petita historia de la okupació

OKUPA, crónica de una lucha social
Cargado por octaviroyo

infamies diverses

Podria escriure de moltes coses.
Podria dir algo de les infames columnes del director del ciudad i la seva infinita aficció a premiar i a castigar desde la ultima pagina del seu diari.
Podria opinar sobre el desastre de gestió municipal en temes com el hotel de la font roja o el boulevard.
Pero em ve mes de gust dir alguna coseta sobre el tipo de societat en la que vivim.En ella no incloc a la gent dels partits politics de la oposició.En la poltrona es viu molt be, es treballa poc i es fan amistats que despres poden ajudar-te a entrar en el mercat laboral.
Tampoc parlare dels sindicats i la nova costum que te ccoo de ser un sindicat en el que se hereta el carrec i el sou.Perfecta sucesió entre paco i manuela.
Parlare de la societat alcoiana, de aquella a la que alguns veuen un esperit inconformista, acrata i rebel.
No hi ha res de aixó entre els nostres veins.Fins i tot en els grupets mes anarquistes del poble el fet de criticar es castigat amb el ostracisme.No fa massa dies un bon xicot de aquest poble va osar a criticar al grupet dels flares i es va vore obligat a rectificar llevant la critica del seu fotolog.
Jo ho comprenc, segurament habera fet el mateix, no volem quedar mal amb els colegues.
I si el mon llibertari esta aixi, com esta la cultureta alcoiana?
Doncs esta mansament esperant la subvenció.
No tan sols no critiquen les barrabasades del calderon i principal, si no que a mes es manten autistes de tot el que passa al seu voltant.
Esta molt be allo de les jornades sobre drets humans i cine de la unesco pero estaria molt millor que es preocuparen mes del gran atur, pobressa i desesperació en la que viuen molts alcoians.
Segurament als amics de la unesco els hi preocupa mes el que passa a molts quilometres de aci.
Segurament somien amb revolucions a cuba, sense viure a cuba i sense saber qui es el fidel i la seva gent.
Segurament ecoquen la guerra civil sense haver-la patit.
I que dir de la gent del casal jaume I?
Gent que viuen el la fabula dels paisos catalans i als que no cal nomenar-lis que la veritable desgracia del mon son els nacionalismes que aborreguen a la gent.
Pero millor no digam res, callem.No siga que un dia pel carrer fulanito o fulanita et senyale i et diga:
TU JA NO ETS DELS NOSTRES.
Salut