Centenari enric valor

dilluns, de juny 22, 2009

censura a la unesco 4 la resposta de segui


Aci la resposta de jose luis segui a la carta de nuria fuster.

Nuria Fuster, filla de l'anterior director de UNESCO-Alcoi i escultora-ensambladora, escriu un comunicat a la premsa de hui dilluns 22 de juny, que ella mateixa diu dirigit a mi.
Ací, torna a insistir en "els 40 anys d'una entitat que ha lluitat... per la llibertat d'expressió". Bé, doncs després de 40 anys gloriosos ha comés una errada. Perdonable, pero errada.
Diu que UNESCO-Alcoi "mai no ha cobrat un cèntim pel seu treball". Bé, per la meua banda els pagava les comissions acordades pels quadres venuts en anteriors exposicions muntades per mí davant la joia de la Directora.
Es queixa, tanmateix, de l'absència de la figura paterna a l'hora de sopar (papà era a UNESCO tot fent voluntariat). Aquest assumpte no em concern. Això concern a ella mateixa, al pare i a la psicoanàlisi. El seu coneixement (ací sí que hi hauria la figura del Director-Pare, perquè la filla fa molt de temps que se n'anà de casa i de la ciutat d'orígen) la fa assegurar que "l'associació MAI censuraria una cosa així". I afirma, sense dubtar-ne i sense cap rigor, que yo no he sabut ser, en aquest tema, un bon periodista, "perquè els periodistes contrasten els fets". Guaita, Nuria, el mateix matí -en tinc, testimonis- que vaig trobat els quadres despenjats, li vaig enviar un e-mail a Gemma Miralles explicant-li els fet -alhora, li vaig enviar un msn dient-li que li enviava un e-mail-, i no vaig rebre cap contestació contrastadora, ni per e-mail ni per telèfon.
M'acusa, la filla de Josep Fuster, de "clausurar una exposició solament per trobar tres obres despenjades". I per alguna cosa més, Nuria. Per que no se'm comunicà, nigún em va dir el que havia succedit ni per què.
Es queixa igualment de les cartes de suport que he rebut. Açò és, no suporta que discrepen d'ella i estiguen amb mi, fins i tot li ataca el fetxe. No accepta la diversitat d'opinions, només la seua i la de son pare i de UNESCO.
Es dol que el públic que ha col.laborat d'alguna manera amb UNESCO done suport al que ella diu "una falsedat". Guaita, Nuria, ni hi ha cap falsedat per la meua banda, els fets son reals. Falsedats són les que ha llançat UNESCO en comunicats defensant-se. Mentides, como això que m'havien convocat a una reunió per esclarir les coses i jo m'havia negat a assistir-hi. Això mentida, mai s'han posat en contacte amb mi més que, fa pocs dies, per reclamar-me dos quadres que tinc encara del fons UNESCO i les claus. Això, Gemma Miralles.
La resta: comunicas plens de falsedats, mentides, i unes línies que deixen entreveure que efectivament algú, de qui no volen donar el nom, ha fet la malifeta. I com darrer (?) acte censor "volen acallar les veus que em doner suport".
Bé, Nuria, açò és tot, o gairebé.
Tu sabràs d'on bé aquesta queixa teua, en la que destaca l'absència paterna. Açò ben bé pot ser el pagament del deute.
Salutacions Cordials.
J.L.Seguí

Censura a la unesco 3, la versió de nuria fuster


Article de nuria fuster, filla del expresident de la unesco alcoi pep fuster sobre la polemica de la censura de la unesco.

Escric des de la distància indignada per la informació que he rebut via mail sobre la “censura” que se li acusa al Club d’Amics de la UNESCO. M’agradaria dirigir aquest article a Josep Lluís Seguí, comissari de l’exposició com a responsable d’haver llançat un projectil mediàtic contra una entitat que porta més de 40 anys lluitant a favor dels drets humans, de la llibertat d’expressió, etcètera.


Amics de la UNESCO ha albergat i recolzat en aquest temps associacions feministes, ha organitzat actes contra la violència de gènere, i ha posat una sala d’exposicions a l’abast dels ciutadans, amb l’esforç diari de persones que mai han cobrat un cèntim pel seu treball. Creien i creuen que la cultura és necessària per a enriquir un poble.

Ho dic així perquè he viscut durant anys el retràs d’un pare a l’hora de sopar perquè després d’estar vuit hores al treball dedicava dos hores més al dia per creença i fe cega en el Club d’Amics de la UNESCO. Conec de molt a prop l’associació i sé que MAI censurarien una cosa així.

No estem parlant d’una sala professional, on hi ha un segur de les obres o on seria molt estrany que hagués passat una cosa així, no estem parlant del MOMA, sinó d’una sala multidisciplinar d’una associació humil.

Crec que Josep Lluís Seguí no ha sabut ser ni bon periodista, al menys els periodistes contrasten els fets, ni bon comissari, clausurar una exposició solament per trobar-se tres obres despenjades i recolzades en una cadira, una amb el vidre trencat.

No puc suportar, ni el meu fetge tampoc, llegir tota la sèrie de cartes de recolzament que se li han enviat al comissari, derivant la suposada “censura” en acusacions desproporcionades. Crec que la gent, començant pel comissari, hauríeu de fer un pensament sobre la facilitat que tenen en teclejar paraules “de moda”.

M’entristeix veure com el propi públic pel qual tanta gent ha lluitat construint un Club UNESCO, amb una sala d’exposicions fantàstica, són qui han generat i recolzat una difamació com aquesta. No se’n adoneu que així acabareu amb el poc que teniu.

Sóc una artista jove cansada de veure propostes molt més provocadores que una parella de dones besant-se. Estic segura que la imatge del quadre no escandalitza, son més bé les ganes que té la gent d’escàndol.
Respecte i rigor, rigor.

Madrid, juny de 2009

dijous, de juny 18, 2009

censura a la unesco 2


Ja tenim polemica.
Al centre unesco d'alcoi segons josep lluis segui s'ha produit un acte de censura contra unes obres artistiques a les que apareixia el cos de unes dones.
Com a reacció el artista ha decidit retirar tota la exposició i ha denunciat de manera publica la actitut del club d'amics de la unesco.
El club ha dit en un comunicat i en converses amb periodistes que tot es una rabieta del artista i que el club unesco no censura a ningu.
A qui creiem?
No estem massa segurs.Coneixem el estil estalinista i moltes vegades intolerant de la gent de la unesco pero tanmateix s'ha de reconeixer que la trajectoria indica la defensa de valors democratics dins del club.
El temps donara i llevara raons.
La unesco fa temps que no alça cap.Compta amb una quantitat limitada de socis i no fa massa activitat.Amb un grup de nostalgiscs de altres epoques tracten de eixir endavant amb cert exit.
Per el be de tots espere que aquest incident puga tenir un final feliç.

censura a la unesco


Acte de censura i contra la llibertat d'expresión artística a la Sala del Club Amics de la UNESCO d'Alcoi

El Club Amics de la UNESCO d'Alcoi ha censurado tres de las obras de arte, de un artista alcoyano, que había colgadas en su sala d'exposiciones. Tres dibujos de fina sensualidad, que muestran mujeres delicadamente medio desnudas, un cuadro en el que habían dos bocas femeninas besándose...
El Comissario de la Exposición ha considerado este acto como una censura represiva contra la Libertad de Expresión (contemplada en Los Derechos Humanos), la propiedad intelectual del artista, y la propiedad física de los cuadros -uno ha aprecido con el cristal protector roto-, así como falta de respeto profesional al Comisario d'exposición, ya que el hecho no se le comunicó en ningún momento.
El acto de censura és mucho más grave proviniendo de una entidad, Amics de la UNESCO, que se supone defiende la Libertad (también la de expresión), la creación artistica, los derechos e igualdad entre las personas, y que lucha contra los atentados ecológicos por parte de las constructoras, la violència de género y toda clase de actos represivos.
Por esta razón, el Comisario d'exposición ha decidido clausurarla, en un gesto de protesta contra la censura y en solidaridad con el artistas objeto de la censura-represión. Los cuadros censurados muestran, además, una clara sexofobia e incluso homofobia, ya que en ellos aparecen dos mujeres en actitud tiernamente amorosa y los labios de otras dos besándose.

Josep Lluís Seguí, Comissari d'Exposició
a Alcoi, 14 de juny del 2009, segle XXI

Artinaction-Alcoi pide la solidaridad de artistas, personas de la cultura y todas aquellas persona con sensibilidad que rechacen los atentados contra la Cultura, El Arte y la Libertad de creación artística.
Gracias.
in.foartinaction-alcoi@hotmail.com

diumenge, de juny 14, 2009

la mostra de teatre agonitza


La millor escena de la mostra de teatre que va acabar fou presenicada ahir al teatre calderon quant despres de abandonar el escenari la regidora de cultura i la directora de la mostra els tecnics que treien el faristol foren ovacionants per el public present.Tota una metafora!!
No se quin balanç faran de la mostra els amics de alcoi digital i de altres medis de comunicació.Jo que vaig vore un poc de les representacions d'aquest any i que he escoltat algun comentari sobre la resta no puc ser massa positiu i optimista.
La qualitat de les obres ha baixat considerablement.Es un drama que es repeteix desde fa anys.Tenim els valencians una dramaturgia curta que esta empenyada en repetir formats vells i tristos.
Per no salvar-se no s'ha salvat ni siquiera la gent de la dependent.La represenació de la pavana en el calderon fou de lo mes trist que recorde.I fins i tot alguns recorden millors temps de la alcoiana sol pico.
Amb aquestes perspectives la organització de la mostra va decidir que no estaria de mes baixar els preus de les entrades per potenciar la presencia de public.No va ser una bona idea.
Els teatres han estat mig buits a la majoria de les ocasions.
Els experts repeteixen que la quantitat objectiva de public que li agrada el teatre a alcoi es baix i es dificil que varie.Per molta gent allo del teatre es un genere mort que nomes renaix en alguns dies amb alguna zarzuela o algun sainet.
Per a teatre i sainets els politics del nostre poble.Sedano te un embolic al seu partit digne de sainet valencia costumbrista.Aixo per no parlar dels socialistes i les seves lluites cainistes.
Per acabar.Es eviden que el pp vol acabar amb la mostra ofegant-la poc a poc i cada any es mes evident.Pero tambe es evident que si la industria teatral valenciana no fa una seriosa reflexió el final no esta massa lluny.

dissabte, de juny 13, 2009

que diguen el que vullguen que estem ben vius!!!





Diuen que som el dimoni

la bèstia negra de l'ordre,

el paradigma de l'odi,

la fera immunda i ferotge

que trenca el consens i el tedi

de la seua bassa d'oli,

dins del sistema modèlic

som la taca de petroli.



I nosaltres orgullosos i somrients

rebem els colps i assumim el nostre paper.

Estar al punt de mira dels putrefactes

ens fa saber que no anem errats dels trets.



Que diguen el que vullguen que estem ben vius,

no espereu flors quan ens heu venut verí

Que diguen el que vullguen que estem ben vius

i aquesta és la llet que tenim.



Des de les seus poltrones

diuen que trenquem l'essència,

no sé de quina una i grande

libre i maleïda pàtria.

Nosaltres de peus a terra

volem la vida més vida,

si cal serem el bé negre

contra la blanca mentida.



I continuem orgullosos i somrients

amb humilitat repartint color pel carrer.

Sorpresos i perplexos per saber

que amb cançonetes fem maldecaps al poder.



Que diguen el que vullguen que estem ben vius

no espereu flors quan ens heu venut verí

Que diguen el que vullguen que estem ben vius

i aquesta és la llet que tenim.





Va! que berenem mona,

i trau suc del celler!

que aquesta gent no ens interessa

per res! per res!



Va! que berenem mona

i trau suc del celler,

no és difícil d'entendre

si ens escolteu



desperta!

Es destapa la trama…

desperta!

No hi ha ningun misteri



Va! que berenem mona,

i trau suc del seller!

que aquesta gent no ens interessa

per res! per res!



I encara que tu cregues que sí,

no hi ha dubtes valent,

no es difícil d'entendre.



Que diguen el que vullguen que estem ben vius

no espereu flors quan ens heu venut verí

Que diguen el que vullguen que estem ben vius

i aquesta és la llet que tenim.