Fa dies que a la premsa local el nomenament de paco molina com a secretari general de ccoo pv ompli pagines que son gaire be totes de elogi per la trajectoria del sindicalista i per el fet de esser alcoià.
Mes o menys es coneguda la trajectoria de molina en el moviment sindical.Desde finals del vuitanta ha tingut diversos carrecs de responsabilitat a ccoo i ja mai mes a tingut que treballar en el sector productiu.
Mes enlla del cas particular de molina seria interessant que els sindicats analitzaren un mica el fet sindical i com alguns dels seus dirigents acaben essent una mena de funcionaris ben pagats per subvencions gobernamentals.
No cal escandalitzar-se massa.Els sindicats no tenen uns comptes clars i tenen que sobreviure de ajudes dels goberns.Si aquestes ajudes influeixen en les actituts dels sindicats en allo que es diu el conflicte treball-capital s'hauria de vore.
Tornem al cas de ccoo.
Els sindicats tenen una jerarquia clara, en la que es troben organitzacions territorials i federals amb nombrosos alliberats, per sota els delegats i mes avall els afiliats.Tot aquesta historia es mou dins de una gran disciplina, recordeu que aquell que es mou no surt a la foto i es expulsat.
Les relacions entre patronal i sindicats en moltes ocasions son mes que sospitoses, i en algun cas sonat ha fet enbermellir galtes a ccoo.
I per acabar amb molina.
Molina es el exemple de un personatge que sense massa estudis arriba a la cuspide del sindicat.No es habitual.Allo habitual es el perfil de sindicalistes que han passat per universitats de economia i que volen comptabilitzar politiques liberals i politiques mes socials.Fidalgo es un exemple.
Mes prompte, mes tard, els treballadors ja aniran emancipant-se dels sindicats i del treball que es la veritable desgracia del nostre mon, el treball.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada