Centenari enric valor

dissabte, de març 31, 2012

Paisatges de una vaga general


Paisatge previsible.
El fet de cumplir anys fa que aquest dimoni ja puga preveure moltes de les coses que pasen.I una vaga general en el nostre pais i en el nostre mon es molt previsible.Una vaga amb serveis minims, amb nombroses presions per part de la patronal i amb un enorme desencant per alló que anomenavem clase obrera es una vaga avocada al desastre.Si li sumem una premsa reaccionaria i un sector de treballadors autonoms centrats en el seu dia a dia la cosa augmenta de mala manera.
Cal tornar a dir que una vaga es la expressió de un conflicte entre treball i capital i com a conflicte no es pot dir que siga ni amable ni civilitzat.El fet de domesticar el conflicte no transforma aquest en algo amable i per tant es convenient analitzar qualsevol moment de violencia com a resultat de la lluita en defensa de la clase obrera.
Paisatge sindical.
Una flor no fa primavera pero asenyala el signe del temps.I una vaga no mostra el poder dels sindicats pero pot mostrar el malestar de uns treballadors cansats de tanta temporalitat i de tant retroces en drets que semblaben blindats i que no son res mes que concesions del poder economic.
Podria caure en la tentació de posar a parir als sindicats i dir que son responsables de tot el que passa.Seria mes convenient que com a individus deixarem de delegar en els demes sobre el que ens afecta i començar a lluitar per nosaltres mateixos.Els sindicats son eines de la clase obrera si aquesta vol utilitzar aquesta eina.Si no es el cas, el millor que podem fer es pensar en els posibles recanvis desde la experiencia del pasat pensant en un futur on el neoliberalisme es el amo ideologic del mon.
Paisatge alcoià.
Vore a la mani del dijous als politics de la esquerra alcoiana es basicament patetic.Es dificil ser mes oportunista que el alcalde frances i el vicealcalde carbonell.I es dificil ser mes ridicul que la gent de esquerra unida amb totes aquelles banderes rojes i amb aquella puta mania de omplir la ciutat de cartells del pce i de les joventuts comunistes carregats de simbologia pasada de moda.
La resta de la mani igual de previsible que sempre.Amb discuros dels liders de ccoo i ugt farcits de retorica revolucionaria i aborrida a mes no poder.La premsa parla de tres mil personetes.Com sempre, molt optimista.I que la vaga va ser secundada per un 80%, molt lluny de la trista realitat.
La realitat deia que els poligons estaben igual de tristos i buits que qualsevol dia, que les botigues estaven obertes i que el hospital i tots els serveis funcionaven mes o menys igual que qualsevol dia normal.
Paisatge del dia despres.
Al dia seguent la premsa parlava del nombrosos incidents de barcelona.Estaven molt escandalitzats per aquesta historia de gent molt roin que es dedica profesionalment a crear el caos.Algun dia sabrem la veritat.
Mariano rajoy aprovaba el presupost que perdona als que defrauden a hisenda i ningu diu res, que van a dir....
La reforma laboral segueix avan i algun profeta del desastre ens diu que a portugal i grecia les reformes han estat mes besties i que encara pot empitjorar tot i que podem quedar-mos sense vacances i sense festius oh quina pena.
El mateix dia de la vaga al programa de ana rosa quintana a telecino posen un reportatge sobre treballadors que fan el gandul i que no van a la faena disimulant enfermetats diverses.El reportatge el posa una agencia de detectius i els comentaris de periodistes habituals al cotilleo no te cap desperdici.
Comptat i resumit podem dir que amb la vaga alguns hem perdut alguns euros per a que els sindicats puguen fardar en europa amb els colegues que tenen un collons aixi de grans.Ja ho deia ovidi en la cançó "perque vull": "Tot comença en un mateix".Aquesta es la revolució que de debo tenim que fer xiquets.

dissabte, de març 17, 2012

histories de la puta crisi


Historia numero 1.
A alcoi fa anys tota la esquerra mes valenta es va posar de ungles per la privatització del servei de aigua.El alcalde Sanus va decidir treure de les seves competencies el tema del aigua i va conseguir provocar als seus socis de coalició (esquerra unida i nova esquerra) trencant el pacte i donant pas al partit popular i a un nou alcalde miquel peralta.
Doncs mira tu que a muro el alcalde del bloc ha decidit tambè privatitzar el servei de aigues.Que coses!! I alli sense tant escandol....
Historia numero 2.
El ajuntament d'alcoi deu mes de sis milions de euros a proveidors.Que dit aixi sembla poca cosa pero que si ho posem en pesetes son mil milions.I com s'arriba a aquestos extrems es preguntara voste.Doncs ni idea.Perque a pesar de que la tentació es culpar als peperos de tot alguna responsabilitat ja tindran els nois de toni frances, no?.
Historia numero 3.
Els veins i veines del partidor fan les seves festes de falles.El president dels veins diu en una entrevista a radio alcoy que aixó de fer festa no es complicat.Mes complicat deu ser que el ajuntament complesca els compromisos per millorar la vida del barri.Un munt de solars buits i unes males perspectives que no es veuen aliviades per la dolçor dels bunyols.
En tot cas us desitge unes bones festes.
Historia numero 4.
Conectada amb la anterior esta la historia de la plaça al-alzrak a la zona nord.Amb un altre pla de participació que tracta de omplir de instalacions publiques aquest espai que nomes serveis de gran parking actualment.Tot aquest pla que costa (segons diu la premsa) un milió de euros esta presupostat amb la idea de que es facen pisos en una part de la plaça.Com deia una regidora del pp caldria escoltar a mes de uno i de dos que dirien si els del pp hagueren fet aquesta proposta.La de urbanitzar a canvi de fer pisos ufff......
Historia numero 5.
La historia de desencontres entre la espanyola (empresa de olives farcides, etc) i el ajuntament d'alcoi es prou conegut.Ja van tropeçar amb el camp de gol de xirillent i ara han tornat a la carrega amb la proposta de fer un espai industrial a les fores d'alcoi a prop de la canal.La resposta negativa a vingut sobre tot de esquerra unida i el seu diputat lluis torro.En aquest tema el pp veu les primeres contradiccions dins del ajuntament i els tres partits.La solució de demanar als tecnics que diguen que es el correcte en aquesta discusió sembla una manera de ajornar una discusió important que es la discusió del futur industrial de alcoi, poca broma!
Historia numero 6.
Els numeros.A poca gent li quadren els numeros.On estan els milers de visitants de la exposició la llum de les imatges? On estan els tres milions de euros que ens hi portarien els xics del alcoyano amb el seu ascens a segona? Qui pagara el preu de les accions de aquest club?
Recomanació de la lectura del article de la sociologa Sandra Obiol al diari ciudad el dijous 15 sobre el teatre calderon i la gestió cultural.

divendres, de març 09, 2012

Feliç dia de sant ovidi montllor

Demà com tots els darrers anys es el dia de "sant ovidi montllor" i aquest bloc ho celebra com sempre.Amb una cançoneta.Sense exagerar la importancia del artista alcoià.Sense llevar-li ni un pam del valor de alló que va fer com a cantant, actor i altres profesions mes desconegudes pero no menys importants.
Feliç dia de sant ovidi montllor.