Epoca de incerteses

I ja tenim la tardor aci.
Amb els seu cel grisot i aquells nubols amenaçadors.
I viure a aquest mon continua sent tota una aventura perillosa.
Els de la ETA han dit que ja no tornaran a matar i com si fos art de magia ens hi posem contents i ens hi sentim aliviats.Com es cosa complicada aquesta de la ETA i els nacionalistes bascos ho deixen per un altre dia amb mes inspiració.
Ha pasat el mig any fester amb la sensació de que no canvia res a alcoi.Si un alcoià que visquera al extranger tornara al seu poble no sabria dir si continua manant el pp o no.Totes les promeses que van fer desde la esquerra sobre reforçar el paper de la dona al mon de la festa ha quedat en paper mullat.I aixó ho saben molt be els de esquerra unida.
Per ser justos caldria afegir que el tripartit alcoià no te clar res i no te una direcció politica clara.Van improvisant i no sempre els hi surt be.
A la resta del mon la economia esta embogida i amenaça de manera continuada a tothom amb desastres tan poc previsibles com els climatics.A dia de hui es tan dificil saber que pot ocorre amb el euro com saber quant acabara de esclatar el volcà que hi ha a prop de la illa de Hierro a les canaries.
La gent que acusaba de apocaliptics als que ens hi oposaven al tractat de Mastrich i al euro ara es veuen incapaços de demostrar la seva posició.Els sindicats viuen en retirada.Acollonits per les retallades de subvencions i sense saber molt be quin sera el seu paper en el futur.
La indignació apareix al carrer pero no deixa de ser algo anecdotic i provoca poc temor en el poderos capitalisme.Mes avant espere poder tenir alguna opinió mes contundent sobre aquest fenomen del 15-M.
Epoca de incerteses en la que tindrem que triar que volem.

Epoca de solidaritat i complicitats amb la gent que pateix la injusticia.

Alcoi i cocentaina.Socarrats i caragols.

No habia dit res del programa de canal nou, "el poble del costat", que tractaba amb cert humor la rivalitat entre els pobles de cocentaina i alcoi.Al programa hi ha detalls impagables com la presencia de dos savis, uno de cada poble.Per part d'alcoi el senyor Ricard Banyo i per part dels veins contestans el senyor Albors.De ricard ja sabeu que es dedica a posar a parir a la gent del pp en diversos articles.Cal recordar que es un dels damnificats de la entrada del pp al ajuntament d'alcoi.Ell era un feliç funcionari i va deixar de ser-ho.A part d'aixó es mestre al institut i fa un ratet de historia a radio alcoy.Del senyor albors sabem que va ser la cara visible de ccoo al hospital i que fou tambè regidor a concentaina per esquerra unida.
Tots dos tracten els temes com el orige del cafe licor o les festes amb un cert rigor historic i amb bon humor.
En el reportatge tambè apareixen festers dels dos pobles.A cocentaina apareix la presidenta del col·lectiu fester ( una dona presidenta de festes oh my god!) i per part alcoiana membres de una filà (el senyor morales no tenia ganes de fer el xorra).
Els festers dels dos pobles veuen les diferencies entre les festes dels dos pobles i queden per a fer un "ensaio" per els carrers de cocentaina.
Tambe apareixen alcoianets i socarrats dien la seva opinió a peu de carrer.En aquestos programes son molt ben vistos els abuelets que diuen barbaritats.
Si tinguerem que fer un resum diria que els alcoians no eixim molt ben parats.I sobretot queda la frase expresada per un vei de cocentaina referida a la aficció alcoiana de fardar per coses que no son propies.El home diu:"Els alcoians mengen caragols i roten gambes".Magnific!

Consideracions sobre el nou d'octubre 2011

Primera consideració.
Vas a la glorieta i sembla que es el mateix que els darrers anys pero no es el mateix.Amb menys diners el ajuntament i diversos col·lectius han fet la fira.Una fira extranya ja que cada cop hi ha menys venedors de llibres en valencià i les poques llibreries alcoianes ja no van al event.Els venedors de artesania es queixen amargament de com els tracta el ajuntament.En concret veig al venedor de xocolate (el de sueca) que em diu amargament que aquest any li han canviat de lloc.Ell porta mes de deu anys venint a alcoi i li han canviat el seu espai normal.I a mes li posen un competidor en el seu lloc venent tambè xocolate.Bien!!
A la glorieta tambè estan paradetes de diverses associacions i col·lectius que mostren un poquet el que fan.Estan les dones, els familiars de malalts de cancer i fins i tot la bona gent del antic ateneu cultural el panical que ara es diu el ateneu el partidor que estan contents per que despres de tot el mal de cap de les obres dins de prompte podran obrir.Felicitats!
Entre els actes que es fan a la glorieta veig una mostra de balls de ecuador.Els balladors i les balladores mostren vestits de colors i molta alegria.Els nacionalistes pata negra del catalanisme arrufen el nas.
Segona consideració.
En els dies abans de la celebració es fa el homenatge a Josep Albert Mestre Molto i el correllengua arriba al ajuntament.El correllegua era un acte bonico fa anys quan va començar.Ara com Acció cultural no te un xavo el desprecia i nomes el conserva en alguna col·legi on els mestres inflen el cap als xiquets i xiquetes amb el rollo nacionalista.
El homenatge a mestre ompli el teatre principal i es converteix en un exercici exagerat a mes no poder de la figura del politic-professor alcoia que va faltar fa uns mesos.Exagerat Paco valor pero dins del personatge que es i ha estat el senyor valor.Exagerat i teatrero paco molina.I simpatica i xarradora Cristina almeida.
Em sorpren lo major i envellit que esta el senyor sou ai que ens fem majors.
I tot lo dit abans no resta cap punt a la figura de mestre ni el meu respecte i admiració per ell i la seva familia.
Tercera consideració.
El ajuntament que ara es governat per la esquerra volia fer un exercici de diferenciació respecte al anterior gobern del pp i va pensar fer un manifest per a celebrar el nou d'octubre de la mateixa manera que es feia abans.La gent del pp es va desmarcar del circo i va deixar al tripartit soletes a la plaça de dins.
Alli la lectura la va fer el alcoià-japones Hiroshi fuji amb tota aquella humanitat que te aquesta bona persona.
Conclusions.
El ajuntament no te un duro.Pero sempre hi ha prioritats.La setmana de la movilitat no era prioritat.

Absolució per pablo hasel

Fa uns dies un jutge de la audiencia nacional va procesar al rapero pablo hasel per les lletres de les seves cançons.El senyor jutge considera que aquest fa apologia del terrorisme.En aquest bloc la meva solidaritat per al cantant lleidetà.

El debat sobre les bicis a alcoi

He trobat a la pagina de ara multimedia aquest article de Jordi Orts que deuria ser una bona base per començar a debatre sobre la bicicleta a la ciutat d'alcoi.Llastima que el ajuntament de esquerres siga tan poregos amb aquest tema i amb el de la dona a la festa....

Cal recordar que Jorge sedano com alcalde d'alcoi ja va dir que en el "futur" farien un estudi sobre la movilitat a la ciutat.Veient el que ha fet el gobern de frances es dona compte uno que dona igual esquerra i dreta.

Alcoi no és ciutat per a moure's en bicicleta. O això és almenys el que, estic convençut, pensa la immensa majoria de la població. En conseqüència, ens trobem que resulta pràcticament impossible fer servir la bici per a substituir qualsevol altre mitjà de transport, ja siga pel risc de multa en cas de rodar per una vorera o de mort per atropellament en cas d'optar per la calçada.

Sense ser un especialista en la matèria ni tampoc pretendre-ho, a base de viatjar i viatjar te'n adones que si Alcoi no és ciutat per a les dos rodes (sense motor) és per les costeres, sí, però també per comoditat, per inèrcia i per falta d'educació, entre altres coses.

Els exemples són múltiples i variats, no podem pensar que si al centre de Europa els ha donat per anar en bicicleta i deixar en casa el cotxe és només perquè mai han vist el Gurugú.

Amsterdam
La Fundació Vida Sostenible estima que el 75% dels 750.000 habitants de la metròpoli holandesa té una bicicleta (2009) per a rodar per la ciutat i que la meitat de la població la fa servir a diari. Est clar que és una capital completament plana i que els canals dificulten la circulació amb cotxe per bona part de la ciutat, però faríem bé a tindre en compte que a Amsterdam els hiverns són prou més durs que a Alcoi i que plou pràcticament el doble. És a dir, que tots els problemes per als ciclistes no són les pendents, també hi ha factors climàtics que poden salvar-se amb voluntat.

Berlín, Munic o Friburg
A Alemanya l'ús de les bicicletes està totalment interioritzat entre la població, siga quin siga el seu nivell econòmic i social. Berlín, per exemple, compta amb 620 quilòmetres de carril bici, per uns 700 a Munic, la segona ciutat més gran del país. A més, quan no hi ha carril bici és molt habitual trobar senyalitzacions que permeten compartir la calçada a ciclistes i conductors, obligats en aquest cas a respectar a aquells que van a dos rodes.

És important tindre en compte que si Berlín és més o menys plana, Munic no ho és. Potser les costeres no són com les d'Alcoi, però haver-les, les hi ha, i no per això la gent opta pel cotxe. A 50 quilòmetres dels Alps, només amaguen les bicis als hiverns quan els resulta impossible circular -cap problema, per a això tenen el transport públic.

Un cas extrem a Alemanya és el de Friburg, ciutat no molt més gran que Alcoi i avantguarda de l'ecologia a Alemanya. La política en favor de la sostenibilitat, també en termes de mobilitat, es remunta als anys 70. A hores d'ara s'estima que el 27% dels desplaçaments a la ciutat ja es fan en bicicleta, per un 26% en cotxe.

Barcelona
No només a l'estranger hi ha plena consciència d'usar i promoure la bicicleta en comptes del cotxe, per tal de fer de les ciutats espais més humans i habitables. El cas de Barcelona és, amb els seus problemes, el paradigma a seguir a Espanya.

Com Alcoi, la capital catalana es caracteritza pels seus desnivells, que malgrat tot no han evitat la proliferació de les bicicletes. Segons càlculs oficials, es fan uns 90.000 desplaçaments diaris amb aquest mitjà de transport. Barcelona té una xarxa de carrils bici de 200 quilòmetres.

Ací cal tindre en compte a més que la meitat dels desplaçaments es fan gràcies a la xarxa pública d'ús de bicicletes, coneguda com Bicing. Aquesta va ser una aposta decidida per aquest mitjà de transport feta per part de les administracions públiques.

Alcoi
Segurament no siga coherent començar fent un carril bici a carrers com el Camí, Oliver, Isabel la Catòlica o Sant Nicolauet, per citar uns exemples, però és innegable que la immensa majoria de barris alcoians és poden comunicar a peu pla. Sense anar més lluny, el recorregut de la Volta als ponts entre el centre, Santa Rosa i l'Eixample és un bon exemple, al que podem afegir les connexions amb la Zona Nord o el recorregut independent de l'antiga explanació del ferrocarril.

Fet i fet, hi ha grans espais com la mateixa Zona Nord sí que resulten ideals per a la implantació d'una xarxa interna de carrils bici, ja que és un veïnat pràcticament pla i que, no cal oblidar, supera els 20.000 habitants per si mateix.

Baix el meu punt de vista, el principal obstacle a que s'enfronta Alcoi a hores d'ara, respecte a la implantació de la bicicleta com mitjà de transport, no és l'orografia. El principal problema som les persones. Aquelles que tenen a la seua mà promoure l'ús de les bicicletes i, d'alguna forma, aquells que tenim al nostre abast utilitzar-les i no ho fem. O bé perquè no tenim facilitats o bé perquè no ens resulta còmode, o bé perquè no ens ho hem plantejat mai.

En aquest tema, reconec que tenim perdut el present, però em resistisc a admetre que tampoc podem fer res amb el futur. Amb voluntat i, especialment, amb educació, podem fer d'Alcoi una ciutat més sostenible. I fer-ho en bicicleta, malgrat les costeres, pot ser una gran idea.

 

vesprada de futbol

Eixia de la faena per anar a pendre el cafe del mati i hem vaig trobar a un conegut del poble.Xarrant sobre açó i alló em va convidar a vore un partit del cd alcoyano al collao.

"Tu has anat abans al collao?"

Si.Fa alguns anys ( molts anys) anava amb amics al camp.

Vam entrar per la zona de tribuna (jo anava a gol b amb la gent de la penya litro y litro).Alli vaig vore que la edat dels presents era un poc elevada i basicament masculina.

A prop nostre teniem de veins al anterior alcalde sedano, al diputat peralta, al regidor santacreu, a la ex-regidora patri blanquer i algun senyor amb diners.

El teatret del futbol, ja siga en tercera o en segona es mes o menys el mateix.Jugadors de dos equips que peguen pilotada amunt i pilotada avall.Alguna patada amb mala llet.Algun judar teatrero que simula amb mes o menys fortuna.I els aficcionats que expulsen tota aquella mala llet que arrasten durant la setmana.

Normalment que pateix les ires del "respectable" es el arbitre i els seus ajudant.Vore a persones tan "honorables" de alcoi dient tot tipus de pestes i barbaritats no te preu.

De les meves experiencies anteriors vaig obserbar que ja no es beu tant alcohol com abans.Nomes es permet la famosa menta i alguna cervesa.I el fet de fumar puros esta molt mal vist per la nostra societat tan puritana.

Es fan negocis al futbol?

Pocs.Aixó era fa anys quant la gent amb dinerets es juntaba aci al collao i es contaven les penes i intercanviaven informació.Ara ja quasi no acudeixen els politics.

La gent del pp si que pujen al collao perque a sedano li agrada el futbol i sempre pots agafar algun votet.Pero, no cregues que molts.

Al final del partit la gent marxa del camp decebuda.Un partit que semblaba mes que guanyat acaba amb un empat decepcionant.Uns culpen al arbitre, altres als jugadors i els que menys al pobre entrenador Porras al que li acusen de ser molt inexpert en aquesta categoria.

I a tu que et sembla aquell estudi que deia que el alcoyano en segona portaria a la ciutat tres milions de euros?

Home, un poc exagerat si que es.

Pero tambe es clar que el fet de el alcoyano estiga en segona te un impacte economic.El que no tinc tan clar es la quantitat.El temps ho dira...

A pesar de tot reconec que vaig pasar una vesprada agradable veient tot aquell espectacle humà.

nosaltres els "gordos"

Es divendres.
Estic sol a casa.
La dona esta en un sopar de empresa i la xiqueta esta amb la seva tia a Alacant.
Pense en anar al cine.Pero els trailers de les pelis no em fan el pes i em quede a casa.
Veig mentre sope els telenoticies que diuen que la reunió dels "liders" europeus ha estat un fracas.Be, no diuen aixó, diuen que no han pogut arribar a un acord.
I mira que habien posat il·lusió i mira que estaba el senyor representant del tresor nord americà.
I despres hi habia noticies sobre sucesos estrafalaris i politcs espanyols dient-se de tot i no dient res.Sembla que als socialistes els hi preocupa ara el tema fiscal, oh my god!
Despres a la tele fan pelis, algun documental com el que va fer la dos sobre el barri de can tunis en barcelona i la ració setmanal de salvame, aquell programa que es capaç de estar parlant de un tema (de un sol) tota una vesprada.
Pero buscant em trobe amb un programa sobre "gordos".Jo tinc algun problema de sobrepes i quasi sempre visc aquesta problema amb certa angunia.El programa consisteix en rehabilitar i re-educar a unes persones que no han estat prou atentes amb la seva alimentació i s'han convertit en persones malaltes i que pesen una barbaritat.
A diferencia del programeta que feien en cuatro on tractaven de vincular a la familia del gordo/a en aquest programa agarren a la personeta i la envien un mes a un espai on li fan canviar els habits.Li fan fer exercici, li boneguen si menja molt,etc....
Supose que es un tractament semblant al que fan a les persones que tenen una adició.
El programa tracta dos casos.
El de un senyor que pesa 321 kg i el de una senyora que pesa 234 kg.
La dona es passa tot el dia plorant perque li costa tot molt i a mes te una familia que la desprecia.De fet el seu home no li fa massa cas.
El home basicament no pot ni caminar amb tot aquell pes que te.
Com que la tele es alegria i no amargura acaben el reality amb bon rollo.Els dos perden pes, abracen als seus professors, un negre musculat i una rubia esbelta i prometen portar-se be i no deixar-se arrastrar per la mala vida.
El problema basic com podreu entendre radica en la falta de autoestima.
No deixa de ser lamentable el poc respecte que es sol tenir a les persones amb sobrepes.Estem a una societat tan obsesionada per la imatge que no arriba a pensar en res mes.
Que coses tenim els occidentals, nosaltres preocupats per el nostre sobrepres i arreu del mon gent morint-se de fam.

anonimat als blocs

Fa unes setmanes amb un amic blogger vaig tenir una amistosa conversa sobre el anonimat a internet.La historia es mes o menys aixi.En un comentari al seu bloc vaig dir el seu nom sense cap mala intenció.Em va eixir de manera natural com si fos una conversa al carrer.El amic von kassten em va corregir i em va fer pensar sobre tota aquesta historia dels "anonimats" a internet.
Jo tinc la sort o la desgracia de viure a un poble petit com alcoi.A alcoi tothom (o quasi) es coneix.Determinats mecanismes socials encara son vius i es facil saber qui es qui.Saber on treballa, quina familia te o en quins espais de la ciutat es mou.
Al nostre poble han existit (abans que inventaren aço de internet) gent que escribia a revistetes i panfletos posant algun seudonim.Es pot pensar que aixi uno pot escriure amb mes llibertat sense aquell aborrit "politicament correcte" tan de moda i tan castrador del pensament
Tambe a vegades el anomimat nomes es una impostura mig paranoica que no es massa creible i que no porta enlloc.
Jo tinc un anonimat relatiu ja que em coneix molta gent a alcoi i sap que escric aquest bloc que te tan poc trellat.
Amb aquest post el unic que pretenc es obrir la porta a pensar el anomimat en el mon bloc.

Entre serelles i el sindicalisme groc

El cap de setmana pasat la gent del 15-M d'alcoi i la colla ecologista la carrasca van juntar forces per anar a serelles a contar el que ha passat amb la barbaritat de aquesta urbanització.

Tenien tot un programa fet amb un munt de activitats que van cumplir amb mes o menys puntualitat i amb algunes tormentes inesperades.

Jo em vaig arribar un ratet i em va semblar una bona idea i de passo vaig tractar de vore com funcionava aquesta gent del 15-M de la que s'ha parlat prou en els ultims temps.

La gent present en aquesta acampada ( que es com es deia la activitat) pensen de manera prou optimista que el nou ajuntament agafara els diners que la empresa luxender va deixar com a finaça al ajuntament per desfer els aspectes mes desagradables de la urbanització de serelles.

Que ho diga la gent joveneta del 15-M es comprensible perque son joves i idealistes i....pero que ho defensen els veteranos de la colla ecologista la carrasca es preocupant.

En fin.La esquerra sempre somiant i la dreta manan en politica i en economia, no saben res els fulanos aquestos!!

I aquest migdia els senyoritos de ccoo i ugt fent el tonto en una concentració en la que no hi habia ni 20 persones.

Aixó si.Aquestos individus anaven acompanyats de la mal anomeda esquerra alcoiana amb la gent del bloc-esquerra unida.De tant en tant cal presumir de ser progresista o comunista o el que siga amb tal de no fer faena.

Tot aquest escenari el veia desde la feina amb la tristesa de haberme acostumat a aquest teatret tan lamentable.

M'agradaria creure que la gent joveneta del 15-M ens sacsejara del somni capitalista i ens fara vore la utilitat de la valentia i el compromis amb la realitat pero tinc la impressió de que ja estan tan contaminats com qualsevol de nosaltres amb mes edat.

Benvinguts al infern

Que tal les vacances?

Doncs com sempre.La visiteta al poble de la sogra, la piscina, les verbenetes, les xerrades al ombra dels pins amb la sempre present crisi i tot el que uno a certa edat pot esperar del periode vacacional.

Comences a patir per si la xiqueta be massa tart o si perd molt o poc el temps.I es que no deuriem de passar de certa edat...pero es normal i natural i aixi ho asumim no?

Mire la premsa digital que hi ha a alcoi per no pedre el contacte.I veig coses flipants.El senyor regidor de hisenda diu que ha pillat diners del tribut de la brossa per pagar factures pendents del any passat!! Algu dira que es de lo mes normal, jo no ho tinc tan clar...

Els enxufats del psoe-bloc-esquerra unida prenen posesió del carrec.Clientelisme pur i dur pero com son de esquerres ho perdonem.

Al diari el mundo li fan una entrevista al alcalde Toni frances que mes enlla de dir que el hotel de la font roja i el poligon de la canal no es faran no es mulla en res i no dona la impressió de tenir cap projecte per a la ciutat que es puga identificar com a propi.

I aixó que diuen que esta asesorant-ho Josep Sanus.Tema que provoca maldecaps en el partit popular i el psoe.El personatge Sanus es fascinant i mereix un llibre i una tesi doctoral.

Ah...i en el partidor molt participatius i el que tu vullgues pero al final el ajuntament ha fet allo que volia fer la empresa constructora.

I es que una cosa es predicar i altra contar numeros i donar-se compte que la cosa esta fatal i que cal treure diners de alla on siga.

I per acabar de rematar-ho tot el neoliberalisme arrasa en tot el mon i promet un mon encara pitjor.Tot el mes de juliol i agost les noticies de la borsa estaben plenes de auguris apocaliptics.

Benvinguts al infern xiquets i xiquetes

El llibre de Xavi Castillo

Aquest post deuria de fer-ho ( i estic segur que ho fara) la judith en el seu bloc  bibliografia alcoyana que com sabeu es dedica a parlar sobre la actualitat dels llibres que es fan a alcoi i parlen de la nostra ciutat.

El llibre del que parlare porta per titol "Aixó ho pague jo" i basicament es la historia de la companyia de teatre "Pot de plom" i de la persona que ho porta endavant desde el pincipi Xavi Castillo.

El llibre esta ple de fotos sobre la companyia alcoiana i de mileres de anecdotes contades per gent que ha estat a prop o dins de pot de plom com es el cas de Gilberto Dovon, Juanjo Prats, Jordi Botella i Carles Castillo.

En el llibre es parla del proces de creació de un montatge teatral de pot de plom.De la aficció de Xavi Castillo al cine i al comic.De les influencies teatrals de Castillo i de la evolució del seu teatre sempre entre el teatre de carrer i el monoleg satiric.

I al voltant de Xavi i de pot de plom el univers del teatre valencia amb les seves virtuts i defectes.I les censures del poder popular a terres valencianes i tots els problemes que pot tenir una gent que vol fer teatre al país valencià.Te un espai destacat el pub l'escenari, un lloc de llibertat creativa desde fa tants anys al nostre poble i que aquest any compleix trenta anys.

El llibre es molt recomanable encara que per mi li falta un poquet mes de contingut.Sobre tot en lo referent al proces creatiu que a mi sempre em fa mes il·lusió coneixer i li falta aprofundir en la historia de pot de plom.

Felicitats a castillo i a pot de plom.

Ha mort vicent garrido

La mort ens ha furtat la vida de Vicent Garrido conegut per la comarca de la costera.Lluitador incansable i persona afable.Com petit i homenatge aquesta entrevista a radio polseguera.
Bon viatge.

.

Ir a descargar

Lo legal y lo legitimo

Com ja sabreu el ajuntament ha donat llicencia per a derribar el edifici del carrer sant nicolau 155 que es el que fa cantó amb el carrer forn del vidre.Passejant per internent he trobat la opinió de Jordi Quiñonero i com es molt interesant la pose aqui per a que pugau pegar-li una ullada.

Hace ya algunas semanas que nos levantamos, día si día no, con el “culebrón” de la casa del Forn del vidre, o lo que es lo mismo, San Nicolás 155. Ya en el pasado hemos vivido otros seriales de este tipo relacionados con otros asuntos patrimoniales de la ciudad. Quiero recordar la descatalogación del cuartel de Alzamora en el tiempo récord de 48 horas, una pérdida irrecuperable a la que está a punto de sumarse esta otra.

Parece que la diligencia en cuanto a descatalogación de bienes de interés cultural no es recíproca en cuanto a su catalogación, es decir, en esta comunidad y, por tanto, en esta ciudad, es mucho más sencillo perder patrimonio que incrementarlo. Permítanme recordar ahora que la ley obliga a la administración pública a garantizar la protección, conservación y acrecentamiento del patrimonio cultural valenciano (artículo 9.1 de la ley 4/1998 de Patrimonio Cultural Valenciano, en adelante LPCV).

Según escuchamos durante todas estas semanas, parece que el expediente administrativo que solicita la demolición del inmueble es correcto. Yo me pregunto: ¿cómo puede ser correcto un expediente de demolición que incluye un informe histórico patrimonial que advierte de la singularidad del inmueble por su antigüedad, por el hecho de haber sido una pieza exenta que marcó el desarrollo de la zona, por su uso como horno de vidrio y por muchos de sus elementos constructivos? Este informe por sí mismo ya tendría que ser suficiente para plantear la necesaria catalogación del inmueble y la suspensión de cualquier licencia de demolición solicitada sobre él.

Por tanto, ¿dónde están los técnicos responsables de garantizar la protección del patrimonio? ¿Cómo dejaron que este expediente avanzara administrativamente cuando, como mínimo, tendrían que haber realizado una inspección para comprobar la exactitud del informe adjuntado? Además, cabe recordar que el centro de Alcoi es Bien de Interés Cultural en su conjunto, es decir, se debe garantizar la pervivencia del conjunto y el ambiente que crea más allá de sus elementos individuales, ¿cómo se va a garantizar esto si se hacen desaparecer piezas estratégicas como la que nos ocupa?

Este inmueble de la calle San Nicolás 155 marca las alineaciones de la única calle que existe a la derecha bajando desde la calle San Vicente, marca una visual muy clara, con una altura muy definitoria del ambiente, una esquina cargada de historia y una fuente a la que se pretende insultar recolocándola en un futuro chaflán de un edificio de cuatro plantas que romperá totalmente el paisaje urbano que se debería conservar. Pero vivimos esclavos de un documento de homologación que, a falta de una regulación más acertada para la zona, permite este tipo de aberraciones. ¿Cómo se permiten este tipo de actuaciones aisladas en una zona que se encuentra sin planificar? Entre solares y barbaridades como esta, ¿de qué va a servir un PRI del Partidor?

También se ha oído esta semana muchas veces que el inmueble no estaba catalogado ni en el catálogo de 1989 ni en su revisión del 2000, pero, dejando de lado los problemas que hay en cuanto a valoración del patrimonio obrero y que este BIC como he dicho protege el conjunto ¿acaso los catálogos son elementos inertes e infalibles que no se pueden ampliar? Si se ha visto la necesidad de incorporar este inmueble al catálogo ¿no debería hacerse?

Según parece, pero yo no soy experto en patrimonio, las secciones 1 y 2 del capítulo III de la LPCV determinan herramientas para proceder en estos casos, pero lo que parece es que alguien ha cometido un error en este caso, por acción u omisión, y que ahora lo vamos a pagar entre todos perdiendo parte de aquello que nos hace singulares como pueblo. Yo pienso que si ha habido un error, se tendrá que proceder a la compensación para con la propiedad, pero claro, dado que seguimos admitiendo que San Nicolauet no es una calle, si no un gran palco para las fiestas, parece que ninguna compensación satisface a la propiedad. Esta consideración de calle/palco lastra el desarrollo del barrio de El Partidor desde hace ya demasiado tiempo. Algo debe cambiar.

Que nos encontremos en una zona pendiente de ordenación dificulta la posible expropiación, pero podemos recordar más de un caso en este centro histórico en el que cuando la situación era inversa y, en lugar de conservar lo que se quería era demoler, no hubo tantas contemplaciones en cuanto a valoraciones, permutas ni nada de nada. Pero vemos de nuevo que el interés general es un concepto muy perverso que siempre parece justificar criterios económicos.

Con todo lo expuesto y repito, sin ser experto en patrimonio, pero sí en ciudad, espero que haya quedado claro que la demolición del antiguo Forn del Vidre, inmueble sito en la calle San Nicolás 155, puede que sea legal. Yo tengo mis dudas. Pero nunca será legítima.

El talego es per als pobres i no per als politics

El final de la trajectoria politica de Francisco Camps ha tingut hui la seva darrera escena.En seu parlamentaria i amb les banderetes darrere seu ha recitat un discurs en que dimitia del seu carrec de president de la generalitat valenciana i al mateix temps afirmava que era innocent i que li han sotmes a aquest pobre senyor a una campanya de desprestigi sense precedents.

El nivell de poca-vergonya del personatge es impressionat i dificilment superable.

Acabat el discurset els senyorets del pp han fet excursió fins a la seu del pp a la ciutat de valencia i alli han decidit qui es el succesor del honorable camps.Supose que el tramit de anar a les corts valencianes es una cosa molt pesada i aborrida i com a mes tenen majoria absoluta poden fer el que desitgen.

El aparell de propaganda de canal nou ha fet bona faena.En primer lloc ha situat el discurset de Camps, algunes reaccions de politics del pp i alguno del psoe (el triston de jorge alarte) i han acabat amb un video mostrant el grandisim treball efectuat per el senyoret camps durant el seu mandat.

Aixina va canal nou, aixina van les teles publiques en espanya...i  a catalunya tambè eh!

Supose que alguns alcoianets estaran contents amb la caiguda del president.La gent del sector nacionalista del poble, alguna esquerra i el sector miguel peralta del pp.

Pero no deixa de ser una victoria prou buida.Pase el que pase camps adquereix la condició de ex-president amb el seu sou garantit i un despatxet i alguns privilegis ben xulos.Esta clar que aquesta gent no saben de crisis.

I d'aquesta festa queda la impressió que sobre el cas gurtel i sobre la corrupció politica(financiacions de partits i enriquiment de politics) sabrem molt poca cosa i dels jutgats eixiran poques condenes i dels implicats poca gent anira al talego.

El talego es per als pobres.

El ajuntament i les seves dificultats

Els nous dirigents del ajuntament viuen el dia a dia amb el presagi que demà serà pitjor que hui.Cada cop que escarben en un caixó es troben amb alguna factureta o amb algun disgust heretat de la gent de sedano.

Hi ha histories que mes o menys uno podia esperar.Com es el cas de la urbanització de serelles o el tema del parking de la rosaleda.Pero la situació catastrofica de la hisenda municipal ningu la imaginaba tan preocupant.

La noticia apareguda al ciudad el disabte en la que contaven les dificultats per pagar la llum dels carrers es preocupant i demostra poca serietat.

Per aquestos motius i per altres s'han suspes els actes culturals dels mesos d'estiu ( no tindrem "alcoy te mueve" ohh) i estan fent-se equilibris per tenir a tothom content en el tema de pagaments i subvencions varies.

I per altra part el ajuntament i els seus regidors estrela com rafa carbonell es passen el dia tractan de ilusionar al poble afirmant que tot anira millor.Que el alcoyano amb el seu ascens a segona portara la flipant cifra de tres milions de euros a la ciutat.I que per tant tot alcoià decent deuria de col·laboral amb aquest club de futbol.

Han "peatonalitzar" el carrer Sant Llorenç quan el que volient de debo era tirar una maneta a alguns hostelers del carrer citat per a que posaren tauletes al carrer i feren negoci.

Han amenaçat amb tombar un edifici del carrer sant nicolau/forn del vidre pero com han vist que es massa prompte per barallar-se amb el veinat amb fet amago de negociació.Ojo amb els politics quant parlen de negociar que per darrere te estan foten....

I tambè han entrat regidors com paco blay que han entrat amb mes tranquilitat i fent les coses amb mes cabet.De todo hay en la viña del señor.

En resum.Un ajuntament que deura de buscar un discurs que junte il·lusió i sinceritat.Perque sense sinceritat aquest invent del tripartit no aguantarà molt.

Una nova punyalada al partidor

Mentre estem distrets amb el tema del romeral o el moment del cd alcoyano apareix la noticia de la aprobació del derribo del edifici mes antic del barri de partidor.

El edifici fa cantó amb el carrer forn del vidre i com que no esta protegit sembla que no te valor per als que manen a alcoi.

Alli construiran pisetes per a que els senyorets puguen vore la festa a gustet.I algun constructor fara el seu agost.Encara que jo aniria amb cuidado no siga que tombant aquest edifici li caiga alguna casa mes....

En la mateixa setmana el ajuntament ha decidit parar el derribo i futura construcció de un parking en el antic cinema goya.No cal dir que la contradicció entre les dues decision ha estat de seguida senyalada per el regidor fernando pastor.Un home, el senyor Pastor, un poc fora de joc en el seu recent i estrenat paper de "regidor oposició" que sembla molt facil pero no ho es tant.

El alcalde ha promes als veins i veines del partidor que tractara de "consensuar" el derribo del edifici en questió.Quant escolte la paraula participació o consensuar en boca de un politic em puc temer tot el pitjor.Els pobres veins no ha pogut fer res mes que "lamentar" com ha decidit el ajuntament aquest tema.

En el barri del partidor ja accepten totes aquestes putades amb resignació.Els projectes que es tenien sobre el barri van fent-se lentos i ningu sap com acabara tot.Si algun dia acaba la reforma del barri de una punyetera volta.

Del regidor de participació no sabem res.El home estaba tan content de haber negociat la rendició de la gent del 15-M que deu haber decidit marxar de vacances com a premi.

Quina llastima fa el centre d'alcoi! Amb tantes histories que hem viscut als seus carrers...tot fa impressió de mort i desolació.I per rematar-ho omplin el carrer sant llorenç de tauletes que jo no se si es pitjor les tauletes o els cotxes...

Amb la dreta del pp mes o menys sabiem que interessos tenien.Pero obserbar que la esquerra alcoiana juga amb les mateixes cartes resulta desolador....per a mi no.

debatre no es dolent

No m'agrada parlar de nacionalisme.Ho procure evitar.

Se que darrere de tot tipus de nacionalisme sempre esta la mà de la burguesia que prefereix que discutim sobre questions identitaries que no pas discutim sobre el perque de les injusticies del sistema capitalisme i de les alternatives que existeixen.

He situat al bloc la noticia que parla sobre el adoctrinament de xiquetes i xiquets al col·legi el romeral d'alcoi.He dit que la noticia te darrere un medi de comunicació de dretes i espanyolista i que sol exagerar qualsevol cosa.Tambè se que darrere esta la mà de la gent del partit UPYD de conegudes idees espanyolistes i que aspira a ser tercera força politica a espanya.

La reacció del AMPA del romeral i de alguna premsa d'alcoi ha estat de recolçar a la gent del romeral i dir que la noticia esta manipulada.

Jo sóc en certa mesura un romantic respecte a la escola.Espere com a pare de la escola que puga ajudar a la meva filla a ser una persona amb criteris i idees propies i que puga tenir ferramentes solides per a poder viure en un mon complicat com el nostre.

Se que la escola es part del sistema.I que moldeja als alumnes en els valors dominants del sistema de turno.

Se que hi ha dos professions a les que no es pot discutir.Una es la de metge i l'altra es la de professor.Tan el un com el altre tenen la possiblitat de fer el que vullguen i com ho vullguen.

Una societat madura ha de poder discutir sobre quina educació vol i com la vol.Si jo no vull que a la meva filla li parlen de nacionalisme valencià deuria de poder objectar.

I qui parla de nacionalisme valencià parla de religió, nacionalisme espanyol, consumisme, etc..

Debatre no es roïn.

Vull una escola publica i sense adoctrinament

La gent de ara multimedia porta una noticia del confidencial.com que parla sobre el col·legi el Romeral d'alcoi.La noticia diu que el col·legi ensenya nacionalisme als xiquets i a les xiquetes del centre.

Per a demostrar-ho exhibeix materials educatius del centre que utilitzen festes com el nou d'octubre per a parlar sobre la identitat valenciana i la llengua catalana.

Es evident que el portal de noticies "el confidencial" te clarisims prejudicis sobre la llengua catalana i sobre el nacionalisme que existeix al país valencià.

Pero tambè caldria que es puguera discutir amb tranquilitat el perque algunes escoles valencianes tracten desde fa molts anys de forjar l'esperit nacional català en el alumnat.

Jo com a pare espere que la meva filla aprenga a la escola una serie de coses.I espere que el pensament politic i identetari siga el fruit de la experiencia en la vida.

Jo vaig portar a la meva filla a una escola publica perque no volia que en una escola privada religiosa li ompliren el cap de bobades religioses.Pero he vist amb el passar dels anys que no ha servit de res ja que li han omplit el cap de bobades nacionalistes.

Amb tot el respecte a totes les idees.Servidor preferiria tenir a la religió i a la politica fora de la escola.

http://www.elconfidencial.com/en-exclusiva/2011/colegio-publico-valenciano-adoctrina-consignas-nacionalistas-20110706-81036.html

Reflexions de teatre

Joan francesc Rozalen fa una petita reflexió sobre la mostra de teatre i sobre el futur del teatre valencià.Es un pensament correcte encara que per a mi es queda curt.Se que Rozalen sap molt mes del que diu.I aquesta es la seva virtut.

Per cert.Quin dia afrontara el mon del teatre la aposta per un teatre privat sense les imposicions del poder politic?

El video es de ara multimedia.

Veus d'ARA amb... Joanfran Rozalén from ARAMULTIMEDIA TV on Vimeo.

Millor insultar que raonar

No sóc pas inocent.

No vinc de un altre planeta.

Se quina realitat hi ha a internet i sobretot al mon dels blocs.

Procure parlar amb sensatesa sense insultar ni desqualificar a ningú.El intercanvi de idees es positiu i si alguna persona em desmonta les meves teories jo em baixe del burro i ho accepte sense excesius problemes.

A la llista de blocs que tinc a la part dreta esta el bloc del senyor toni cucarella.Aquest senyor es un acceptable escritpor i una persona amb unes profundes conviccions politiques entre les que estan el nacionalisme catala i una certa militancia esquerrana.

Els valencians que son nacionalistes catalans tendeixen a la exageració.Aquesta exageració es pot obserbar en molt sovint al seu bloc.

En un post de fa poques hores el senyor cucarella afirma que el portaveu del partit politic ciutadans, albert rivera es falangista.El gran pecat de rivera es haber posat en dubte una enquesta encarregada per la generalitat de catalunya en la que s'afirma que hi ha una majoria de catalans que volen la independencia.

Sobre albert rivera es podria haber parlat de  les seves posicions contraries al nacionalisme català, de la seva ambiguetat ideologica i de quins elements financien el seu partit.Pero cucarella a preferit el insult brut i pur.

Acusar a Rivera de ser falangista sense aportar ni una sola proba es pura difamació.No prentenc ser puritano pero crec que caldria que en el mon de internet posarem totes i tots alguna petita pauta etica de comportament.

A pesar de que cucarella s'ha enfadat i em acusa de blavero o de troll continuare llegint les seves coses esperant un poquet de trellat.

Ah i el que dic sobre el bloc de cucarella tambe val per a qualsevol.Fins i tot per a mi mateix, ala!