Centenari enric valor

dissabte, d’octubre 31, 2009

El dia que tot rebente






Llauradors de la desil·lusió

jubilats i sense fer soroll
becàries de l'angoixa
cambrers de la misèria
opositant a l'eternitat

Funcionaris de la depressió
immigrats de la desesperació
alumnes del sistema
obrant al precipici
aturats en l'adversitat

Oficials de mil euros al mes
aprenents sense papers
prostitutes sense vida
músics en silenci
esclaves del patriarcat

I el dia que tot rebente
no m'espereu al tall,
no aniré a treballar,
estarem segant cadenes.

Mariners sense mar ni port
autònoms i amb l'aigua al coll
proletaris que no esmorzen
llogats a subcontracta
acomiadats del benestar

Repartidors de decepcions
preses de la repressió
collidors de bastonades
artistes sense públic
secretàries sense fumar.

I el dia que tot rebente
no m'espereu al tall,
no aniré a treballar,
estarem segant cadenes.

Fes-ho bé
i premedita-ho amb antelació,
adaptat a la norma
que aquest sistema imposa

Ei, jo que tinc?
ei, tu que tens?
La boca, la boca plena de dents.

Ell somriu
i balla tango amb la hipoteca avui,
adaptat a la norma
que aquest sistema imposa

Ei, jo que tinc?
ei, tu que tens?
la boca, la boca plena de dents.

Vindran les séquies plenes,
plouran idees, farem saó
i plouran pedres,
moltes pedres

dijous, d’octubre 29, 2009

El partidor.Entre la especulació i la esperança


Fa temps vaig escriure que al centre d'alcoi aprofitant el moment de crisi hi havia gent que volia comprar terrenets per que veia que al futur podia haber negoci.Al partidor no existeix excepció.
Hi hague negociacions amb el veins per pactar un projecte de millora del barri amb la construcció de vivendes als carrers sant rafael i sant bonaventura.Tot aquest projecte avalat per la generalitat i amb el vist i plau del ajuntament.
Pero ningu va parlar del carrer font del vidre.
En aquest carrer estigue fins fa poc la seu del ateneu cultural el panical.Els dos edificis al costat del panical van caure en diferents epoques i mes avall la casa on residien els flares va ser abandonada i ocupada per gent amb bones intencions pero amb grans problemes.
Qualsevol pot deduir que sobre aquesta zona hi ha grans presions urbanistiques per fer un gran negoci inmobiliri.
Del edifici on estava el panical hi ha dos grans afectats:
Per una part els veins i veines i per un altra part els socis de lo que era el panical i que avui sera lo que siga.
Els veins i veines tenen la sensació de que estan posant diners en una casa que mai voran arreglada del tot i els antics socis del panical tenen la impressió de que estan gastant energies en sempre sera propietat privada de un honorable vei del barri.
Possibilitats de futur:
1.Que es construisca en aquella zona un gran edifici de renda lliure o vpo.
2.Que el numero 4 del carrer forn del vidre es rehabilite i que el panical passe a ser un centre social.
Hagan juego.Jo ja fa temps que ho tinc molt clar.

dissabte, d’octubre 17, 2009

dimecres, d’octubre 14, 2009

el presente el lo unico que hay


El entrenador del cd alcoyano va dir ahir que al mon del futbol no existeix el futur que tan sols existeix el present.Magnifica idea venint de un home de futbol.Gent que habitualment sol fer discursos farcits de frases fetes i bastant buides.
La existencia de un nou brot de legionela a alcoi fa pensar que el gobern local i autonomic tambe pensen exclusivament en el present i no pas en el futur.
Cal recordar que no fa ni mig any el ajuntament donava per acabat el tema de la legionela.No es donaven mes casos de la malaltia i el bon alcalde presumia que gracies a la seva divina intervenció traient la industria del centre de la ciutat habia acabat amb aquesta lacra.
La malaltia ha tornat i a la conselleria no saben com afrontar la situació.
Es filtren posibles focos de emisió de la malaltia com aquell que suggeria la maquina de asfaltat de una empresa de ontinyent que agafava el aigua de la ciutat de la vall d'albaida.Ara miren de buscar en aires acondicionats de la ciutat pero amb un exit bastant reduit.
Tant el gobern local com el autonomic viuen en el present.En les seves baralles.En els seus xanxullos i no pensen que mes de vint persones estan hospitalitzades a alcoi per una malaltia extranya que sembla afectar nomes a alcoians.
I tenen sort perque la oposició esta hibernant i espera que arribe la primavera del 2011 per tornar al carrer.En el psoe uns desconfien dels altres, en esquerra unida ningu dona un duro per paco agulló i al bloc ja preparen a carbonell com a futur lider mentre paco blay prefereix tornar al institut a una rutina mes segura.
Pero que passa a la societat alcoiana que no reacciona davant una crisi sanitaria tan clamorosa?
Es fascinant.