Centenari enric valor

dissabte, de febrer 26, 2011

Serelles, misteri,misteri....


Un amiguet del facebook em diu que la meva identitat es misteri, jo crec que no.Per a misteri guapo el de serelles.
Fa uns mesos el senyor alcalde d'alcoi junta a uns quants propietaris de les vivendes de serelles i els hi va donar la habitabilitat de aquestes casetes.Encara que no esta construit el pont i que el tema de la llum i el aigua esta encara dificil el molt honorable alcalde va vorer fer la gracia de alegrar-lis momentaneament el dia a aquestes personetes que han fet la gracia de comprar un espai en mitat de la serra de mariola.
La empresa que construia aquest monstre, luxender, esta en suspensió de pagaments i dificilment pot cumplir amb qualsevol compromis amb el ajuntament.
Es per aquest motiu que la gent de esquerra unida estan apretant per tal de conseguir que el ajuntament aprofite els tres milions de euros de fiança per construir el pont que va desde la piscina fins a la urbanització.Com que el ajuntament no vol ni sentir parlar d'aquesta perspectiva el que ha decidit es donar un plaç mes ample per a que la empres constructora execute les obres.
Esquerra unida pensa que aquesta manera de actuar de la gent del pp es favorable als interessos del pp i que per tant existeix connivencia entre les dues parts.Amb aquest argument el regidor Sanus ha insinuat que estan pensant en querellar-se contra paco agullo portaveu de esquerra unida ja que consideren incertes les acusacions.Ja vorem en que acaba tot aixó.
Mentres Serelles continua com estava i no fa pinta de anar en cap direcció.El mal ja esta fet i qui menys i qui mes pensen en com es pot arreglar aquesta bestiesa urbanistica.
Pensar com pensa el regidor Pastor que el problema principal de serelles es el moment economic es no entendre res.
El problema senyor pastor es el mateix projecte de serelles que es absurd i gens sostenible en el futur.
En quin poble pensen que viuen aquesta gent?

dissabte, de febrer 19, 2011

Fins aviat, TV3!


La historieta va mes o menys així.
El dijous Acció Cultural del País Valencià tanca la senyal dels emisors que portaven la senyal de tv3 a terres valencianes.Aquesta decisió es presa per la amenaça ja ferma de multes fortes per part de la generalitat valenciana ja que amb la nova legislació aprovada per el parlament valencià la activitat de ACPV amb els repetidors es il·legal.
Al dia seguent tot internet esta rebolicat i la gent de esquerres i nacionalista crida tot tipus de malediccions al partit popular i al president valencià Francisco Camps.
Aquestos dies s'ha pogut llegir de tot.S'ha dit que estem davant un atac a la llibertat de expressió, que cal treure dels nostres televisors la senyal de canal nou i han aparegut diverses convocatories de concentracions arreu de les terres valencianes.
Per les terres catalanes han vist aquesta historia amb la normal indiferencia amb la que els catalanets miren als valencianets.
Entremig hi ha una iniciativa legislativa popular que dorm als despatxos del congres espanyol i que contava amb mes de mig milio de signatures.
Els responsables de ACPV porten anys responsabilitzant de la "alegalitat" dels repetidors de tv3 als diversos governs de psoe-pp.Pero cal destacat que no han fet res en 28 anys per canviar aquesta situació.
Amb el pp no hi ha cap relació i amb la gent del pspv la cosa no esta millor.
Cal afegir la total indiferencia del poble valencià amb aquest tema.No hi ha la sensació de que aquest puga ser el tema que porte als valencianets a manifestar-se per els carrers i els grans partits politics no tenen por de pedre vots per aquest tema.
Fa mala pinta i tinc la impressió de que encara pot acabar pitjor.

dilluns, de febrer 14, 2011

Adeu Sandra hola Vicent


La premsa comarcal ha dedicat uns bons minuts a contar el relleu en la coordinació del casal-centre ovidi montllor d'alcoi.Per si no ho sabeu la coordinadora fins ara era la sociologa alcoiana Sandra Obiol i Frances i el seu succesor sera Vicent Galbis Matarredona que si no el coneixeu era mes o menys la cara visible del que fou el Ateneu Cultural el Panical.
Sandra ha estat al front del casal desde el seu començ i ha mostrat tot un cataleg de virtuts.Es una dona que ha omplert de contingut el casal, que ha pogut tenir una relació mes o menys fluida amb tot tipus de col·lectius de la ciutat d'alcoi i ha estat discreta en temes politics.
Tambe com no pot ser d'altra manera te algun defecte la seva gestió.
No ha conseguit augmentar el nombre de socis que ja tenia Acció Cultural del Pais Valencià, no ha pogut conseguir ni una minina aproximació al ajuntament d'alcoi i la participació dels socis en la vida interna del casal es fluixa.
En tot cas el balaç es postiu per a Sandra que marxa a la universitat, ja com a doctora.
La elecció de Vicent Galbis no es casual ja que te un perfil prou semblant al de la Sandra i es posible que el casal amb la seva presencia tinga mes pluraritat i puga arribar a mes gent.
Bona sort per a Sandra i per a Vicent.

dissabte, de febrer 12, 2011

An education


Aquest blog no va de cine ho jure.Pero fa poc he vist una peli que el any passat va estar en aquell concurs que fan els americans sobre cine que es diu "oscar" i va guanyar algun premi, crec que el de millo pel·licula estrangera.
La peli es diu "an education" i va de una xicona de 16 anys que coneix un home mes major i s'enamora de ell, de la seva vida i de les seves amistats.
La xicona va a una escola privada on treu notes altes i on la encaminen cap a un futur que es el que tenen les dones dels anys 60 del segle passat.A saber, ser mestra de literatura i conseguir casar-se amb un home que la mantinga i que li done uns quants fills.
La noia es rebela contra aquesta realitat i veu amb el seu amant la possibilitat de escapar.Malauradament es troba que el seu amor esta casat i que aquesta relació no anira a cap lloc.Així que torna als estudis buscant la entrada a la universitat de Harvard.
La escena final es genial.
Al menjador de casa estan els seus pares i ella.Entra la mare amb una carta de la universitat en la que es troba la resposta a la sol·licitud de entrada.La xica llig la carta i fuig al seu dormitori.El pare llig la carta i veu que la han admes a la universitat.
La pobre plora al llit perque ja sap que el seu futur esta escrit.
Es tan fotut saber que la nostra vida ja la tenim feta abans de fer-la.

dissabte, de febrer 05, 2011

Ens quedem sense amics.


Si feia algunes setmanes va faltar Rafael Torregrosa aquesta setmana ha faltat Josep Albert Mestre.
Tots dos en algun moment de les seves vides compartiren la casa del partit comunista.Torregrosa va morir a Granada per culpa del seu cor i Mestre va morir despres de una llarga agonia o com diuen els metges "cancer mes quimioterapia mes complicacions de la edat".
No es pot possar en dubte la qualitat humana de tots dos.Gent afable i dialogant buscaben incansablement el acord amb els demes i defensaven emotivament les seves idees.
Son el retrat de la esquerra alcoiana.
Idealista i somiadora durant la joventut i pragmatica durant la maduresa.Recordeu que Mestre ja militava al psoe i que Torregrosa tenia un enorme coneixement de marxisme teoric pero no el practicava, com fan els capellans.
Tant uno com el altre deixen amics i ens hi deixen un poc mes sols.
La vida es mollt puta.
Besadetes als familiars.