Centenari enric valor

dissabte, de gener 09, 2010

que bonico, que bonico!!!





Lluna decreixent atura’t! Inverteix les nits i els dies!
Tu des d’allà dalt veus, la casa cau, i els esperits es queden.
Puja pels graons i escales fins al menjador on dormen.
Fes girar el temps i torna allà on les parets tremolen.
Punxa els vells vinils i enceta el ball mentre els cuiners
preparen menjars al llit i somnis a la taula.
Lluna decreixent, atura’t ja! Fes per invertir les nits i els dies!
Espanta el mal i aguanta el sol!

He vist la paraula follar escrita amb lletra de xiquet.
Trenca el llit del Senyor Pena i Mr. Avorriment.
Pesto pa’ quinze que en som sis.
Tira-li sabó a la rata que hi ha dins del vàter.
Amaga les muntanyes de paper i aprova l’examen.
Eno i Lou reed s’acomiaden de Bach des del Balcó.
Llava la roba amb pinces d’estendre.
Clava el suavitzant dins de la nevera.
Pop corn i Wonder dog es fan un petó al terrat.
Toca el tambor a l’entrada del menjador.
Grava a la veu amb reverb, i graba-la i clava-la dins d’un cossiol.
M’han dit que faran un parc industrial a l’entrada del pàrking.
Dóna’m un xuxo, un ruta i un cigarro que tinc fam.
Treu el whisky per les orelles i et farem una infusió.
Entra en patins i toca l’acordió.
Tira’t a terra i desplega els llençols.
Pren-te un fong i mor-te de calor.
Algú ens vol dir alguna cosa amb el grinyolar de les portes.
S’ha obert una llosa del pis i hem vist un cuc.
Dóna-li droga al samurai que t’ha furtat l’estimada.
Toca el rock and roll de les cinc del mati.
Enfonsa el pis i riu-te de la policia que et demana la taula de mescles.
Tremola per l’skinhead i dóna-li un flam amb nata.
Demà em furtaran la bicicleta i aniré a peu.
Belmondo canta un tango i el dorao un flamenco.
Toca el Hallogallo a les dotze de la nit de l’any següent.
Àfrica Verda i Coltrane se’t clava pels forats del nas.
Fes un submarí baix de taula i traga’t tot el fum .
Dóna’m una banderilla que avui estic trist.
Avui he vist una xica rubieta que ahir hem va mirar.
Ahir se’n va anar per la porta la xica rogeta que ahir em va mirar.
Ai! la xica de roig, la xica de verd i la xica de blanc
s’enduen muntanyes de llibres, muntanyes de discos,
muntanyes de roba, muntanyes de paper
perquè la casa cau i els esperits es queden.

1 comentari:

german ha dit...

hola Dimoni,
sóc germán (el de la pericana). perdona per entrar així als comentaris del teu blog, però desconec el teu e.mail i et volia demanar una cosa. L'1 de febrer, un grup d'amics (professionals tots del periodisme i la comunicació) posem en marxa una iniciativa de comunicació per a l'Alcoià, Comtat, Vall d'Albaida i Costera. Es diu AraMultimèdia: http://www.aramultimedia.com/
la cosa és molt senzilla: ens agradaria enllaçar el teu blog a la secció de "blogs amics" i volem demanar-te permís. Em pots contestar directament a: german.llorca@ono.com
Gràcies per avançat!! salut!!