Centenari enric valor

dissabte, de març 28, 2009

el nou himne de festes

la festeta del diari ciudad


Una mala persona m'ha passat el dvd de la festa que va fer el diari ciudad fa dies per donar alló de la peladilla d'or i els premis a la dona, solidaridad i medi ambient.
La festa fou tan alcoiana i tan estupenda que el pobre alcalde de cocentaina quasi li dona un atac quant va sentir dels llavis del director del ciudad que cocentaina era el "extranger".
Era broma digue el senyor ramon, que va fotre un sermó insoportable mes propi de un pensionista que no pas de un home serio com ell.Jo tinc un vei de vuitanta anys que podria ser director del ciudad.Diu les mateixes coses carregades de alcoiania i estupidesa.
Els musics moises olcina, jacobo blanes i gregori casasempere ja son personatges de la cultureta del pp.Que si, que parlen valenciá i van de super progres pero es evident que s'adapten als que manen al ajuntament i a la generalitat.Qui mana, paga, ja ho sabeu.I si no ho sabeu es perque no voleu.La llastima fou no vore a joanfra rozalen fent algun espectacle teatral, ai rozalen que rojeras te has vuelto.
Ah, els premiats tots molt emocionats.Extranyament parlaven valenciá menys la directora de la escola d'art que parla en castellá.
Isabel clara simó sembla cada dia que passa mes catalana i menys alcoiana, tambe cal dir que se lin va un poc el cap.No es raro, a mi ja em passa molt.
En resum.Una festeta per guanyar diners, perque entre patrocinadors, el ajuntament d'alcoi per exemple i la gent que pagava entrada els del ciudad es podrien pagar un dinarot ben guapo.
Jo em pregunte de que viu el ciudad.Quasi no ven periodics als quioscos, poca publicitat...No se es un misteri.
Es nota que el seu director sap molt.

dilluns, de març 23, 2009

veins debils, sedano content


Habia promès que mai mès escriuria sobre col·lectius veinals i sobre les seves extranyes relacions amb el poder politic.
En diversos escrits he deixat clara la meva opinió plena de excepticisme al respecte i fins i tot he estat lo suficientment atrevit per ficar-me amb alguna familia que dirigeix col·lectius veinals desde fa anys i anys.
El cap de setmana ha estat festiu al barri del partidor en unes festes organitzades per la associació de veins i veines de aquest bonico barri d'alcoi.Ja deia joan francesc mira que els valencians som els millors del mon en montar aquestes coses.Amb quatre veins implicats i quatre litros de algun licor ja montem sarao i gresca, magnific!!
Pero les questions importants del barri continuen dormint en qualsevol calaix del ajuntament d'alcoi.
Es mes que evident que si les festes no passaren per st nicolau el barri haguera estat derruit del tot com han fet amb la part baixa del centre historic.Nomes la crisi ha salvat aquesta circumpstancia.
Families de etnia gitana mal viuen al carrer de st bonabentura, al carrer font del vidre hi ha dos edifcis en terra i un tercer que esta a puntet de caure i que per cert era el espai on estava el panical.
Mes avall esta el lloc on estaven els flares espai abandonat on afortunadament un grupet de joves han okupat i almenys fan alguna coseta digna.
El barri esta mancat de infrastructures.Totalment abandonat a la seva sort.
Els dirigents veinals presumeixen de exercir una participació que no sempre es visible.I els acords amb el ajuntament estan plens de icognites.
Es desconeix que es fara amb el carrer de st rafael i la vpo es una mentireta piatosa.
Per a que quede clar.
El problema no es que fulanito o fulanita siga president de la associació de veins de tal o pascual barri.El problema es que collons pinten les entitats veinals al nostre temps en una democracia que els partits politics pp-psoe dominen amb puny de ferro amb guant de seda.
Menos festa i mes reflexió.
Si es participada millor.

dissabte, de març 21, 2009

sobre policia i estudiants


La actuació policial contra els estudiants a barcelona ha plantejat diversos temes de discusió a catalunya.
Primerament s'ha parlat de proporcionalitat de la actuació policial.La paraula proporcionalitat es per si mateixa prou estrafalaria.Que seria proporcional? dues porrades per persona? quatre?
Durant les carregues policials els policies van atacar a diversos periodistes que estaven a primera linea i estaven identificats.Sonara lleig pero si no vols pols no vas a la era i aquests periodistes estaven en mig de tot el follo.A mes els policies mai voren testimonis a les seves actuacions.
Alguns advocats han demanat que els policies quant treballent deurien de portar un identificatiu per saber qui es qui i poder demanar responsabilitats.Els advocats deuen desconeixer el treball policial.Els policies ataquen als manifestants per despejar els carrers per garantir el ordre public i per espantar i aterrir als ciutadans que es pensaran dues vegades quant tinguen la tentació de fer efectius els seus drets democratics, es a dir, la policia reprimeix, no es res nou.
Sobre els estudiants.
Si uno vol fer una acció i sap que tindra de cara a la policia cal anar una mica preparat.Jo veia a les imatges nois que alçaven les mans davant policies de 1'80 amb porres i escuts esperant que aquestos al veurels desarmats i pacifics es fesin enrere i no els atacaren.Innocents...la policia es va donar palos a punta pala.
Si uno vol ser antisistema no pot esperar que el sistema li done besadetes, vinga que sou universitaris per favor...
Per ultim hi ha que sent vergonya al vore que el responsable de la generalitat es un antic comunista, joan saura.
Els vells recordaran el que varen fer els del psuc durant la guerra civil i com van masacrar als anarquistes.De un estalinista no es pot esperar res de bo.

dimecres, de març 18, 2009

Alcoi, un poble de sainet


Fa dies ha faltat en armando santacreu.
Armando es un home que de manera quasi genial va ser capaça de reflexar la societat alcoiana en el mon del teatre a traves del genere del sainet.No es que a mi el sainet m'apassione massa per sempre he pensat que aquest genere ha estat la unica sortida que han tingut els dramaturgs valencians per expressar la manera curiosa que tenim els valencians de viure.
Si armando hagues tingut la oportunitat de escriure a la nostra epoca haguera fet grans sainets de molts temes.El parking de la rosaleda amb tot aquell embolic de construcció il·legal i de desobedencia per part de l'ajuntament.
Podria fer algo amb les baralles del pp i del psoe.Baralles entre ells i contra els altres.Demostrant que la polica es prescindible.
Podria escriure sobre la associació de st jordi i tots aquells dubtes espirituals sobre si dona si dona no sobre si cal fer canvis en aquest tema o no.
I seria interessant que escriguera sobre totes les palles mentals de la esquerra alcoiana.Aquella esquerra que es vesteix de anarquista, socialista o nacionalista depenen del temps que faci.I que en ocasions treu en processó a ovidi montllor o a joan valls.
Pais de sainet, poble de sainet.

dijous, de març 12, 2009

especulació urbanistica


Alcoi es un poble meravellos.
Resulta que fa uns anys la poca vergonya d'alguns industrials va provocar una crisi sanitaria desconeguda fins aquell moment.Tots els dies als noticiaris apareixia el nom d'alcoi associat amb el nom de legionella, enfermetat que fins aquell moment no sabiem ni siquiera si existia.
A valencia i a alcoi van intentar convencer a aquestes empreses que no cumplien les normes higieniques basiques per a que les compliren.Els hi donaren dinerets en un munt de subvencions.Despres els hi amenaçaren amb multes, multes que mai han pagat i mai pagaran.
I de sobte a una d'aquestes empreses li arriba la crisi i digue que si no es requalificaba aquesta empresa el futur de molts treballadors perillaba.El ajuntament amb el favor de ccoo va requalificar pensant que aquesta empresa es mudaria a un altre terreny dins d'alcoi i a part semblaba que es conseguia acabar amb la malaltia que tant ens hi preocupaba a tots.
Aconseguida la requalificació la empresa va tancar, va pagar als treballadors tot mentre el ajuntament feia un ridicul sonat.
Veient la experiencia un altra empresa de la nostra ciutat va pensar en fer el mateix.Pero no va comptar amb el favor del ajuntament desde el principi.
I ves tu per on la empresa montllor ha decidit que una manera de presionar es la de tirar als treballadors contra l'ajuntament per tal de apretar una miqueta.
Els cervellets economics del pais pensen que quant acabe la crisi hi haura oportunitat de negoci.Amb aquesta idea compren terrenets per especular amb el futur.
Pero aquesta crisi no es igual que les anteriors.Res sera igual.
Ni el sistema financer, ni el urbanisme.
Planificar el futur pensant en parametres del passat es bastant estupid.

dijous, de març 05, 2009

dones i 8 de març


El diumenge es el dia de la dona treballadora.A banda de consideracions sobre aquesta costum de fer dies dedicats a fets, persones o santetes i santets, cal dir alguna coseta de com aquest dia es utilitzat per la dreta i per el poder.
En principi el dia 8 de març es el dia de la dona treballadora.Hom podria parlar de la situació de esclavatge de les dones treballadores arreu del mon.Ho tenen mes dificil per accedir al mercat laboral, cobren menys que els seus companys masculins, quant tenen xiquets o xiquetes veuen com es dobla les seves feines i son vistes amb sospita per els empresaris pel un suposat augment de baixes laborals.
Als paisos oocidentals aquestes son les desgracies que pateixen les dones pero als paisos del tercer mon les dones en diversos graus ocupen un paper secundari i merament utilitzat en la reproducció.
A casa nostra el poder vol passar de puntetes per les reivindicacions laborals de les dones i apostar per fer un 8 de març dedicat exclusivament en el maltractament contra les dones.Maltractament que ha produit un gran nombre de morts, en els casos mes extrems.
El terrorisme masclista i la discriminació laboral contra les dones son dues parts de de una mateixa moneda, el patriarcat.
El patriarcat es que domina el mon, el que esta extes en totes les ideologies.Esta al capitalisme, al comunisme i fins i tot al anarquisme.
El patriarcat esta en totes les religions.Religions que porten a les dones al ostracisme.
La situació podria portar a un gran nombre de dones a rebelar-se contra aquetes injusticies.Tranquils, el poder ja sap que lo que no es controla es compra i ja han domesticat a les dones i ja han formulat un feminisme que siga compatible amb el actual estat de les coses.
Jo no soc dona i no voldria donar aquella patetica imatge del home preocupat per les dones, aquella imatge tan paternalista.
A la faena estic rodejat de dones, soc fill de una dona, visc amb una dona i soc pare de una dona.
Cap cosa que li passe a una dona em resulta indiferent, cap cosa que li passe a un esser huma em resulta llunyà.
Autogestió i lluita.