Centenari enric valor

dissabte, d’abril 30, 2011

El primer de maig del atur


La enquesta de població activa del darrer trimestre ha tornat a marcar un nou record en espanya i ha situat el nombre de aturats i aturades en quasi cinc milions.I aixó que aquesta enquesta ha estat "retocada" ja que la manera de confeccionar aquesta enquesta ha patit en la darrera decada diversos canvis de la mateixa forma que en la cifra de persones inscrites en les llistes del inem (serveis d'ocupació pulica) son exclosos aturats que estan fent cursos de formació.
Siga com siga la cifra de aturades de la EPA es molt alta.Com estem en eleccions tothom s'apunta a dir com es pot solucionar aquest problema tan greu.Rebaixes en les cotitzacions empresarials de tot tipus i nivell i sobretot la gamberrada del gobern zapatero de fer aflorar allo que es diu "empleo sumergido".El "empleo sumergido" mes o menys representa una quinta part del producte interior brut del pais i a determinades zones com la nostra es tan tradicional com les festes de moros i cristians.
Qui no coneix un talleret un fan llençols, mantes o qualsevol peça de roba de manera il·legal?
Qui no sap de un manya, un mecanic o un pintor que treballen sense estar donats de alta com autonoms i sense cap garantia sobre la feina que fan?
Els inspectors de treball i hisenda viuen en el seu mon super-estupendo en el que no volen mullar-se massa i en moltes ocasions es mes que segur que guanyen algun duret fent els ulls grossos.
I de baixar els impostos que graven el mon del treball no augmenta la necesitat de treballadors per part de la patronal.
Qui mes, qui menys veu en el horitzó un mercat laboral semblant al de la xina amb una total desregulatzio de les normes laborals amb allo que anomenen els liberals "acords entre treballadors i patronal" en el ambit de la empresa sense interferencies desde fora.
Acords ens els que no existeix igualtat entre les parts per poder negociar.
Encara que cal reconeixer que es dificil pensar sobre si ha existit en algun moment igualtat per poder negociar entre dues part (capital-treball) amb una part que esta protegida per el estat i un altra que esta debilitada.
Amb aquest panorama els sindicats (desde el mes anarquista fins el mes groc) convoquen per a dema la tradicional manifa del dia de la classe obrera.
Que fotut ho tenim amb aquestos sindicats i amb aquestos treballadors/treballadores tan docil i sumisos!

dimarts, d’abril 26, 2011

El primer ridicul de les festes de 2011

He tornat de vacances de setmana santa amb la familia de la meva senyora a Extremadura i he trobat a la faena tot un debat sobre el que habia ocorregut el diumenge a la gloria.Hi habia opinions per a tots els gustos desde la gent que possa a parir als musics fins aquells que els hi defensen i afirmen que la pluja es algo incoltrolable.
La versió oficial diu que el diumenge de resurrecció en el moment de començar la gloria que es el "pregon de la fiesta" hi habia molta incertesa sobre si anava a arrancar la gloria perque plovia i perque amenaçava amb ploure mes encara.Els festers volien arrancar, els musics deient que no i el regidor Santacreu i el representant de la festa Morales disimulaven la seva opinió tractan de buscar un consens sobre la decisió a pendre.
Mentres una de les tres bandes musicals va interpretar el himne de festes posant dels nervits a les altres dues bandes.Totes tres d'alcoi.
Al final es suspen la gloria i es situa en la vesprada del dia 8 de maig per la vesprada.
I la ciutat va plena de opinions i fins i tot gent mes o menys templada a internet diuen tot tipus de burrades previsibles de aquell sector que es va rebelar en aquell mitic "22, 23 i 24".
Sense haber llegit tot el que s'ha escrit al respecte m'agradaria recomanar el article de javier llopis en la paginahttp://www.elnuevodigital.es/index.php/opinion/1006-un-respeto i sobretot el video de pagina 66 que es una cronica meravellosa a la que tan sols li falta posar un micro per escoltar les converses.
Paciencia, la festa ja fa temps que es el reflexe de la societat alcoiana decadent!

dissabte, d’abril 23, 2011

Sant jordi, llibres, capolls i desficis!!


Hui es sant jordi a alcoi i a la resta del mon el dia del llibre.
A Espanya es perque hui va faltar Miguel de Cervantes i a la nostra zona per que hui es sant jordi i tot allo de la seva llegenda (no la de que va apareixer a alcoi per a matar moros, aixo es altra cosa).
Per raons absurdes el dia del llibre a alcoi no es celebra el dia de sant jordi.Altres anys te com a motiu la coincidencia amb les festes patronals pero aquest any com es setmana santa no te massa trellat.
Aixi que com hui es el dia que es tenia la il·lusió de anar a la biblioteca municipal a pillar alguna noveleta o algun llibret del aznar (jose mari).Pero ves tu per on me he trobat amb la porta tancada.Alli no hi habia cap cartell que diguera el perque estaba tancada la biblioteca.Fora em trobe a un dels bibliotecaris que em mira i em diu que esta tancat perque fan "pont" i que ells tambè tenen drets.Redeu amb els funcionaris quina vida mes fotuda tenen!!
Cabrejat i fotut agafe el bus per tornar a casa i alli estan de xarradeta uns xavalets que no deuen tenir mes de vint anys.En concret son dos xics i una xica.Estan desbarrant sobre la inmigració.Comencen posant a parir els bars aquestos que fan kebag (no se si escriu aixi), diuen que els moros sempre son gent bruta i van molt suats i que ves tu a saber que merda fan de menjar.
Continuen dient que tal i com va el asunt els moros i els equatorians dominaran el pais i que faltaria que apareguera sant jordi de nou per fer neteja de tan moro i sudaca.
Jo no se si girar-me i soltar-lis el discurset de que la inmigració no es tan dolenta i que aporten molt a la nostra societat i bla bla bla i etc.. Pero veig que no paga la pena.Quant uno es jove (i a vegades no) uno creu que ho sap tot i mai sabem res.
No fan pinta de feixistes.Fan pina de ser uns pobres desgraciats.Escoltant-los una mica mes em done compte de que no tenen faena, han acabat prompte i mal els estudis i a casa les coses van mal.
No els hi disculpe pero entenc que no sempre es facil ser tan listos com soc jo o qualsevol animalet de esquerres.
A aquestes altures veig que encara la esquerra i la gent progre-anarquista no tenim un discurs massa clar sobre la inmigració i aquest es un espai que vol ocupar i ocupara la dreta mes reaccionaria.
De una manera u altra el mon reaccionari es el braç executor del capitalisme.

dimecres, d’abril 20, 2011

la festa dels especuladors


Poc a poc ja queda menys per a acabar de rematar el barri del partidor.El somni de un gran solar que puga anar desde el camí fins a sant rafael es veu com una realitat.
Escoltava al regidor paco agulló, a paco blay, a un representant dels veins i veines del barri i fins i tot he llegit al socioleg jordi quiñonero.Tots ells molt enfadats per la situació per la que travessa el barri i per el poc cas que han fet les autoritats municipals al famos pla de participació en el que s'intentava revitalitzar la zona.
Els especuladors ho volen tot i ho volen dictant les seves normes que no inclouen vivenda de protecció oficial ni llogueres barats ni res que no siga el benefici pur i dur.
I els especuladors tenen una cosa que no tenen els veins i les veines i es temps.Tenen tot el temps del mon.Algunes veins i veins ja han marxat cansats.Aquells que montaren el col·lectiu veinal han desparegut i tan sols apareixen a les festes i punt.
Tot plegat mostra les mancances de la democracia i dels instruments que podriem utlitzar els ciutadans i les ciutadanes per influir en les decisions que ens afecten.Mes enlla del joc de la elecció politica cada quatre anys no hi ha res mes.Es poden fer tots els esforços possibles i el resultat es el mateix.
No penseu que aquestes altures deurien de repensar una mica tot i fer que la democracia siga fidel a la voluntat de nosaltres i no a la voluntat dels especuladors?

dissabte, d’abril 16, 2011

Llistes elecotorals i joc politic


El ultim en apareixer en la publicació de llistes elecorals a la ciutat d'alcoi ha estat el partit popular i com es pot vore a la premsa comarcal aquesta llista a causat impacte.Un impacte derivat de les nombroses especulacions que existien sobre qui entrava als llocs de eixida (els llocs que donen plaça de regidor al ajuntament) i sobretot de qui es quedava fora.
Les tan famoses tensions entre el sector de francisco camps i el sector "zaplanista" ha donat majoria absoluta al primer sector respecte al ultim i ha deixat com a perjudicats a la consellera miro, a amparo ferrando i alres persones ilustres properes a camps.
Intentem per un moment veure aquestes picabaralles i enfrontaments desde un poc de distancia.
Aquelles persones que obserben la vida politica europea desde fa anys coincideixen en que el model politic que tenim al vell continent esta en transformació i que encara que no sabem a on ens aboca aquesta transformació veiem que un model de futur pot ser el model nord-americà amb dos partits politics importants amb un sistema de elecció de primaries que son patrocinats (no en exclusiva) per sectors economics importants.
El ex-president Pasqual maragall ja va fer una intentona abans de declarar la seva malaltia.Maragall volia formar un partit democrata a imatge i semblança del partit dels estats units i amb un ambit de tota europa.La inciativa va caure pero no va deixar indiferents a determinats sectors de la societat.
Tambè cal destacar en espais "paralelos" iniciatives que insisteixen en la elecció en llistes obertes dels candidats mes idonis.Questió que al meu parer seria convertir les eleccions en una elecció mes basada en la popularitat que no pas en la idionitat.Els defensor diuen que la persona elegida es veu amb la obligació de estar mes pendent dels seus electors.No hi ha en la defensa de la idea cap menció de la financiació de la campanya, ja sabeu qui paga mana!!

dimecres, d’abril 13, 2011

Esclavitus de la democracia


Javier Sardà (Xavier si esta a catalunya) a fet un llibre i va presentant-ho per aci i alli i per donar al espectacle mes força li dona sempre una alguna frase o parida impactant.Com si fos un tertuliano qualsevol parla de tot i de res.Parla del nacionalisme català i del espanyol i de les incomprensions de tots dos.Es declara federalista (deu de ser el unic a catalunya que es federalista) enemic dels medis de comuniació de dretes i per ultim deixa la gran perla: Jo SEMPRE vote al psoe.
Sempre m'ha fet curiositat aquella gent que diu que SEMPRE fa alguna cosa.Vol dir el senyor Sarda que no dubta mai?
Imaginem per un moment que aquesta afirmació de javier Sarda es una manera de quedar be amb el psoe.Be.Pero tambe cal reconeixer que coneixem gent que fa el mateix que Sarda i voten sempre a un partit politic.
De fet les enquestes diuen que hi ha un sector de la població que mai canvia de vot.Els gran partits politics tenen un sol electoral que per molt mal que ho facen mai cau de un nivell.
Es per aquest i altres motius que he vist desde fa molt de temps amb simpatia a la abstenció.La democracia ha de poder ser algo mes que un exercici basic electoral cada quatre anys.

dissabte, d’abril 09, 2011

Una bona pel·licula:The sunset limited


A vegades el cine t'ofereix alguna cosa bona amb qualitat i amb la que poder gaudir de un grans actors contant histories magnifiques.Aquest es el cas de la peli "the sunset limited".Produida per la cadena de televisió HBO i protagonitzada per els actors Tommy Lee Jones i Samuel L. Jakson.Te com a unic escenari un petit menjador de una casa humild.
La peli va sobre un señor ( tommy lee jones) que un dia decideix suicidar-se tirant-se a la via del tren.En aquest moment es rescatat per un altra persona ( Samuel l jakson) que el porta a sa casa i li pregunta el perque d'aquesta conducta suicida.
Els dos personatges reflexionen sobre la vida i la mort.
Mentre que el suicida afirma que la seva decisió es una decisió meditada la persona que el rescata vol fer-li vore el mon desde la perspectiva cristiana.
El debat es molt viu i el intercanvi de opinions no deixa indiferent.
90 minuts de pel·licula magnifica i que sera molt dificil que pugau vore per la tele aixi que us anime a que la busqueu per internet o per on siga, paga la pena!

dijous, d’abril 07, 2011

carta a amelia garcia calatayud


Senyora Amelia:
Fa uns dies voste amb els seus companys i companyes de esquerra unida van presentar la llista electoral d'aquesta formació per a les eleccions municipals del proper mes de maig.
Dies abans van penjar un video en el que voste asegurava que si depenguera de esquerra unida el proper gobern municipal aquest acabaria amb la discriminació de la dona a la festa.
Aquesta persona que li escriu va fer un comentari al respecte que fou refutat per un usuari anonim que em va indicar que la afirmació del video era verosimil donat el historial feminista que te voste i que jo no discutire.
Un altre usuari anonim em va enviar per correu postal el llibre de propostes electorals de esquerra unida del any 2007(es titula "alcoi, el nostre compromis" i era la base del programa electoral de la formació de esquerres de les pasades eleccions municipals) en el que voste participa i he vist que no hi ha CAP LINEA referent al tema de la discriminació de la dona a la festa.
No entenc per que fa 4 anys aquest tema no apareix en cap lloc i en aquestes eleccions si.
I no entenc el perque te que ser una dona la que defent-se exclusivament temes de dones.
Vull suposar que la igualtat entre dones i homes deuria passar tambè per la eliminació de la asignació de rols i faenes entre homes i dones.
Que tinga un bon dia.
dimoni de xiquet

dilluns, d’abril 04, 2011

enganxines i campanyes electorals


La ultima novetat en calumnies i insults diversos esta en el divertit mon de les enganxines.
Qualsevol alcoianet sap que en els darrers anys les enganxines han servit basicament en les festes patronals per a fer unes rialles en les filaes.Normalment representaven a alguns membres de les filaes i alguna bobadeta de la actualitat alcoiana.
En la ultima campanya electoral aparegueren enganxines amb el lema "patricia blanquer=fonevol" amb el proposit de desprestigiar a la candidata socialisa entre els festerets i relacionar-la amb el col·lectiu que defensa la igualtat de la dona en la festa ( tambe va existir altra enganxina en la que es ridiculitzava a fonevol amb el lema "dona fent la entra" i amb una figuara femenina netejant la entrada de una casa)
El cap de setmana a portat una enganxina curiosa que diu el seguent:" Psoe=la carrasca" i apareix justament en el moment en el que una nova sentencia judicial obliga al ajuntament a solucionar el tema del parking de rosaleda que com tots sabeu fou fet de manera il·legal.
El entorno del pp fa temps que de manera continua insinua una conspiració entre la colla ecologista la carrasca i els partits politics de esquerres per tractar de bloquejar la activitat politica de la ciutat.
Es tan sols una paranoia.De tots es conegut que la carrasca mante mes diferencies amb el psoe que punt en comú.
Qui haura pagat el preu de les enganxines?
I qui les ha penjat?
Oi que no es un misteri tan complicat?

diumenge, d’abril 03, 2011

La renovació de esquerra unida i tal i tal

Aquest cap de setmana han començat les festes d'alcoi amb la presentació de la revista de la associació de st jordi i la descoberta del cartell de festes obra de paco aznar (actor de sainets, presentador de radio i el que faça falta)
El divendres tambè estava la presentació del nou disc de verd cel.Disc en el que fan homenatge a raimon.
El disabte la mala gent de la comarca anava a beniarres a la calçotada popular i la gent com jo que ens agrada menjar aprofitavem la ocasió.
Mentrestant a alcoi en un pub de santa rosa Esquerra Unida donava a coneixer la seva llista electoral.
Res de nou.La premsa local destaca moooltisim la presencia de "independents" a la llista.
Al video de pagina 66 podeu vore els discursets.Melines torna a dir que ella es molt feminista i que cambiaran la festa per fer que la dona puga entrar en les filaes ( podria preguntar-li a lluis torro si a la fila aragonesos deixen a les dones participar).
Apareix el xic aquest tan simpatic, el diego fernandez, amb aquella pinta de rojo-peligroso que deu entusiasmar a la gent del pce molt perque en el diego segur que son capaços de vore a la reencarnació de lenin.Diego es profesor en un institut (pobres xiquets, jo preferiria un mestre cabró i autoritari)
I per acabar paco agullo, que mes o menys, suplica el vot i la confiança en una candidatura tan renonvada i tan de esquerres.
Que fotut ho teniu camarades!
Que fotut ho tenim!