ARA amb Pau Miró from ARAMULTIMEDIA TV on Vimeo.

Un cartell de festes, un artiste raul botella

Ahir a la ciutat d'alcoi es va posar el cartell de festes de moros i cristians que aquest any li correspon fer al artiste alcoià Raul Botella.Aquest bloc mai ha entrat en valorar el nivell artistic dels cartells de festes.La meva ignorancia sobre aquestos temes (i altres) es tan gran....Pero aquest any la presencia de raul m'ha fet canviar de opinió.Raul es un gran artista amb una projecció important i amb una visió de les persones i la ciutat que a mi m'agrada bastant.El us dels colors forts com el groc i el roig i la seva aficció al comic tambe son del meu gust.

Si a les seves virtuts com artiste li sumem les seves enormes virtuts com a persona el resultat ja es fabulos.No se si coneixereu a una personeta mes afable, amable i generosa mai.Amic dels seus amic, xarrador infatigable i lluitador contra una horrible enfermetat a la que esta derrotant.

Felicitats raul, ets un tio molt gran!!!

Paisatges de una vaga general

Paisatge previsible.

El fet de cumplir anys fa que aquest dimoni ja puga preveure moltes de les coses que pasen.I una vaga general en el nostre pais i en el nostre mon es molt previsible.Una vaga amb serveis minims, amb nombroses presions per part de la patronal i amb un enorme desencant per alló que anomenavem clase obrera es una vaga avocada al desastre.Si li sumem una premsa reaccionaria i un sector de treballadors autonoms centrats en el seu dia a dia la cosa augmenta de mala manera.

Cal tornar a dir que una vaga es la expressió de un conflicte entre treball i capital i com a conflicte no es pot dir que siga ni amable ni civilitzat.El fet de domesticar el conflicte no transforma aquest en algo amable i per tant es convenient analitzar qualsevol moment de violencia com a resultat de la lluita en defensa de la clase obrera.

Paisatge sindical.

Una flor no fa primavera pero asenyala el signe del temps.I una vaga no mostra el poder dels sindicats pero pot mostrar el malestar de uns treballadors cansats de tanta temporalitat i de tant retroces en drets que semblaben blindats i que no son res mes que concesions del poder economic.

Podria caure en la tentació de posar a parir als sindicats i dir que son responsables de tot el que passa.Seria mes convenient que com a individus deixarem de delegar en els demes sobre el que ens afecta i començar a lluitar per nosaltres mateixos.Els sindicats son eines de la clase obrera si aquesta vol utilitzar aquesta eina.Si no es el cas, el millor que podem fer es pensar en els posibles recanvis desde la experiencia del pasat pensant en un futur on el neoliberalisme es el amo ideologic del mon.

Paisatge alcoià.

Vore a la mani del dijous als politics de la esquerra alcoiana es basicament patetic.Es dificil ser mes oportunista que el alcalde frances i el vicealcalde carbonell.I es dificil ser mes ridicul que la gent de esquerra unida amb totes aquelles banderes rojes i amb aquella puta mania de omplir la ciutat de cartells del pce i de les joventuts comunistes carregats de simbologia pasada de moda.

La resta de la mani igual de previsible que sempre.Amb discuros dels liders de ccoo i ugt farcits de retorica revolucionaria i aborrida a mes no poder.La premsa parla de tres mil personetes.Com sempre, molt optimista.I que la vaga va ser secundada per un 80%, molt lluny de la trista realitat.

La realitat deia que els poligons estaben igual de tristos i buits que qualsevol dia, que les botigues estaven obertes i que el hospital i tots els serveis funcionaven mes o menys igual que qualsevol dia normal.

Paisatge del dia despres.

Al dia seguent la premsa parlava del nombrosos incidents de barcelona.Estaven molt escandalitzats per aquesta historia de gent molt roin que es dedica profesionalment a crear el caos.Algun dia sabrem la veritat.

Mariano rajoy aprovaba el presupost que perdona als que defrauden a hisenda i ningu diu res, que van a dir....

La reforma laboral segueix avan i algun profeta del desastre ens diu que a portugal i grecia les reformes han estat mes besties i que encara pot empitjorar tot i que podem quedar-mos sense vacances i sense festius oh quina pena.

El mateix dia de la vaga al programa de ana rosa quintana a telecino posen un reportatge sobre treballadors que fan el gandul i que no van a la faena disimulant enfermetats diverses.El reportatge el posa una agencia de detectius i els comentaris de periodistes habituals al cotilleo no te cap desperdici.

Comptat i resumit podem dir que amb la vaga alguns hem perdut alguns euros per a que els sindicats puguen fardar en europa amb els colegues que tenen un collons aixi de grans.Ja ho deia ovidi en la cançó "perque vull": "Tot comença en un mateix".Aquesta es la revolució que de debo tenim que fer xiquets.

histories de la puta crisi

Historia numero 1.

A alcoi fa anys tota la esquerra mes valenta es va posar de ungles per la privatització del servei de aigua.El alcalde Sanus va decidir treure de les seves competencies el tema del aigua i va conseguir provocar als seus socis de coalició (esquerra unida i nova esquerra) trencant el pacte i donant pas al partit popular i a un nou alcalde miquel peralta.

Doncs mira tu que a muro el alcalde del bloc ha decidit tambè privatitzar el servei de aigues.Que coses!! I alli sense tant escandol....

Historia numero 2.

El ajuntament d'alcoi deu mes de sis milions de euros a proveidors.Que dit aixi sembla poca cosa pero que si ho posem en pesetes son mil milions.I com s'arriba a aquestos extrems es preguntara voste.Doncs ni idea.Perque a pesar de que la tentació es culpar als peperos de tot alguna responsabilitat ja tindran els nois de toni frances, no?.

Historia numero 3.

Els veins i veines del partidor fan les seves festes de falles.El president dels veins diu en una entrevista a radio alcoy que aixó de fer festa no es complicat.Mes complicat deu ser que el ajuntament complesca els compromisos per millorar la vida del barri.Un munt de solars buits i unes males perspectives que no es veuen aliviades per la dolçor dels bunyols.

En tot cas us desitge unes bones festes.

Historia numero 4.

Conectada amb la anterior esta la historia de la plaça al-alzrak a la zona nord.Amb un altre pla de participació que tracta de omplir de instalacions publiques aquest espai que nomes serveis de gran parking actualment.Tot aquest pla que costa (segons diu la premsa) un milió de euros esta presupostat amb la idea de que es facen pisos en una part de la plaça.Com deia una regidora del pp caldria escoltar a mes de uno i de dos que dirien si els del pp hagueren fet aquesta proposta.La de urbanitzar a canvi de fer pisos ufff......

Historia numero 5.

La historia de desencontres entre la espanyola (empresa de olives farcides, etc) i el ajuntament d'alcoi es prou conegut.Ja van tropeçar amb el camp de gol de xirillent i ara han tornat a la carrega amb la proposta de fer un espai industrial a les fores d'alcoi a prop de la canal.La resposta negativa a vingut sobre tot de esquerra unida i el seu diputat lluis torro.En aquest tema el pp veu les primeres contradiccions dins del ajuntament i els tres partits.La solució de demanar als tecnics que diguen que es el correcte en aquesta discusió sembla una manera de ajornar una discusió important que es la discusió del futur industrial de alcoi, poca broma!

Historia numero 6.

Els numeros.A poca gent li quadren els numeros.On estan els milers de visitants de la exposició la llum de les imatges? On estan els tres milions de euros que ens hi portarien els xics del alcoyano amb el seu ascens a segona? Qui pagara el preu de les accions de aquest club?

Recomanació de la lectura del article de la sociologa Sandra Obiol al diari ciudad el dijous 15 sobre el teatre calderon i la gestió cultural.

Feliç dia de sant ovidi montllor

Demà com tots els darrers anys es el dia de "sant ovidi montllor" i aquest bloc ho celebra com sempre.Amb una cançoneta.Sense exagerar la importancia del artista alcoià.Sense llevar-li ni un pam del valor de alló que va fer com a cantant, actor i altres profesions mes desconegudes pero no menys importants.

Feliç dia de sant ovidi montllor.

Senzillament, Feliu Ventura

A la vesprada quasi primaveral de ahir a alcoi li tocava un concert com el que va fer Feliu Ventura al teatre Principal d'alcoi.Ho dire al principi i al final.El concert em va agradar i avise que el dimoni no sap res de musica per a fer cap critica mes o menys seriosa.

Al vestibul del teatre estaba la parelleta Sandra i Pau ajudant al music socarrat a vendre samarretes i discos.Son bona gent aquesta parella d'alcoians que a mes sembla que esperen dins de pocs mesos el seu primer xiquet o xiqueta ( aixó ho va dir Ventura en el concert)

A dins del teatre hi habia de tot en el public.Regidors del bloc, psoe i esquerra unida, personetes amb ulleres de pasta i basicament del mon nacionalista de esquerres.

Com va dir Feliu a la entrevista a radio alcoy amb lucia gadea ( ai lucia quina entrevista) la portada del nou disc la ha fet Toni Miro que estaba present al concert.

Si no ho he dit abans ho dic ara.El concert volia presentar el nou disc de Feliu Ventura, "Musica i lletra" i com va dir en la citada entrevista el concert estaba preparat en un format mes petit, mes intim.

A Feliu Ventura el vaig vore en concert fa anys i puc obserbar que ha canviat un poc.Es mes solida la seva presencia al escenari.Ha perdut certa timidesa i el producte musica es mes potent amb una guitarra energica i amb xelo armonios.

Les lletres de les cançons son les previsibles en un cantautor que viu aci, canta en valencià i te com a nacionalista de esquerres tot el dogma clasic del catalanisme a les nostres terres.

Mes enllà de alguna cançó que recorda un sofa de quant era xiquet i aquella vida o un altra que enllora el pasat agricola de les nostres terres, el cantant es mostra exceptic amb la politica i els politics.

El concert va tenir la presencia de la coral alcoiana amb dues cançons i fins i tot un momentet de homenatge a ovidi montllor interpretant  "la samarreta".Per cert, una interpretació teatralitzada prou curiosa.Que sera d'aquella samarreta?

La gent va marxar contenta del concert.Dues hores que no es van fer pesades amb un cantant sincer que va oferir un bon concert.

I una pregunta final, de que cantaria un cantant com feliu en un país normal?

de manars i garrotades

La setmana passada un grup de xavalets del Institut Lluis Vives de Valencia feien una concentració per demanar mes recursos per a la educació publica.Per fer mes important la concentració van fer un pas endavant i van tallar el carrer de Xativa (el que esta a prop de la estació de tren).Davant aquest fet la policia nacional va fer un desplegament de forces enorme i va disoldre a porrades als concentrats.

La acció policial va comportat la reacció de mes estudiants, professors, mares i pares i qualsevol animalet amb suficient sensibilitat per la defensa d'alló que es public.Resposta policial:Mes porrades i carreres per tota la ciutat donant imatges que han eixit per tot el mon donada la facilitat que dona aquest invent que es diu internet.

Entremig els sindicats i partits politics que fins aquell moment miraven a altre costat teatralitzaven la reacció i demanaven la dimisió de tothom i sobretot de la delegada de gobern i del cap de la policia.En alguns casos la intervenció era pur oportunisme com en el cas del psoe o monica oltra i en altres podem tenir dubtes pero poca cosa mes.

Merits per a ser cesats o per dimitir van tenir aquestos personatges.La delegada de gobern va marxar en plena crisi a sevilla a gaudir del congres del pp i el cap de la policia ( un senyor amb vincles amb la extrema dreta i que fou triat per el psoe) deia que els manifestants eren "el enemigo" amb  "lo" qual ja sabem el perque del tractament policial de les concentracions.

Aquelles persones que ja tenim una edat i que ja hem vist actuacions policials semblants veiem tot plegat com un teatre en el que el poder economic maneja de meravella els temps i administra les porrades.Actuacions policials com les que hem vist tenen dos objectius:

1.Mantenir el "ordre" en la ciutat.El que significa que tot ha de seguir per el cami marcat per el poder economic.

2.Provocar un nivell de terror elevat en la ciutadania que faci impensable eixir al carrer a fer cap protesta.A ningú li agrada que li reventen el cap per fer una concentració o per una mani.

Mereixeria comentari a part tota la parafernaria criminalitzadora de la dreta mediatica.Han dit de tot.Han dit que els alumnes que anaven a la mani tenien aprovades les asignatures, que tenien antecedents delictius, etc.

I mereixeria comentari totes les burrades que han dit els ministres de justicia o el de educació impropies de persones que viuen en una democracia.

Paciencia.Ja vorem com acaba tot aquesta historia.Jo com bon pesimista veig que de tota aquesta historia la setmana que be no quedara res.Penseu que fins i tot han fet una plataforma.Ja veus una plataforma!! La millor manera de desactivar la rebeldia dels joves.

el embolic del teatre calderon

Aquesta setmana la regidora de cultura d'alcoi, Anna Serrano, en una entrevista a radio alcoy anunciava el canvi de la empresa que gestiona el teatre calderon.Per molt respectable que siga la emisora de la cadena ser deuriem de convindre que el lloc mes convenient per aquest anunci es el ajuntament d'alcoi, a la comisió de cultura o al plenari del ajuntament.

Pero no.Serrano volia fer la guerra per el seu costat i va soltar la bomba a radio alcoy.Bien....

En la entrevista deia que els motius estaven en el elevat cost del teatre calderon per al ajuntament i que la gestió del teatre tendria dues facetes.Per un costat la contractació la faria la regidoria de cultura i per altre costat el dia a dia del teatre ( el manteniment, la taquilla, la neteja, etc.) la faria una empresa externa.Es a dir, privatitzar a mitjes.

A la ciutat eixisteix la teoria de que el teatre calderon ha funcionat be fins ara.La programació ha estat mes o menys variada i a portat a alcoi ha molta gent de fora que ens ha vist com un referent cultural.

Els actuals gestors del teatre estan flipats per la actuació de la regidora de cultura.No entenen com es pot parlar un dia amb el alcalde sobre les posibilitats de futur de la gestió del calderon i al dia seguent que la regidora aparega a la radio amb aquesta historia.

Tot plegat es molt confus.Hi ha teories per a tots els gustos, rumors mes o menys divertits pero res serios.

Aquest bloc sempre ha estat en contra de les privatitzacions dels teatres d'alcoi, el principal i el calderon.No esta gens demostrat que siga mes barata la gestió privada que la publica ni millor.En aquest tema com en altres el gobern tripartit demostra poca coordinació.Alcoi necesita una esquerra mes seriosa i sense vendetes absurdes.

Planeta toxic

Fa uns dies un informe de la colla ecologista la carrasca sobre el nivell de contaminació a alcoi va passar quasi sense comentaris.El portaveu dels ecologistes parlava que aquestes dades sembla ser que son degudes al us del transport privat, es a dir, els cotxes.

Cal dir que aquestes dades senyalen un perill enorme per a la nostra salut i que la administració publica esta obligada a fer publiques aquestes dades advertint als ciutadans dels perills de eixir al carrer (Sobre tot persones amb malalties respiratories).

Quant qualsevol pensaria que davant aquestes coses deuria eixir el regidor de medi ambient a dir alguna cosa va i apareix el regidor de participació Francesc Agulló.El regidor Agulló va dir que el tema de la contaminació es preocupant i que el ajuntament esta fent un "estudi" sobre movilitat i que acabat aquest estudi pendran decisions.

Recorde que estem a febrer.Recorde que el rollo del estudi sobre movilitat ja ho deia sedano i el pp.La unica veritat es que ni el pp ni la esquerra volen fer res per dificultar el us del cotxe als alcoianets.El cotxe es un del darrers simbols de alcoiania que ens hi queda.Si no podem anar a la filà, a portar al xiquet al cole, al collao, a la caseta del poble, a comprar al carrefour de cocentaina, a la faena i a tantes coses que sense ell, es convindria mes suicidar-mos tots.Si la gasolina costara mil euros el litro la pagariem.Si el segur del cotxe duplicara el preu el pagariem.I quant el nostre estimat cotxe te un mal moment plorem davant el taller de reparacions i li demanem, li supliquem al mecanic que faci alguna cosa per fer reviure a aquella cosa tan estimada per nosaltres.

Aquest tema, el de la contaminació atmosferica d'alcoi, es una mostra de que res canvia a alcoi i res canviara.Els comportaments socials son mes complexos dels que es creuen alguns, llastima!

Comentari a part mereix la gent de la carrasca.No vull ni pensar el que dirien ara si en lloc de ser esquerra unida la que esta en la regidoria de medi ambient estiguera el pp.

Una conversa sobre la mancomunitat

Que es una mancomunitat de municipis com aquesta que ha estat constituida en els darrers dies?

Entenc per mancomunitat una agrupació de municipis, ajuntaments que volen fer coses conjuntament i als que els uneixen coses tan simples com la cultura o ser de la mateixa zona o fins i tots problemes semblants.

Que objectius te aquesta mancomunitat?

Encara es prompte per dir res.La constitució s'ha fet a preses perque el calendari apretaba.Seguint una mica el que va dir el senyor paco valor a la radio fa dies (paco valor es o era el gerent de la mancomunitat abans de la constitució) i el que han dit altres politics de la zona podem dir que la mancomunitat neix amb un primer objectiu que es el de la ocupació.Creant tallers que preparent als aturats a feins posteriors i animant a futurs emprendedors a crear empreses que deriven d'aquestos cursos.Aquestos cursos sembla que vindrien financiats per fons europeus i que aquestos amics europeus tenen predilecció per les mancomunitats.

Altres objectius futurs (encara estant estudiant-se) van dirigits sobre la creació de espais industrials comarcals, contratar conjuntament serveis com el de la recollida i tractament de la brossa, etc...

I fins i tot el nou president de la mancomunitat parlava no fa molt de augmentar el esperit del sentiment de pertenyença a aquestes terres...

Que opinen sindicats i empresaris?

Els sindicats ho viuen sense massa entusiasme.Son gent habituada a tot tipus de iniciatives politiques.Cal recordar que ja van viure el entusiasme que va existir sobre les famoses comarques centrals que no va anar massa enlla...mmmm...be supose que si hi ha algun euret per subvencions i cursets estaran contents.

Els empresaris son gent mes pragmatica i vull pensar que si hi ha alguna recalificació de terrenys per fer industria ( o el que siga) i hi ha tambe algun euret de ajudes tampoc posaran moltes pegues.

Qui es el president de la mancomunitat i com sera el organigrama d'aquesta?

El president es el alcalde de muro que es del bloc.Es un senyor que podriem dir que va en la linea dels nostres paco blay i rafa carbonell.Un home moderat que no asusta als rics, que parla valencià i que te ratets de esquerra.Va fer el miracle de fer del bloc un partit de gobern superant al pp i al psoe i ara te el repte de donar un poc de credibilitat a aquest invent de la mancomunitat.

Sobre el organigrama tinc que remetre a la conversa de paco valor en radio alcoy.En ella digue que existira un plenari amb dos membres per cada ajuntament i un organ de gobern amb un president i dos vice presidents.Del que no se sap res encara es sobre com es finançara tot açó.Quina quota toca a cada ajuntament i quant cobraran tots aquestos  membres de aquesta institució.No vull pensar que ho faran debades.Tampoc sabem res de quin personal funcionari tindra.Questió que Valor va regatejar amb molta precisió.

Algo sobre paco valor?

Que es un animal politic extraordinari.Ha estat en el sindicat CCOO, en el pce, en esquerra unida i en nova esquerra.Ha sabut navegar en tots els temps i corrents de cada moment fins que la broma de nova esquerra va acabar.En aquell moment va donar el salt a la empresa privada (erum) el que va donar per tot tipus de maldats en alcoi.No es cap misteri que Erum no destaca per el seu tracte exquisit a la clase obrera.De aquesta historia va marxar per raons diverses i un dia el alcalde d'alcoi, sedano, el va rescatar per portar endavant el tema de la mancomunitat.I es pot dir que ho ha fet be.Sense agafar massa protagonisme i sabent que es el que tenia que fer.I sobre tot molt ben asesorat.

Amb quin resultat creus que la mancomunitat podria garantir un bon resultat?

La mancomunitat eixira be si aconsegueix diners de europa per als cursos i tallers de inserció.I si aconsegueix seduir a empresaris i inversos de fora de la comarca per invertir aci per fer industra ( un altre tipus de industria diferent a la que hem tingut)

Seria un bon resultar conseguir rebaixar el preu d'alguns serveis com la brossa, etc...I poca  cosa mes.

I que creus que passara?

Jo crec que sera un desastre.La financiació sera molt dificultosa.I amb el tema de la brossa poca cosa es podra fer.Els costos de transport de la brossa es cada cop mes car.Els abocadors de xixona i villena prompte ho tancara o demanaran mes diners.I la gent de la contracta actual (FCC) no estan per jugar amb les plusvalues que hui trauen.

En general la mancomunitat sembla un altre xiringuito politic on treure diners i favors.No aporte res al sistema democratic i en els millors dels casos les feines de la mancomunitat les podria fer perfectament la diputació.

Aquesta historia de les comarques sempre ha estat un somni de la esquerra valenciana.Perque creus que no ha calat socialment?

La esquerra valenciana viu del somni de fuster dels paisos catalans.Una eina per arribar a aquest paradis es destruir el sistema anterior espanyol.Primer el autogobern valencià i despres la substitució de les diputacions per organismes comarcals.Com que la majoria dels valencians tenen la costum de votar al psoe o a la dreta (pp, ap, uv) la opció comarcalista ha estat minoritaria.De fet ni a alcoi ni en la comarca de l'alcoià, ni del comptat hi ha un clima molt euforic per aquesta idea.

Pero si existeix un clima de euforia a la premsa?

Aixó si que es un misteri.

Aleshores podem deduir que ets contrari a la mancomunitat?

Basicament soc exceptic.La experiencia de la generalitat deuria de fer-nos vore que no sempre la gestió propera dels problemes diaris es millor.I segur que existeix algu que diu que els colegis i hospitals estan millor gestionats amb la generalitat que amb un ministeri que esta molt lluny de nosaltres.Jo no estaria tan segur.

Crec que hi ha que dubtar i si el temps dona la raó als amics de la mancomunitat ho celebrarem, clar que si!!

Corrupció politica.

Les persones que no ens dediquem a la politica, a la gran economia o simplement tenen diners, tenim una gran desconfiança amb la justicia.Desde temps remots sabem que la justicia es un concepte abstracte que s'aplica per a fer just el sistema politic de cada moment.Ja siga amb el capitalisme, amb el feixisme o amb el mal anomenat socialisme real la justicia es la coartada per fer possible les maximes injusticies.

La corrupció del poder politic a occident ja es un mal instalat i que dificilment marxara.A arrelat fort i ha creat tota una xarxa dins de la societat.

De tant en tant, per tal de disimular tanta porqueria, apareix algun cas que acaba siguent jutjat.El cami sol ser el seguent:

1. Un dels membres de la trama corrupta ( enfadat, fotut, cornut, trait) agafa tots els papers de la trama i va a contar-li la historia a un fiscal, jutge, periodista, politic del partit contrari, etc.

2. Amb la historia del delator comença una campanya per fer avançar la historia de cami al jutgat.Es publiquen als periodics amics tota una serie de informacions que donen verosimilitut al asunt ( a vegades obliden el secret de sumari deixant al acusat quasi sense cap defensa publica) i es crea un ambient public propici a que siga investigat per la policia.

3. Comença el judici amb tota una gran parafernaria de medis de comunicació.Les primeres sesions son seguides amb molta atenció i en algunes ocasions a les radios fan porres sobre com pot acabar tot aquest sainet.Quant ja fa una setmana que ha començat tot ninguna portada recorda res.

4. El judici acaba i dona sentencia.En el pitjor dels casos tot s'arregla amb una simple inhabilitació i una multa.Normalment acaba amb absolució.

5. Entremig de tot aquest embolic els que de debo manen arreglen el problema amb un canvi de favors.

La absolució de camps i costa no te res de sorprenent.Un jurat popular no ha entes que dos politics amb cert poder com camps i costa no es poden corrompre per dos trajes i han obviat que aquest es nomes la punta de una gran conspiració per enriquir a determinades persones i empreses que es diu gurtel.

El capital juga amb les cartes marcades.

pd.Al magnific bloc lalineadewallace.blogspot.com hi ha un interesant article al respecte que jo signe desde el principi fins al final i a mes una cançó meravellosa de la gent de la gossa sorda que teniu aci.

Mor fraga, la vida sigue igual....

Despres de una llarga enfermetat ha mort Manuel Fraga.

La premsa va plena de articles mes o menys elogiosos amb la figura de aquest senyor.Els que li tiren floretes diuen que Fraga fou clau per a la arribada de la democracia a espanya, que fou un senyor honrat que no tenia ni un xavo i que tenia un humor propi dels veins i veines de galicia.

Aquells que estan en contra de la figura de Fraga recorden que fou ministre i alts carrec  amb Franco.Que de aquella etapa queda la signatura del afusellament de julian grimau (membre del pce) i la brutal carrega policial en Vitoria durant una vaga de treballadors.Tambe li recorden moltes frases fora de to durant la epoca democratica.

Es evident que Fraga no fou un santet.Va viure el franquisme i es va beneficiar de ell.I va fer alló que es podia esperar de un funcionari de una dictadura.En la epoca democratica va exposar un discurs propi de la dreta espanyola.Ja sabeu, molta bandereta, molt capellà i bisbe i una relació estreta amb el capitalisme i amb  el que queda de la societat feudal a andalusia i altres parts.

Va ser diputat, eurodiputat, president de galicia i alt carrec a alianza popular i al partit popular.El tema de galicia es sempre curios.La esquerra sempre diu que si fraga guanyava les eleccions era per la altisima abstenció dels gallecs.Quant van guanyar el psoe i el bng sembla que aquesta circumstancia no es va donar...vaja tela...Ja m'agradaria saber mes de galicia.Deu de ser un poble curios.En plena epoca de euforia autonomista els gallecs anaven a votar per referendum el tema autonomic i que fan fer aquestos senyor? Doncs es van abstenir en massa mostrant una total indiferencia a la questió regional.A part d'aquestes bobades sociologiques meves sembla evident la alta presencia de un caciquisme que deu estar molt agrait a fraga.

A mi sempre em quedara la curiositat de saber qui va financiar alianza popular quant la van fundar.El finançament dels partits politics sempre m'ha causat interes.Supose que alli es on esta de veritat el poder politic.

La historia posara a cada u en el seu lloc.Cada dia es fa mes evident que la famosa "transició democratica" fou una simple adaptació del franquisme a la democracia capitalista.Uns petits retocs per a fer posible aquella frase que diu:"que tot canvie per a que tot contiue igual".

El nostre amic loquillo

Ahir disabte Loquillo va actuar a alcoi al teatre calderon.El espectacle va durar hora i mitja i feia repas de les millors adpatacions musicals de textos poetics que ha fet el cantant català durant la seva trajectoria musical.

El teatre estaba prou ple i es veia una mitjana de edat prou propera a la meva.Gent que hem viscut com creixia loquillo musicalment desde els seus principis en la musica rock.Loquillo es un home que te una mentalitat musical potent que fuig de la frivolitat de altres moviments musicals com el pop.El concert musicalment fou impecable i perfecte.Amb un só de guitarres meravellós, un contrabaix delicios, un piano correcte i un violi acceptable.

Loquillo va tenir moments de complicitat amb el public.En una cançó pasejava per el pati de butaques, en un altra es posava les ulleres i feia broma amb la seva edat, dedicava una cançó sobre la mort de salvador puig antich a ovidi montllor, etc...

Feia molt de temps que no veia a loquillo damunt de un escenari i em va agradar molt.Un dia de zaping televisiu el vaig vore en una tertulia televisiva en un programa de llibres de tele madrid que dirigia Sanchez Dragó.I se que escriu en articles de premsa al periodico i altres mitjans.

Es podria dir que es politicament incorrecte.Canta en castellà i te opinions que no sempre cauen be en una clase politica acostumada a una cultura mes domesticada.Tema per el que a catalunya no aconsegueix triomfar del tot.El regim politic nacionalista li barra el pas a tv3 i molts espais culturals.La dificultat de tota la vida del artista que te una mica de compromis amb el seu present.

Us deixe un video per a que us feu una idea del que fou el concert.