Centenari enric valor

dijous, de juny 18, 2009

censura a la unesco


Acte de censura i contra la llibertat d'expresión artística a la Sala del Club Amics de la UNESCO d'Alcoi

El Club Amics de la UNESCO d'Alcoi ha censurado tres de las obras de arte, de un artista alcoyano, que había colgadas en su sala d'exposiciones. Tres dibujos de fina sensualidad, que muestran mujeres delicadamente medio desnudas, un cuadro en el que habían dos bocas femeninas besándose...
El Comissario de la Exposición ha considerado este acto como una censura represiva contra la Libertad de Expresión (contemplada en Los Derechos Humanos), la propiedad intelectual del artista, y la propiedad física de los cuadros -uno ha aprecido con el cristal protector roto-, así como falta de respeto profesional al Comisario d'exposición, ya que el hecho no se le comunicó en ningún momento.
El acto de censura és mucho más grave proviniendo de una entidad, Amics de la UNESCO, que se supone defiende la Libertad (también la de expresión), la creación artistica, los derechos e igualdad entre las personas, y que lucha contra los atentados ecológicos por parte de las constructoras, la violència de género y toda clase de actos represivos.
Por esta razón, el Comisario d'exposición ha decidido clausurarla, en un gesto de protesta contra la censura y en solidaridad con el artistas objeto de la censura-represión. Los cuadros censurados muestran, además, una clara sexofobia e incluso homofobia, ya que en ellos aparecen dos mujeres en actitud tiernamente amorosa y los labios de otras dos besándose.

Josep Lluís Seguí, Comissari d'Exposició
a Alcoi, 14 de juny del 2009, segle XXI

Artinaction-Alcoi pide la solidaridad de artistas, personas de la cultura y todas aquellas persona con sensibilidad que rechacen los atentados contra la Cultura, El Arte y la Libertad de creación artística.
Gracias.
in.foartinaction-alcoi@hotmail.com

diumenge, de juny 14, 2009

la mostra de teatre agonitza


La millor escena de la mostra de teatre que va acabar fou presenicada ahir al teatre calderon quant despres de abandonar el escenari la regidora de cultura i la directora de la mostra els tecnics que treien el faristol foren ovacionants per el public present.Tota una metafora!!
No se quin balanç faran de la mostra els amics de alcoi digital i de altres medis de comunicació.Jo que vaig vore un poc de les representacions d'aquest any i que he escoltat algun comentari sobre la resta no puc ser massa positiu i optimista.
La qualitat de les obres ha baixat considerablement.Es un drama que es repeteix desde fa anys.Tenim els valencians una dramaturgia curta que esta empenyada en repetir formats vells i tristos.
Per no salvar-se no s'ha salvat ni siquiera la gent de la dependent.La represenació de la pavana en el calderon fou de lo mes trist que recorde.I fins i tot alguns recorden millors temps de la alcoiana sol pico.
Amb aquestes perspectives la organització de la mostra va decidir que no estaria de mes baixar els preus de les entrades per potenciar la presencia de public.No va ser una bona idea.
Els teatres han estat mig buits a la majoria de les ocasions.
Els experts repeteixen que la quantitat objectiva de public que li agrada el teatre a alcoi es baix i es dificil que varie.Per molta gent allo del teatre es un genere mort que nomes renaix en alguns dies amb alguna zarzuela o algun sainet.
Per a teatre i sainets els politics del nostre poble.Sedano te un embolic al seu partit digne de sainet valencia costumbrista.Aixo per no parlar dels socialistes i les seves lluites cainistes.
Per acabar.Es eviden que el pp vol acabar amb la mostra ofegant-la poc a poc i cada any es mes evident.Pero tambe es evident que si la industria teatral valenciana no fa una seriosa reflexió el final no esta massa lluny.

dissabte, de juny 13, 2009

que diguen el que vullguen que estem ben vius!!!





Diuen que som el dimoni

la bèstia negra de l'ordre,

el paradigma de l'odi,

la fera immunda i ferotge

que trenca el consens i el tedi

de la seua bassa d'oli,

dins del sistema modèlic

som la taca de petroli.



I nosaltres orgullosos i somrients

rebem els colps i assumim el nostre paper.

Estar al punt de mira dels putrefactes

ens fa saber que no anem errats dels trets.



Que diguen el que vullguen que estem ben vius,

no espereu flors quan ens heu venut verí

Que diguen el que vullguen que estem ben vius

i aquesta és la llet que tenim.



Des de les seus poltrones

diuen que trenquem l'essència,

no sé de quina una i grande

libre i maleïda pàtria.

Nosaltres de peus a terra

volem la vida més vida,

si cal serem el bé negre

contra la blanca mentida.



I continuem orgullosos i somrients

amb humilitat repartint color pel carrer.

Sorpresos i perplexos per saber

que amb cançonetes fem maldecaps al poder.



Que diguen el que vullguen que estem ben vius

no espereu flors quan ens heu venut verí

Que diguen el que vullguen que estem ben vius

i aquesta és la llet que tenim.





Va! que berenem mona,

i trau suc del celler!

que aquesta gent no ens interessa

per res! per res!



Va! que berenem mona

i trau suc del celler,

no és difícil d'entendre

si ens escolteu



desperta!

Es destapa la trama…

desperta!

No hi ha ningun misteri



Va! que berenem mona,

i trau suc del seller!

que aquesta gent no ens interessa

per res! per res!



I encara que tu cregues que sí,

no hi ha dubtes valent,

no es difícil d'entendre.



Que diguen el que vullguen que estem ben vius

no espereu flors quan ens heu venut verí

Que diguen el que vullguen que estem ben vius

i aquesta és la llet que tenim.

dissabte, de maig 30, 2009

Cinc anys despres del moniatic


En tota vida de una persona de esquerres, llibertaria, ecologista, pacifista, feminista o el que siga hi ha un moment en el que la busqueda de la utopia xoca amb la puta realitat.
A partir d'aquest moment la persona que abans buscava amb intensitat el mon perfecte i superguai es torna pragmatica i desconfiada.
Supose que la psicologia ja ha trobat un nom a aquesta tonteria.
Fa cinc anys existia una cosa que es deia moniatic.Moniatic era la resposta a la manera que tenia el pp de sedano de fer cultura popular a traves de un festival anomenat mediatic que amb el temps s'ha vist com un negoci redó per als que ho organitzaven.
El moniatic era organitzat per un seguit de entitats culturals d'alcoi.La realitat es que era una persona qui ho dirigia.Aquesta persona a la que no vull nomenar li posare el nom de "el sense nom".
El sense nom era un funcionari del ajuntament d'alcoi que fou acomiadat a la arribada del pp i en certa mesura somiava que si un dia arribes altre cop la esquerra al ajuntament d'alcoi li tendrien en compte els merits per accedir a un carrec en cultura.
La vida es com es i aquesta persona es va quedar amb un bon negoci de construcció despres de trair als seus companys que estaven en un col·lectiu de obrers en atur.
El nostre amic sense nom es molt habil en les relacions socials i consegueix enganyar a tots.Per mi aixo es un merit.
Sense nom deia que el moniatic era com un univers en el que el sol era el panical i la resta eren planetes que giraven al seu voltant.
Es bona teoria.
El panical va caure poc despres del moniatic en una espiral autodestructiva digna de manual.En ella contribuiren de manera especial algun nihilista com jordi q i el seu alumne aventajat que escribia en valencia en la revista al margen com "don cusifai".
Tambe va contribuir algun pobre desgraciat que escribia en internet.
La historia del panical esta per escriure.Jo no la escriure.Un dia cusifai em va responsabilitzar dels mals del panical.Cosa dificil per a un dimoni tan torpe com jo.
Si es veritat la teoria del univers i els planetes, mort el panical qui es el sol?
El casal centre ovidi montllor?
El diari ciudad?
Jo estic per pensar que sense sol el que hi ha es el caos.El caos no es dolent, es positu en moltes ocasions.
Estan els xiquets del molinar i la gent dels flares, els de la radio, els de el menjador i fins i tot la gent del mas del potro.
Segur que algu diu:Pero si tota aquesta gent son els mateixos amb diferents noms.
Si es veritat, ser antisistema no esta de moda i sempre som el mateixos.
Alguna cosa pot canviar el clima de calma que hi ha a la ciutat?

dimarts, de maig 26, 2009

iniciativa internacionalista a pesar de tot

Hagan cola: por cada voto a Iniciativa Internacionalista, un bofetón a Rubalcaba y al rey Juan Carlos, por Nikolai Nechaev


La táctica política-jurídica que ha llevado a cabo Iniciativa Internacionalista ha sido correcta en la medida que ha ganado la primera partida al Estado burgués. En el haber debemos apuntarnos dos elementos tácticos exquisitos:

- Insertar una contradicción en el seno de los poderes del Estado, dejando a Rubalcaba con la brocha “de la criminalización y la ilegalización” en la mano.

- La profusión mediática multiplicativa del mensaje de solidaridad e internacionalismo así como la denuncia del carácter antidemocrático del Estado español.

El voto en unas elecciones burguesas no es un instrumento estratégico revolucionario, pero sí, éste voto a II, supone la mejor acción directa revolucionaria que podemos hacer durante las 24 horas del día 7 de junio. Al día siguiente y sucesivos, Iniciativa Internacionalista tendrá que demostrar la capacidad de desarrollar política y organizativamente un proyecto de confluencia de las izquierdas rupturistas con el régimen monárquico español, sean independentistas, soberanistas o reivindicadores de una III República que respete la autodeterminación de los pueblos (como son Corriente Roja e Iniciativa Comunista).

El voto a II no es un voto que vaya a movilizar a la clase obrera (con la salvedad de EH como ha demostrado su reciente Huelga General), pero sí un voto “antirepresivo” de sectores populares conscientes, algunos de los cuales actualmente militan y otros "muchos más", decenas de miles, que han militado en el pasado, y que actualmente permanecen en sus casas, pero sin embargo, a pesar de su desilusión política, no han perdido su olfato revolucionario. En este tipo de circunstancias, como diría un tertuliano, su “tozudez antisistema” le puede ante una oportunidad de este calado. A la sazón, llegar a este sector social sólo ha sido posible gracias a la torpeza del Gobierno del PSOE al inyectar popularidad a nuestra candidatura. Lenin explicó muy bien, en su folleto sobre el izquierdismo, como los bolcheviques se aprovecharon de las campañas represivas y de las elecciones burguesas (a veces boicot, otras veces "pollo" dentro del parlamento") en la línea de los intereses materialistas revolucionarios.

El voto a II no es voto comunista pero muchos comunistas van a votar a II. Porque votar a II es votar contra la mentira de IU tanto por ser colchón del régimen contra la izquierda revolucionaria como por ser la caja B de votos del PSOE. Es un voto, contra la connivencia entre Willy Meyer y el Ministerio del Interior, tal y como ha demostrado Sánchez Gordillo al denunciar que se intentó expulsar a los cargos de la CUT que avalaron a II y no a otros cargos de IU que avalaron IA por ejemplo. En sus palabras, IU tuvo "la pretensión de que la retirada de avales hiciera naufragar la posibilidad de que esta candidatura pudiera presentarse a las elecciones asumiendo las falsas sospechas del Ministerio del Interior y convirtiendo así a la organización en cómplice activo de la aplicación de una Ley de Partidos absolutamente contraria a las más elementales libertades. Ley, además, que IU no comparte y rechaza".

Como se puede explicar que IU-PCE con una mano rompa el papelito del pacto constitucional y con la otra mano reconozca al Estado de derecho que denuncian, para que finalmente acabe respetando (otra manera de ser "colaborador necesario") las decisiones del alto tribunal constitucional aunque no les guste. Eso es así, y racionalmente no puede ser de otra manera, porque comparten "en la práctica" (único principio materialista de la veracidad) los principios constitucionales, y por tanto, siguen formando parte del régimen constitucional, con su función específica.

Que sepa Willy Meyer y sus amigos de la porra “antibolonia” (ICV), que muchos de sus votantes van hacer un voto útil contra el sistema, es decir, un voto a II. Habrá que recordarle a muchos electores y militantes de IU que hayan tenido de referente a la "IU de Anguita" (por cierto; muy digna su solidaridad con II), que Rubalcaba fue uno de los fontaneros encargados de destruir la autonomía de IU respecto al PSOE, para abrir paso a una corriente interna mayoritaria favorable al pacto servil con el PSOE. Entre sus méritos está la teorización de "La Pinza" y envío de submarinos psocialistas a IU con billete de ida y vuelta. Los 'anguitistas' pueden también vengarse contra Rubalcaba y su monaguillo Llamazares, con su voto a II. Por otro lado, también se arañarán involuntariamente votos a Izquierda Anticapitalista y PCPE, cuyos partidos y militantes, según mi punto de vista personal, tendrán que preguntase porqué no le suponen un problema al sistema.

El voto a II no es un voto nacionalista, pero sí un voto internacionalista. Como ha recordado el comunista vasco-madrileño Alfonso Sastre, número 1 de la lista, la interpretación revolucionaria y marxista del internacionalismo hay que buscarla en Lenin cuando recordó a "Rosa Luxemburgo que ella era polaca y que debería partir de esa base, o sea, de una convicción inter-nacionalista, y no de un cosmopolitismo proletario abstracto y, menos, místico". Es decir, el internacionalismo es la unidad de las luchas concretas desde el reconocimiento a todos los pueblos. En el contexto del Estado español, donde para unos ciudadanos nunca se consolidó la nación española, aunque la defiendan, y donde para otros, que la rechazan por reaccionaria, deducen que: o bien se le pasó el tren de la Historia, negando su existencia, o bien que el tren "franquista" le dió su puntilla en la decadencia como nación burguesa, para todas ellas, en definitiva, es necesario que una izquierda consecuente reconozca las diferentes realidades nacionales y a partir de ahí buscar un punto común en la estrategia revolucionaria unitaria contra el régimen burgués español. Iniciativa Internacionalista, en ese sentido, es un paso.

El voto de II no será un voto de la progresía radical, pero sí un voto antisocialdemócrata y antifascista. Será un voto homenaje a todos los represaliados de este régimen y en particular un homenaje a toda una vida revolucionaria como la de Alfonso Sastre; un comunista que ha conseguido ser coherente; todo un ejemplo en las filas de la cultura,... tan propensas a beber de la subvención clientelar del PSOE. Sastre ha mantenido una unidad dialéctica lo que piensa, dice, hace y siente, contribuyendo con su extensa obra a la formación de una nueva hegemonía popular, además de la permanente promoción de la ideología revolucionaria a través de la editorial Hiru.

El voto a II no es un voto más al saco del mercado electoral, pero sí un voto ideológico que se sitúa enfrente del sistema y no en las comodidades de las orillas del sistema donde se mantienen vasos comunicantes con el mismo. El voto no será el inicio de ninguna revolución ni podrá, lamentablemente, expresar todo el repudio social a la crisis (la izquierda estamos a años luz de nuestra clase entre otras cosas por el "desarme" de la izquierda en la Transición, exceptuando la izquierda abertzale), pero sí que supondrá una patada al régimen en el culo de Rubalcaba y el rey Juan Carlos, que mecerá la pena, sólo por eso, haberse levantado ese día. Con o sin resaca, será el voto de la alegría revolucionaria frente a la mentira monárquica. Levantémonos el 7-J con pierna izquierda y voto a Iniciativa Internacionalista.


*Nikolai Nechaev es militante de Iniciativa Comunista y colaborador de la revista Internacionalistas en Red

dissabte, de maig 23, 2009

la semana del poligon de la canal


Quina setmana ens han donat el senyor sedano i el senyor pastor!!!
Setmana que ha acabat avui amb una entrevista a les primeres pagines del diari ciudad(el nostre diari) en la que defensa a capa i espasa el poligon de la canal i denuncia una mena de conspiració entre la confederació hidrografica del xuquer i el psoe per arruinar als alcoians.
No opinare de diari ciudad, ells fan el paper que es suposa que tenen que fer.Ja fa anys que ho fan i cal reconeixer que ho fan bè.Espere que la vizcarra no s'enfade massa.A mi em cau be la vizcarra i molta gent que treballa al ciudad pero no m'agrada el paper tan rastrero al poder que tenen que fer per guanyar-se la vida.
Anem al tema.
Com be deia llopis al información el tema de la canal comença a fer-se massa llarg i sembla que com mes evident es que no es pot fer el poligon a la canal, mes evident es que fan mes propaganda a la premsa convocant rodes de premsa absurdes i fent-se les victimes.
La veritat es que no tenen cap projecte per a la ciutat.Que vol ser alcoi en els propers anys?
Ni idea.
Ara s'agafen a la euforia que comporta els bons resultats del cd alcoyano.Santacreu i sedano ja fan el seu particular "cuento de la lechera".Si el alcoyano puja a segona vindran afeccionats dels equips rivals que coneixeran la ciutat i faran "gasto" a la ciutat.
Primerament el equip tindra que guanyar i despres caldra vore qui paga els gastos de convertir un equip semi-profesional en un equip profesional.
Qui pagara les reformes al estadi del collao? Qui possara els diners per a la transformació en societat anonima?
Entre pitos i flautes el alcoyano costa mes de trenta milions de pesetes als alcoians en segona b.No vull ni calcular el que podria ser una categoria superior...
El millor que li passa a sedano i al ciudad es que no hi ha cap oposició ciutadana articulada ni en partits ni en les milers de plataformes defensives.
Ja pot ficar la pota el pp amb el parking de la rosaleda.Ja pot fer obres absurdes com les del boulevard o les del eixample o les del centre.Ja pot fracasar amb el turisme.
Que no passa res, en dos anys majoria absoluta.Amb aquesta oposició es un xollo.

divendres, de maig 15, 2009

molta propaganda,poca realitat, sedano live


Els politics de tot el planeta viuen desconcertats davant la crisi economica.Despres de anys de receptes neoliberals aplicades manu militari la eixida al embolic es coloca en mesures propies del keynesianisme.Mes obra publica i ara si el papa estat pot fer i desfer com si res.
En el ambit local tot es un desori, un lio monumental.Els alcaldes de muro, cocentaina i alcoi es junten amb el president de la dipuació de alacant per preparar un ambicios pla per fer algo superestupendo a la via que comunica les tres ciutats.
No contents amb aquesta historia el dirigent popular de la ciutat d'alcoi ha pensat en fer una mena de foro ciutada per analitzar que solucions es poden pendre contra la crisi i com sortir de ella.
El foro compta amb la prsencia de invitats que semblen ser agradables amb el poder del pp local i ha deixat de banda als de la oposició que treuen foc pels queixals.
Esta tant participatiu el alcalde que fa sospitar.Sembla com si fos un darrer recurs que empra sedano per tal que no es note la seva incapacitat per solucionar els veritables problemes de la ciutadania.
A mes se li junta la sensació cada cop mes gran de no acabar cap tema que enceta.El poligon de la canal ni acaba ni comença.El hotel de la font roja es un tema mes de encaparrament de sedano que no pas de necesitats.El parking de la rosaleda xoca amb sentencies que no acompleix, cuidado sedano que per aquestos temes alguns com el alcade de vila-real estan a la presó.
Molta propaganda, poca realitat.

diumenge, de maig 10, 2009

¿quienes son los piratas? de eduardo galeano


Quiero compartir algunas preguntas, moscas que me zumban en la cabeza. ¿Es justa la justicia? ¿Está parada sobre sus pies la justicia del mundo al revés? El zapatista de Irak, el que arrojó los zapatazos contra Bush, fue condenado a tres años de cárcel. ¿No merecía, más bien, una condecoración? ¿Quién es el terrorista? ¿El zapatista o el zapateado? ¿No es culpable de terrorismo el serial killer que mintiendo inventó la guerra de Irak, asesinó a un gentío y legalizó la tortura y mandó aplicarla?





¿Son culpables los pobladores de Atenco, en México, o los indígenas mapuches de Chile, o los kekchíes de Guatemala, o los campesinos sin tierra de Brasil, acusados todos de terrorismo por defender su derecho a la tierra? Si sagrada es la tierra, aunque la ley no lo diga, ¿no son sagrados, también, quienes la defienden?




Según la revista Foreign Policy, Somalia es el lugar más peligroso de todos. Pero, ¿quiénes son los piratas? ¿Los muertos de hambre que asaltan barcos o los especuladores de Wall Street, que llevan años asaltando el mundo y ahora reciben multimillonarias recompensas por sus afanes?


¿Por qué el mundo premia a quienes lo desvalijan?


¿Por qué la justicia es ciega de un solo ojo? Wal Mart, la empresa más poderosa de todas, prohíbe los sindicatos. McDonald’s, también. ¿Por qué estas empresas violan, con delincuente impunidad, la ley internacional? ¿Será porque en el mundo de nuestro tiempo el trabajo vale menos que la basura y menos todavía valen los derechos de los trabajadores?


¿Quiénes son los justos y quiénes los injustos? Si la justicia internacional de veras existe, ¿por qué nunca juzga a los poderosos? No van presos los autores de las más feroces carnicerías. ¿Será porque son ellos quienes tienen las llaves de las cárceles?




¿Por qué son intocables las cinco potencias que tienen derecho de veto en las Naciones Unidas? ¿Ese derecho tiene origen divino? ¿Velan por la paz los que hacen el negocio de la guerra? ¿Es justo que la paz mundial esté a cargo de las cinco potencias que son las principales productoras de armas? Sin despreciar a los narcotraficantes, ¿no es éste también un caso de “crimen organizado”?


Pero no demandan castigo contra los amos del mundo los clamores de quienes exigen, en todas partes, la pena de muerte. Faltaba más. Los clamores claman contra los asesinos que usan navajas, no contra los que usan misiles.


Y uno se pregunta: ya que esos justicieros están tan locos de ganas de matar, ¿por qué no exigen la pena de muerte contra la injusticia social? ¿Es justo un mundo que cada minuto destina tres millones de dólares a los gastos militares, mientras cada minuto mueren quince niños por hambre o enfermedad curable? ¿Contra quién se arma, hasta los dientes, la llamada comunidad internacional? ¿Contra la pobreza o contra los pobres?


¿Por qué los fervorosos de la pena capital no exigen la pena de muerte contra los valores de la sociedad de consumo, que cotidianamente atentan contra la seguridad pública? ¿O acaso no invita al crimen el bombardeo de la publicidad que aturde a millones y millones de jóvenes desempleados, o mal pagados, repitiéndoles noche y día que ser es tener, tener un automóvil, tener zapatos de marca, tener, tener, y quien no tiene, no es?


¿Y por qué no se implanta la pena de muerte contra la muerte? El mundo está organizado al servicio de la muerte. ¿O no fabrica muerte la industria militar, que devora la mayor parte de nuestros recursos y buena parte de nuestras energías? Los amos del mundo sólo condenan la violencia cuando la ejercen otros. Y este monopolio de la violencia se traduce en un hecho inexplicable para los extraterrestres, y también insoportable para los terrestres que todavía queremos, contra toda evidencia, sobrevivir: los humanos somos los únicos animales especializados en el exterminio mutuo, y hemos desarrollado una tecnología de la destrucción que está aniquilando, de paso, al planeta y a todos sus habitantes.


Esa tecnología se alimenta del miedo. Es el miedo quien fabrica los enemigos que justifican el derroche militar y policial. Y en tren de implantar la pena de muerte, ¿qué tal si condenamos a muerte al miedo? ¿No sería sano acabar con esta dictadura universal de los asustadores profesionales? Los sembradores de pánicos nos condenan a la soledad, nos prohíben la solidaridad: sálvese quien pueda, aplastaos los unos a los otros, el prójimo es siempre un peligro que acecha, ojo, mucho cuidado, éste te robará, aquél te violará, ese cochecito de bebé esconde una bomba musulmana y si esa mujer te mira, esa vecina de aspecto inocente, es seguro que te contagia la peste porcina.


En el mundo al revés, dan miedo hasta los más elementales actos de justicia y sentido común. Cuando el presidente Evo Morales inició la refundación de Bolivia, para que este país de mayoría indígena dejara de tener vergüenza de mirarse al espejo, provocó pánico. Este desafío era catastrófico desde el punto de vista del orden racista tradicional, que decía ser el único orden posible: Evo era, traía el caos y la violencia, y por su culpa la unidad nacional iba a estallar, rota en pedazos. Y cuando el presidente ecuatoriano Correa anunció que se negaba a pagar las deudas no legítimas, la noticia produjo terror en el mundo financiero y el Ecuador fue amenazado con terribles castigos, por estar dando tan mal ejemplo. Si las dictaduras militares y los políticos ladrones han sido siempre mimados por la banca internacional, ¿no nos hemos acostumbrado ya a aceptar como fatalidad del destino que el pueblo pague el garrote que lo golpea y la codicia que lo saquea?


Pero, ¿será que han sido divorciados para siempre jamás el sentido común y la justicia?


¿No nacieron para caminar juntos, bien pegaditos, el sentido común y la justicia?


¿No es de sentido común, y también de justicia, ese lema de las feministas que dicen que si nosotros, los machos, quedáramos embarazados, el aborto sería libre? ¿Por qué no se legaliza el derecho al aborto? ¿Será porque entonces dejaría de ser el privilegio de las mujeres que pueden pagarlo y de los médicos que pueden cobrarlo?


Lo mismo ocurre con otro escandaloso caso de negación de la justicia y el sentido común: ¿por qué no se legaliza la droga? ¿Acaso no es, como el aborto, un tema de salud pública? Y el país que más drogadictos contiene, ¿qué autoridad moral tiene para condenar a quienes abastecen su demanda? ¿Y por qué los grandes medios de comunicación, tan consagrados a la guerra contra el flagelo de la droga, jamás dicen que proviene de Afganistán casi toda la heroína que se consume en el mundo? ¿Quién manda en Afganistán? ¿No es ese un país militarmente ocupado por el mesiánico país que se atribuye la misión de salvarnos a todos?


¿Por qué no se legalizan las drogas de una buena vez? ¿No será porque brindan el mejor pretexto para las invasiones militares, además de brindar las más jugosas ganancias a los grandes bancos que en las noches trabajan como lavanderías?


Ahora el mundo está triste porque se venden menos autos. Una de las consecuencias de la crisis mundial es la caída de la próspera industria del automóvil. Si tuviéramos algún resto de sentido común, y alguito de sentido de la justicia ¿no tendríamos que celebrar esa buena noticia? ¿O acaso la disminución de los automóviles no es una buena noticia, desde el punto de vista de la naturaleza, que estará un poquito menos envenenada, y de los peatones, que morirán un poquito menos?


Según Lewis Carroll, la Reina explicó a Alicia cómo funciona la justicia en el país de las maravillas:


–Ahí lo tienes –dijo la Reina–. Está encerrado en la cárcel, cumpliendo su condena; pero el juicio no empezará hasta el próximo miércoles. Y por supuesto, el crimen será cometido al final.


En El Salvador, el arzobispo Oscar Arnulfo Romero comprobó que la justicia, como la serpiente, sólo muerde a los descalzos. El murió a balazos, por denunciar que en su país los descalzos nacían de antemano condenados, por delito de nacimiento.


El resultado de las recientes elecciones en El Salvador, ¿no es de alguna manera un homenaje? ¿Un homenaje al arzobispo Romero y a los miles que como él murieron luchando por una justicia justa en el reino de la injusticia?


A veces terminan mal las historias de la Historia; pero ella, la Historia, no termina. Cuando dice adiós, dice hasta luego.

dissabte, de maig 02, 2009

ser actor, ser dels joglars


Els darrers dies al nostre poble ha actuat la companyia els joglars amb el espectacle "la cena", una perfecta satira sobre el medi ambienti i el mon de la cuina d'autor.
Anem a pams.
Els personatges estan perfectament fets.La acció es desenvolupa amb el proleg de la musica de les quatre estacions de vivaldi.La trama va de un sopar super ecologista que dona la ministra de medi ambient a personalitats de arreu del mon i per aquest motiu contrata a un gran cuiner que es un estafador amb aires de grandessa.
Segons la critica que fa ximo llorens avui sembla ser que ell veu en el personatge de la ministra una caricatura del president zapatero.
Jo no ho veig pero cal dir que llorens es molt mes inteligent que jo, on anem a parar.
A diferencia de altres ocasions la visita dels joglars no va omplir el teatre calderon.Cal dir que han passat molts anys i que la esquerra alcoiana carregada de nacionalismes i manies no soporta a albert boadella i la seva satira brutal.
La mateixa equera que demana llibertat d'expressió per vore les bobades de la tv3 es incapaç de assumir la critica i la satira, es incapaç de mirar-se al mirall i vore quina pinta ridicula fan, llastima! primer de transformar la societa tindran que riure's de si mateix.
A catalunya ja el censuren de la manera que es censura en el nostre segle es a dir sense contratar-te i deixan-te en un racó amargat.
Sempre sera un plaer vore la bona tasca que fan els joglars i sempre sera positu saber que la llibertat d'exopressió esta per damunt de tots els poderosos i de tots els prejudicis.

dilluns, d’abril 27, 2009

Festes 2009 no canvia res, tot es diferent


Doncs ja ha passat tot.
Han passat els capitans moros i cristians, el alferes dels contrabandistes amb el seu traje daurat i la seva navaixa ohh.
Han passat les declaracions de javier morales insinuant canvis que mai arriben.
Han passat les festes amb mes dones vestides amb el traje de la fila.Supose que saben que vestir el traje no vol dir pertanyer a la fila.
Han passat les festes en les que una favorita del capità cristià deia sense cap vergonya al canal nou que el mes al que podia arribar a la festa es a favorita del capità, estupendo, per a que tant rollo feminista oi que si?
Ha passat el embaixador turistic d'alcoi el senyor alvarez del manzano, sense pena ni gloria, com el senyoret madrileny que es.Ja vorem que guanya el nostre poble d'aquesta broma.
Han passat les festes en les que la guardia civil vigilava el alardo per si de cas els alcoians amaguem polvora per altres finalitats.Que ves tu a saber que poden fer aquestos alcoianets tan anarquistes i rojos que son en epoca de crisi.
Han passat les festes de la crisi i encara que es pot dir que s'ha notat un poc el cafe licor i les gambes han volat per les filaes com a les millors epoques.
Han passat les festes a les que el turisme ni s'ha vist ni se li ha esperat.Per a que servia tan viatge a nova iork o a tokio? Per a res, per a fer un ensaio fora d'alcoi podrien anar a cocentaina com es feia abans, collons de gent!!!
Han passat les festes en les que el ajuntamen ha estalviat mooltisim en cohets i en dinars oficials pero en les que han gastat milers de euros en propaganda en les emisores de radio i en els periodics.Per a que serveix tanta propaganda i tanta felicitaciço al ciudad? Serveix per tenir contents als periodistes locals i per que no facin preguntes incorrectes.
Mentre a la ciutat cap projecte serios de futur i cap idea de com sortir de la crisi, xe quin poble!!!

dilluns, d’abril 20, 2009

el llimoner

EL LLIMONER



Assegut a l’habitació

és tarda de diumenge i a fora plou

perdent el temps sense res a fer

estic aquí esperant-te però mai passa res

les coses no canvien, i no sé per què



En el meu cotxe conduint

potser massa depressa

potser massa lluny

canviar d’idea seria bo

però segueixo esperant-te

i em sento tant sol

les coses no canvien i no sé per què



M’he preguntat mil cops per què

Ahir em parlaves i em parlaves d’un cel blau

però avui jo només veig llimones en un llimoner

i giro el cap amunt i avall

cap a un costat i cap a l’altre el torno a girar

però avui jo només veig llimones en un llimoner.



Hi ha un núvol fosc dins del meu cap

que em xucla l’energia, em té immobilitzat

m’hagués dutxat i hagués sortit

però em sento tant cansat que m’he ficat al llit

les coses no canvien i no sé per què



Aïllar-me està vist que no em convé

aïllar-me i quedar-me penjat del llimoner

vaig caminant pel desert

a on tard o d’hora he de trobar un oasi verd

i llavors que siguis tu qui es pregunti.



M’he preguntat mil cops per què

Ahir em parlaves i em parlaves d’un cel blau

però avui jo només veig llimones en un llimoner

i giro el cap amunt i avall

cap a un costat i cap a l’altre el torno a girar

però avui jo només veig llimones en un llimoner.

dijous, d’abril 16, 2009

Hugo mas es censurat per l'ajuntament


Vaig a utilitzar un truc que gasta Tomas Gisbert al diari ciudad.El truc consisteix en dir coses que et conten pero en lloc de dir qui t'ho ha dit poses un seudonim graciós.Normalment Gisbert ho gasta per contar cotilleos del cd alcoyano.Cotilleos sense importancia i maldat.
Per cert, gran tipo el tomas gisbert.
Una personeta que anomenarem "el mocasin" m'ha contat aquest matí molt indignat que a hugo mas el ajuntament d'alcoi l'ha censurat i el impedeix presentar en concert el seu darrer disc.
He tractat de averiguar una cosa mes.
Resulta que hugo mas demana el espai de la casa de la cultura per presentar el seu disc i en primer moment el ajuntament diu que no.Despres el regidor canvia d'opinió i diu que si pero que no pagaran el preu del concert, la llum i altres coses.
Amb tot aço hugo possa el crit al cel i enceta una certa campanya a internet entre els colegues i coneguts.
Hugo mas es un bon alcoià i un music acceptable.Als seus concerts gaudeix de un bon grup de admiradors i admiradores.Mes admiradores el que resulta normal.
Jo supose que el que mes li fot a hugo es que el ajuntament no el contracti el concert.Supose que ell pensa que per el fet de ser alcoià el ajuntament deuria de contractarli de manera automatica.Es un argument una mica pillat amb pinces.
Jo soc persona de prejudicis molt automatiques i pensava que el fet de que hugo mas actues en una festeta del ciudad de alcoy el convertia en music proper al poder mediatic i en certa mesura al poder politic.
Aquest argument ha quedat desmuntat.
Espere que algu doni espai a aquesta excelent persona que es hugo mas i puga cantar lliurement.

dissabte, d’abril 04, 2009

el cartell de festes com a simbol


Fa dies que tothom hi parla amb mes o menys intensitat sobre el cartell de festes que es penja a la porta del ajuntament d'alcoi i que sembla que es desde fa anys el que marca el principi de les festes del nostre honrat poble.
Es costum desde que el gran adrian espi comences la creuada del 22-23-24 sempre, discutir amb molta passió les qualitats del cartell, si el autor es alcoià o no, si el preu pagat es excesiu o no, si caldria fer un concurs o no, si el meu xiquet o xiqueta ho faria millor i amb menys diners, etc...
Jo que sóc tan ignorant que escric fatal i que tinc tants defectes em costa apropar-me al cartell i dir cap cosa interessant o important.
Fa anys el fet de possar el cartell passava inadvertit per a molta gent.Un dia t'alçaves i passave per la plaça i el veies i tampoc li donaves molta mes importancia.
Podria dir que el cartell nomes es un cartell no representa cap cosa mes que la festa.
Pero tambe es evident que el cartell reflexa els gustos i preferencies culturals i ideologiques del poder municipal.
Tambe podria dir que amb la deria de estalviar el poder municipal potser ha volgut estalviar un duret amb aquest horro.
El problema com fa tants anys que passa es la propia festa i la seva incapacitat de fer reformes que duguen a la mateixa a fer d'aquesta celebració col·lectiva un fet de debo col·lectiu que implique a molta gent, dones incloses i tant.
En aquest tema la solitaria veu de les dones de fonevol es confon en un paisatge dormit en el que la esquerra alcoina i els col·lectius solen passar de puntetes sense apenes fer soroll.
Paciencia.Ni la festa ni els alcoians canvien tan rapid.
Son tans anys manant i manant que fins i tot la seva ideologia dretana esta al nostre adn vital.

dissabte, de març 28, 2009

el nou himne de festes

la festeta del diari ciudad


Una mala persona m'ha passat el dvd de la festa que va fer el diari ciudad fa dies per donar alló de la peladilla d'or i els premis a la dona, solidaridad i medi ambient.
La festa fou tan alcoiana i tan estupenda que el pobre alcalde de cocentaina quasi li dona un atac quant va sentir dels llavis del director del ciudad que cocentaina era el "extranger".
Era broma digue el senyor ramon, que va fotre un sermó insoportable mes propi de un pensionista que no pas de un home serio com ell.Jo tinc un vei de vuitanta anys que podria ser director del ciudad.Diu les mateixes coses carregades de alcoiania i estupidesa.
Els musics moises olcina, jacobo blanes i gregori casasempere ja son personatges de la cultureta del pp.Que si, que parlen valenciá i van de super progres pero es evident que s'adapten als que manen al ajuntament i a la generalitat.Qui mana, paga, ja ho sabeu.I si no ho sabeu es perque no voleu.La llastima fou no vore a joanfra rozalen fent algun espectacle teatral, ai rozalen que rojeras te has vuelto.
Ah, els premiats tots molt emocionats.Extranyament parlaven valenciá menys la directora de la escola d'art que parla en castellá.
Isabel clara simó sembla cada dia que passa mes catalana i menys alcoiana, tambe cal dir que se lin va un poc el cap.No es raro, a mi ja em passa molt.
En resum.Una festeta per guanyar diners, perque entre patrocinadors, el ajuntament d'alcoi per exemple i la gent que pagava entrada els del ciudad es podrien pagar un dinarot ben guapo.
Jo em pregunte de que viu el ciudad.Quasi no ven periodics als quioscos, poca publicitat...No se es un misteri.
Es nota que el seu director sap molt.

dilluns, de març 23, 2009

veins debils, sedano content


Habia promès que mai mès escriuria sobre col·lectius veinals i sobre les seves extranyes relacions amb el poder politic.
En diversos escrits he deixat clara la meva opinió plena de excepticisme al respecte i fins i tot he estat lo suficientment atrevit per ficar-me amb alguna familia que dirigeix col·lectius veinals desde fa anys i anys.
El cap de setmana ha estat festiu al barri del partidor en unes festes organitzades per la associació de veins i veines de aquest bonico barri d'alcoi.Ja deia joan francesc mira que els valencians som els millors del mon en montar aquestes coses.Amb quatre veins implicats i quatre litros de algun licor ja montem sarao i gresca, magnific!!
Pero les questions importants del barri continuen dormint en qualsevol calaix del ajuntament d'alcoi.
Es mes que evident que si les festes no passaren per st nicolau el barri haguera estat derruit del tot com han fet amb la part baixa del centre historic.Nomes la crisi ha salvat aquesta circumpstancia.
Families de etnia gitana mal viuen al carrer de st bonabentura, al carrer font del vidre hi ha dos edifcis en terra i un tercer que esta a puntet de caure i que per cert era el espai on estava el panical.
Mes avall esta el lloc on estaven els flares espai abandonat on afortunadament un grupet de joves han okupat i almenys fan alguna coseta digna.
El barri esta mancat de infrastructures.Totalment abandonat a la seva sort.
Els dirigents veinals presumeixen de exercir una participació que no sempre es visible.I els acords amb el ajuntament estan plens de icognites.
Es desconeix que es fara amb el carrer de st rafael i la vpo es una mentireta piatosa.
Per a que quede clar.
El problema no es que fulanito o fulanita siga president de la associació de veins de tal o pascual barri.El problema es que collons pinten les entitats veinals al nostre temps en una democracia que els partits politics pp-psoe dominen amb puny de ferro amb guant de seda.
Menos festa i mes reflexió.
Si es participada millor.

dissabte, de març 21, 2009

sobre policia i estudiants


La actuació policial contra els estudiants a barcelona ha plantejat diversos temes de discusió a catalunya.
Primerament s'ha parlat de proporcionalitat de la actuació policial.La paraula proporcionalitat es per si mateixa prou estrafalaria.Que seria proporcional? dues porrades per persona? quatre?
Durant les carregues policials els policies van atacar a diversos periodistes que estaven a primera linea i estaven identificats.Sonara lleig pero si no vols pols no vas a la era i aquests periodistes estaven en mig de tot el follo.A mes els policies mai voren testimonis a les seves actuacions.
Alguns advocats han demanat que els policies quant treballent deurien de portar un identificatiu per saber qui es qui i poder demanar responsabilitats.Els advocats deuen desconeixer el treball policial.Els policies ataquen als manifestants per despejar els carrers per garantir el ordre public i per espantar i aterrir als ciutadans que es pensaran dues vegades quant tinguen la tentació de fer efectius els seus drets democratics, es a dir, la policia reprimeix, no es res nou.
Sobre els estudiants.
Si uno vol fer una acció i sap que tindra de cara a la policia cal anar una mica preparat.Jo veia a les imatges nois que alçaven les mans davant policies de 1'80 amb porres i escuts esperant que aquestos al veurels desarmats i pacifics es fesin enrere i no els atacaren.Innocents...la policia es va donar palos a punta pala.
Si uno vol ser antisistema no pot esperar que el sistema li done besadetes, vinga que sou universitaris per favor...
Per ultim hi ha que sent vergonya al vore que el responsable de la generalitat es un antic comunista, joan saura.
Els vells recordaran el que varen fer els del psuc durant la guerra civil i com van masacrar als anarquistes.De un estalinista no es pot esperar res de bo.

dimecres, de març 18, 2009

Alcoi, un poble de sainet


Fa dies ha faltat en armando santacreu.
Armando es un home que de manera quasi genial va ser capaça de reflexar la societat alcoiana en el mon del teatre a traves del genere del sainet.No es que a mi el sainet m'apassione massa per sempre he pensat que aquest genere ha estat la unica sortida que han tingut els dramaturgs valencians per expressar la manera curiosa que tenim els valencians de viure.
Si armando hagues tingut la oportunitat de escriure a la nostra epoca haguera fet grans sainets de molts temes.El parking de la rosaleda amb tot aquell embolic de construcció il·legal i de desobedencia per part de l'ajuntament.
Podria fer algo amb les baralles del pp i del psoe.Baralles entre ells i contra els altres.Demostrant que la polica es prescindible.
Podria escriure sobre la associació de st jordi i tots aquells dubtes espirituals sobre si dona si dona no sobre si cal fer canvis en aquest tema o no.
I seria interessant que escriguera sobre totes les palles mentals de la esquerra alcoiana.Aquella esquerra que es vesteix de anarquista, socialista o nacionalista depenen del temps que faci.I que en ocasions treu en processó a ovidi montllor o a joan valls.
Pais de sainet, poble de sainet.

dijous, de març 12, 2009

especulació urbanistica


Alcoi es un poble meravellos.
Resulta que fa uns anys la poca vergonya d'alguns industrials va provocar una crisi sanitaria desconeguda fins aquell moment.Tots els dies als noticiaris apareixia el nom d'alcoi associat amb el nom de legionella, enfermetat que fins aquell moment no sabiem ni siquiera si existia.
A valencia i a alcoi van intentar convencer a aquestes empreses que no cumplien les normes higieniques basiques per a que les compliren.Els hi donaren dinerets en un munt de subvencions.Despres els hi amenaçaren amb multes, multes que mai han pagat i mai pagaran.
I de sobte a una d'aquestes empreses li arriba la crisi i digue que si no es requalificaba aquesta empresa el futur de molts treballadors perillaba.El ajuntament amb el favor de ccoo va requalificar pensant que aquesta empresa es mudaria a un altre terreny dins d'alcoi i a part semblaba que es conseguia acabar amb la malaltia que tant ens hi preocupaba a tots.
Aconseguida la requalificació la empresa va tancar, va pagar als treballadors tot mentre el ajuntament feia un ridicul sonat.
Veient la experiencia un altra empresa de la nostra ciutat va pensar en fer el mateix.Pero no va comptar amb el favor del ajuntament desde el principi.
I ves tu per on la empresa montllor ha decidit que una manera de presionar es la de tirar als treballadors contra l'ajuntament per tal de apretar una miqueta.
Els cervellets economics del pais pensen que quant acabe la crisi hi haura oportunitat de negoci.Amb aquesta idea compren terrenets per especular amb el futur.
Pero aquesta crisi no es igual que les anteriors.Res sera igual.
Ni el sistema financer, ni el urbanisme.
Planificar el futur pensant en parametres del passat es bastant estupid.

dijous, de març 05, 2009

dones i 8 de març


El diumenge es el dia de la dona treballadora.A banda de consideracions sobre aquesta costum de fer dies dedicats a fets, persones o santetes i santets, cal dir alguna coseta de com aquest dia es utilitzat per la dreta i per el poder.
En principi el dia 8 de març es el dia de la dona treballadora.Hom podria parlar de la situació de esclavatge de les dones treballadores arreu del mon.Ho tenen mes dificil per accedir al mercat laboral, cobren menys que els seus companys masculins, quant tenen xiquets o xiquetes veuen com es dobla les seves feines i son vistes amb sospita per els empresaris pel un suposat augment de baixes laborals.
Als paisos oocidentals aquestes son les desgracies que pateixen les dones pero als paisos del tercer mon les dones en diversos graus ocupen un paper secundari i merament utilitzat en la reproducció.
A casa nostra el poder vol passar de puntetes per les reivindicacions laborals de les dones i apostar per fer un 8 de març dedicat exclusivament en el maltractament contra les dones.Maltractament que ha produit un gran nombre de morts, en els casos mes extrems.
El terrorisme masclista i la discriminació laboral contra les dones son dues parts de de una mateixa moneda, el patriarcat.
El patriarcat es que domina el mon, el que esta extes en totes les ideologies.Esta al capitalisme, al comunisme i fins i tot al anarquisme.
El patriarcat esta en totes les religions.Religions que porten a les dones al ostracisme.
La situació podria portar a un gran nombre de dones a rebelar-se contra aquetes injusticies.Tranquils, el poder ja sap que lo que no es controla es compra i ja han domesticat a les dones i ja han formulat un feminisme que siga compatible amb el actual estat de les coses.
Jo no soc dona i no voldria donar aquella patetica imatge del home preocupat per les dones, aquella imatge tan paternalista.
A la faena estic rodejat de dones, soc fill de una dona, visc amb una dona i soc pare de una dona.
Cap cosa que li passe a una dona em resulta indiferent, cap cosa que li passe a un esser huma em resulta llunyà.
Autogestió i lluita.

dissabte, de febrer 28, 2009

una nova idea, la comarca


El actual alcalde que ja esta algo cremat de no fer res ha decidit treure un conill del seu sombrero:Comarcalitzar.
El desenvolupament de la nostra ciutat depen de determinats acords.Acords presos en reunions llargues que van fent-se mes i mes llargues i absurdes.I mentres tant s'acaba la legislatura, si volen mes els ciutadans que voten.Total acabaran votan com a borreguets el mateix i sense saber ni siquiera perque voten.
Despres esta la oposició que no sap exactament que dir sobre aquesta gran idea.Els del psoe miren a cocentaina amb por, els del bloc creuen que alcoi te algo que vore amb muro i que si es porten be arribara el dia del sorpasso i superaran al psoe i gobernanran a alcoi, pobres nois.
I que dir de paco agulló? Ell va mantenir un d'aquells debats absurds amb el regidor sanus que va servir per desesperar als periodistes i personetes que estavem alli.Vale que els de esquerra unida aposten per la participació i tot aixó, pero la fe que tenen en tot aquest rotllo es nauseabunda.
Del projecte de poligon de la canal no sabem res, del hotel de la font roja tampoc i el famos camp de golf esta dormint esperant la recuperació economica que acompanya a toca crisi economica.
A ibi i a molts pobles els poligons i zones industrials estan buidant-se, els hotelets de la montanya ja no son tan negoci com es podria imaginar, els pensionistes alemanys o britanics ja no venen al nostre pais a morir i comprar terrenets, el euro ens ha igualat molt.
Els empresaris del textil viuen de la permanent subvenció i del pelotaso urbanistic i somnien amb un pais esclavista com la xina, alli ni sindicats ni punyetes.Dins de prompte aci serem com a la xina, temps al temps.
Ningu te ni idea, ni sedano ni el punyetero dimoni de xiquet.

dimarts, de febrer 24, 2009

maleit cancer


En els darrers dies he tingut dues topades amb la malaltia del cancer.
La primera fou la mort d'una companya de faena despres de cinc horribles anys que començaren amb un cancer de pit.Aquest fou estirpat en una operació que va compartar una dura terapia de quimioterapia.Mesos despres quant tot semblaba apuntar a una bona recuperació el cancer torna a apareixer en altra part del cos.En aqueta ocasió el fetge.Despres de dues pasades per el quirofan, la biopsia i la estirpació de la part cancerigena, va tocar mes quimio, toma!!
I fa uns mesos el seu ja debil cos comença a empitjorar a lo bestia fins que fa tres dies va tenir la sort de morir en pau.
Per a rematar la festa fa dos dies vaig vore al hospital a un amic que te un cancer al pulmó dret.Ha perdut els cabells, vint kilos i tota la il·lusió de la que presumia fins fa poc.Busca i desitja la mort mentre els metges li van fent la vida imposible.
Fa temps que desconfia dels metges, dels oncolegs, dels psicolegs i de qualsevol fulano que se li apropa venent-li la solució magica.
Estem a principis del segle vint i u i encara quant els metges parlen de cancer sembla que no tenen ni puta idea.No tenen cap compasió amb els malalts, els enfronten amb els familiars que no sempre es pregunten les consequencies de totes les mesures mediques i sobre tot mai pregunten al malalt que vol.
Tambe esta tota aquella quadrilla de lladres i poca vergonyes que aprofiten la ignorancia per fer bitllets, son basura i viuen com a senyorets.
Desitge una mort digna per al meu amic raul i espere que amb el temps aquesta maleida malaltia tinga alguna solució.

dissabte, de febrer 21, 2009

la vaga de tuasa


Hi ha dos planos de discussió sobre la vaga de tuasa que tenen un nexe d'unió que es el mal anomenat "enfado" del usuari.
Primer, no esta de mes dir que TUASA es una empresa privatitzada pels socialistes en el final de sanus com alcalde d'alcoi.Cal recordar que aquesta es va produir amb una serie de condicions en la que es estaben les seguents:
Millora dels autobusos, reduint la antiguetat dels cotxes i fent que foren accesibles a persones amb problemes de movilitat.
Tikets electronics i bonos que permeteren trasbordaments.
Comarcalització del servei, una linea que arribara als pobles del comtat, muro i cocentaina, i un altra linea que anara als pobles de la foia de castalla es a dir castalla, ibi, onil.
Tothom suposava que en mans privades la gestió seria mes eficaç i seriosa.
Pero a passat el seguent:
Els autobusos no son accesibles i tenen antiguetats que son un perill evident.Alguns autbusos es evident que han estat funcionant a alacant i es veu en els cartells que ni siquiera han estat retirats.
No hi ha comarcalització del servei i no sembla ser voluntat de la empresa ni dels ajuntaments.
El nombre de usuaris ha baixat escandalosament provocant deficits que son asumits de manera extranya per part del ajuntament d'alcoi.
On estava la esquerra alcoiana i el ecologisme quant privatitzaren el servei?
Tot aço deuria de provocar indignació per part dels usuaris pero ves tu per on l'unic que provoca furia i rabia es una petita vaga feta pels treballadors de tuasa per demanar que els hi faciliten la llista de descansos que tenen anualment.
No cal dir que el famos piquete anti-vaga s'ha possat en marxa, la premsa sedanista ja apreta, els politics de esquerra del nostre poble titubejen i el ecologisme calla.
Davant tota aquesta historia els sindicalistes de tuasa es senten soles i quant parlen davant la premsa ho fan amb por.Quant pujen a conduir els autobusos senten el despreci dels usuaris i alguna amenaça mes o menys clara.
Que lluny estan aquells temps en els que valors com la solidaritat entre els treballadors feia que tots estiguerem en el mateix vaixell i que la desgracia de uns fora la desgracia de tots.
Si.Ho torne a dir la faena es una desgracia.Cal deixar els complexos judeo-cristians.No es gens natural regalar hores de les nostes vides a altres persones a canvi de quatre duros.
salut

dimarts, de febrer 17, 2009

paco molina el ofici de ser sindicalista


Fa dies que a la premsa local el nomenament de paco molina com a secretari general de ccoo pv ompli pagines que son gaire be totes de elogi per la trajectoria del sindicalista i per el fet de esser alcoià.
Mes o menys es coneguda la trajectoria de molina en el moviment sindical.Desde finals del vuitanta ha tingut diversos carrecs de responsabilitat a ccoo i ja mai mes a tingut que treballar en el sector productiu.
Mes enlla del cas particular de molina seria interessant que els sindicats analitzaren un mica el fet sindical i com alguns dels seus dirigents acaben essent una mena de funcionaris ben pagats per subvencions gobernamentals.
No cal escandalitzar-se massa.Els sindicats no tenen uns comptes clars i tenen que sobreviure de ajudes dels goberns.Si aquestes ajudes influeixen en les actituts dels sindicats en allo que es diu el conflicte treball-capital s'hauria de vore.
Tornem al cas de ccoo.
Els sindicats tenen una jerarquia clara, en la que es troben organitzacions territorials i federals amb nombrosos alliberats, per sota els delegats i mes avall els afiliats.Tot aquesta historia es mou dins de una gran disciplina, recordeu que aquell que es mou no surt a la foto i es expulsat.
Les relacions entre patronal i sindicats en moltes ocasions son mes que sospitoses, i en algun cas sonat ha fet enbermellir galtes a ccoo.
I per acabar amb molina.
Molina es el exemple de un personatge que sense massa estudis arriba a la cuspide del sindicat.No es habitual.Allo habitual es el perfil de sindicalistes que han passat per universitats de economia i que volen comptabilitzar politiques liberals i politiques mes socials.Fidalgo es un exemple.
Mes prompte, mes tard, els treballadors ja aniran emancipant-se dels sindicats i del treball que es la veritable desgracia del nostre mon, el treball.

dissabte, de febrer 14, 2009

Sedano i la guardia civil


La polemica de la setmana ha estat la futura marxa del equip de transit de la guardia civil desde el quartel d'alcoi al quartel de ibi.Com sabreu aquesta decisio ha fet que el alcalde sedano reacciones de fora violenta front al portaveu del psoe alcoià frances.
Bona part de la ciutadania ha vist en aquesta reacció un exemple d'alcoiania, una defensa de allo que es nostre i que no pot marxar del nostre poble.
Be.
Caldria dir que mes enlla de la propaganda que sedano i els seus fan sobre el seu interes en fer politiques comarcals, quant toca determinats temes el alcalde sedano i els seus periodistes afins fan politica de campanar.Politica que no veu mes enlla de la realitat diaria del propi poble.+
Jo no tinc massa clar els criteris que fan que un poble tinga quartel de la guardia civil o comisaria de la policia nacional o policia municipal.
Pero vull entendre que si ibi te un bon quartel de la guardia civil i si ibi no esta massa lluny d'alcoi deuria de donar igual si els membres de la benemeritat estan aci o a 15 minuts d'aci.
Alcoi ha tingut en els darrers anys un augment de efectius de la policia i un cert augment dels efectius de la policia local.No trobe jo que siga necesaria la presencia de la guardia civil a alcoi.
Les baralles del pp de la provincia d'alacant esta al darrere d'aquesta disputa entre els ajuntaments d'alcoi i de ibi, i no hi ha mes a rascar.
Menys propaganda de comarcalització i mes politiques en defensa del territori.

dissabte, de febrer 07, 2009

jo sóc un troll?


De tant en tant al meu correu electronic o al blog veig que algun internauta em senyala com a troll.Com debeu saber el troll a grans trets es un personatge que dins de internet es dedica a sabotejar de manera mes o menys inteligent debats, foros de opinió convertint aquestos en espais de discusió amarga.
I encara que es sabut que de trolls hi ha molts sempre existeix la costum de associar al troll a aquest tipus de personatge.
Tambe hi ha a internent el tipic personatge que acusa als demes de ser troll, sol ser una persona que tracta d'aquesta manera de desacreditar a aquells que tenen opinions contraries al que es politicament correcte.
Jo si em mire a mi mateix tota la trajectoria a internet i les meves mes que apasionades opinions sobre aço i sobre allo puc dir que a vegades done la impressió de troll.No tots em estudiat en harvard ni tenim sempre aquella elegancia al opinar.Nomes puc dir a aquelles persones que escrien al meu correu que tracte de ser correcte i de no fer als demes allo que no voldria per a mi.
Defense amb mes o menys valor les idees etiques que pense mes adients en cada moment i pense fer-ho mentre puga.Questió dificil en els moment que vivim de dictadura economica i social.
salut

dissabte, de gener 31, 2009

el turisme es la solució


No esta de mes fer algun comentari sobre la presencia del ajuntament d'alcoi a fitur a madrid.Com tots sabreu el discurs de sedano en la legislatura inclou entre altres coses el foment d'alcoi com a ciutat turistica.En aquest aspecte han evolucionat desde postulats mes o menys frivols cap una idea de ciutat de congresos i certaments professionals que siguen el atractiu que puga atreure a mes gent a coneixer la nostra ciutat i que ha facen "gasto".
No esta de mes dir que la ciutat no esta massa preparada per al turisme.No es tan sols la visió industrial la que impedeix que per exemple els diumenges els restaurants del centre estiguen tancats.Existeix la impressió en la ciutadania de que el turisme es una excusa per despistar la visió de la manca de idea de ciutat que te el partit popular i en certa mesura la oposició, bloc, esquerra unida i pspv.
El dia que s'inagurava fitur, el alcalde sedano en radio alcoy deia que ja era un exit, un poc presuntuos tot i sabent que encara no hi habia cap contacte amb operadors turisitics.
Tots sabem com van acabar els viatges a nova iork i al japo.Tots sabem que aquells viatges foren una excusa per viatgar per la patilla i per fer festa en un lloc distint al carrer st nicolau.
Ara be, em de ser coneixedors del cost d'aquesta festa.Pero no ho sabem.
I fa que ens hi formulem aquestes preguntes:
Quant es el cost economic de la projecció turistica d'alcoi?
Quins resultats esta donant en la economia de la ciutat?
Perque miguel peralta va acusar a amparo ferrando de no fer res a la seva epoca de regidora de turisme?
Es tan important per al turisme de la ciutat que la princesa leticia i el princep felipe es facen una foto amb sedano?
Que pinta la companyia de teatre la dependent en tot aquest montatge?
Existeix alguna contrapartida? Es renovara el contrat del principal mes rapid?
Perque la premsa alcoiana prefereix diners a objectivitat?
Perque a radio alcoy parlen en castella quant estan a madrid?
Perque l'ajuntament patrocina diversos espais a la premsa?
Qui juga amb el futur dels alcoians?
salut

divendres, de gener 30, 2009

repressions diverses


La policía autonómica ha realizado las identificaciones, las agresiones y las detenciones seleccionando previamente a sus destinatarios. En el cruce de la vía verde con las pistas de la Eibar-Gasteiz la voz de mando de los uniformados les ordenaba "detener y dar a los conocidos". Igual hecho tuvo lugar al realizarse las detenciones en la Casa de Juntas de Urbina, llevándose a personas señaladas las cuales constituyen el grueso de los detenidos.

La burda nota de interior basando la actuación policial en la llanada de Luko en una supuesta respuesta ante la colocación de barricadas y lanzamiento de piedras (iconos de una ya criminalizada lucha callejera que en nada se corresponde con los parámetros de una invasión masiva a pecho descubierto y en campo abierto de los terraplenes), nos habla no sólo de la obscenidad de un poder público que no siente ya la necesidad de elaborar justificaciones siquiera plausibles, sino de una nueva fase de hostigamiento al movimiento antiTAV.

Pues este proceso de oposición con sus iniciativas constituye un salto sobre los corsés con los que se ha ido atenazando la movilización social, aunando en su seno actividades de corte estrictamente legalizado con seguras actuaciones públicas contra estos mismos límites. Así, el uso continuado de las herramientas de la desobediencia, ha producido importantes retrasos en las incipientes obras, ha obligado al gobierno central a aplicar procedimientos de urgencia…; en definitiva a través de innumerables iniciativas se ha conseguido visualizar la férrea determinación de los opositores, y mediante estas acciones mayormente simbólicas se ha hecho patente un inestable y contestado inicio de obras.

Sin embargo contra algunas de estas iniciativas (como el plante en las oficinas de la ADIF en Bilbao con la detención y procesamiento de los encartelados encaramados al techo del kiosko publicitario) se ha intentado ya que sean juzgadas por la Audiencia Nacional, la cual hasta la fecha se ha inhibido a favor de las A.Provinciales de habitual competencia en estos asuntos menores. Similar suerte al suceso acaecido ya en noviembre en el Goiherri, y que tras su desestimación por la AN volvió a los juzgados tolosarras. Parece que en esta estrategia de erosión del activismo es determinante que los protagonistas de las acciones que pretenden ser elevadas a quasiterrorismo posean las características de militantes habituales y reconocidos de la oposición, con lo que se visualiza una neta intención de amedrentamiento al núcleo activista y un aviso ejemplarizante para el resto.

Son estos los primeros casos de penalización de la "lucha X" (denominada así por el gabinete de interior español) y que supone elevar los actos de desobediencia, aquellos que ponen a prueba la elasticidad de los límites de la protesta, a categoría de delito terrorista. Así, la estrategia de este maquiavélico gabiente se supone la misma que se llevó a cabo a finales de los años noventa, cuando algunos delitos de estragos a los que se les suponía intencionalidad política se elevaron por atribución policial a asuntos tratables por el tribunal de excepción AN.

Sumemos a esto la rabia jeltzale por la inteligente actuación del conjunto de la oposición contra el TAV, que huyendo de las urgencias mediáticas y de los alineamientos políticos al uso, se dotó de sus propios tiempos para generar sus opiniones y a partir del cruel hecho de la muerte del industrial Uria, estableció un consenso que ha fortalecido su coordinación.

Y a esta diseñada estrategia española, junto a ese quemazón jeltzale se agrega ahora también la competición preelectoral entre estas dos administraciones para generar un golpe de efecto represivo que les aúpe como paladines del orden público, tradicional ya actividad a mes vista de la fecha de la celebración de los comicios.

Así llegamos a Luko. Con sus últimas actuaciones y declaraciones, el movimiento anti TAV ha sabido romper con las expectativas que se les atribuyen, demostrando entre otras no estar sujeto a obediencias externas. Sigue buscando la paralización del proyecto mediante la acción y la denuncia y su escuela muestra que para luchar es necesario desbordar los cánones otorgados, incluso los dados a los sectores en ruptura. Rechaza medias tintas y opone a la obstinación institucional su propia determinación como movimiento.

Así, su estilo de movilización, se enfrenta al espacio del rechazo domesticado, de la romería dominical característica de la impotencia de una izquierda que acepta los límites designados. Este estilo inquieta afortunadamente y no sólo en los sillones del poder autonómico y central. Un estilo que llama a apartar la resignación y que a través de su práctica ensancha los límites de lo posible

Porque es tanto su independencia como su determinación en utilizar todos los recursos de la movilización social lo que produce esa incertidumbre liberadora que ahora inquieta y moviliza a las administraciones.
http://www.fotolog.com/molinar

dissabte, de gener 24, 2009

oferta !!! Solars al centre a preu de ganga.


Com dirien a la fira:
Señora que me lo quitan de las manos!!!!
I es que a pesar del que diga el nostre amic antoni perez a alcoi a a la resta del mon hi ha dinerets per a "invertir" o especular.
I tambe hi ha gent amb la esperança que despres de la crisi cal tenir algun terrenet o posesió per gunyar amb les plusvalues que es puguen generar.
El centre d'alcoi ja va patir al barri de la sang la embrencida especuladora.Despres li va tocar a la zona d'algesares i ara estan patintla en diversos graus la gent del partidor i la gent dels carrers sta rita, st francesc, st josep i st mauro.
Que no pases per alli en molts dies i de cop i volta veus on estaba una casa un solar.
Als ancians els amenacen, es fica petita delicuencia amb problemes de drogues i alguna familia de etnia gitana(lo que no vol dir ni que els drogadictes ni els gitanos tinguen la culpa de res, si a uno li ofereixen casa doncs la accepta i si no que li pregunten als veins del carrer st bonaventura)
Tambe pot contribuir alguna tuberia trencada per tal que el aigua realitze la seva labor erosionadora en el carrer i en les cases.
Aixina que si teniu un duro compreu que estan a preu de ganga.

dissabte, de gener 17, 2009

El centre no alça cap.El partidor tampoc.


Uno ho intenta.
Pero sempre acaben prenente el pel.
Venent la moto de que el centre esta millor.Pero no es aixi.
Passejar per st francesc es desolador.
Obserbar els carrer que el travesen es mortal.
Sta rita, st mauro son exemples de destrucció i barbarie.
Tornem a la epoca final del sanusisme en la que els especuladors compraven barat terreny barat al centre d'alcoi per a construir quant vingueren els bons temps.
A la bona gent del partidor els hi vengueren la historia de regenerar el barri amb les premises de la participació i la construcció de vpo.
Poc a poc tot a quedat el paper mullat.
Els "dirigents" de la associació de veins i veines han vollgut escapar, supose que farts de decepcions i de escoltar retrets per part de altres veins i veines.
Al barri del partidor tot fa sensació de desolació.
La cnt va jugar a pragmatisme i va fer el que va fer, la historia els jutgara.
Els xicons i xicones del panical....uff, ni idea i sense ganes de voler saber.Primer volien reconstruir el espai i quant estaven reconstruint es van donar conte de que no existia voluntant de fer res.
Ho se, la veritat es una putada.
Ara caldra vore qui es queda amb el solar.
Un solar mes en un barri ple de solars.
I amb el terrenet dels flares al costat, cuidadin...
I servidor no vol acusar a ningu, ni fer sang ni fer-se el listo.
Qui tingua que pensar que pense.
bona sort

dissabte, de desembre 27, 2008

en els sindicats tot continua igual


Cambia el nombre del líder pero como la mano que da de comer sigue siendo la misma... . El respeto que tiene CC.OO. con los gobiernos en general, y con el del PSOE en particular, hace posible que los ejecutivos estén tranquilos. La “paz social” está garantizada, y no importa que el desempleo golpee con fuerza en las casas de los trabajadores y trabajadoras. Los sindicatos mayoritarios funcionan como auténticos diques de contención, como salvaguarda del sistema.


Agencias/ inSurGente.-



El nuevo secretario general de Comisiones Obreras (CCOO), Ignacio Fernández Toxo, no contempla "una huelga general en el horizonte próximo". "Prefiero no ir a la huelga porque quien pierde el salario son los trabajadores, pero si ello fuera imprescindible para defender los intereses de la gente y en primer lugar de los amenazados por un ERE (Expediente de Regulación de Empleo) o que están perdiendo su trabajo todos los días, pues sí, evidentemente (iría a la huelga)", explicó.

Toxo, en declaraciones a Punto Radio, precisó que CCOO va a estar "muy visible" y al lado de la gente que tiene más dificultades en los actuales momentos de crisis económica. No obstante, el nuevo secretario del sindicato observó que una parte del trabajo sindical, como perfeccionar los sistemas de protección al desempleo, "no se ve".

En su opinión, el diálogo social es la mejor manera de encarar las iniciativas que necesita la economía, algunas de reformas y otras de consolidación. "Y esto es mejor hacerlo desde el diálogo que desde la confrontación", manifestó Toxo, que proclamó la independencia de CCOO de cualquier partido político.

Preguntado por si España precisa de una nueva reforma laboral, Toxo contestó que "radicalmente no" y dijo que quienes lo están demandando lo que quieren es, "en clave oportunista", aprovecharse de la crisis económica "para llevarse por delante derechos de los trabajadores".

Toxo señaló asimismo que lo que hay que hacer es darle una oportunidad a la reforma del mercado de trabajo que se hizo en 2006 y en la que debe profundizarse en todo lo relacionado con las contratas y subcontratas, un mundo, dijo, "próximo a la precariedad laboral y a veces a la economía sumergida, que desprotege a los trabajadores en sus relaciones con las empresas".
Por otro lado, el nuevo líder de CCOO consideró "ridícula" la propuesta del Gobierno de subir un 3,5% el salario mínimo interprofesional (SMI) para 2009, desde los 600 euros actuales al mes a 621 euros.

El dirigente sindical aseguró que ninguna empresa se vería abocada al cierre por subir el SMI en los términos demandados por los sindicatos (un 8% cada año hasta 2012), y explicó que esta renta mínima es percibida por cerca de 400.000 personas, de las que prácticamente todas ellas carecen de convenio colectivo.

Por último, el dirigente sindical valoró positivamente, en líneas generales, el discurso navideño del Rey Juan Carlos, y subrayó que la situación actual de la economía española exige un "sobreesfuerzo" sobre lo ya realizado.

dijous, de desembre 11, 2008

solidaritat a madrid

les bales reboten a grecia


Ja fa anys quan jo era petit i la democracia arribaba a espanya despres de pactes de vergonya al carrer les forces del ordre demostraven que res canviava.No era extrany vore algun ferit de bala en alguna manifestació, el argument defensiu era que les bales rebotaben i pegaven en manifestants.
A grecia fa uns dies un policia va disparar contra un manifestant i el va matar, la defensa diu que aquesta bala fou rebotada i que en resum fou un accident.
A part del escandol que hi ha en tota la premsa mundial per la manera tan violenta dels anarquistes i de que cal mes ma dura contra aquestos salvatges, hi ha una certa solidaritat arreu del mon.
Paraula extranya la de la solidaritat i poc utilitzada.Son les ventatges del individualisme capitalista en el que vivim.
A madrid i barcelona van haber ahir algunes manifestacions improvisades que han tingut resso al medis per la contundencia de la policia i per alguna destrossa.
A alcoi ahir em trobe alguna personeta, li propose si al nostre poble es podria fer alguna coseta."Esta dificil aixó, dimoni, tenim que fer una assemblea, la gent te moltes coses a fer, uff es tot tant dificil"
Els anarquistes alcoians son el que son, no passa res.Jo tambe soc el que soc.
Animo, a vore si a la assemblea del divendres o en la del dimarts que be decidiu alguna cosa.