Centenari enric valor

dissabte, de gener 30, 2010

el gran botifarra estigue a alcoi!!!

Ahir vaig anar a vore el concert de pep gimeno "el botifarra" al teatre principal.El concert va estar bè i en alli estava gent de totes les comarques.Gent del grup de fans del botifarra, gent d'alcoi i gent que volen que es puga vore la tv3 al país valencià.
El botifarra estigue genial.Amb humor ben socarrat es guanya a la gent i a mes eixe tró de veu que deu li ha donat arredonia la historia.
Molt recomanable.

dissabte, de gener 23, 2010

Sindrome de fatiga cronica

Una de cada 200 personas padece el Síndrome de Fatiga Crónica,
85% de los pacientes, todavía no lo sabe.
Dos de cada tres personas que enferman, son mujeres...

"¿Qué me pasa? ¿Cuándo mejoraré? ¿Por qué nadie me cree? ¿Por qué dicen que tengo buena cara cuando me encuento fatal? ¿Qué va a ser de mi vida ahora?"

Existe, entre nosotros, una enfermedad que hace que 0.5% de la población esté discapacitada, una enfermedad más invalidante que la Esclerósis Múltiple (Reeves 2004), para la cual no hay tratamiento.

La mayoría de las personas que la sufren no están diagnosticadas; los médicos no están formados al respecto, los enfermos no saben qué les pasa, y no pueden dar a su entorno ni en su trabajo ninguna razón por la cual no pueden moverse ni para levantarse de la cama y salir de sus casas.

Por su nombre, el Síndrome de la Fatiga Crónica, parece una enfermedad trivial... pero afecta a muchos sistemas del cuerpo... los síntomas son sensación de gripe severa y exagerada que nunca remite, fatiga aplastante, mareos incontrolables, desmayos, pitidos y ruidos en los oídos, problemas de concentración y memoria… algunos enfermos pasan años en sus camas, inmovilizados por completo, y sin entender qué les ocurre.

El SFC no tiene cura.
Es una enfermedad crónica, para toda la vida.VIDEO DOCUMENTAL (50min. PAL)

Éste vídeo plantea el desconocimiento que existe sobre el SFC. A través de las voces de los pacientes se hace una aproximación a la vida y los problemas de las personas que sufren ésta enfermedad:

2 de cada 3 personas que padecen SFC son mujeres: el ámbito médico, la administración y la sociedad en general ponen en duda la existencia de la enfermedad.
La problemática e incomprensión total por parte de las administaciones: los conflictos y dificultades para conseguir la invalidez laboral.
La dificultad de conseguir un diagnóstico: falta de profesionales y unidades médicas capacitadas para el diagnóstico correcto y eficaz.
Los problemas laborales: los enfermos pierden el trabajo, puesto que están inmovilizados.
Los problemas sociales: el abandono por parte de sus familias, la retirada de la custodía de los hijos en caso de madres enfermas, etc
La exclusión y el sentimiento de olvido y desconocimiento general por parte de la sociedad.
OBJETIVO PRINCIPAL

Dar a conocer, en la población general, esta enfermedad tan impactante que tiene un nombre tan “light”.

OBJETIVOS ESPECÍFICOS

Que la sociedad conozca una enfermedad todavía desconocida por la mayoría, y que afecta a 0,5% de la población, que no tiene cura ni tratamiento o diagnóstico específico.
Que se investiguen los tóxicos causantes de la enfermedad que todavía no están prohibidos, y se busquen responsabilidades.
Dar a conocer la falta de interés, respeto, reconocimiento y apoyo por parte de la administración: la inexistente ayuda económica para financiar proyectos de investigación, la dificultad de las personas con SFC a recibir la invalidez laboral.
Que los profesionales sanitarios conozcan la realidad del SFC y se motiven para atender a personas que tienen (o podrían tener) el SFC.
Que las personas en el entorno de los paciente SFC puedan entender mejor a los enfermos SFC y puedan reconocer sus propia situación y sentimientos. Dar a conocer la difícil situación de vivir con una enfermedad como el SFC (imposibilidad laboral, inmovilidad total, enfermedad constante).
Que los políticos (ministerios de sanidad, etc) y otras personas que tienen poder de decisión y financiación (compañías farmacéuticas, instituciones privadas, etc), conozcan la realidad del SFC.
Que el SFC se respete y se reconozca socialmente como enfermedad grave.



Salvem el cabanyal!!

divendres, de gener 22, 2010

els de la carrasca li guanyen una partida als del pp


Una vegada més la Colla Ecologista la Carrasca-Ecologistes en Acció demostra que amb honestedat i perseverància es poden canviar les coses.

Llegiu si no el comunicat de premsa que ens acaba d'arribar (22.01.10)




El Tribunal Superior de Justícia multa la regidora d'urbanisme de l'Ajuntament d'Alcoi per no haver avançat en l'execució de la sentència de "La Rosaleda"



El màxim òrgan judicial valencià estima que els membres del govern municipal han actuat amb un clar menyspreu al compliment de la legalitat

________________________________________

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha acordat imposar una multa de 1.500 euros a la regidora d'urbanisme de l'Ajuntament d'Alcoi, a qui considera responsable del retard en la reposició de la zona verda de "La Rosaleda". L'import de la sanció és pràcticament el màxim que preveu la Llei de la jurisdicció contenciosa per als casos en què les autoritats no compleixen els requeriments judicials (les quantitats previstes són de 150,25 a 1.502,53 euros). La multa té caràcter coercitiu i es repetirà si en els pròxims tres mesos no s'ha ha avançat substancialment en l'execució de la sentència que es va dictar en setembre de 2005.

Durant el mes d'octubre de 2008 la Colla Ecologista "La Carrasca"-Ecologistes en Acció va denunciar que la decisió del Tribunal Superior encara no s'havia complit. La contestació de la Sala, dictada el 18 de gener, reprova amb paraules molt dures les actuacions dels representants municipals:

"La Sentencia que dirime el presente proceso se pronunció a 1-9-2005. Desde que la misma se notifica al Ayuntamiento de Alcoi, éste no ha desplegado actividad alguna para llevarla a su justo y debido término, ello pese a que el fallo era claro y tajante.

Antes bien, la táctica de dicho Ayuntamiento ha sido la de plantear incidentes procesales de escaso fundamento y que rozaban la temeridad procesal. De lo anterior y del tiempo transcurrido desde la fecha de la Sentencia se colige que lo que pretenden las personas que representan a dicha Corporación es sustraerse al mandato de este órgano judicial mediante argucias, dejar las cosas como están en definitiva, con claro desprecio al cumplimiento de la Ley -fundamento del orden político y la paz social (art. 10 CE)-, en una actitud que desgraciadamente se está extendiendo entre determinada clase de representantes públicos."

La Sala també adverteix que, si no s'avança en l'execució de la sentència, denunciarà els fets al Ministeri Fiscal, pel possible delicte de desobediència.

El grup ecologista reclama que el govern municipal abandone la deplorable actitud que ha mantingut fins ara i que treballe amb diligència per una zona verda de qualitat, digna dels veïns i veïnes d'Alcoi:

"Les últimes notícies sobre el concurs de projectes per a la remodelació de "La Rosaleda" indiquen que el Govern municipal manté la seua actitud obstaculitzadora. Per exemple, el cost econòmic del projecte de remodelació es valora amb un desproporcionat 80%, mentre que la seua qualitat es puntua només amb un 20%. Recordem que la sentència obliga a reformar la plaça perquè aquesta puga complir les seues funcions com a zona verda i deixa ben clar que aquest ha de ser l'ús preferent. Però l'Ajuntament d'Alcoi, en lloc de preocupar-se de l'ajardinament, de l'arbratge, de l'ombra, dels jocs infantils o de les barreres arquitectòniques, dóna prioritat als interessos del concessionari, que és justament qui va redactar el projecte d'aparcament declarat il•legal i a qui se li haurien d'exigir les responsabilitats corresponents.

Així mateix, la composició del jurat és decebedora i el pressupost (3.000 euros de premi) clarament insuficient, sobretot si tenim en compte que es parla d'exigir quasi un avantprojecte. L'èxit dels concursos de projectes depén, en gran mesura, de les retribucions als participants i del prestigi del jurat i, en aquest cas, no tenim ni una cosa ni l'altra. Poca cosa podem esperar d'un jurat format majoritàriament per les autoritats i tècnics municipals que van autoritzar i aprovar una obra que, en paraules del Tribunal Superior de Justícia, incomplia de manera palmària les exigències normatives.



Amb aquestes condicions, el concurs de projectes du camí de convertir-se en una pantomima inútil que busca retardar encara més l'execució de la sentència. Pensem que ja és hora que el govern municipal del PP depose la seua actitud. Són massa anys sense la zona verda que van destruir il•legalment."

dissabte, de gener 16, 2010

Perque els alcoians marxen d'alcoi?


Fa uns dies vaig escriure al meu bloc que a alcoi hi ha cada cop mes gent que marxa de la ciutat per anar a viure a altres ciutats del voltant.Vaig dir que era un fet encara minoritari, que no tenia un denominador comú i que no tenia cap rigor cientific.
Dies desprès, un matí almorsant en una cafeteria del centre em vaig trobar a una persona propera al pp i que fins i tot estigue a punt de fitxar per el equip de zaplana en el ministeri.Aquesta persona que es diu antonio em va dir que habia llegit el meu post i que ha pesar de que pensava que totes les coses que escric son bobades coincidia amb mi en la decadencia de la ciutat d'alcoi.
La seva reflexió es la seguent:
Alcoi igual que la resta de espanya arriba tard a molts canvis sociologics que s'han produit a tot occident.El model fordià que tenia com a eix la industria ha desaparegut i aquest esta a milers de quilometres d'aci en pobles i ciutats de la xina.
Tambe hem arribar tard en alló que es diu el desenvolupament de un sector industrial tecnologic.
Al turisme es impossible que pugam tornar.Espanya es un país car i la competencia al mediterrani es molta.
Ningu es capaç de vore que ens deparara el futur.
Quant va acabar el seu discurset, li vaig dir:
-No sera que tu com la majoria del sector de paco camps voleu que sedano fracase?
-No te res que vore, dimoni, una cosa amb l'altra.Jo tinc diferencies amb jordi pero la meva critica va mes enlla de que mane el pp o el psoe.La meva critica va dirigida cap a una societat que no obri els ulls i no es dona compte que si no reacciona ens tindrem que vore obligats a la emigració en poques generacions.
A mes la meva critica es fa desde fora del pp.Jo a diferencia de la meva germana sempre he vist la politica com algo perillos.Una activitat en la que normes poc flexibles fan que les persones mes valuoses no vullguen participar.
Jo estic preocupat perque veig igual que tu que molts alcoians marxen de la ciutat i per mi es mes que evident que el factor economic es mes que imortant en la decisió.
Caldra que espabilem.
I jo vaig pensar que si la dreta te por del futur molt negre o tenim la resta!

dissabte, de gener 09, 2010

que bonico, que bonico!!!





Lluna decreixent atura’t! Inverteix les nits i els dies!
Tu des d’allà dalt veus, la casa cau, i els esperits es queden.
Puja pels graons i escales fins al menjador on dormen.
Fes girar el temps i torna allà on les parets tremolen.
Punxa els vells vinils i enceta el ball mentre els cuiners
preparen menjars al llit i somnis a la taula.
Lluna decreixent, atura’t ja! Fes per invertir les nits i els dies!
Espanta el mal i aguanta el sol!

He vist la paraula follar escrita amb lletra de xiquet.
Trenca el llit del Senyor Pena i Mr. Avorriment.
Pesto pa’ quinze que en som sis.
Tira-li sabó a la rata que hi ha dins del vàter.
Amaga les muntanyes de paper i aprova l’examen.
Eno i Lou reed s’acomiaden de Bach des del Balcó.
Llava la roba amb pinces d’estendre.
Clava el suavitzant dins de la nevera.
Pop corn i Wonder dog es fan un petó al terrat.
Toca el tambor a l’entrada del menjador.
Grava a la veu amb reverb, i graba-la i clava-la dins d’un cossiol.
M’han dit que faran un parc industrial a l’entrada del pàrking.
Dóna’m un xuxo, un ruta i un cigarro que tinc fam.
Treu el whisky per les orelles i et farem una infusió.
Entra en patins i toca l’acordió.
Tira’t a terra i desplega els llençols.
Pren-te un fong i mor-te de calor.
Algú ens vol dir alguna cosa amb el grinyolar de les portes.
S’ha obert una llosa del pis i hem vist un cuc.
Dóna-li droga al samurai que t’ha furtat l’estimada.
Toca el rock and roll de les cinc del mati.
Enfonsa el pis i riu-te de la policia que et demana la taula de mescles.
Tremola per l’skinhead i dóna-li un flam amb nata.
Demà em furtaran la bicicleta i aniré a peu.
Belmondo canta un tango i el dorao un flamenco.
Toca el Hallogallo a les dotze de la nit de l’any següent.
Àfrica Verda i Coltrane se’t clava pels forats del nas.
Fes un submarí baix de taula i traga’t tot el fum .
Dóna’m una banderilla que avui estic trist.
Avui he vist una xica rubieta que ahir hem va mirar.
Ahir se’n va anar per la porta la xica rogeta que ahir em va mirar.
Ai! la xica de roig, la xica de verd i la xica de blanc
s’enduen muntanyes de llibres, muntanyes de discos,
muntanyes de roba, muntanyes de paper
perquè la casa cau i els esperits es queden.