En els darrers dies he tingut dues topades amb la malaltia del cancer.
La primera fou la mort d'una companya de faena despres de cinc horribles anys que començaren amb un cancer de pit.Aquest fou estirpat en una operació que va compartar una dura terapia de quimioterapia.Mesos despres quant tot semblaba apuntar a una bona recuperació el cancer torna a apareixer en altra part del cos.En aqueta ocasió el fetge.Despres de dues pasades per el quirofan, la biopsia i la estirpació de la part cancerigena, va tocar mes quimio, toma!!
I fa uns mesos el seu ja debil cos comença a empitjorar a lo bestia fins que fa tres dies va tenir la sort de morir en pau.
Per a rematar la festa fa dos dies vaig vore al hospital a un amic que te un cancer al pulmó dret.Ha perdut els cabells, vint kilos i tota la il·lusió de la que presumia fins fa poc.Busca i desitja la mort mentre els metges li van fent la vida imposible.
Fa temps que desconfia dels metges, dels oncolegs, dels psicolegs i de qualsevol fulano que se li apropa venent-li la solució magica.
Estem a principis del segle vint i u i encara quant els metges parlen de cancer sembla que no tenen ni puta idea.No tenen cap compasió amb els malalts, els enfronten amb els familiars que no sempre es pregunten les consequencies de totes les mesures mediques i sobre tot mai pregunten al malalt que vol.
Tambe esta tota aquella quadrilla de lladres i poca vergonyes que aprofiten la ignorancia per fer bitllets, son basura i viuen com a senyorets.
Desitge una mort digna per al meu amic raul i espere que amb el temps aquesta maleida malaltia tinga alguna solució.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada