El embolic dels autobusos d'alcoi

Comencem desde el principi.
Amb el final del sanusisme ( el periode de gobern de josep sanus a alcoi) es van privatitzar dos serveis publics.Un fou el del aigua i el altre dels autobusos.La privatització de aigua va portar una gran movilització ciutadana amb la seva corresponent manifestació, unes quantes concentracions, la recollida de signatures per demanar un referendum i la ruptura del pacte de gobern per part de esquerra unida i nova esquera.
Avui ningú recorda tot el embolic de la privatització del aigua perque mes o menys el servei funciona bastant be i no s'han produit totes les desgracies que estaven anunciades.
Amb el tema de la privatització del autobus fou diferent la reacció del sector progresista de la ciutat.Alcoi es un poble on existeix una cultura del vehicle privat molt forta i no es veia tan malament el fet de gestionar de manera externa aquest servei.Recordeu les promeses que es feien en la contrata?
Es prometia millorar la flota de autobusos.Fent que aquestos foren accesibles a persones amb dificultats fisiques.
Es deia que es faria un servei comarcal, unint alcoi amb ibi amb una linea i amb cocentaina i muro amb altra linea.
Anava a millorar-se el tema dels bonos fent-los mes moderns.
A les parades anava a situar-se elements electronics que informarien als usuaris del temps de espera del pas de cada autobus.
Es reduiria la frequencia de pas.
S'arribaria a zones de la ciutat que fins aquell moment no tenien servei i fins i tot a les urbanitzacions del extraradi de la ciutat.
Totes aquestes mesures farien augmentar el nombre de pasatgers i permetrien que el servei fora rentable.Recordem que en aquell moment tres milions de usuaris tenia el autobus i que ara te la meitat.
Si mireu les promeses fetes podeu obserbar que menys el nou model de bono bus, alguna millora dels autobusos i el tema del pas per barris com el viaducte o la zona alta del eixample la resta de promeses a quedat prou fluixa.
El autobus no arriba a ibi.La idea de fer passar el autobus de cocentaina i muro va dura poquet.Si ets minusvalit pujar al autobus es un calvari i els retols avisan del pas del proper autobus son encara una utopia.
La privatització del servei tenia una trampa amagada que a reventat tots els anys al pressupost municipal i es la exigencia de la empresa concesionaria de rebre una compensació per el deficit de passatgers.Tots els anys el ajuntament a tingut que compensar a la empresa amb quantitats que superene el milio de euros.
I amb tot aquest embolic ha arribat el conflicte amb els treballadors.El ajuntament vol revisar la contrata, la empresa concesionaria (subus) no paga als treballadors com a eina de pressió  i els treballadors fan vaga al vore que fa uns quants mesos que no cobren i que el problema pot empitjorar allargant-se en el temps.
Veient tot el que ha passat la solució mes possible seria la de rescatar la contrata i que el servei tornara a ser public.Pero penseu que el bloc i el psoe estan en aquesta postura?
Jo crec que no i veig que en tot aquest conflicte els treballadors acabaran mal.Per tot aquell rollo dels sabotatges mes o menys anonims i perque no veig que socialment a alcoi interese molt continuar tenint un servei de autobusos com el que tenim actualment

Ha mort raul botella

Aquest cap de setmana ha arribat la terrible noticia de la mort de raul botella pastor.Com recordareu raul fou el autor del darrer cartell de festes i ha fet nombroses exposicions i col·laboracions amb tothom a la ciutat d'alcoi.El puto cancer fou el responsable de una mort tan horrorosa a una edat impropia (35 anys tenia).A part de un gran artiste plastic ens quedem orfes de un gran amic amb una enorme generositat que el feia unic i irrepetible.
Bon viatge amic.

liebster blog

La amiga bloguera judith del bloc bibliografiaalcoyana.blogspot.com ha tingut la amabilitat de premiarme amb el Liebster blog awards que sembla ser que es un premi per promocionar a blogeros amb menys de 200 seguidors.A mi igual que a judith veig com la meva activitat al bloc ha baixat en el ultim mes un poc (sera la primavera) i es que aquest rollo del bloc hi ha epoques en que no es tan estimulant, paciencia.
Si fos per mi li tornaria el premi i la gentilesa a la judtih pero sembla ser que la condició es premiar a altres blocs diferents.I ja que estem aprofite per donar el premi als seguents blocs.
1.El bloc de vicent luna.Un bloc de un alcoià preocupat per la llengua catalana i que tambè es membre del casal jaume I d'alcoi.Les seves opinions sempre son importants.
2.La cronica de muntaner.Un altre alcoià amb opinions contundents.
3.L'alt del llop amb el amic Von kassten i la seva meravellosa cervesa.
I em quede ahi.No dic mes perque ara no recorde mes.Ja se que deuen de ser cinc pero hi ha el que hi ha....
Gracies per tot.

Desfila militart contra pacifistes

Les festes d'alcoi del any dotze tindran per a la historia alguns fets diferencials a altres anys.Un es la prohibició de la fila verds a que unes xiquetes entren a formar part de la mateixa.El seguent es fer un concert de musica en valencià a prop de la estació de tren i el ultim una desfilada militar acompanyada de jura de bandera.
Els dos primers podrien formar part de la "normalitat festera".El masclisme militant d'alguns alcoians i la poca sensibilitat per la contaminació acustica (cal recordar que on es va fer el concert viu molta gent i que aquest concert va acabar ben tard) formen part del nostre adn com alcoians.Ens agrada fer soroll i odiem els drets de les dones.
Pero el fet de fer una desfilada militar per alcoi es una cosa novedosa.Es novedosa perque feia mes de trenta anys que no pasaba res semblant en aquest poblet.La marxa del destacament militar va fer que aquestes histories no tornaren.Pero aquest any aprofitant la escusa de que el ajuntament entragava una bandera al destacament de la base d'aitana van vore profitos fer una festeta de autofirmació militar per els nostres carrers.En ella alguns alcoians han aprofitat per fer un jurament de fidelitat a espanya i a la seva bandera.
Oh que lluny queden aquells dies en els que la esquerra alcoiana cridava: No a la guerra!!! Alla en el palco de personalitats estaben el alcalde toni frances (psoe) paco blay (bloc NACIONALISTA VALENCIA) i tots els regidors del pp ( faltaria mas).I podem imaginar a Paco agulló ( esquerra fundida) portant les peladilles als visitants.Tots en posicion de "firmes". I sobre tot hi habia un gran desplegament de policia nacional que vigilaba de manera rabiosa als pocs pacifistes que estabem alli concentrats davant la esglesia de santa maria.Han estat amablement identificats per els funcionaris de la porra.
Dies abans la gent de esquerra unida a traves del seu coordinador va fer una furiosa roda de presma en la que criticaba durant aquest acte.En el mateix acte diego deia que no participarien en cap acte de protesta, ai quina por....La llastima es que el regidor paco agulló no fora tan contundent dins del gobern municipal ( no es questió de pedre el xollet de regidor per una bobadeta antimilitarista)
La conclusió es que no es podem fiar dels politics de esquerra que juguen amb pragmatisme amb els sentiment de la gent i que nomes actuen d'acord amb els seus interesos.I que el pacifisme al nostre pais no es aquell de "no a la guerra".Es mes petit pero es mes coherent amb la realitat social la valenta mostra de coratge que han donat els concentrats de hui.

grupo 7 o la poli sevillana

Per influencia de la meva filla i la seva ilustre mare em vaig vore amb la desgracia de tenir que anar al cine.Fa anys que em resulta prou dificil asistir al cine.Les histories que es conten son sempre previsibles, aborrides i allunyades de la realitat.No sempre clar.De tant en tant apareix alguna peli xula pero es prou dificil.I ja dona igual que siga feta la peli a espanya, a estats units o a la conxinxina.
La peli que van triar es diu grupo 7 i es una peli de polis espanyola.Es una historia clasica.En ella en es conta com es va desenvolupar la vespra de la inaguració de la expo de sevilla del 92.Els politics sevillans volen netejar sevilla de drogadictes i delicuents que podrien embrutar la imatge de la ciutat i decideixen crear un grup que es dedicara a aquesta faena.
Els personatges son 4 polis amb una personalitat definida.Desde el jovenet mario casas que arriba al grup pasant per el de mirada mala i vida atormentada ( antonio torres), el poli amb accent sevillano i gordo ( jose manuel poga) i un poli nervioset ( Joaquin nuñez).
Els polis son molt de manual de novela negra.Viuen atormentats per una faena en la que no es troba mai el final ni una victoria definitiva.I aquesta faena els afecta a les seves vides personals incapacitanlos per a mantenir una vida mes o mens normal.
I els delicuentes tambè.Van desde la prostituta que fa de confident, el heroinamano que escolta el carrer per contar-ho al mario casas fins una delicuencia de barri en el que tothom esta ficat de una manera u altra.
Menos mario casa que es un actor pobret i mal actor el resto del casting es exepcional i ben montada.En ella conten les dificil equilibri entre delincuencia i policia i les nombroses trabes que monten els politics per a que no es desmonte massa el negoci de la droga.
La peli es recomanable encara que jo crec que esta mal rematada li falta un final digne.Que dificil es trobar una peli amb un final digne!!

Coloms i festerets

Hi ha dos coses que posen d'acord al tripartit ( psoe, bloc i esquerra unida) amb el partit popular ( segurament hi ha alguna cosa mes).I aquestos punts son: la persecució de donar menjar als coloms i la total indiferencia amb la discriminació de la dona en el mon de la festa.
El tema dels coloms es curios.Algu s'ha donat compte que els coloms son un perill sanitari.Sembla ser que quant els hi dona de menjar alguna personeta aquestos animals horribles tenen la mania de reproduirse i que com son molt cotxinos agafen malalties i les contagien a tothom.I aixó que encara no sabem de ningú que hagi pillat cap enfermetat vinguda de un colom...La ultima parida sobre el tema a estat la informació en la que es diu que es perseguira i multara als que donen menjar als coloms en la glorieta, en aquest sentit es molt recomanable el article de la presidenta de la protectora d'animals.
El seguent tema, el de la discriminació de la dona a la festa es basicament cobardia.Fa uns dies la fila verds va decidir vetar la entrada com a membres de la mateixa a unes quantes xiquetes i va admetre a uns xiquets.La fila diu que aquesta es una decisió propia i que no te res de discriminació.A dia de hui el ajuntament, gobern i oposició, no han dit ni mu.Ni siquiera han fet un minim esforç per forçar a la associació de sant jordi a parar aquesta decisió de la fila verds.
Si llegiu aquest bloc recordareu una entrada en la que comentava fa un any unes declaracions de una candidata de esquerra unida sobre el mon de la festa.Jo deia que tot allo era fum de canyot i que no anaven a fer res.Em van contestar dien que la gent de esquerra unida te un compromis amb fonevol i amb la participació de la dona a la festa.De eixe tema no han fet res de res.Al menys es pot dir que el bloc, psoe i pp mai han estat per molestar els talibans de la festa.Coherencia seria la palabra recomanable a esquerra unida.

Pau miro i el barri del partidor

Fa temps que la gent de aramultimedia publica una serie de videos amb entrevistes a alcoians que expressen les seves opinions sobre diversos temes.La entrevista que van fer a pau miro em va agradar.En ella el que fou president dels veins i veines del barri del partidor analitzaba el estat del barri ( els solars plens de brossa, els veins que ocupen cases en males condicions, les poques infrastructures, etc.)  i la poca sensibilitat per part del poder politic tant en la epoca del pp com en la epoca actual de tripartit.

Com es cert el analisi trobe a faltar en pau el que diguera que el col·lectiu veinal a fet una proposta seriosa per avançar en la millora del estat del barri i que aquesta proposta encara hi es viva.

En tot cas torne a expresar el meu desig de que aquesta bona gent tinga animo per seguir en la lluita per un espai digne a la nostra ciutat.

Veus d'ARA amb Pau Miró from ARAMULTIMEDIA TV on Vimeo.

Un cartell de festes, un artiste raul botella

Ahir a la ciutat d'alcoi es va posar el cartell de festes de moros i cristians que aquest any li correspon fer al artiste alcoià Raul Botella.Aquest bloc mai ha entrat en valorar el nivell artistic dels cartells de festes.La meva ignorancia sobre aquestos temes (i altres) es tan gran....Pero aquest any la presencia de raul m'ha fet canviar de opinió.Raul es un gran artista amb una projecció important i amb una visió de les persones i la ciutat que a mi m'agrada bastant.El us dels colors forts com el groc i el roig i la seva aficció al comic tambe son del meu gust.

Si a les seves virtuts com artiste li sumem les seves enormes virtuts com a persona el resultat ja es fabulos.No se si coneixereu a una personeta mes afable, amable i generosa mai.Amic dels seus amic, xarrador infatigable i lluitador contra una horrible enfermetat a la que esta derrotant.

Felicitats raul, ets un tio molt gran!!!

Paisatges de una vaga general

Paisatge previsible.

El fet de cumplir anys fa que aquest dimoni ja puga preveure moltes de les coses que pasen.I una vaga general en el nostre pais i en el nostre mon es molt previsible.Una vaga amb serveis minims, amb nombroses presions per part de la patronal i amb un enorme desencant per alló que anomenavem clase obrera es una vaga avocada al desastre.Si li sumem una premsa reaccionaria i un sector de treballadors autonoms centrats en el seu dia a dia la cosa augmenta de mala manera.

Cal tornar a dir que una vaga es la expressió de un conflicte entre treball i capital i com a conflicte no es pot dir que siga ni amable ni civilitzat.El fet de domesticar el conflicte no transforma aquest en algo amable i per tant es convenient analitzar qualsevol moment de violencia com a resultat de la lluita en defensa de la clase obrera.

Paisatge sindical.

Una flor no fa primavera pero asenyala el signe del temps.I una vaga no mostra el poder dels sindicats pero pot mostrar el malestar de uns treballadors cansats de tanta temporalitat i de tant retroces en drets que semblaben blindats i que no son res mes que concesions del poder economic.

Podria caure en la tentació de posar a parir als sindicats i dir que son responsables de tot el que passa.Seria mes convenient que com a individus deixarem de delegar en els demes sobre el que ens afecta i començar a lluitar per nosaltres mateixos.Els sindicats son eines de la clase obrera si aquesta vol utilitzar aquesta eina.Si no es el cas, el millor que podem fer es pensar en els posibles recanvis desde la experiencia del pasat pensant en un futur on el neoliberalisme es el amo ideologic del mon.

Paisatge alcoià.

Vore a la mani del dijous als politics de la esquerra alcoiana es basicament patetic.Es dificil ser mes oportunista que el alcalde frances i el vicealcalde carbonell.I es dificil ser mes ridicul que la gent de esquerra unida amb totes aquelles banderes rojes i amb aquella puta mania de omplir la ciutat de cartells del pce i de les joventuts comunistes carregats de simbologia pasada de moda.

La resta de la mani igual de previsible que sempre.Amb discuros dels liders de ccoo i ugt farcits de retorica revolucionaria i aborrida a mes no poder.La premsa parla de tres mil personetes.Com sempre, molt optimista.I que la vaga va ser secundada per un 80%, molt lluny de la trista realitat.

La realitat deia que els poligons estaben igual de tristos i buits que qualsevol dia, que les botigues estaven obertes i que el hospital i tots els serveis funcionaven mes o menys igual que qualsevol dia normal.

Paisatge del dia despres.

Al dia seguent la premsa parlava del nombrosos incidents de barcelona.Estaven molt escandalitzats per aquesta historia de gent molt roin que es dedica profesionalment a crear el caos.Algun dia sabrem la veritat.

Mariano rajoy aprovaba el presupost que perdona als que defrauden a hisenda i ningu diu res, que van a dir....

La reforma laboral segueix avan i algun profeta del desastre ens diu que a portugal i grecia les reformes han estat mes besties i que encara pot empitjorar tot i que podem quedar-mos sense vacances i sense festius oh quina pena.

El mateix dia de la vaga al programa de ana rosa quintana a telecino posen un reportatge sobre treballadors que fan el gandul i que no van a la faena disimulant enfermetats diverses.El reportatge el posa una agencia de detectius i els comentaris de periodistes habituals al cotilleo no te cap desperdici.

Comptat i resumit podem dir que amb la vaga alguns hem perdut alguns euros per a que els sindicats puguen fardar en europa amb els colegues que tenen un collons aixi de grans.Ja ho deia ovidi en la cançó "perque vull": "Tot comença en un mateix".Aquesta es la revolució que de debo tenim que fer xiquets.

histories de la puta crisi

Historia numero 1.

A alcoi fa anys tota la esquerra mes valenta es va posar de ungles per la privatització del servei de aigua.El alcalde Sanus va decidir treure de les seves competencies el tema del aigua i va conseguir provocar als seus socis de coalició (esquerra unida i nova esquerra) trencant el pacte i donant pas al partit popular i a un nou alcalde miquel peralta.

Doncs mira tu que a muro el alcalde del bloc ha decidit tambè privatitzar el servei de aigues.Que coses!! I alli sense tant escandol....

Historia numero 2.

El ajuntament d'alcoi deu mes de sis milions de euros a proveidors.Que dit aixi sembla poca cosa pero que si ho posem en pesetes son mil milions.I com s'arriba a aquestos extrems es preguntara voste.Doncs ni idea.Perque a pesar de que la tentació es culpar als peperos de tot alguna responsabilitat ja tindran els nois de toni frances, no?.

Historia numero 3.

Els veins i veines del partidor fan les seves festes de falles.El president dels veins diu en una entrevista a radio alcoy que aixó de fer festa no es complicat.Mes complicat deu ser que el ajuntament complesca els compromisos per millorar la vida del barri.Un munt de solars buits i unes males perspectives que no es veuen aliviades per la dolçor dels bunyols.

En tot cas us desitge unes bones festes.

Historia numero 4.

Conectada amb la anterior esta la historia de la plaça al-alzrak a la zona nord.Amb un altre pla de participació que tracta de omplir de instalacions publiques aquest espai que nomes serveis de gran parking actualment.Tot aquest pla que costa (segons diu la premsa) un milió de euros esta presupostat amb la idea de que es facen pisos en una part de la plaça.Com deia una regidora del pp caldria escoltar a mes de uno i de dos que dirien si els del pp hagueren fet aquesta proposta.La de urbanitzar a canvi de fer pisos ufff......

Historia numero 5.

La historia de desencontres entre la espanyola (empresa de olives farcides, etc) i el ajuntament d'alcoi es prou conegut.Ja van tropeçar amb el camp de gol de xirillent i ara han tornat a la carrega amb la proposta de fer un espai industrial a les fores d'alcoi a prop de la canal.La resposta negativa a vingut sobre tot de esquerra unida i el seu diputat lluis torro.En aquest tema el pp veu les primeres contradiccions dins del ajuntament i els tres partits.La solució de demanar als tecnics que diguen que es el correcte en aquesta discusió sembla una manera de ajornar una discusió important que es la discusió del futur industrial de alcoi, poca broma!

Historia numero 6.

Els numeros.A poca gent li quadren els numeros.On estan els milers de visitants de la exposició la llum de les imatges? On estan els tres milions de euros que ens hi portarien els xics del alcoyano amb el seu ascens a segona? Qui pagara el preu de les accions de aquest club?

Recomanació de la lectura del article de la sociologa Sandra Obiol al diari ciudad el dijous 15 sobre el teatre calderon i la gestió cultural.

Feliç dia de sant ovidi montllor

Demà com tots els darrers anys es el dia de "sant ovidi montllor" i aquest bloc ho celebra com sempre.Amb una cançoneta.Sense exagerar la importancia del artista alcoià.Sense llevar-li ni un pam del valor de alló que va fer com a cantant, actor i altres profesions mes desconegudes pero no menys importants.

Feliç dia de sant ovidi montllor.

Senzillament, Feliu Ventura

A la vesprada quasi primaveral de ahir a alcoi li tocava un concert com el que va fer Feliu Ventura al teatre Principal d'alcoi.Ho dire al principi i al final.El concert em va agradar i avise que el dimoni no sap res de musica per a fer cap critica mes o menys seriosa.

Al vestibul del teatre estaba la parelleta Sandra i Pau ajudant al music socarrat a vendre samarretes i discos.Son bona gent aquesta parella d'alcoians que a mes sembla que esperen dins de pocs mesos el seu primer xiquet o xiqueta ( aixó ho va dir Ventura en el concert)

A dins del teatre hi habia de tot en el public.Regidors del bloc, psoe i esquerra unida, personetes amb ulleres de pasta i basicament del mon nacionalista de esquerres.

Com va dir Feliu a la entrevista a radio alcoy amb lucia gadea ( ai lucia quina entrevista) la portada del nou disc la ha fet Toni Miro que estaba present al concert.

Si no ho he dit abans ho dic ara.El concert volia presentar el nou disc de Feliu Ventura, "Musica i lletra" i com va dir en la citada entrevista el concert estaba preparat en un format mes petit, mes intim.

A Feliu Ventura el vaig vore en concert fa anys i puc obserbar que ha canviat un poc.Es mes solida la seva presencia al escenari.Ha perdut certa timidesa i el producte musica es mes potent amb una guitarra energica i amb xelo armonios.

Les lletres de les cançons son les previsibles en un cantautor que viu aci, canta en valencià i te com a nacionalista de esquerres tot el dogma clasic del catalanisme a les nostres terres.

Mes enllà de alguna cançó que recorda un sofa de quant era xiquet i aquella vida o un altra que enllora el pasat agricola de les nostres terres, el cantant es mostra exceptic amb la politica i els politics.

El concert va tenir la presencia de la coral alcoiana amb dues cançons i fins i tot un momentet de homenatge a ovidi montllor interpretant  "la samarreta".Per cert, una interpretació teatralitzada prou curiosa.Que sera d'aquella samarreta?

La gent va marxar contenta del concert.Dues hores que no es van fer pesades amb un cantant sincer que va oferir un bon concert.

I una pregunta final, de que cantaria un cantant com feliu en un país normal?

de manars i garrotades

La setmana passada un grup de xavalets del Institut Lluis Vives de Valencia feien una concentració per demanar mes recursos per a la educació publica.Per fer mes important la concentració van fer un pas endavant i van tallar el carrer de Xativa (el que esta a prop de la estació de tren).Davant aquest fet la policia nacional va fer un desplegament de forces enorme i va disoldre a porrades als concentrats.

La acció policial va comportat la reacció de mes estudiants, professors, mares i pares i qualsevol animalet amb suficient sensibilitat per la defensa d'alló que es public.Resposta policial:Mes porrades i carreres per tota la ciutat donant imatges que han eixit per tot el mon donada la facilitat que dona aquest invent que es diu internet.

Entremig els sindicats i partits politics que fins aquell moment miraven a altre costat teatralitzaven la reacció i demanaven la dimisió de tothom i sobretot de la delegada de gobern i del cap de la policia.En alguns casos la intervenció era pur oportunisme com en el cas del psoe o monica oltra i en altres podem tenir dubtes pero poca cosa mes.

Merits per a ser cesats o per dimitir van tenir aquestos personatges.La delegada de gobern va marxar en plena crisi a sevilla a gaudir del congres del pp i el cap de la policia ( un senyor amb vincles amb la extrema dreta i que fou triat per el psoe) deia que els manifestants eren "el enemigo" amb  "lo" qual ja sabem el perque del tractament policial de les concentracions.

Aquelles persones que ja tenim una edat i que ja hem vist actuacions policials semblants veiem tot plegat com un teatre en el que el poder economic maneja de meravella els temps i administra les porrades.Actuacions policials com les que hem vist tenen dos objectius:

1.Mantenir el "ordre" en la ciutat.El que significa que tot ha de seguir per el cami marcat per el poder economic.

2.Provocar un nivell de terror elevat en la ciutadania que faci impensable eixir al carrer a fer cap protesta.A ningú li agrada que li reventen el cap per fer una concentració o per una mani.

Mereixeria comentari a part tota la parafernaria criminalitzadora de la dreta mediatica.Han dit de tot.Han dit que els alumnes que anaven a la mani tenien aprovades les asignatures, que tenien antecedents delictius, etc.

I mereixeria comentari totes les burrades que han dit els ministres de justicia o el de educació impropies de persones que viuen en una democracia.

Paciencia.Ja vorem com acaba tot aquesta historia.Jo com bon pesimista veig que de tota aquesta historia la setmana que be no quedara res.Penseu que fins i tot han fet una plataforma.Ja veus una plataforma!! La millor manera de desactivar la rebeldia dels joves.

el embolic del teatre calderon

Aquesta setmana la regidora de cultura d'alcoi, Anna Serrano, en una entrevista a radio alcoy anunciava el canvi de la empresa que gestiona el teatre calderon.Per molt respectable que siga la emisora de la cadena ser deuriem de convindre que el lloc mes convenient per aquest anunci es el ajuntament d'alcoi, a la comisió de cultura o al plenari del ajuntament.

Pero no.Serrano volia fer la guerra per el seu costat i va soltar la bomba a radio alcoy.Bien....

En la entrevista deia que els motius estaven en el elevat cost del teatre calderon per al ajuntament i que la gestió del teatre tendria dues facetes.Per un costat la contractació la faria la regidoria de cultura i per altre costat el dia a dia del teatre ( el manteniment, la taquilla, la neteja, etc.) la faria una empresa externa.Es a dir, privatitzar a mitjes.

A la ciutat eixisteix la teoria de que el teatre calderon ha funcionat be fins ara.La programació ha estat mes o menys variada i a portat a alcoi ha molta gent de fora que ens ha vist com un referent cultural.

Els actuals gestors del teatre estan flipats per la actuació de la regidora de cultura.No entenen com es pot parlar un dia amb el alcalde sobre les posibilitats de futur de la gestió del calderon i al dia seguent que la regidora aparega a la radio amb aquesta historia.

Tot plegat es molt confus.Hi ha teories per a tots els gustos, rumors mes o menys divertits pero res serios.

Aquest bloc sempre ha estat en contra de les privatitzacions dels teatres d'alcoi, el principal i el calderon.No esta gens demostrat que siga mes barata la gestió privada que la publica ni millor.En aquest tema com en altres el gobern tripartit demostra poca coordinació.Alcoi necesita una esquerra mes seriosa i sense vendetes absurdes.

Planeta toxic

Fa uns dies un informe de la colla ecologista la carrasca sobre el nivell de contaminació a alcoi va passar quasi sense comentaris.El portaveu dels ecologistes parlava que aquestes dades sembla ser que son degudes al us del transport privat, es a dir, els cotxes.

Cal dir que aquestes dades senyalen un perill enorme per a la nostra salut i que la administració publica esta obligada a fer publiques aquestes dades advertint als ciutadans dels perills de eixir al carrer (Sobre tot persones amb malalties respiratories).

Quant qualsevol pensaria que davant aquestes coses deuria eixir el regidor de medi ambient a dir alguna cosa va i apareix el regidor de participació Francesc Agulló.El regidor Agulló va dir que el tema de la contaminació es preocupant i que el ajuntament esta fent un "estudi" sobre movilitat i que acabat aquest estudi pendran decisions.

Recorde que estem a febrer.Recorde que el rollo del estudi sobre movilitat ja ho deia sedano i el pp.La unica veritat es que ni el pp ni la esquerra volen fer res per dificultar el us del cotxe als alcoianets.El cotxe es un del darrers simbols de alcoiania que ens hi queda.Si no podem anar a la filà, a portar al xiquet al cole, al collao, a la caseta del poble, a comprar al carrefour de cocentaina, a la faena i a tantes coses que sense ell, es convindria mes suicidar-mos tots.Si la gasolina costara mil euros el litro la pagariem.Si el segur del cotxe duplicara el preu el pagariem.I quant el nostre estimat cotxe te un mal moment plorem davant el taller de reparacions i li demanem, li supliquem al mecanic que faci alguna cosa per fer reviure a aquella cosa tan estimada per nosaltres.

Aquest tema, el de la contaminació atmosferica d'alcoi, es una mostra de que res canvia a alcoi i res canviara.Els comportaments socials son mes complexos dels que es creuen alguns, llastima!

Comentari a part mereix la gent de la carrasca.No vull ni pensar el que dirien ara si en lloc de ser esquerra unida la que esta en la regidoria de medi ambient estiguera el pp.

Una conversa sobre la mancomunitat

Que es una mancomunitat de municipis com aquesta que ha estat constituida en els darrers dies?

Entenc per mancomunitat una agrupació de municipis, ajuntaments que volen fer coses conjuntament i als que els uneixen coses tan simples com la cultura o ser de la mateixa zona o fins i tots problemes semblants.

Que objectius te aquesta mancomunitat?

Encara es prompte per dir res.La constitució s'ha fet a preses perque el calendari apretaba.Seguint una mica el que va dir el senyor paco valor a la radio fa dies (paco valor es o era el gerent de la mancomunitat abans de la constitució) i el que han dit altres politics de la zona podem dir que la mancomunitat neix amb un primer objectiu que es el de la ocupació.Creant tallers que preparent als aturats a feins posteriors i animant a futurs emprendedors a crear empreses que deriven d'aquestos cursos.Aquestos cursos sembla que vindrien financiats per fons europeus i que aquestos amics europeus tenen predilecció per les mancomunitats.

Altres objectius futurs (encara estant estudiant-se) van dirigits sobre la creació de espais industrials comarcals, contratar conjuntament serveis com el de la recollida i tractament de la brossa, etc...

I fins i tot el nou president de la mancomunitat parlava no fa molt de augmentar el esperit del sentiment de pertenyença a aquestes terres...

Que opinen sindicats i empresaris?

Els sindicats ho viuen sense massa entusiasme.Son gent habituada a tot tipus de iniciatives politiques.Cal recordar que ja van viure el entusiasme que va existir sobre les famoses comarques centrals que no va anar massa enlla...mmmm...be supose que si hi ha algun euret per subvencions i cursets estaran contents.

Els empresaris son gent mes pragmatica i vull pensar que si hi ha alguna recalificació de terrenys per fer industria ( o el que siga) i hi ha tambe algun euret de ajudes tampoc posaran moltes pegues.

Qui es el president de la mancomunitat i com sera el organigrama d'aquesta?

El president es el alcalde de muro que es del bloc.Es un senyor que podriem dir que va en la linea dels nostres paco blay i rafa carbonell.Un home moderat que no asusta als rics, que parla valencià i que te ratets de esquerra.Va fer el miracle de fer del bloc un partit de gobern superant al pp i al psoe i ara te el repte de donar un poc de credibilitat a aquest invent de la mancomunitat.

Sobre el organigrama tinc que remetre a la conversa de paco valor en radio alcoy.En ella digue que existira un plenari amb dos membres per cada ajuntament i un organ de gobern amb un president i dos vice presidents.Del que no se sap res encara es sobre com es finançara tot açó.Quina quota toca a cada ajuntament i quant cobraran tots aquestos  membres de aquesta institució.No vull pensar que ho faran debades.Tampoc sabem res de quin personal funcionari tindra.Questió que Valor va regatejar amb molta precisió.

Algo sobre paco valor?

Que es un animal politic extraordinari.Ha estat en el sindicat CCOO, en el pce, en esquerra unida i en nova esquerra.Ha sabut navegar en tots els temps i corrents de cada moment fins que la broma de nova esquerra va acabar.En aquell moment va donar el salt a la empresa privada (erum) el que va donar per tot tipus de maldats en alcoi.No es cap misteri que Erum no destaca per el seu tracte exquisit a la clase obrera.De aquesta historia va marxar per raons diverses i un dia el alcalde d'alcoi, sedano, el va rescatar per portar endavant el tema de la mancomunitat.I es pot dir que ho ha fet be.Sense agafar massa protagonisme i sabent que es el que tenia que fer.I sobre tot molt ben asesorat.

Amb quin resultat creus que la mancomunitat podria garantir un bon resultat?

La mancomunitat eixira be si aconsegueix diners de europa per als cursos i tallers de inserció.I si aconsegueix seduir a empresaris i inversos de fora de la comarca per invertir aci per fer industra ( un altre tipus de industria diferent a la que hem tingut)

Seria un bon resultar conseguir rebaixar el preu d'alguns serveis com la brossa, etc...I poca  cosa mes.

I que creus que passara?

Jo crec que sera un desastre.La financiació sera molt dificultosa.I amb el tema de la brossa poca cosa es podra fer.Els costos de transport de la brossa es cada cop mes car.Els abocadors de xixona i villena prompte ho tancara o demanaran mes diners.I la gent de la contracta actual (FCC) no estan per jugar amb les plusvalues que hui trauen.

En general la mancomunitat sembla un altre xiringuito politic on treure diners i favors.No aporte res al sistema democratic i en els millors dels casos les feines de la mancomunitat les podria fer perfectament la diputació.

Aquesta historia de les comarques sempre ha estat un somni de la esquerra valenciana.Perque creus que no ha calat socialment?

La esquerra valenciana viu del somni de fuster dels paisos catalans.Una eina per arribar a aquest paradis es destruir el sistema anterior espanyol.Primer el autogobern valencià i despres la substitució de les diputacions per organismes comarcals.Com que la majoria dels valencians tenen la costum de votar al psoe o a la dreta (pp, ap, uv) la opció comarcalista ha estat minoritaria.De fet ni a alcoi ni en la comarca de l'alcoià, ni del comptat hi ha un clima molt euforic per aquesta idea.

Pero si existeix un clima de euforia a la premsa?

Aixó si que es un misteri.

Aleshores podem deduir que ets contrari a la mancomunitat?

Basicament soc exceptic.La experiencia de la generalitat deuria de fer-nos vore que no sempre la gestió propera dels problemes diaris es millor.I segur que existeix algu que diu que els colegis i hospitals estan millor gestionats amb la generalitat que amb un ministeri que esta molt lluny de nosaltres.Jo no estaria tan segur.

Crec que hi ha que dubtar i si el temps dona la raó als amics de la mancomunitat ho celebrarem, clar que si!!

Corrupció politica.

Les persones que no ens dediquem a la politica, a la gran economia o simplement tenen diners, tenim una gran desconfiança amb la justicia.Desde temps remots sabem que la justicia es un concepte abstracte que s'aplica per a fer just el sistema politic de cada moment.Ja siga amb el capitalisme, amb el feixisme o amb el mal anomenat socialisme real la justicia es la coartada per fer possible les maximes injusticies.

La corrupció del poder politic a occident ja es un mal instalat i que dificilment marxara.A arrelat fort i ha creat tota una xarxa dins de la societat.

De tant en tant, per tal de disimular tanta porqueria, apareix algun cas que acaba siguent jutjat.El cami sol ser el seguent:

1. Un dels membres de la trama corrupta ( enfadat, fotut, cornut, trait) agafa tots els papers de la trama i va a contar-li la historia a un fiscal, jutge, periodista, politic del partit contrari, etc.

2. Amb la historia del delator comença una campanya per fer avançar la historia de cami al jutgat.Es publiquen als periodics amics tota una serie de informacions que donen verosimilitut al asunt ( a vegades obliden el secret de sumari deixant al acusat quasi sense cap defensa publica) i es crea un ambient public propici a que siga investigat per la policia.

3. Comença el judici amb tota una gran parafernaria de medis de comunicació.Les primeres sesions son seguides amb molta atenció i en algunes ocasions a les radios fan porres sobre com pot acabar tot aquest sainet.Quant ja fa una setmana que ha començat tot ninguna portada recorda res.

4. El judici acaba i dona sentencia.En el pitjor dels casos tot s'arregla amb una simple inhabilitació i una multa.Normalment acaba amb absolució.

5. Entremig de tot aquest embolic els que de debo manen arreglen el problema amb un canvi de favors.

La absolució de camps i costa no te res de sorprenent.Un jurat popular no ha entes que dos politics amb cert poder com camps i costa no es poden corrompre per dos trajes i han obviat que aquest es nomes la punta de una gran conspiració per enriquir a determinades persones i empreses que es diu gurtel.

El capital juga amb les cartes marcades.

pd.Al magnific bloc lalineadewallace.blogspot.com hi ha un interesant article al respecte que jo signe desde el principi fins al final i a mes una cançó meravellosa de la gent de la gossa sorda que teniu aci.

Mor fraga, la vida sigue igual....

Despres de una llarga enfermetat ha mort Manuel Fraga.

La premsa va plena de articles mes o menys elogiosos amb la figura de aquest senyor.Els que li tiren floretes diuen que Fraga fou clau per a la arribada de la democracia a espanya, que fou un senyor honrat que no tenia ni un xavo i que tenia un humor propi dels veins i veines de galicia.

Aquells que estan en contra de la figura de Fraga recorden que fou ministre i alts carrec  amb Franco.Que de aquella etapa queda la signatura del afusellament de julian grimau (membre del pce) i la brutal carrega policial en Vitoria durant una vaga de treballadors.Tambe li recorden moltes frases fora de to durant la epoca democratica.

Es evident que Fraga no fou un santet.Va viure el franquisme i es va beneficiar de ell.I va fer alló que es podia esperar de un funcionari de una dictadura.En la epoca democratica va exposar un discurs propi de la dreta espanyola.Ja sabeu, molta bandereta, molt capellà i bisbe i una relació estreta amb el capitalisme i amb  el que queda de la societat feudal a andalusia i altres parts.

Va ser diputat, eurodiputat, president de galicia i alt carrec a alianza popular i al partit popular.El tema de galicia es sempre curios.La esquerra sempre diu que si fraga guanyava les eleccions era per la altisima abstenció dels gallecs.Quant van guanyar el psoe i el bng sembla que aquesta circumstancia no es va donar...vaja tela...Ja m'agradaria saber mes de galicia.Deu de ser un poble curios.En plena epoca de euforia autonomista els gallecs anaven a votar per referendum el tema autonomic i que fan fer aquestos senyor? Doncs es van abstenir en massa mostrant una total indiferencia a la questió regional.A part d'aquestes bobades sociologiques meves sembla evident la alta presencia de un caciquisme que deu estar molt agrait a fraga.

A mi sempre em quedara la curiositat de saber qui va financiar alianza popular quant la van fundar.El finançament dels partits politics sempre m'ha causat interes.Supose que alli es on esta de veritat el poder politic.

La historia posara a cada u en el seu lloc.Cada dia es fa mes evident que la famosa "transició democratica" fou una simple adaptació del franquisme a la democracia capitalista.Uns petits retocs per a fer posible aquella frase que diu:"que tot canvie per a que tot contiue igual".

El nostre amic loquillo

Ahir disabte Loquillo va actuar a alcoi al teatre calderon.El espectacle va durar hora i mitja i feia repas de les millors adpatacions musicals de textos poetics que ha fet el cantant català durant la seva trajectoria musical.

El teatre estaba prou ple i es veia una mitjana de edat prou propera a la meva.Gent que hem viscut com creixia loquillo musicalment desde els seus principis en la musica rock.Loquillo es un home que te una mentalitat musical potent que fuig de la frivolitat de altres moviments musicals com el pop.El concert musicalment fou impecable i perfecte.Amb un só de guitarres meravellós, un contrabaix delicios, un piano correcte i un violi acceptable.

Loquillo va tenir moments de complicitat amb el public.En una cançó pasejava per el pati de butaques, en un altra es posava les ulleres i feia broma amb la seva edat, dedicava una cançó sobre la mort de salvador puig antich a ovidi montllor, etc...

Feia molt de temps que no veia a loquillo damunt de un escenari i em va agradar molt.Un dia de zaping televisiu el vaig vore en una tertulia televisiva en un programa de llibres de tele madrid que dirigia Sanchez Dragó.I se que escriu en articles de premsa al periodico i altres mitjans.

Es podria dir que es politicament incorrecte.Canta en castellà i te opinions que no sempre cauen be en una clase politica acostumada a una cultura mes domesticada.Tema per el que a catalunya no aconsegueix triomfar del tot.El regim politic nacionalista li barra el pas a tv3 i molts espais culturals.La dificultat de tota la vida del artista que te una mica de compromis amb el seu present.

Us deixe un video per a que us feu una idea del que fou el concert.

Uns fanatics agredeixen a sopa de cabra.

Al mes d'agost de 1991 a Cardedeu el grup "sopa de cabra" actua a les festes del poble.No fa molt ha fet un disc en castellà i un grup de joves els amenaça i els llança pedres.Els membres del grup tracten de defensar-se demanant-los una mica de respecte.Al final com sempre guanyen els fanatics.Es pot dir que afortunadament aquesta colla de impresentables son minoria a catalunya la societat es mes plural, afortunadament.

Algu espera algo del any 2012?

Ja estem al dos mil dotze.

Ja ha passat el nadal i totes aquelles festes tan consumistes, tan cristianes, tan solidaries i tan tan.......

Tot passa i tornem al present imperfecte amb crisi economica (caldria dir recesió?) amb fabriques que tanquen i desapareixen, amb ajuntaments que no tenen un euro per a res i amb hospitals que tenen que tancar llits per reduir la asistencia medica.

Vivim amb por per pedre la faena i amb aquesta perdua pedre el nostre estil de vida que portavem fins ara.Amb la caseta, el cotxe, les vacances i de tant en tant alguna esquadra en la filà.Tot va tan apressa....que es dificil saber on acabara tot.

Els optimistes diuen que aquest moment es temporal i que molt prompte tornara tot a ser igual (o semblant) al mon en el que viviem.De fet hi ha tota una religió que aposta per el pensament positiu i que es basa en que tothom podem ser uns "triomfadors".Bien.

El que esta clar es que aquest mes ja cobrarem menys diners.El augment del IRPF estatal i el autonomic ens fara tenir uns quants euros menys (i aixó que els peperos deien que mai pujarien els impostos).

I es fa evident que a la societat no existeix cap contrapes per plantar cara a tot aquest embolic.La gent del 15-M estan un poc desapareguts (jo mai he vist amb claredat tot allo dels "indigants") i la esquerra clasica i els anarquistes continuen flipant amb una societat masoquista a la que putejen tot el dia pero que despres acaba votant de manera inesperada al pp o al psoe ( en catalunya ciu).

Podem esperar algo bo del any 12.Jo no ho veig clar.

Recomanacions de nadal.Arthur caravan

Com es nadal i com cal comprar alguna cosa a familiars, amics o a uno mateixa, em permet la gossadia de recomanar-vos la compra del darrer disc dels arthur caravan, "Atles Enharmònic".El disc esta molt ben fet.La musica i les lletres mostren com aquest bon grup alcoià ha evolucionat fins a convertir-se en una de les millors mostres de la musica en català que hi ha hui en dia.

El disc te una historia bastant peculiar ja que fou possible gracies a les donacions privades de molts mecenes que van aportar diverses quantintats de diners per pagar la producció del disc.A la producció destaca la figura de Pau Grau que com sabeu es periodista del diari ciudad i ara treballa al ajuntament d'alcoi com a responsable de premsa.

El grup Arthur caravan son gent que de mica en mica han fet un projecte solid en el que destaquen les lletres de pau miquel soler i un treball col·lectiu musical bastant exquisit.

Us deixe el video de la cançó Vents.Anim que deu euros no son res...no son ni un euro per cançó.

El debat dels transgenics a alcoi

Desde ahir alcoi es una ciutat "lliure de transgenics".

Va ser en una proposta de la gent de la carrasca junt amb els del 15-M acampada d'alcoi.Per el que he pogut vore a la premsa local la idea consisteix en que a les escoletes municipals no es  posara en el menu aliments transgenics i que a mes el ajuntament fara campanyes municipals per "concienciar" a la població sobre els transgenics i els seus perills.

Els regidors del pp van proposar una esmena per a que aquesta idea s'adequara a les directrius de la organització mundial de la salut amb la finalitat de asesorar i no imposar al consumidor.

A vore.No tinc criteri definit.Soc de una generació que ha viscut amb passió el creiximent al nostre país del moviment ecologista i la seva preocupació per la incidencia del progres tecnologic en el medi ambient i en la salut humana.Recorde la por amb la que viviem per la pluja acida.El terror que ens causaba un possible accident nuclear i els comentadisims casos de cancer en les poblacions veines a una central nuclear.I no fa massa temps quant montaven una antena de telefonia movil, veins i veines posaven el crit al cel i exigien als ajuntament que limitaren el nombre d'aquestes i que no es situaren a prop de escoles o centres sanitaris per el temor que es tenia a contraure tot tipus de enfermetats.

Es evident que al darrere de les empreses de transgenics hi ha empreses multinacionals que no son precisament exemple de respecte als drets humans i al medi ambient.No cal recordar com es comporta monsanto amb els camperols de mig mon.Pero crec que el tema dels trasgenics es un debat que deuria de estar mes obert i en el qual deuria de participar mes gent i no tan sols la gent de la carrasca i els indignats del 15-M.

Vull contar un exemple del que podria ser el debat.Em conten que a facebook es va fer un grup per a fer publica la demanda per a que alcoi siga lliure de transgenics.En aquest grup un alcoiá va provocar el debat quant va dir que a ell li agradaven els transgenics.Una catarata de respostes li va caure al damunt.I en aquell moment un altre alcoià va intervindre donant dades per refutar el rebuig als transgenics.Tots dos alcoianets utilitzen un pseudonim en el facebook pero son mes o menys coneguts ( un de ells es actor a la dependent).

Debatre sobre transgenics o sobre el que siga no ha de ser dolent i ha de ser positiu.Coneixer altres opinions que no son les nostres i dubtar i raonar i pensar...Crec que el ajuntament deuria de haber estat mes obert de mires.

El "Humor" de la gent del bloc

La gent del bloc d'alcoi han fet un video humoristic que basant-se en el estil del programa "una pregunta mes? APM?.Aquest es un programa de la tv3 en la que utilitzen imatges de programes de televisió barrejades per provocar somriures.I ho fan molt be.

En aquest cas, la gent del bloc barrejen imatges de televisió amb moments de alguns plenaris municipals.Aquells teatrets en els que la oposició i el gobern municipal es tiren els trastos al cap aparentant diferencies ideologiques.

En fi.El resultat es curios, i divertit.

Pd.Recordeu quant el vice alcalde carbonell deia que el partit popular era el "partit del paro" i que habia portat a alcoi a una cifra record de aturats?

Podem constatar que amb la gent del bloc al ajuntament una empresa important (mirofred) ha tancat i dues mes ( Jover i Erum) estan amb un ERO( expedient de regulació de ocupació).En conclusió.Hi ha mes gent aturada amb el tripartit.

La dimissió de paco amaya

Ja tenim un altre embolic en el nostre poblet.Ai....

La associació de sant jordi te un assesor per als temes musicals que te per nom, paco amaya.Aquest senyor ha decidit dimitir i ho ha fet enviant una carta al president de aquesta entitat, javier morales, i a la premsa local.

Els motius que enumera son basicament dos.

Les diferencies entre la associació i el asesor per les conclusions sobre que fer si plou ( o passa qualsevol circumstancia climatica adversa) i que tenen que fer els musics en aquestes circumstancies.

I dos.Un comentari poc afortunat del senyor javier morales al eixir de un  concert del senyor paco amaya.En concret el concert li va semblar que era "droga dura".Entenem que "droga dura" vol dir que el concert li va semblar pesat i aborrit.

En la premsa alcoiana li han donat una importancia exagerada en un principi i poc a poc han anat afluixant quant han vist que la historia tampoc dona per tant.

A poca gent se li escapa que el col·lectiu de la festa alcoiana esta a pocs mesos de un relleu en la seva direcció i que estan movent-se molts interesos per colocar a persones properes al poder politic.La festa continua siguent important per a molta gent a alcoi i mou molts sentiments.

Javier morales ja ha dit en alguna tertulia com vol que siga la associació de sant jordi del futur i per quins camins ha de caminar la nova directiva.El dubte esta en saber si dins del mon fester hi ha algu disposat a discutir i a debatre de debo el model que fins ara a estat principal.

Morales no ha tingut oposició i no crec que ho tinga.Canviaran molts les cares pero tot continuara igual.Feu-me cas.

I les batalletes com les de paco amaya son basicament persones amb autoestima baixa que busquen una excusa per eixir un ratet als periodics.Dins de quatre dies no quedara res d'aquesta rabieta, res, llastima....perque paco amaya es molt mes inteligent.

Solidaritat o caritat

Ja estem a nadal.

I ja toca "solidaritat".

Que es aixó de la "solidaritat"?

Podem dir que es un sentiment de empatia envers la gent que pateix situacions injustes com es per exemple la pobresa.

La pobresa en una societat capitalista com la nostra no es pas una casualitat historica.Es el resultat de aplicar amb tota la intensitat a les persones la brutalitat de un sistema que afavoreix la mala distribució de rendes.Deixant a determinats elements amb molts diners i altres no.

La crisi del sistema ha deixat a milers de persones sense faena i amb molt poques perspectives de futur.El present en el que viviem era ple de consumisme compulsiu i el nostre present es ple de incerteses.

La epoca de nadal es epoca de "solidaritat".Es comú pensar que en una epoca del any com aquesta la nostra societat no pot imaginar a moltes persones que no puguen celebrar el nadal "tipic" amb abundancia de menjar i abundancia de consum destinat al regal de nadal i reis.

I es per aquest motiu que apareix a la societat alcoiana gent que (normalment amb bona voluntat) fan esforços per "concienciar" a tots i totes de la pobresa i per a que fem un donatiu (ja siga en menjar, ja siga en diners) per fer millorar la situació global i fer sentir que som gent bona i caritativa.

Ah....caritat.Aquesta es la paraula.CARITAT.

La gent de esquerres sempre ha parlat de justicia social.Perque la justicia social es la que redistribueix la renda de la totalitat de la societat i impedeix que les diferencies siguen tan grans.

La gent del grup de teatre la dependent ha pensat aquest any fer del tirisiti un treball solidari que consisteix en que cada xiquet/xiqueta que va a vore el teatret porta algo de menjar.Expliquen que a part del gest solidari fa que la gent menuda siga conscient del mon en el que viu i que quan siga major es comporte de millor manera que no pas actualment.

El menjar va a parar a la gent de caritas.CARITAS es una organització social de la esglesia catolica.No es millor ni pitjor per representar la cara solidaria de la esglesia.

La gent de la dependent ha defensat aquest model solidari en premsa i amb algun video com aquest que jo penje al bloc.

La gent de la dependent deuria pensar que aquestes idees han de tenir una finalitat mes ambiciosa que no pas la de la pura i dura caritat cristiana.

Tambè tinc la impressió de que aquesta bona gent mai ha patit fam ( jo tampoc) i no son conscients de com de dur es patir cada dia per eixir endavant.I que en el fons una certa frivolitat tambe hi es present.

En tot cas, respecte la iniciativa.

Veus d'ARA amb... Míriam Espinós from ARAMULTIMEDIA TV on Vimeo.

Ai la censura ai la censura....

Els fets.

El diari ciudad de alcoy ha publicat en la pagina de opinió dels lectors una nota en la que es comenta que el col·laborador i critic cultural Josep lluis segui rico ha decidit abandonar la cita setmanal que tenia amb els lectors d'aquest diari.

La decisió la ha pres despres de vore com els seus articles eren "retocats" per la direcció del periodic.

Josep lluis segui rico porta uns anys a alcoi fent aquesta feina de critic cultural el periodic ciudad.Ho fa  com qualsevol critic.Un dia deixa content a uns.Un dia deixa enfadat a altres.La critica cultural no deixa de ser una visió molt particular de una persona amb les seves manies i bobades.

Aquest senyor ha tingut ( que jo recorde) dues topades per el seu treball critic.Uno fou amb la gent de la unesco i un altre amb la gent de la companyia teatral La depedent.Tan en el cas de la unesco com en la cas de la depenendent es destacable la virulencia amb la que aquestes dues entitats culturals de la ciutat reaccionaren davant els comentaris de josep lluis.Li han acusat de tot lo mes roin que es pot acusar en un poble beato com el nostre.Que si beu molt, que si arriba tard a les funcions culturals, que si açó que alló i qualsevol burrada que pugau imaginar.

Acceptar amb elegancia les critiques i asumir allo que es puga asumir es una cosa normal en qualsevol societat madura.Al nostre pais si algu en diu alguna cosa dolenta de la nostra feina treien la destral per tallar caps (literalment vull dir).

Fins i tot li van crear un grup de facebook on donaven barra lliure per insultar amb mes o menys elegancia.

Tota aquesta historia ha desenvocat en el final de la relació entre el ciudad i josep lluis segui.El director del ciudad ha decidit i aquesta ha estat la seva decisió.La gent del ciudad pot parlar de que aquest fet no es estrictament censura.Jo simplement dic que si a algun col·laborador de un periodic li diuen el que te que escriure i li posen limits o simplement li presionen per a que es porte be amb alguns elements de la nosta societat .Nomes te un nom aquesta actitut:Censura pura i dura.

Jo no he tingut entre les meves lectures preferides els articles d'aquest senyor pero em fot molt que a aquestes altures determinats senyorets i senyoretes de la cultureta alcoiana indiquen amb el seu desfici habitual qui es bo i qui es dolent.

Una polemica esteril i absurda, la dels reis d'orient

Per si no ho sabeiem cal remarcar que alcoi te un regidor de festes que es diu Jordi Martinez.Per si heu estat en un altre planeta en els darrers mesos cal dir que aquest senyor es regidor del partit socialista que va juntar forces amb el bloc i esquerra unida per gobernar la ciutat d'alcoi.

Esmentats els precedents posem fil a la agulla i contem de que va la falla.

Fa unes setmanes el regidor va decidir amb el asesorament (aixó diu ell) dels organtitzadors de la festa dels reis la mesura de retallar el recorregut de la cavalcada que acabaria davant l'esglesia de sant roc al principi de la alameda i no com fins ara en el cruce de l'alameda i gongora.

Les raons que dona el regidor estan basades en el cansament que provoca a les persones que participen en la cavalcada fer tot el recorregut i que aquestes (pobretes elles) acaben a unes hores que els impedeix gaudir de la festa de reis amb la familia com deu mana.

Veins i veines del eixample i comerciants (per diferents motius) han unit forces contra aquesta decisió i a part de criticar-la han demanat la posibilitat de ser escoltats i de decidir.

La resposta del ajuntament fou ahir i fou rotunda.No van ha canviar de idea.No van a escoltar ni als veins ni als comerciants.

Conclusió.

Molta palabria tè aquesta gent de esquerres sobre la participació de la ciutadania en les decisions publiques pero a la hora de realitat fan el que volen.En aquetes histories no es diferencien massa del pp.

la ciutat de les meravelles

Fa uns dies escoltaba al regidor sedano parlar del gobern municipal i deia que era totalment un caos.Sense cap criteri definit i sense cap orientació sobre el que vol que siga el futur de la ciutat.

Sonara extrany pero he de reconeixer que algo de raó te el regidor conservador.Amb la excusa de la herencia rebuda i dels nombrosos deutes que te el ajuntament els regidors del nou ajuntament procuren no mullar-se en formular cap projecte.El exemple mes clar ho tenien fa uns dies amb el regidor paco blay que davant els membres de una associació de minusvalits de la ciutat fou incapaç de concretar cap projecte per millorar la movilitat d'aquest col·lectiu i de la resta de la ciutadania.

De la herencia rebuda (legionela, serelles, hotel font roja, etc) van trampejant com poden.Els regidor paco agulló i paco blay es pasaven dies sencers explicant lo roin que era clorar el aigua potable.I ja sabeu com ha acabat tot plegat.Han pujat el nivell de clor al aigua i ho han fet perque ho diuen els tecnics.

En serelles i perque la empresa sembla que no pot o no vol acabar les faenes de urbanització han agafat la responsabilitat de acabar-les amb el diners de un aval bancari que te aquesta empresa.Cal dir dos coses.Les obres com aquesta no se sap mai com acabaran i quant costaran i segon, es inadmisible que el ajuntament continue fent-se carrec de les sentencies judicials contraries.

Ah i per rematar la mala situació de la ciutat ahir es va publicar el final de Mirofred.Un final anunciat en el que ha intervingut segons sembla la dificultat de trobar credit per part de la empresa.Recordeu quant fou elegit Rafael Miro com responsable del Institut valencià de la petita i mitjana empresa la il·lusió que tenia tot el mon empresarial perque pensaven que aixi tendriem un poc de influencia a valencia?

Doncs res de res.

Portem un mon nou als nostres cors

Hui es 20-N.

Hui fa 75 de manera extranya va morir el company durruti a madrid.

Durruti fou el exponent de un somni col·lectiu que fou el moviment llibertari a principis del segle XX.En un mon on tot era tan complicat on el feixisme creixia animat per el capitalisme temeros del socialisme els llibertaris plantaren cara de manera honorable i es van guanyar un tros del nostre respecte i admiració.

No es moment de falses nostalgies ni de sermons.

Vivim en el mon en el que vivim i som totes i tots responsables del nostre present i futut."Portem un mon nou als nostres cors"

Prohibit donar menar als politics

Fa anys a la plaça de dins el ajuntament va situar uns cartells que en els que es prohibia a la gent donar  menjar als coloms.Es feia, deien, per a que la població de coloms fora estable i per questions higieniques que mai hem conegut del tot i nomes hem intuit.

Ho va fer el regidor alvar segui, en aquella epoca en esquerra unida o en nova esquerra que no ho recorde molt be del tot.A mes del menjar van atrapar a molts coloms amb reds enormes i van sacrificar a molts exemplars que estaven vellets o malalts.

Tambè es coneguda la obsesió del ajuntament contra els estornells que vivien a la zona nord en el carrer de la hispanitat.Primer els hi van intentar espantar amb mascletaes i trons.Despres amb sorolls dels seus depredadors naturals i mes tard es va procedir a podar de manera salvatge i indiscriminada tots els arbres del barri transformant de manera absurda el paisatge de la ciutat.

A la nostra ciutat com en qualsevol ciutat capitalista sobren els animals, els arbres i les persones.Tot te que estar d'acord amb el interes del capital.

Ara el ajuntament torna a la carrega editant cartells i propaganda per informar a la ciutadania de la prohibicio de donar  menjar als coloms.

I a mi em recorda a la replica que es va donar als primers cartells de la plaça de dins.Alla on posava "prohibit donar  memajar als coloms" algu va posar "prohibit donar  menjar als politics".

Segurament com estem en campanya electoral no estaria de mes pensar en si val la pena  donar de menjar als politics que en certa mesura son mes perillosos per a la nostra salut que no uns quants animalets.

pd. el dibuixet apareix a la plana de pagina 66 i es magnific.

dietari

Dia 27 octubre.

Hui toca concert de Manel al teatre calderon.El concert crea molta expectativa a la ciutat i en poques hores son venudes quasi totes les entrades (no es conta amb el 5% que tenen que deixar en taquilla).

Manel es un grup català que amb dos discos te un exit desmesurat i a conseguit algo impensable fins fa poc i es vendre discos a espanya cantant en català.Supose que aixó es la normalitat de un país on son presents a mes del espanyol, la llengua catalana, basca i gallega.

Manel a diferencia dels grups del rock català dels anys 90 no es fiquen el politica i es dediquen unicament a difondre la seva musica.Supose que una mica preparats despres de vore com el nacionalisme català ha posat a caure de un burro a gerard quintana que va cometre el error enorme de parlar en castellà amb la seva familia com si fós  aquest un pecat enorme.

El concert es correcte pero no deixa de ser fred.El public es fred, el grup manel no esta al cent per cent i la acustica del calderon es com sempre lamentable.Tambè pot influir que sobre aquest concert existien excesives expectatives.

El public es plural com la societat alcoiana.Hi ha gent major i jove.Nacionalistes purs i socialistes aborrits.I fins i tot algun pepero despistat.

En tot cas el concert del calderon mostra el nou escenari politic que existeix a la ciutat i com els dirigents del calderon volen quedar be amb la nova regidora de cultura.

Dia 28 octubre.

Mire a la pagina de aramultimedia una entrevista al director del diari ciudad Ramon Climent.Si seguiu un poc aquest bloc sabreu que no tinc molt bona opinió del diari ciudad i del seu director.Aquest diari sempre ha tingut una linea editorial que ha comulgat sense massa manies amb el poder de turno, fos qui fos.

Vore al senyor climent parlar del futur del periodisme com si fos un extraterrestre que acaba de arribar a aquest mon es entranyable i simpatic.Els diaris es paguen amb publicitat i la unica publicitat que hi ha en un mon en crisi es la publicitat del poder municipal i autonomic.Aixi que supose que tindran que fer esforços per adequar el seu treball periodistic amb el moment que vivim.

Dia 29 Octubre.

La premsa local, els politics, els sindicalistes grocs i els empresaris estan tots molt contents i devanits.El ministeri de fomento ha obert els tunels del barranc de la batalla i per fi es pot donar per acabada la autovia central que comunica Alacant i Valencia per el interior del pais valencia.

Els de canal nou diuent que aquest trajecte es pot fer en hora i mitja.

La autovia ha tardat mes de vint anys.Ha costat moltisim mes de allo que estaba pressupostat i ha deixat tot un regall de anecdotes divertides.

Algo mes de 25000 vehicles la utilitzaran tots els dies diu el ministeri.Queda algun fleco i alguna burrada per acabar com en muro i altres trams.

El temps dira si a merescut la pena aquesta obra.Nomes per el plaer de no tenir el transit per la ciutat ja pot ser positiu.

Dia 30 Octubre.

Hui he sabut que el autor del cartell de festes del any 2012 sera Raul Botella.Si ja se que aquesta noticia es coneguda desde fa temps.Es una bona noticia.Raul es un gran pintor amb sensibilitat i experiencia per fer una bona faena.

I a mes de bon pintor es un tipo sensacional.Senzill, simpatic i un honrat fester de la filà maseros.Es dificil trobar algun alcoianet que parle mal de ell.

Epoca de incerteses

I ja tenim la tardor aci.
Amb els seu cel grisot i aquells nubols amenaçadors.
I viure a aquest mon continua sent tota una aventura perillosa.
Els de la ETA han dit que ja no tornaran a matar i com si fos art de magia ens hi posem contents i ens hi sentim aliviats.Com es cosa complicada aquesta de la ETA i els nacionalistes bascos ho deixen per un altre dia amb mes inspiració.
Ha pasat el mig any fester amb la sensació de que no canvia res a alcoi.Si un alcoià que visquera al extranger tornara al seu poble no sabria dir si continua manant el pp o no.Totes les promeses que van fer desde la esquerra sobre reforçar el paper de la dona al mon de la festa ha quedat en paper mullat.I aixó ho saben molt be els de esquerra unida.
Per ser justos caldria afegir que el tripartit alcoià no te clar res i no te una direcció politica clara.Van improvisant i no sempre els hi surt be.
A la resta del mon la economia esta embogida i amenaça de manera continuada a tothom amb desastres tan poc previsibles com els climatics.A dia de hui es tan dificil saber que pot ocorre amb el euro com saber quant acabara de esclatar el volcà que hi ha a prop de la illa de Hierro a les canaries.
La gent que acusaba de apocaliptics als que ens hi oposaven al tractat de Mastrich i al euro ara es veuen incapaços de demostrar la seva posició.Els sindicats viuen en retirada.Acollonits per les retallades de subvencions i sense saber molt be quin sera el seu paper en el futur.
La indignació apareix al carrer pero no deixa de ser algo anecdotic i provoca poc temor en el poderos capitalisme.Mes avant espere poder tenir alguna opinió mes contundent sobre aquest fenomen del 15-M.
Epoca de incerteses en la que tindrem que triar que volem.

Epoca de solidaritat i complicitats amb la gent que pateix la injusticia.

Alcoi i cocentaina.Socarrats i caragols.

No habia dit res del programa de canal nou, "el poble del costat", que tractaba amb cert humor la rivalitat entre els pobles de cocentaina i alcoi.Al programa hi ha detalls impagables com la presencia de dos savis, uno de cada poble.Per part d'alcoi el senyor Ricard Banyo i per part dels veins contestans el senyor Albors.De ricard ja sabeu que es dedica a posar a parir a la gent del pp en diversos articles.Cal recordar que es un dels damnificats de la entrada del pp al ajuntament d'alcoi.Ell era un feliç funcionari i va deixar de ser-ho.A part d'aixó es mestre al institut i fa un ratet de historia a radio alcoy.Del senyor albors sabem que va ser la cara visible de ccoo al hospital i que fou tambè regidor a concentaina per esquerra unida.
Tots dos tracten els temes com el orige del cafe licor o les festes amb un cert rigor historic i amb bon humor.
En el reportatge tambè apareixen festers dels dos pobles.A cocentaina apareix la presidenta del col·lectiu fester ( una dona presidenta de festes oh my god!) i per part alcoiana membres de una filà (el senyor morales no tenia ganes de fer el xorra).
Els festers dels dos pobles veuen les diferencies entre les festes dels dos pobles i queden per a fer un "ensaio" per els carrers de cocentaina.
Tambe apareixen alcoianets i socarrats dien la seva opinió a peu de carrer.En aquestos programes son molt ben vistos els abuelets que diuen barbaritats.
Si tinguerem que fer un resum diria que els alcoians no eixim molt ben parats.I sobretot queda la frase expresada per un vei de cocentaina referida a la aficció alcoiana de fardar per coses que no son propies.El home diu:"Els alcoians mengen caragols i roten gambes".Magnific!

Consideracions sobre el nou d'octubre 2011

Primera consideració.
Vas a la glorieta i sembla que es el mateix que els darrers anys pero no es el mateix.Amb menys diners el ajuntament i diversos col·lectius han fet la fira.Una fira extranya ja que cada cop hi ha menys venedors de llibres en valencià i les poques llibreries alcoianes ja no van al event.Els venedors de artesania es queixen amargament de com els tracta el ajuntament.En concret veig al venedor de xocolate (el de sueca) que em diu amargament que aquest any li han canviat de lloc.Ell porta mes de deu anys venint a alcoi i li han canviat el seu espai normal.I a mes li posen un competidor en el seu lloc venent tambè xocolate.Bien!!
A la glorieta tambè estan paradetes de diverses associacions i col·lectius que mostren un poquet el que fan.Estan les dones, els familiars de malalts de cancer i fins i tot la bona gent del antic ateneu cultural el panical que ara es diu el ateneu el partidor que estan contents per que despres de tot el mal de cap de les obres dins de prompte podran obrir.Felicitats!
Entre els actes que es fan a la glorieta veig una mostra de balls de ecuador.Els balladors i les balladores mostren vestits de colors i molta alegria.Els nacionalistes pata negra del catalanisme arrufen el nas.
Segona consideració.
En els dies abans de la celebració es fa el homenatge a Josep Albert Mestre Molto i el correllengua arriba al ajuntament.El correllegua era un acte bonico fa anys quan va començar.Ara com Acció cultural no te un xavo el desprecia i nomes el conserva en alguna col·legi on els mestres inflen el cap als xiquets i xiquetes amb el rollo nacionalista.
El homenatge a mestre ompli el teatre principal i es converteix en un exercici exagerat a mes no poder de la figura del politic-professor alcoia que va faltar fa uns mesos.Exagerat Paco valor pero dins del personatge que es i ha estat el senyor valor.Exagerat i teatrero paco molina.I simpatica i xarradora Cristina almeida.
Em sorpren lo major i envellit que esta el senyor sou ai que ens fem majors.
I tot lo dit abans no resta cap punt a la figura de mestre ni el meu respecte i admiració per ell i la seva familia.
Tercera consideració.
El ajuntament que ara es governat per la esquerra volia fer un exercici de diferenciació respecte al anterior gobern del pp i va pensar fer un manifest per a celebrar el nou d'octubre de la mateixa manera que es feia abans.La gent del pp es va desmarcar del circo i va deixar al tripartit soletes a la plaça de dins.
Alli la lectura la va fer el alcoià-japones Hiroshi fuji amb tota aquella humanitat que te aquesta bona persona.
Conclusions.
El ajuntament no te un duro.Pero sempre hi ha prioritats.La setmana de la movilitat no era prioritat.

Absolució per pablo hasel

Fa uns dies un jutge de la audiencia nacional va procesar al rapero pablo hasel per les lletres de les seves cançons.El senyor jutge considera que aquest fa apologia del terrorisme.En aquest bloc la meva solidaritat per al cantant lleidetà.

El debat sobre les bicis a alcoi

He trobat a la pagina de ara multimedia aquest article de Jordi Orts que deuria ser una bona base per començar a debatre sobre la bicicleta a la ciutat d'alcoi.Llastima que el ajuntament de esquerres siga tan poregos amb aquest tema i amb el de la dona a la festa....

Cal recordar que Jorge sedano com alcalde d'alcoi ja va dir que en el "futur" farien un estudi sobre la movilitat a la ciutat.Veient el que ha fet el gobern de frances es dona compte uno que dona igual esquerra i dreta.

Alcoi no és ciutat per a moure's en bicicleta. O això és almenys el que, estic convençut, pensa la immensa majoria de la població. En conseqüència, ens trobem que resulta pràcticament impossible fer servir la bici per a substituir qualsevol altre mitjà de transport, ja siga pel risc de multa en cas de rodar per una vorera o de mort per atropellament en cas d'optar per la calçada.

Sense ser un especialista en la matèria ni tampoc pretendre-ho, a base de viatjar i viatjar te'n adones que si Alcoi no és ciutat per a les dos rodes (sense motor) és per les costeres, sí, però també per comoditat, per inèrcia i per falta d'educació, entre altres coses.

Els exemples són múltiples i variats, no podem pensar que si al centre de Europa els ha donat per anar en bicicleta i deixar en casa el cotxe és només perquè mai han vist el Gurugú.

Amsterdam
La Fundació Vida Sostenible estima que el 75% dels 750.000 habitants de la metròpoli holandesa té una bicicleta (2009) per a rodar per la ciutat i que la meitat de la població la fa servir a diari. Est clar que és una capital completament plana i que els canals dificulten la circulació amb cotxe per bona part de la ciutat, però faríem bé a tindre en compte que a Amsterdam els hiverns són prou més durs que a Alcoi i que plou pràcticament el doble. És a dir, que tots els problemes per als ciclistes no són les pendents, també hi ha factors climàtics que poden salvar-se amb voluntat.

Berlín, Munic o Friburg
A Alemanya l'ús de les bicicletes està totalment interioritzat entre la població, siga quin siga el seu nivell econòmic i social. Berlín, per exemple, compta amb 620 quilòmetres de carril bici, per uns 700 a Munic, la segona ciutat més gran del país. A més, quan no hi ha carril bici és molt habitual trobar senyalitzacions que permeten compartir la calçada a ciclistes i conductors, obligats en aquest cas a respectar a aquells que van a dos rodes.

És important tindre en compte que si Berlín és més o menys plana, Munic no ho és. Potser les costeres no són com les d'Alcoi, però haver-les, les hi ha, i no per això la gent opta pel cotxe. A 50 quilòmetres dels Alps, només amaguen les bicis als hiverns quan els resulta impossible circular -cap problema, per a això tenen el transport públic.

Un cas extrem a Alemanya és el de Friburg, ciutat no molt més gran que Alcoi i avantguarda de l'ecologia a Alemanya. La política en favor de la sostenibilitat, també en termes de mobilitat, es remunta als anys 70. A hores d'ara s'estima que el 27% dels desplaçaments a la ciutat ja es fan en bicicleta, per un 26% en cotxe.

Barcelona
No només a l'estranger hi ha plena consciència d'usar i promoure la bicicleta en comptes del cotxe, per tal de fer de les ciutats espais més humans i habitables. El cas de Barcelona és, amb els seus problemes, el paradigma a seguir a Espanya.

Com Alcoi, la capital catalana es caracteritza pels seus desnivells, que malgrat tot no han evitat la proliferació de les bicicletes. Segons càlculs oficials, es fan uns 90.000 desplaçaments diaris amb aquest mitjà de transport. Barcelona té una xarxa de carrils bici de 200 quilòmetres.

Ací cal tindre en compte a més que la meitat dels desplaçaments es fan gràcies a la xarxa pública d'ús de bicicletes, coneguda com Bicing. Aquesta va ser una aposta decidida per aquest mitjà de transport feta per part de les administracions públiques.

Alcoi
Segurament no siga coherent començar fent un carril bici a carrers com el Camí, Oliver, Isabel la Catòlica o Sant Nicolauet, per citar uns exemples, però és innegable que la immensa majoria de barris alcoians és poden comunicar a peu pla. Sense anar més lluny, el recorregut de la Volta als ponts entre el centre, Santa Rosa i l'Eixample és un bon exemple, al que podem afegir les connexions amb la Zona Nord o el recorregut independent de l'antiga explanació del ferrocarril.

Fet i fet, hi ha grans espais com la mateixa Zona Nord sí que resulten ideals per a la implantació d'una xarxa interna de carrils bici, ja que és un veïnat pràcticament pla i que, no cal oblidar, supera els 20.000 habitants per si mateix.

Baix el meu punt de vista, el principal obstacle a que s'enfronta Alcoi a hores d'ara, respecte a la implantació de la bicicleta com mitjà de transport, no és l'orografia. El principal problema som les persones. Aquelles que tenen a la seua mà promoure l'ús de les bicicletes i, d'alguna forma, aquells que tenim al nostre abast utilitzar-les i no ho fem. O bé perquè no tenim facilitats o bé perquè no ens resulta còmode, o bé perquè no ens ho hem plantejat mai.

En aquest tema, reconec que tenim perdut el present, però em resistisc a admetre que tampoc podem fer res amb el futur. Amb voluntat i, especialment, amb educació, podem fer d'Alcoi una ciutat més sostenible. I fer-ho en bicicleta, malgrat les costeres, pot ser una gran idea.