coses soltes del mon salvatge en el que tenim la sort de viure i alguna amargura oculta
dilluns, de juny 22, 2009
censura a la unesco 4 la resposta de segui
Aci la resposta de jose luis segui a la carta de nuria fuster.
Nuria Fuster, filla de l'anterior director de UNESCO-Alcoi i escultora-ensambladora, escriu un comunicat a la premsa de hui dilluns 22 de juny, que ella mateixa diu dirigit a mi.
Ací, torna a insistir en "els 40 anys d'una entitat que ha lluitat... per la llibertat d'expressió". Bé, doncs després de 40 anys gloriosos ha comés una errada. Perdonable, pero errada.
Diu que UNESCO-Alcoi "mai no ha cobrat un cèntim pel seu treball". Bé, per la meua banda els pagava les comissions acordades pels quadres venuts en anteriors exposicions muntades per mí davant la joia de la Directora.
Es queixa, tanmateix, de l'absència de la figura paterna a l'hora de sopar (papà era a UNESCO tot fent voluntariat). Aquest assumpte no em concern. Això concern a ella mateixa, al pare i a la psicoanàlisi. El seu coneixement (ací sí que hi hauria la figura del Director-Pare, perquè la filla fa molt de temps que se n'anà de casa i de la ciutat d'orígen) la fa assegurar que "l'associació MAI censuraria una cosa així". I afirma, sense dubtar-ne i sense cap rigor, que yo no he sabut ser, en aquest tema, un bon periodista, "perquè els periodistes contrasten els fets". Guaita, Nuria, el mateix matí -en tinc, testimonis- que vaig trobat els quadres despenjats, li vaig enviar un e-mail a Gemma Miralles explicant-li els fet -alhora, li vaig enviar un msn dient-li que li enviava un e-mail-, i no vaig rebre cap contestació contrastadora, ni per e-mail ni per telèfon.
M'acusa, la filla de Josep Fuster, de "clausurar una exposició solament per trobar tres obres despenjades". I per alguna cosa més, Nuria. Per que no se'm comunicà, nigún em va dir el que havia succedit ni per què.
Es queixa igualment de les cartes de suport que he rebut. Açò és, no suporta que discrepen d'ella i estiguen amb mi, fins i tot li ataca el fetxe. No accepta la diversitat d'opinions, només la seua i la de son pare i de UNESCO.
Es dol que el públic que ha col.laborat d'alguna manera amb UNESCO done suport al que ella diu "una falsedat". Guaita, Nuria, ni hi ha cap falsedat per la meua banda, els fets son reals. Falsedats són les que ha llançat UNESCO en comunicats defensant-se. Mentides, como això que m'havien convocat a una reunió per esclarir les coses i jo m'havia negat a assistir-hi. Això mentida, mai s'han posat en contacte amb mi més que, fa pocs dies, per reclamar-me dos quadres que tinc encara del fons UNESCO i les claus. Això, Gemma Miralles.
La resta: comunicas plens de falsedats, mentides, i unes línies que deixen entreveure que efectivament algú, de qui no volen donar el nom, ha fet la malifeta. I com darrer (?) acte censor "volen acallar les veus que em doner suport".
Bé, Nuria, açò és tot, o gairebé.
Tu sabràs d'on bé aquesta queixa teua, en la que destaca l'absència paterna. Açò ben bé pot ser el pagament del deute.
Salutacions Cordials.
J.L.Seguí
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
al final, la culpa sempre és del dimoni! ;)
I no serà que li vas enviar el mail a Gemma Miralles (la directora... de teatre), en comptes de fer-ho a Gemma Ballester que és la directora de L'UNESCO?
Publica un comentari a l'entrada