Centenari enric valor

dissabte, de gener 26, 2013

ACPV i la subvenció del ajuntament

El ajuntament d'alcoi ha decidit donar 8000 euros a Acció Cultural del País Valencià que com sabreu es la entitat que gestiona el casal centre ovidi montllor d'alcoi.A la roda de premsa el responsable de ACPV diu que els diners son per a pagar despeses estructurals del casal com la hipoteca, la llum, el aigua o el telefon.
Dos partits politics apreixen critican la mesura.Uno es Unión Progreso y Democracia i el altre es el Partit Popular.En comú tenen el fet de criticar que aquestos diners deurien de ser destinat per despesa social del ajuntament en un moment de crisi com el que vivim i que totes dues formacions politiques li tenen una particular mania a ACPV.ACPV representa en algun cas important la defensa de la cultura i llengua catalana al país valencià i en altres el potenciar el nacionalisme que preten unificar als valencians amb catalans i balears amb un projecte independent que es diu països catalans que es prou minoritari entre el poble valencià.
Com que el partit popular es prou estrafalari hui en dia a alcoi, la critica del pp es una palla mental que barreja un estudi cientific amb idees politiques.Tot molt confus per a un pobre lector del ciudad segurament habituat a coses mes llegueres.
Com a resposta a aquestos partits apareix un article de Sandra Obiol i un altre de Ricard Baño.Sandra Obiol com sabeu fou responsable del casal i tambe es profesora de sociologia a la universitat, doctora, caldria dir.
En el article de la doctora ell defensa la faena feta per ACPV a alcoi i la comarca ( tots els cursis parlen de la comarca) defensant llengua i cultura.Sandra diu que si tan els hi preocupa que aquestos diners no vagen a fins socials deurien de començar per ells mateixos ja que son responsables directes de la crisi que atravesa el nostre país.Es a dir barreja els dos temes habilidosament ficant tota la responsabilitat al pp.
Ricard baño utilitza la ironia i la seva habitual mala baba per defensar la subvenció a ACPV.No esta mal pero amb tot lo nacionalista que es ja podria escriure en valencià, no?
En aquest bloc pensem que la subvenció a ACPV no es mala de principi.El unic que diem es que ens agradaria mes que els diners foren per activitats que no per a despesa diaria del casal.El dia a dia del casal ho deuen pagar els socis de aquesta entitat.
Deixe el article del pp i la resposta de Sandra Obiol, vosaltres mateixos.


A raíz de la subvención “regalada” por el gobierno del “bipartito” que nos gobierna en nuestra querida ciudad de Alcoy a la asociación: “Acció Cultural del Pais Valencià”, he querido refrescar mi memoria sobre la Pirámide de Maslow.
Para los que no estén familiarizados con este término he de decir que Abraham Maslow fue un psicólogo estadounidense, uno de los fundadores de la psicología humanista, cuyo mayor legado fue su teoría sobre la jerarquía de necesidades del Ser Humano.
Para explicar de manera visual su teoría, definió lo que hoy se conoce como Pirámide de Maslow, donde el psicólogo estratificaba las diferentes necesidades que los individuos tenemos, además postulaba que era una tendencia natural pretender satisfacer niveles superiores pero que estos nunca se podrían alcanzar sin estar cubiertos los inferiores.
¿Y por qué he querido refrescar mi memoria sobre Maslow? Quería ver si desde el Gobierno de nuestra ciudad se estaban concediendo las subvenciones con criterios racionales, basados en las necesidades reales de nuestra ciudadanía o por el contrario se sustentaban en camaraderías, amiguismos y prebendas como intuía que estaba ocurriendo. Y creo que no me he equivocado. Cómo sino se explica que esta asociación de ánimo cultural, situada en el quinto y más alto nivel de la Pirámide de Maslow, el de la autorrealización, y que, además, no está afincada en Alcoy, esté recibiendo 8000 euros por parte del Ayuntamiento, sin estar claro en qué lo van a invertir y con acuerdos privilegiados para su pronto pago, mientras nuestras asociaciones locales no gozan de estas mismas condiciones. Y lo que es más grave, que tampoco nuestras asociaciones benéficas tengan estas ventajas, aquellas tan necesarias en estos momentos duros, que se dedican a cubrir las necesidades básicas como la alimentación y el descanso de las personas más necesitadas, las que Maslow engloba en su primer nivel como fisiológicas, base de todas las necesidades superiores.
Y uno puede preguntarse cómo surge esta injusticia. Podríamos explicarlo, necesitaríamos unas cuantas líneas más de las que este escrito ocupa, pero quedaría blanco sobre negro. Tan solo necesitaríamos tirar del hilo sabiendo que Eliseu Climent está detrás de esta asociación y el historial dilatado de subvenciones que ha recibido este señor para sus empresas y asociaciones, portando en una mano y en alto la bandera de la cultura y escondiendo, en la otra mano, la bandera del dinero. Pero este no es el asunto que aquí nos ocupa, ahora queremos alzar la voz sobre esta injusticia para intentar enmendar el error cometido, queremos que el gobierno actual rectifique y cancele esta subvención arbitraria y la reconduzca a asociaciones locales, sobretodo y en especial a aquellas que están paliando las graves necesidades de las familias más necesitadas de Alcoy. Si no quieren hacerlo porque nosotros lo denunciamos, que lo hagan al menos por criterios científicos, hagan caso a Maslow y no cubran necesidades superiores sin tener las básicas cubiertas.
He llegit i escoltat les declaracions que membres del Partit Popular (PP) han fet arran de la subvenció concedida pel govern municipal a Acció Cultural del País Valencià (ACPV). I m’agradaria fer un seguit d’aclariments al respecte.
En primer lloc, els representants del PP, també d’altres partits, repeteixen que ACPV no és una entitat alcoiana. S’ha de ser molt ignorant per obviar que el Centre Ovidi Montllor (CCOM) ubicat al carrer Vistabella número 8 és la delegació alcoiana d’aquesta entitat. Una entitat que integra a prop de 400 socis d’ACPV a les comarques de l’Alcoià i el Comtat.
A més a més, ACPV compta amb una nodrida activitat a les comarques des de la dècada dels 70 malgrat que no fou fins el 2002 quan va poder establir una seu física a la ciutat. Des d’aquesta seu ha organitzat centenars d’activitats a les quals, per cert, cap dels membres del que va ser govern local del PP han assistit mai. Algunes d’aquestes activitats organitzades pel CCOM han funcionat molt bé, altres no tant, però sempre han tingut dos objectius clars: promocionar la nostra cultura pròpia –aquella que el govern del PP s’ha dedicat a anorrear- i assolir criteris d’excel·lència. Per tant, els representants del PP erren –sent condescendents- en parlar d’una entitat no “afincada” a la ciutat i amb activitats de les quals no poden valorar la seua qualitat. Si és aquest l’interés ho tenen fàcil: poden visitar-nos, tant personalment com a les nostres plataformes virtuals, doncs tenim a la seua disposició les memòries anuals d’activitats que permetran avaluar els resultats de la nostra feina.
En segon lloc, els representants del PP es refereixen a la manca d’ajudes a les entitats que segons ells realment ho requereixen en un moment de crisi econòmica com la que estem passant. I al fer açò mostren un cinisme vergonyós. Resulta complicat sintetitzar ací la responsabilitat dels diferents governs del PP –local, autonòmic, central- en l’esclat de la crisi que patim i que, tot s’ha de dir, paguem els ciutadans en general, no els seus culpables. Crec que només cal recordar uns noms: Bárcenas, Gürtel, Brugal, per exemple. Ací podríem parlar del Calderón, del Bulevard, de Serelles, de la Rosaleda, de totes les multes que els alcoians haurem de pagar per una gestió desastrosa per la majoria, si bé un gran èxit per les butxaques d’alguns dels seus amics. I també crec que només cal anomenar el munt de deutes que el govern valencià té amb les escoles, les entitats de suport als malalts mentals, els beneficiaris d’ajudes a l’habitatge... o a nivell local caldria esmentar a les desenes de proveïdors als que se’ls deu diners, deutes que ha tingut que assumir l’actual govern. En definitiva, en llegir i escoltar les paraules de la Sra. Climent o del Sr. Pastor se’m remou l’estomac en veure com menyspreen la ciutadania en considerar que no tenim el suficient criteri per valorar el que estan fent.
I per últim la Sra. Climent parla de Maslow creient que només amb això s’investeix de raons que no poden ser contestades. Bé, parlem d’un concepte científic molt clar: desigualtat social. Un concepte que podríem definir de manera planera com la distribució desigual entre els col·lectius i les persones de recursos que són escassos.
El PP ha fet, sempre, polítiques que han vingut a incrementar aquesta desigualtat tant en termes de classe social, com de gènere com territorialment o, com en el cas que ens ocupa, en termes lingüístics. Obviar, més bé arraconar, com han fet i fan, el valencià i els seus parlants de les polítiques públiques que han implementat és un element de perpetuació de la desigualtat social. Desenes d’estudis científics en els més diversos camps, també en la Psicologia per cert, mostren aquesta desigualtat de manera totalment fefaent. Una desigualtat que, si tenim com a objectiu el benestar de les persones –de totes no només dels seus amics com han fet, i fan, al PP- s’ha de fer el possible per minimitzar.
Invertir en els col·lectius i en les persones tant econòmicament com també simbòlica és un pas essencial per acabar amb una situació de minorització social. L’ajut que ha concedit el govern alcoià actual a ACPV, i per tant al CCOM, és un primer pas en aquesta línia. Un pas que des del CCOM hem reclamat contínuament i que mai hem rebut per part del govern del PP, fent patent que la seua política d’ús dels diners públics sí que ha estat la d’afavorir als amics. Un ajut que contribuirà a la nostra programació cultural i que ens dóna una mica més d’empenta per poder continuar treballant per allò que és just: assolir la igualtat de condicions d’aquelles persones que parlem valencià, la llengua pròpia del nostre país i de la nostra ciutat.

dissabte, de gener 19, 2013

Adeu, mancomunitat, adeu!

A la festa de la mancomunitat els alcoians ( i resta de veins de la comarca de l'alcoià-comtat) hem arribat tard.No es convenient recordar la fredor de la relació de veinatge entre alcoi la resta de pobles que li envolten.Es passat i el passat no torna.
La creació de la mancomunitat de municipis de les dos comarques es va fer amb la promesa de que amb projectes comuns com el servei de la brossa tothom estalviava diners i els ciutadans eixien guanyant.A part estava algun concurs de emprenedors i la idea de fer un poligon conjunt a la ciutat de muro.
La contrata conjunta de la brossa ha caigut.Cap dels municipis importants ha pogut fer el pas avant per raons diverses i poc aclarides.Al diari ciudad apareixia la noticia de que el ajuntament d'alcoi li costa pagar amb puntualitat a la contrata del citat servei.I es que aquest ajuntament sembla que tambè aprofita el impost directe de la brossa que paguen els ciutadans per adelantar pagaments en principi mes importants.
Del la resta de pobles es sap poc pero sembla clar que els numeros no quadraven tant com semblaba a primera vista.
Sobre el poligon mancomunat hi ha bastants dubtes.Aquell que puga recorre les ciutats de la comarca podra obserbar que degut a la crisi la majoria de espais industrials tenen nombrosos espais buits.Com en altres ocasions on ha existit especulació urbanistica els politics no acaben de aclarir molt be la demanda de espai industrial.Com sempre el fet de convertir terrenys rurals en industrials produeix interesos economics brutals.
El unic que ha funcionat (mes o menys) ha estat el concurs de emprenedors que tambè ja feia qualsevol organització de empresaris com la camara de comerç.
El psoe i esquerra unida defensen en privat que la mancomunitat tenia molt bona pinta.Pero entre la crisi ( no hi ha un puto duro) i la clasica desconfiança entre alcoi i la resta de pobles fa que tot tinga un puntent de retard.Aixó si, confient una mica amb la nova gerencia de la mancomunitat, pasada ja la epoca de paco valor.
El pp esta ficat en els seus embolics interns i no esta per molt raonaments.I el bloc tambè esta tocat per la ruptura del tripartit i a penes diu ni pio.Els de muro tampoc.
Els unics que critiquen de manera oberta la mancomunitat es la gent de UPYD.Segurament perque desde el principi mai s'han refiat de aquesta iniciativa.Volen una estructura mes petita de estat.
El dubte esta en saber qui donara el pas per donar finiquitat el projecte.Jo crec que el que faran es deixar en estat de pausa aquest invento i esperar que vinguen temps millors.Jo dic que no vindran mai mes!
pd, La redacció del PGOU donara molt de que parlar.El psoe ha ficat als seus!!

dimarts, de gener 15, 2013

El ciudad com premsa rosa i el marxista lluis torró

El diari ciudad del diumenge publicaba un article dedicat a Lluis Torró i a la seva dona Beatriz Pèrez Payà.En aquesta senyora conta la evolució afectiva de la parella.Una parella que es veia molt poc degut als estudis de Lluis.Conta el seu pas a la politica on va viure moments molt durs amb la divisió entre esquerra unida i nova esquerra.Alli es va vore obligat a fer el pas a la politica on ha estat regidor a alcoi i diputat a les corts valencianes on encara fa de diputat de esquerra unida.
El article va acompanyat amb una foto de beatriz i una petita amb la parella el dia en que es van casar.Tot plegat no deixa de ser mes propi de una revista del cor que no de un periodic mes o menys seriós.Si rasques una miqueta més veus que no deixa de formar part de una certa evolució en la manera de ser de Lluis Torró que va entrar una mica a contracor en el mon de la politica i ara es troba molt a gust.El Lluis Torró que vaig coneixer fa alguns anys no haguera participat en aquesta tonteria.Si fos mal pensat puc imaginar que a esquerra unida ja pensen el relevar a paco agulló que ja mostra signes de cansament.
Temps al temps.

diumenge, de gener 13, 2013

I Pep Gimeno "Botifarra" va tornar a alcoi

Fa uns anys al teatre principal d'alcoi va actuar el cantaor de Xàtiva Pep Gimeno "botifarra".En aquell moment em vaig enganxar a la seva musica, al seu sentit del humor i a la seva enorme bonhomia.Les seves actuacions son una perfecta barreja entre el coneixement de les comarques centrals del país valencià ( llengua, dialectes locals,etc...) i una enorme veu que fa tronar qualsevol espai ( fins i tot el teatre calderon que sempre pateix per la pesima acustica del espai).
Ahir va tornar amb un concert en el que presenta el seu nou disc en el que versiona cançons populars amb el acompanyament de la banda de musica "la unió musical d'alcoi".
El teatre calderon era ple de gom a gom i a diferencia del concert del principal es va poder observar que el boca-orella sobre el cantaor socarrat ha fet efecte a alcoi i hi habia mes gent del nostre poble que de fora.
El concert va començar (com ja es costum a alcoi) amb prou retard i amb una inexplicable presentació per la periodista alcoiana Amalia Garrigos ( a la que done el pesame per les circumptancies que viu a radio televisió valenciana).La presentació era inexplicable perque no era necesaria...pero be que tenim que fer....supose que volien fer-ho igualet que la gent de amigos de la musica d'alcoi, no?
Durant el concert tambè va destacar la labor de les treballadores del teatre impedint que la gent gravara amb els telefonets o amb les camares o qualsevol aparatet tant de moda les cançons del mestre botifarra.
El concert en conjunt va estar genial.La banda sonava de categoria.Botifarra era ocurrent, graciós i interpretaba les cançons amb molta precisió.
Quasi al final i amb la excusa del 70 aniversari de ovidi montllor.70 anys hagues complit si no hagues mort.Botifarra va interpretar d'aquella manera la cançó de teresa del ovidi montllor.Ja sabeu que a ovidi els alcoians el treiem en processó cada dos per tres.Quasi sempre de manera exagerada.Ara, per cert, el ajuntament vol dedicar-li un carrer, vale tio, vale, que perea de gent!
Al concert entre altra gent vaig vore a Rozalen, el gerent de la dependent i fins fa poc del teatre principal.Es un tio molt simpatic i a mi em cau molt be.Jo el veia algo trist.Servidor sempre tant critic amb les privatitzacions ( a alcoi cap privatització ha servit per millorar el servei) ha vist en la gestió del teatre principal per part de la dependent aspectes positius que caldria posar en valor.Aixi que espere que la resolució siga positiva per ells.Ho mereixen molt.
Aixi passen els dies i ja portem uns mesos de gestió nova del teatre calderon.Amb tot el remombori que va ocasionar eh? i de tot el embolic la unica interpretació que ha caigut a estat la dels morancos a la que la penya de esquerra unida els hi te molta mania i no se perque.
De la mateixa manera que el amic botifarra deia que a vegades xarran oblida lo important ara jo recorde que volia escriure sobre el seu concert i acabe parlant de politics i altres miseries.
Rebobine.
Concert inoblidable de botifarra a alcoi.Que faria la musica valencia sense ell?