Centenari enric valor

dimecres, de novembre 30, 2011

la ciutat de les meravelles


Fa uns dies escoltaba al regidor sedano parlar del gobern municipal i deia que era totalment un caos.Sense cap criteri definit i sense cap orientació sobre el que vol que siga el futur de la ciutat.
Sonara extrany pero he de reconeixer que algo de raó te el regidor conservador.Amb la excusa de la herencia rebuda i dels nombrosos deutes que te el ajuntament els regidors del nou ajuntament procuren no mullar-se en formular cap projecte.El exemple mes clar ho tenien fa uns dies amb el regidor paco blay que davant els membres de una associació de minusvalits de la ciutat fou incapaç de concretar cap projecte per millorar la movilitat d'aquest col·lectiu i de la resta de la ciutadania.
De la herencia rebuda (legionela, serelles, hotel font roja, etc) van trampejant com poden.Els regidor paco agulló i paco blay es pasaven dies sencers explicant lo roin que era clorar el aigua potable.I ja sabeu com ha acabat tot plegat.Han pujat el nivell de clor al aigua i ho han fet perque ho diuen els tecnics.
En serelles i perque la empresa sembla que no pot o no vol acabar les faenes de urbanització han agafat la responsabilitat de acabar-les amb el diners de un aval bancari que te aquesta empresa.Cal dir dos coses.Les obres com aquesta no se sap mai com acabaran i quant costaran i segon, es inadmisible que el ajuntament continue fent-se carrec de les sentencies judicials contraries.
Ah i per rematar la mala situació de la ciutat ahir es va publicar el final de Mirofred.Un final anunciat en el que ha intervingut segons sembla la dificultat de trobar credit per part de la empresa.Recordeu quant fou elegit Rafael Miro com responsable del Institut valencià de la petita i mitjana empresa la il·lusió que tenia tot el mon empresarial perque pensaven que aixi tendriem un poc de influencia a valencia?
Doncs res de res.

diumenge, de novembre 20, 2011

Portem un mon nou als nostres cors

Hui es 20-N.
Hui fa 75 de manera extranya va morir el company durruti a madrid.
Durruti fou el exponent de un somni col·lectiu que fou el moviment llibertari a principis del segle XX.En un mon on tot era tan complicat on el feixisme creixia animat per el capitalisme temeros del socialisme els llibertaris plantaren cara de manera honorable i es van guanyar un tros del nostre respecte i admiració.
No es moment de falses nostalgies ni de sermons.
Vivim en el mon en el que vivim i som totes i tots responsables del nostre present i futut."Portem un mon nou als nostres cors"





dissabte, de novembre 12, 2011

Prohibit donar menar als politics


Fa anys a la plaça de dins el ajuntament va situar uns cartells que en els que es prohibia a la gent donar  menjar als coloms.Es feia, deien, per a que la població de coloms fora estable i per questions higieniques que mai hem conegut del tot i nomes hem intuit.
Ho va fer el regidor alvar segui, en aquella epoca en esquerra unida o en nova esquerra que no ho recorde molt be del tot.A mes del menjar van atrapar a molts coloms amb reds enormes i van sacrificar a molts exemplars que estaven vellets o malalts.
Tambè es coneguda la obsesió del ajuntament contra els estornells que vivien a la zona nord en el carrer de la hispanitat.Primer els hi van intentar espantar amb mascletaes i trons.Despres amb sorolls dels seus depredadors naturals i mes tard es va procedir a podar de manera salvatge i indiscriminada tots els arbres del barri transformant de manera absurda el paisatge de la ciutat.
A la nostra ciutat com en qualsevol ciutat capitalista sobren els animals, els arbres i les persones.Tot te que estar d'acord amb el interes del capital.
Ara el ajuntament torna a la carrega editant cartells i propaganda per informar a la ciutadania de la prohibicio de donar  menjar als coloms.
I a mi em recorda a la replica que es va donar als primers cartells de la plaça de dins.Alla on posava "prohibit donar  memajar als coloms" algu va posar "prohibit donar  menjar als politics".
Segurament com estem en campanya electoral no estaria de mes pensar en si val la pena  donar de menjar als politics que en certa mesura son mes perillosos per a la nostra salut que no uns quants animalets.
pd. el dibuixet apareix a la plana de pagina 66 i es magnific.

dimecres, de novembre 02, 2011

dietari

Dia 27 octubre.
Hui toca concert de Manel al teatre calderon.El concert crea molta expectativa a la ciutat i en poques hores son venudes quasi totes les entrades (no es conta amb el 5% que tenen que deixar en taquilla).
Manel es un grup català que amb dos discos te un exit desmesurat i a conseguit algo impensable fins fa poc i es vendre discos a espanya cantant en català.Supose que aixó es la normalitat de un país on son presents a mes del espanyol, la llengua catalana, basca i gallega.
Manel a diferencia dels grups del rock català dels anys 90 no es fiquen el politica i es dediquen unicament a difondre la seva musica.Supose que una mica preparats despres de vore com el nacionalisme català ha posat a caure de un burro a gerard quintana que va cometre el error enorme de parlar en castellà amb la seva familia com si fós  aquest un pecat enorme.
El concert es correcte pero no deixa de ser fred.El public es fred, el grup manel no esta al cent per cent i la acustica del calderon es com sempre lamentable.Tambè pot influir que sobre aquest concert existien excesives expectatives.
El public es plural com la societat alcoiana.Hi ha gent major i jove.Nacionalistes purs i socialistes aborrits.I fins i tot algun pepero despistat.
En tot cas el concert del calderon mostra el nou escenari politic que existeix a la ciutat i com els dirigents del calderon volen quedar be amb la nova regidora de cultura.
Dia 28 octubre.
Mire a la pagina de aramultimedia una entrevista al director del diari ciudad Ramon Climent.Si seguiu un poc aquest bloc sabreu que no tinc molt bona opinió del diari ciudad i del seu director.Aquest diari sempre ha tingut una linea editorial que ha comulgat sense massa manies amb el poder de turno, fos qui fos.
Vore al senyor climent parlar del futur del periodisme com si fos un extraterrestre que acaba de arribar a aquest mon es entranyable i simpatic.Els diaris es paguen amb publicitat i la unica publicitat que hi ha en un mon en crisi es la publicitat del poder municipal i autonomic.Aixi que supose que tindran que fer esforços per adequar el seu treball periodistic amb el moment que vivim.
Dia 29 Octubre.
La premsa local, els politics, els sindicalistes grocs i els empresaris estan tots molt contents i devanits.El ministeri de fomento ha obert els tunels del barranc de la batalla i per fi es pot donar per acabada la autovia central que comunica Alacant i Valencia per el interior del pais valencia.
Els de canal nou diuent que aquest trajecte es pot fer en hora i mitja.
La autovia ha tardat mes de vint anys.Ha costat moltisim mes de allo que estaba pressupostat i ha deixat tot un regall de anecdotes divertides.
Algo mes de 25000 vehicles la utilitzaran tots els dies diu el ministeri.Queda algun fleco i alguna burrada per acabar com en muro i altres trams.
El temps dira si a merescut la pena aquesta obra.Nomes per el plaer de no tenir el transit per la ciutat ja pot ser positiu.
Dia 30 Octubre.
Hui he sabut que el autor del cartell de festes del any 2012 sera Raul Botella.Si ja se que aquesta noticia es coneguda desde fa temps.Es una bona noticia.Raul es un gran pintor amb sensibilitat i experiencia per fer una bona faena.
I a mes de bon pintor es un tipo sensacional.Senzill, simpatic i un honrat fester de la filà maseros.Es dificil trobar algun alcoianet que parle mal de ell.