Centenari enric valor

dilluns, de març 23, 2009

veins debils, sedano content


Habia promès que mai mès escriuria sobre col·lectius veinals i sobre les seves extranyes relacions amb el poder politic.
En diversos escrits he deixat clara la meva opinió plena de excepticisme al respecte i fins i tot he estat lo suficientment atrevit per ficar-me amb alguna familia que dirigeix col·lectius veinals desde fa anys i anys.
El cap de setmana ha estat festiu al barri del partidor en unes festes organitzades per la associació de veins i veines de aquest bonico barri d'alcoi.Ja deia joan francesc mira que els valencians som els millors del mon en montar aquestes coses.Amb quatre veins implicats i quatre litros de algun licor ja montem sarao i gresca, magnific!!
Pero les questions importants del barri continuen dormint en qualsevol calaix del ajuntament d'alcoi.
Es mes que evident que si les festes no passaren per st nicolau el barri haguera estat derruit del tot com han fet amb la part baixa del centre historic.Nomes la crisi ha salvat aquesta circumpstancia.
Families de etnia gitana mal viuen al carrer de st bonabentura, al carrer font del vidre hi ha dos edifcis en terra i un tercer que esta a puntet de caure i que per cert era el espai on estava el panical.
Mes avall esta el lloc on estaven els flares espai abandonat on afortunadament un grupet de joves han okupat i almenys fan alguna coseta digna.
El barri esta mancat de infrastructures.Totalment abandonat a la seva sort.
Els dirigents veinals presumeixen de exercir una participació que no sempre es visible.I els acords amb el ajuntament estan plens de icognites.
Es desconeix que es fara amb el carrer de st rafael i la vpo es una mentireta piatosa.
Per a que quede clar.
El problema no es que fulanito o fulanita siga president de la associació de veins de tal o pascual barri.El problema es que collons pinten les entitats veinals al nostre temps en una democracia que els partits politics pp-psoe dominen amb puny de ferro amb guant de seda.
Menos festa i mes reflexió.
Si es participada millor.

dissabte, de març 21, 2009

sobre policia i estudiants


La actuació policial contra els estudiants a barcelona ha plantejat diversos temes de discusió a catalunya.
Primerament s'ha parlat de proporcionalitat de la actuació policial.La paraula proporcionalitat es per si mateixa prou estrafalaria.Que seria proporcional? dues porrades per persona? quatre?
Durant les carregues policials els policies van atacar a diversos periodistes que estaven a primera linea i estaven identificats.Sonara lleig pero si no vols pols no vas a la era i aquests periodistes estaven en mig de tot el follo.A mes els policies mai voren testimonis a les seves actuacions.
Alguns advocats han demanat que els policies quant treballent deurien de portar un identificatiu per saber qui es qui i poder demanar responsabilitats.Els advocats deuen desconeixer el treball policial.Els policies ataquen als manifestants per despejar els carrers per garantir el ordre public i per espantar i aterrir als ciutadans que es pensaran dues vegades quant tinguen la tentació de fer efectius els seus drets democratics, es a dir, la policia reprimeix, no es res nou.
Sobre els estudiants.
Si uno vol fer una acció i sap que tindra de cara a la policia cal anar una mica preparat.Jo veia a les imatges nois que alçaven les mans davant policies de 1'80 amb porres i escuts esperant que aquestos al veurels desarmats i pacifics es fesin enrere i no els atacaren.Innocents...la policia es va donar palos a punta pala.
Si uno vol ser antisistema no pot esperar que el sistema li done besadetes, vinga que sou universitaris per favor...
Per ultim hi ha que sent vergonya al vore que el responsable de la generalitat es un antic comunista, joan saura.
Els vells recordaran el que varen fer els del psuc durant la guerra civil i com van masacrar als anarquistes.De un estalinista no es pot esperar res de bo.

dimecres, de març 18, 2009

Alcoi, un poble de sainet


Fa dies ha faltat en armando santacreu.
Armando es un home que de manera quasi genial va ser capaça de reflexar la societat alcoiana en el mon del teatre a traves del genere del sainet.No es que a mi el sainet m'apassione massa per sempre he pensat que aquest genere ha estat la unica sortida que han tingut els dramaturgs valencians per expressar la manera curiosa que tenim els valencians de viure.
Si armando hagues tingut la oportunitat de escriure a la nostra epoca haguera fet grans sainets de molts temes.El parking de la rosaleda amb tot aquell embolic de construcció il·legal i de desobedencia per part de l'ajuntament.
Podria fer algo amb les baralles del pp i del psoe.Baralles entre ells i contra els altres.Demostrant que la polica es prescindible.
Podria escriure sobre la associació de st jordi i tots aquells dubtes espirituals sobre si dona si dona no sobre si cal fer canvis en aquest tema o no.
I seria interessant que escriguera sobre totes les palles mentals de la esquerra alcoiana.Aquella esquerra que es vesteix de anarquista, socialista o nacionalista depenen del temps que faci.I que en ocasions treu en processó a ovidi montllor o a joan valls.
Pais de sainet, poble de sainet.

dijous, de març 12, 2009

especulació urbanistica


Alcoi es un poble meravellos.
Resulta que fa uns anys la poca vergonya d'alguns industrials va provocar una crisi sanitaria desconeguda fins aquell moment.Tots els dies als noticiaris apareixia el nom d'alcoi associat amb el nom de legionella, enfermetat que fins aquell moment no sabiem ni siquiera si existia.
A valencia i a alcoi van intentar convencer a aquestes empreses que no cumplien les normes higieniques basiques per a que les compliren.Els hi donaren dinerets en un munt de subvencions.Despres els hi amenaçaren amb multes, multes que mai han pagat i mai pagaran.
I de sobte a una d'aquestes empreses li arriba la crisi i digue que si no es requalificaba aquesta empresa el futur de molts treballadors perillaba.El ajuntament amb el favor de ccoo va requalificar pensant que aquesta empresa es mudaria a un altre terreny dins d'alcoi i a part semblaba que es conseguia acabar amb la malaltia que tant ens hi preocupaba a tots.
Aconseguida la requalificació la empresa va tancar, va pagar als treballadors tot mentre el ajuntament feia un ridicul sonat.
Veient la experiencia un altra empresa de la nostra ciutat va pensar en fer el mateix.Pero no va comptar amb el favor del ajuntament desde el principi.
I ves tu per on la empresa montllor ha decidit que una manera de presionar es la de tirar als treballadors contra l'ajuntament per tal de apretar una miqueta.
Els cervellets economics del pais pensen que quant acabe la crisi hi haura oportunitat de negoci.Amb aquesta idea compren terrenets per especular amb el futur.
Pero aquesta crisi no es igual que les anteriors.Res sera igual.
Ni el sistema financer, ni el urbanisme.
Planificar el futur pensant en parametres del passat es bastant estupid.

dijous, de març 05, 2009

dones i 8 de març


El diumenge es el dia de la dona treballadora.A banda de consideracions sobre aquesta costum de fer dies dedicats a fets, persones o santetes i santets, cal dir alguna coseta de com aquest dia es utilitzat per la dreta i per el poder.
En principi el dia 8 de març es el dia de la dona treballadora.Hom podria parlar de la situació de esclavatge de les dones treballadores arreu del mon.Ho tenen mes dificil per accedir al mercat laboral, cobren menys que els seus companys masculins, quant tenen xiquets o xiquetes veuen com es dobla les seves feines i son vistes amb sospita per els empresaris pel un suposat augment de baixes laborals.
Als paisos oocidentals aquestes son les desgracies que pateixen les dones pero als paisos del tercer mon les dones en diversos graus ocupen un paper secundari i merament utilitzat en la reproducció.
A casa nostra el poder vol passar de puntetes per les reivindicacions laborals de les dones i apostar per fer un 8 de març dedicat exclusivament en el maltractament contra les dones.Maltractament que ha produit un gran nombre de morts, en els casos mes extrems.
El terrorisme masclista i la discriminació laboral contra les dones son dues parts de de una mateixa moneda, el patriarcat.
El patriarcat es que domina el mon, el que esta extes en totes les ideologies.Esta al capitalisme, al comunisme i fins i tot al anarquisme.
El patriarcat esta en totes les religions.Religions que porten a les dones al ostracisme.
La situació podria portar a un gran nombre de dones a rebelar-se contra aquetes injusticies.Tranquils, el poder ja sap que lo que no es controla es compra i ja han domesticat a les dones i ja han formulat un feminisme que siga compatible amb el actual estat de les coses.
Jo no soc dona i no voldria donar aquella patetica imatge del home preocupat per les dones, aquella imatge tan paternalista.
A la faena estic rodejat de dones, soc fill de una dona, visc amb una dona i soc pare de una dona.
Cap cosa que li passe a una dona em resulta indiferent, cap cosa que li passe a un esser huma em resulta llunyà.
Autogestió i lluita.

dissabte, de febrer 28, 2009

una nova idea, la comarca


El actual alcalde que ja esta algo cremat de no fer res ha decidit treure un conill del seu sombrero:Comarcalitzar.
El desenvolupament de la nostra ciutat depen de determinats acords.Acords presos en reunions llargues que van fent-se mes i mes llargues i absurdes.I mentres tant s'acaba la legislatura, si volen mes els ciutadans que voten.Total acabaran votan com a borreguets el mateix i sense saber ni siquiera perque voten.
Despres esta la oposició que no sap exactament que dir sobre aquesta gran idea.Els del psoe miren a cocentaina amb por, els del bloc creuen que alcoi te algo que vore amb muro i que si es porten be arribara el dia del sorpasso i superaran al psoe i gobernanran a alcoi, pobres nois.
I que dir de paco agulló? Ell va mantenir un d'aquells debats absurds amb el regidor sanus que va servir per desesperar als periodistes i personetes que estavem alli.Vale que els de esquerra unida aposten per la participació i tot aixó, pero la fe que tenen en tot aquest rotllo es nauseabunda.
Del projecte de poligon de la canal no sabem res, del hotel de la font roja tampoc i el famos camp de golf esta dormint esperant la recuperació economica que acompanya a toca crisi economica.
A ibi i a molts pobles els poligons i zones industrials estan buidant-se, els hotelets de la montanya ja no son tan negoci com es podria imaginar, els pensionistes alemanys o britanics ja no venen al nostre pais a morir i comprar terrenets, el euro ens ha igualat molt.
Els empresaris del textil viuen de la permanent subvenció i del pelotaso urbanistic i somnien amb un pais esclavista com la xina, alli ni sindicats ni punyetes.Dins de prompte aci serem com a la xina, temps al temps.
Ningu te ni idea, ni sedano ni el punyetero dimoni de xiquet.

dimarts, de febrer 24, 2009

maleit cancer


En els darrers dies he tingut dues topades amb la malaltia del cancer.
La primera fou la mort d'una companya de faena despres de cinc horribles anys que començaren amb un cancer de pit.Aquest fou estirpat en una operació que va compartar una dura terapia de quimioterapia.Mesos despres quant tot semblaba apuntar a una bona recuperació el cancer torna a apareixer en altra part del cos.En aqueta ocasió el fetge.Despres de dues pasades per el quirofan, la biopsia i la estirpació de la part cancerigena, va tocar mes quimio, toma!!
I fa uns mesos el seu ja debil cos comença a empitjorar a lo bestia fins que fa tres dies va tenir la sort de morir en pau.
Per a rematar la festa fa dos dies vaig vore al hospital a un amic que te un cancer al pulmó dret.Ha perdut els cabells, vint kilos i tota la il·lusió de la que presumia fins fa poc.Busca i desitja la mort mentre els metges li van fent la vida imposible.
Fa temps que desconfia dels metges, dels oncolegs, dels psicolegs i de qualsevol fulano que se li apropa venent-li la solució magica.
Estem a principis del segle vint i u i encara quant els metges parlen de cancer sembla que no tenen ni puta idea.No tenen cap compasió amb els malalts, els enfronten amb els familiars que no sempre es pregunten les consequencies de totes les mesures mediques i sobre tot mai pregunten al malalt que vol.
Tambe esta tota aquella quadrilla de lladres i poca vergonyes que aprofiten la ignorancia per fer bitllets, son basura i viuen com a senyorets.
Desitge una mort digna per al meu amic raul i espere que amb el temps aquesta maleida malaltia tinga alguna solució.

dissabte, de febrer 21, 2009

la vaga de tuasa


Hi ha dos planos de discussió sobre la vaga de tuasa que tenen un nexe d'unió que es el mal anomenat "enfado" del usuari.
Primer, no esta de mes dir que TUASA es una empresa privatitzada pels socialistes en el final de sanus com alcalde d'alcoi.Cal recordar que aquesta es va produir amb una serie de condicions en la que es estaben les seguents:
Millora dels autobusos, reduint la antiguetat dels cotxes i fent que foren accesibles a persones amb problemes de movilitat.
Tikets electronics i bonos que permeteren trasbordaments.
Comarcalització del servei, una linea que arribara als pobles del comtat, muro i cocentaina, i un altra linea que anara als pobles de la foia de castalla es a dir castalla, ibi, onil.
Tothom suposava que en mans privades la gestió seria mes eficaç i seriosa.
Pero a passat el seguent:
Els autobusos no son accesibles i tenen antiguetats que son un perill evident.Alguns autbusos es evident que han estat funcionant a alacant i es veu en els cartells que ni siquiera han estat retirats.
No hi ha comarcalització del servei i no sembla ser voluntat de la empresa ni dels ajuntaments.
El nombre de usuaris ha baixat escandalosament provocant deficits que son asumits de manera extranya per part del ajuntament d'alcoi.
On estava la esquerra alcoiana i el ecologisme quant privatitzaren el servei?
Tot aço deuria de provocar indignació per part dels usuaris pero ves tu per on l'unic que provoca furia i rabia es una petita vaga feta pels treballadors de tuasa per demanar que els hi faciliten la llista de descansos que tenen anualment.
No cal dir que el famos piquete anti-vaga s'ha possat en marxa, la premsa sedanista ja apreta, els politics de esquerra del nostre poble titubejen i el ecologisme calla.
Davant tota aquesta historia els sindicalistes de tuasa es senten soles i quant parlen davant la premsa ho fan amb por.Quant pujen a conduir els autobusos senten el despreci dels usuaris i alguna amenaça mes o menys clara.
Que lluny estan aquells temps en els que valors com la solidaritat entre els treballadors feia que tots estiguerem en el mateix vaixell i que la desgracia de uns fora la desgracia de tots.
Si.Ho torne a dir la faena es una desgracia.Cal deixar els complexos judeo-cristians.No es gens natural regalar hores de les nostes vides a altres persones a canvi de quatre duros.
salut

dimarts, de febrer 17, 2009

paco molina el ofici de ser sindicalista


Fa dies que a la premsa local el nomenament de paco molina com a secretari general de ccoo pv ompli pagines que son gaire be totes de elogi per la trajectoria del sindicalista i per el fet de esser alcoià.
Mes o menys es coneguda la trajectoria de molina en el moviment sindical.Desde finals del vuitanta ha tingut diversos carrecs de responsabilitat a ccoo i ja mai mes a tingut que treballar en el sector productiu.
Mes enlla del cas particular de molina seria interessant que els sindicats analitzaren un mica el fet sindical i com alguns dels seus dirigents acaben essent una mena de funcionaris ben pagats per subvencions gobernamentals.
No cal escandalitzar-se massa.Els sindicats no tenen uns comptes clars i tenen que sobreviure de ajudes dels goberns.Si aquestes ajudes influeixen en les actituts dels sindicats en allo que es diu el conflicte treball-capital s'hauria de vore.
Tornem al cas de ccoo.
Els sindicats tenen una jerarquia clara, en la que es troben organitzacions territorials i federals amb nombrosos alliberats, per sota els delegats i mes avall els afiliats.Tot aquesta historia es mou dins de una gran disciplina, recordeu que aquell que es mou no surt a la foto i es expulsat.
Les relacions entre patronal i sindicats en moltes ocasions son mes que sospitoses, i en algun cas sonat ha fet enbermellir galtes a ccoo.
I per acabar amb molina.
Molina es el exemple de un personatge que sense massa estudis arriba a la cuspide del sindicat.No es habitual.Allo habitual es el perfil de sindicalistes que han passat per universitats de economia i que volen comptabilitzar politiques liberals i politiques mes socials.Fidalgo es un exemple.
Mes prompte, mes tard, els treballadors ja aniran emancipant-se dels sindicats i del treball que es la veritable desgracia del nostre mon, el treball.

dissabte, de febrer 14, 2009

Sedano i la guardia civil


La polemica de la setmana ha estat la futura marxa del equip de transit de la guardia civil desde el quartel d'alcoi al quartel de ibi.Com sabreu aquesta decisio ha fet que el alcalde sedano reacciones de fora violenta front al portaveu del psoe alcoià frances.
Bona part de la ciutadania ha vist en aquesta reacció un exemple d'alcoiania, una defensa de allo que es nostre i que no pot marxar del nostre poble.
Be.
Caldria dir que mes enlla de la propaganda que sedano i els seus fan sobre el seu interes en fer politiques comarcals, quant toca determinats temes el alcalde sedano i els seus periodistes afins fan politica de campanar.Politica que no veu mes enlla de la realitat diaria del propi poble.+
Jo no tinc massa clar els criteris que fan que un poble tinga quartel de la guardia civil o comisaria de la policia nacional o policia municipal.
Pero vull entendre que si ibi te un bon quartel de la guardia civil i si ibi no esta massa lluny d'alcoi deuria de donar igual si els membres de la benemeritat estan aci o a 15 minuts d'aci.
Alcoi ha tingut en els darrers anys un augment de efectius de la policia i un cert augment dels efectius de la policia local.No trobe jo que siga necesaria la presencia de la guardia civil a alcoi.
Les baralles del pp de la provincia d'alacant esta al darrere d'aquesta disputa entre els ajuntaments d'alcoi i de ibi, i no hi ha mes a rascar.
Menys propaganda de comarcalització i mes politiques en defensa del territori.

dissabte, de febrer 07, 2009

jo sóc un troll?


De tant en tant al meu correu electronic o al blog veig que algun internauta em senyala com a troll.Com debeu saber el troll a grans trets es un personatge que dins de internet es dedica a sabotejar de manera mes o menys inteligent debats, foros de opinió convertint aquestos en espais de discusió amarga.
I encara que es sabut que de trolls hi ha molts sempre existeix la costum de associar al troll a aquest tipus de personatge.
Tambe hi ha a internent el tipic personatge que acusa als demes de ser troll, sol ser una persona que tracta d'aquesta manera de desacreditar a aquells que tenen opinions contraries al que es politicament correcte.
Jo si em mire a mi mateix tota la trajectoria a internet i les meves mes que apasionades opinions sobre aço i sobre allo puc dir que a vegades done la impressió de troll.No tots em estudiat en harvard ni tenim sempre aquella elegancia al opinar.Nomes puc dir a aquelles persones que escrien al meu correu que tracte de ser correcte i de no fer als demes allo que no voldria per a mi.
Defense amb mes o menys valor les idees etiques que pense mes adients en cada moment i pense fer-ho mentre puga.Questió dificil en els moment que vivim de dictadura economica i social.
salut

dissabte, de gener 31, 2009

el turisme es la solució


No esta de mes fer algun comentari sobre la presencia del ajuntament d'alcoi a fitur a madrid.Com tots sabreu el discurs de sedano en la legislatura inclou entre altres coses el foment d'alcoi com a ciutat turistica.En aquest aspecte han evolucionat desde postulats mes o menys frivols cap una idea de ciutat de congresos i certaments professionals que siguen el atractiu que puga atreure a mes gent a coneixer la nostra ciutat i que ha facen "gasto".
No esta de mes dir que la ciutat no esta massa preparada per al turisme.No es tan sols la visió industrial la que impedeix que per exemple els diumenges els restaurants del centre estiguen tancats.Existeix la impressió en la ciutadania de que el turisme es una excusa per despistar la visió de la manca de idea de ciutat que te el partit popular i en certa mesura la oposició, bloc, esquerra unida i pspv.
El dia que s'inagurava fitur, el alcalde sedano en radio alcoy deia que ja era un exit, un poc presuntuos tot i sabent que encara no hi habia cap contacte amb operadors turisitics.
Tots sabem com van acabar els viatges a nova iork i al japo.Tots sabem que aquells viatges foren una excusa per viatgar per la patilla i per fer festa en un lloc distint al carrer st nicolau.
Ara be, em de ser coneixedors del cost d'aquesta festa.Pero no ho sabem.
I fa que ens hi formulem aquestes preguntes:
Quant es el cost economic de la projecció turistica d'alcoi?
Quins resultats esta donant en la economia de la ciutat?
Perque miguel peralta va acusar a amparo ferrando de no fer res a la seva epoca de regidora de turisme?
Es tan important per al turisme de la ciutat que la princesa leticia i el princep felipe es facen una foto amb sedano?
Que pinta la companyia de teatre la dependent en tot aquest montatge?
Existeix alguna contrapartida? Es renovara el contrat del principal mes rapid?
Perque la premsa alcoiana prefereix diners a objectivitat?
Perque a radio alcoy parlen en castella quant estan a madrid?
Perque l'ajuntament patrocina diversos espais a la premsa?
Qui juga amb el futur dels alcoians?
salut

divendres, de gener 30, 2009

repressions diverses


La policía autonómica ha realizado las identificaciones, las agresiones y las detenciones seleccionando previamente a sus destinatarios. En el cruce de la vía verde con las pistas de la Eibar-Gasteiz la voz de mando de los uniformados les ordenaba "detener y dar a los conocidos". Igual hecho tuvo lugar al realizarse las detenciones en la Casa de Juntas de Urbina, llevándose a personas señaladas las cuales constituyen el grueso de los detenidos.

La burda nota de interior basando la actuación policial en la llanada de Luko en una supuesta respuesta ante la colocación de barricadas y lanzamiento de piedras (iconos de una ya criminalizada lucha callejera que en nada se corresponde con los parámetros de una invasión masiva a pecho descubierto y en campo abierto de los terraplenes), nos habla no sólo de la obscenidad de un poder público que no siente ya la necesidad de elaborar justificaciones siquiera plausibles, sino de una nueva fase de hostigamiento al movimiento antiTAV.

Pues este proceso de oposición con sus iniciativas constituye un salto sobre los corsés con los que se ha ido atenazando la movilización social, aunando en su seno actividades de corte estrictamente legalizado con seguras actuaciones públicas contra estos mismos límites. Así, el uso continuado de las herramientas de la desobediencia, ha producido importantes retrasos en las incipientes obras, ha obligado al gobierno central a aplicar procedimientos de urgencia…; en definitiva a través de innumerables iniciativas se ha conseguido visualizar la férrea determinación de los opositores, y mediante estas acciones mayormente simbólicas se ha hecho patente un inestable y contestado inicio de obras.

Sin embargo contra algunas de estas iniciativas (como el plante en las oficinas de la ADIF en Bilbao con la detención y procesamiento de los encartelados encaramados al techo del kiosko publicitario) se ha intentado ya que sean juzgadas por la Audiencia Nacional, la cual hasta la fecha se ha inhibido a favor de las A.Provinciales de habitual competencia en estos asuntos menores. Similar suerte al suceso acaecido ya en noviembre en el Goiherri, y que tras su desestimación por la AN volvió a los juzgados tolosarras. Parece que en esta estrategia de erosión del activismo es determinante que los protagonistas de las acciones que pretenden ser elevadas a quasiterrorismo posean las características de militantes habituales y reconocidos de la oposición, con lo que se visualiza una neta intención de amedrentamiento al núcleo activista y un aviso ejemplarizante para el resto.

Son estos los primeros casos de penalización de la "lucha X" (denominada así por el gabinete de interior español) y que supone elevar los actos de desobediencia, aquellos que ponen a prueba la elasticidad de los límites de la protesta, a categoría de delito terrorista. Así, la estrategia de este maquiavélico gabiente se supone la misma que se llevó a cabo a finales de los años noventa, cuando algunos delitos de estragos a los que se les suponía intencionalidad política se elevaron por atribución policial a asuntos tratables por el tribunal de excepción AN.

Sumemos a esto la rabia jeltzale por la inteligente actuación del conjunto de la oposición contra el TAV, que huyendo de las urgencias mediáticas y de los alineamientos políticos al uso, se dotó de sus propios tiempos para generar sus opiniones y a partir del cruel hecho de la muerte del industrial Uria, estableció un consenso que ha fortalecido su coordinación.

Y a esta diseñada estrategia española, junto a ese quemazón jeltzale se agrega ahora también la competición preelectoral entre estas dos administraciones para generar un golpe de efecto represivo que les aúpe como paladines del orden público, tradicional ya actividad a mes vista de la fecha de la celebración de los comicios.

Así llegamos a Luko. Con sus últimas actuaciones y declaraciones, el movimiento anti TAV ha sabido romper con las expectativas que se les atribuyen, demostrando entre otras no estar sujeto a obediencias externas. Sigue buscando la paralización del proyecto mediante la acción y la denuncia y su escuela muestra que para luchar es necesario desbordar los cánones otorgados, incluso los dados a los sectores en ruptura. Rechaza medias tintas y opone a la obstinación institucional su propia determinación como movimiento.

Así, su estilo de movilización, se enfrenta al espacio del rechazo domesticado, de la romería dominical característica de la impotencia de una izquierda que acepta los límites designados. Este estilo inquieta afortunadamente y no sólo en los sillones del poder autonómico y central. Un estilo que llama a apartar la resignación y que a través de su práctica ensancha los límites de lo posible

Porque es tanto su independencia como su determinación en utilizar todos los recursos de la movilización social lo que produce esa incertidumbre liberadora que ahora inquieta y moviliza a las administraciones.
http://www.fotolog.com/molinar

dissabte, de gener 24, 2009

oferta !!! Solars al centre a preu de ganga.


Com dirien a la fira:
Señora que me lo quitan de las manos!!!!
I es que a pesar del que diga el nostre amic antoni perez a alcoi a a la resta del mon hi ha dinerets per a "invertir" o especular.
I tambe hi ha gent amb la esperança que despres de la crisi cal tenir algun terrenet o posesió per gunyar amb les plusvalues que es puguen generar.
El centre d'alcoi ja va patir al barri de la sang la embrencida especuladora.Despres li va tocar a la zona d'algesares i ara estan patintla en diversos graus la gent del partidor i la gent dels carrers sta rita, st francesc, st josep i st mauro.
Que no pases per alli en molts dies i de cop i volta veus on estaba una casa un solar.
Als ancians els amenacen, es fica petita delicuencia amb problemes de drogues i alguna familia de etnia gitana(lo que no vol dir ni que els drogadictes ni els gitanos tinguen la culpa de res, si a uno li ofereixen casa doncs la accepta i si no que li pregunten als veins del carrer st bonaventura)
Tambe pot contribuir alguna tuberia trencada per tal que el aigua realitze la seva labor erosionadora en el carrer i en les cases.
Aixina que si teniu un duro compreu que estan a preu de ganga.

dissabte, de gener 17, 2009

El centre no alça cap.El partidor tampoc.


Uno ho intenta.
Pero sempre acaben prenente el pel.
Venent la moto de que el centre esta millor.Pero no es aixi.
Passejar per st francesc es desolador.
Obserbar els carrer que el travesen es mortal.
Sta rita, st mauro son exemples de destrucció i barbarie.
Tornem a la epoca final del sanusisme en la que els especuladors compraven barat terreny barat al centre d'alcoi per a construir quant vingueren els bons temps.
A la bona gent del partidor els hi vengueren la historia de regenerar el barri amb les premises de la participació i la construcció de vpo.
Poc a poc tot a quedat el paper mullat.
Els "dirigents" de la associació de veins i veines han vollgut escapar, supose que farts de decepcions i de escoltar retrets per part de altres veins i veines.
Al barri del partidor tot fa sensació de desolació.
La cnt va jugar a pragmatisme i va fer el que va fer, la historia els jutgara.
Els xicons i xicones del panical....uff, ni idea i sense ganes de voler saber.Primer volien reconstruir el espai i quant estaven reconstruint es van donar conte de que no existia voluntant de fer res.
Ho se, la veritat es una putada.
Ara caldra vore qui es queda amb el solar.
Un solar mes en un barri ple de solars.
I amb el terrenet dels flares al costat, cuidadin...
I servidor no vol acusar a ningu, ni fer sang ni fer-se el listo.
Qui tingua que pensar que pense.
bona sort