Centenari enric valor

dissabte, de desembre 18, 2010

Un nou experiment: la mancomunitat.




Doncs ja esta fet.
Els alcaldes de 19 municipis de les comarques de l'alcoià i el comtat (segons paco valor caldria afegir la foia de castalla tambe com a comarca) han decidit crear la mancomunitat d'aquestes comarques.
Per a tal fin han colocat en la direcció del projecte al ex-regidor francesc valor que ha realitzat una memoria que avala la idea comarcal.
He escoltat al video de pagina 66 unes quantes voltes i encara no se per a que pot servir aquesta nova administració.El alcalde sedano parlava de il·lusió i de fer historia i el ex-comunista francesc valor tractava de assenyalar alguns idees que pot portar endavant aquesta mancomunitat.A saber:
1. El tractament de residus conjunt de tots els municipis.
2. El transport universitari.
I....i poca cosa mes.
Perque la politica industrial, el turisme o la cultura semblen encara una mica lluny.
A mes cal recordar que dins de menys de mig any estem amb les eleccions.
Quin futur podem esperar de tota aquesta historieta?
El temps ho dira pero no sembla que aquesta siga una iniciativa que engresque molt a la societat alcoiana i comarcal i molt menys als empresaris i sindicalistes que ja estan escarmentats de un altra estafa:LES COMARQUES CENTRALS.

dilluns, de desembre 13, 2010

temporada electoral



Fa unes setmanes que a la ciutat d'alcoi i arreu del pais valencia es nota un aire electoral evident, es natural.En menys de mig any els alcoianets i alcoianetes tindrem que elegir entre diverses candidatures les personetes que regiran el poble d'alcoi durant quatre anys i si deu vol les politiques que aplicaran.Ja sabreu a aquestes alçades que les politiques les dicten el poder economic en les seves diverses manifestacions.
El primer en començar aquesta particular cursa fou el psoe alcoiá que fou capaç de fer unes primaries on no es debatia res que no fora la personalitat dels candidats i despres va sorprendre a molts alcoianets amb un cartell que han penjat per tot alcoi amb la imatge del candidat toni frances i amb un lema extrany "ara parla frances".
No cal dir les nombroses bromes que han fet la gent malvada amb el eslogan publicitari.
El bloc fou el seguent, tenint el seu candicat rafel carbonell els seus minutets de gloria amb un insult groller del alcade sedano en un plenari municipal.Cal dir que el fet de que t'insulte un tio del pp en un plenari municipal o a les corts valencianes ja no te valor ni escandalitza a ningu ja que es sabut que la gent del pp li agrada el llenguatge brut i tabernari quant esta a les institucions publiques.
Les espectatives de la gent de esquerres estan posades en un cert creixement del bloc per tal de arrebatar l'alcaldia al pp i fer una mena de tripartit alcoià.Ningu espera a aquestes hores que el bloc puga pactar amb el pp pero jo no ho descartaria.
La gent del pp esta a la expectativa del que pase a valencia amb els imputats de el cas gürtel.
I la gent de esquerra unida va fer per enesima ocasió el intent de aglutinar a la esquerra social de alcoi.
Ho va fer a una reunió en la que van convidar a tota personeta que fa alguna cosa que podriem qualificar de esquerres.En ella estava el ex-president dels veins de la zona nord, jordi miro, algun membre de la carrasca, els elements mes significatius del casal ovidi montllor, algun jovenet despistat i alguna personeta anarquista igual de despistada.
De la reunió em conten que la gent de esquerra unida va fer tots els esforços per defensar la seva gestió al ajuntament i va demanar basicament dues coses:
1 Que la gent mes guai de la esquerra alcoiana entre a la llista de esquerra unida per donar-li un poc de color.
2.I que si no volen el punt primer que almenys els hi voten i que no facin el cabró quedant-se a casa.
No cal dir que la reunió no fou un exit i que la gent de esquerra unida (basicament el pce) estan preocupats per que estan a punt de eixir fora del ajuntament i li tenen por a un ajuntament sense la seva presencia.
Les enquestes ja fa temps que diuen que el pp torna a repetir majoria i que el psoe pedra algun regidro i el bloc guanyara algun altre i que esquerra unida quedara fora.
Amb aquest panorama algu te ganes de votar?

dimarts, de novembre 16, 2010

Concentració en favor del sahara.


C0NCENTRACIÓ EN SOLIDARITAT AMB EL POBLE SAHARAUI I CONTRA DE LA REPRESSIÓ DEL GOVERN DE MARROC"

Dimecres 17 a les 20:00h (Plaça d'Espanya d'Alcoi)


L'Associació DAJLA. Solidarios con el pueblo saharaui, davant els terribles esdeveniments que estant succeint a la ciutat de l'Al-Aaiun (Sahara Occidental) amb el poble saharaui, convoquen a la ciutadania, institucions, sindicats, organismes no governamentals, associacions i entitats tarragonines, a participar en la concentració que tindrà lloc el dimecres dia 17, a la plaça d'Espanya d'Alcoi, a partir de les 20:00h.

PER LA DEFENSA DELS DDHH AL SÀHARA OCCIDENTAL CONDEMNA I DENÚNCIA LA VIOLÈNCIA MARROQUINA I INSTA A LA CIUTADANIA A DONAR SUPORT AL POBLE SAHRAUÍ.

Per la Defensa dels DDHH al Sàhara Occidental cal expressar la més enèrgica condemna als fets succeïts a El Aaiún al mateix temps manifestar la més profunda indignació per aquesta onada de violència provocada per la intervenció brutal de les forces d'ocupació sobre la població civil sahrauí.

El Marroc vulnera sistemàticament els DDHH dels sahrauís, que son assetjats i sotmesos a la repressió més ferotge per part de les forces militars marroquines.

Fem una crida a la ciutadania de l'Alcoià i el Comtat perquè faça pressió sobre els nostre Govern per tal que s'implique activament en la cerca d'una solució que garantisca el dret legítim del Poble Sahrauí a l'Autodeterminació.

Instem a la Comunitat Internacional per tal que intervingua i pose tots els mitjans al seu abast per a garantir la seguretat i la integritat de la població sahrauí i per evitar el GENOCIDI que el Majzem porta a terme.

Exigim al Ministeri d'Afers Exteriors espanyol que garantisca i pose els mitjans per a salvaguardar la seguretat dels activistes espanyols Isabel Terraza y Antonio Velázquez que en aquests moments corren un greu perill a mercè de les forces d'ocupació marroquines que actuen en la més absoluta impunitat.

Convoca:

Associació DAJLA. Solidaritat amb el poble saharaui
Esquerra Unida - l'Entesa d'Alcoi


PASSA-HO

dilluns, de novembre 15, 2010

Jornada Anticarcelaria en Alcoi, con Amadeu Casellas


Este sábado que viene, en Alcoi se organiza, de mano de la Cruz Negra Anarquista de Albacete, la de Alicante y la CNT de Alcoi, una jornada anticarcelaria que como ponente tendrá a Amadeu Casellas.


El próximo día 20 de Noviembre del 2010, la CNA (Cruz Negra Anarquista) de Albacete y Alicante, con el apoyo de la CNT de Alcoi, organizan una jornada sobre el negocio de las cárceles. Dicha jornada está encabezada por la charla a cargo de Amadeu Casellas, ex-prisionero del Estado español, el cual pasó la mayor parte de su vida en prisión. Hoy está con nosotros, libre y con fuerzas para explicarnos qué ocurre en las mal llamadas cárceles, actuales negocios del capitalismo más salvaje que no duda en buscar la mano de obra barata (o regalada) en donde sea. Para este sistema sólo cuenta una cosa; el beneficio, las vidas humanas que pueda llevarse en ese empeño son, para el Estado, "daños colaterales". La jornada se desarrollará en Alcoi, en el local de la CNT, calle San Vicente Ferrer, 18, el día 20 de Noviembre. El programa es el siguiente; 18:00h Presentación jornada 18:15h Mesa Redonda. Ponente; Amadeu Casellas 20:00h Proyección del documental; "Presos de una democracia" 22:00h Cenador Vegano Todo lo recaudado por la cena será, en primer lugar, para cubrir los gastos de la jornada, y en segundo, para la lucha por los presos anarquistas en nuestras cárceles. Aquellos que quieran informarse de los coches para ir a Alcoi desde Alicante y para la vuelta, que escriban a esta dirección; cna_alacant@nodo50.org ABAJO LOS MUROS DE LAS PRISIONES!!

Espai d'economia alternativa. Alternatives de finançament ètic i solidari (Alcoi, 19-20/novembre/2010)


Reforçar, promoure, obrir nous camins en el camp del finançament alternatiu és un dels reptes d'ACSUD Las Segovias en els últims anys. En l'actualitat assistim a una crisi del sistema financer que ha posat de relleu la necessitat de desenvolupar una altra classe d'entitats d'intermediació financera més transparents, més responsables, més justes i més participatives, que es fonamenten en donar suport a una economia de caràcter social en comptes d'establir la maximització del benefici com a únic objecte de les seues activitats.


El moviment de finançament alternatiu sorgeix com a resposta a les grans carències dels instruments financers tradicionals. Actualment el finançament alternatiu proporciona crèdit a nombrosos projectes econòmics de caràcter social i d'avalada viabilitat. Davant la perspectiva Sud-Nord, proposa una nova forma de relació entre estalviadors i receptors; mentre a nivell personal, facilita la possibilitat de realitzar inversions d'acord amb els nostres valors. En cada nivell, el finançament alternatiu intenta posar una mirada ètica i transparent sobre la intermediació financera.
Encara que hi ha unes quantes xarxes valencianes treballant durament pel desenvolupament d'eines de finançament ètiques i alternatives en el nostre territori, les iniciatives creixen lentament a causa de la dificultat d'arribar al gran públic, però sobretot, de la dificultat de convèncer als convençuts i convençudes, siguen aquestes persones físiques o organitzacions. L'impacte que tindria el desplaçament financer, només, de les organitzacions i persones involucrades en la denominada Economia Social o Alternativa cap a les entitats de finançament ètic, seria de caràcter exponencial en els recursos i, per tant, en les possibilitats de finançar, amb aqueixa mirada ètica, projectes d'interés social.
Per tot això, ACSUD Las Segovias convoca a la societat civil a l'Espai d'Economia Alternativa a Alcoi per a conèixer, debatre, reflexionar i participar en el camí futur de les alternatives financeres ètiques.

Divendres 19 de novembre
al Centre Ovidi Montllor (C/Vistabella, 8) 19:00 Presentació de les jornades i projecció del curtmetratge d'animació La Terra és Nostra.

19:15 Alternatives actuals de finançament ètic i solidari
Ramon Pasqual - Coop57
Jordi Marí - Projecte Fiare
Per-Erik Persson - JAK Medlemsbank Suècia

22:30 Moment lúdic i cultural
Dissabte 20 de novembre
al Club UNESCO d'Alcoi (C/Cid, 12) 10:30 Estrena del documental Nosaltres podem. Caixes comunitàries a l'Equador, d'ACSUD-Las Segovias

11:00 Estratègies per al desenvolupament i el codesenvolupament
Mariana Quishpe - COAC (Equador)
Laura Fosqui - Etimos (Itàlia)
Bernard Lietaer - (Intervenció en vídeo)
Julia Gomis - REAS

17:00 Alternatives de finançament al País Valencià
Espai per als col·lectius i persones interessades en donar suport o posar en marxa experiències de finançament al País Valencià.

dimecres, d’octubre 20, 2010

II JORNADES SOBRE AMÈRICA LLATINA. ALCOI, OCTUBRE DE 2010 (Programa, cartell...)




Dos anys després de les “I Jornades sobre Amèrica Llatina” i fruit de la valoració d’aquestes, hem decidit organitzar una continuació. Veient que la situació ha empitjorat al llarg d’aquest temps i les seves conseqüències s’han estès al llarg del territori llatinoamericà, hem volgut enfocar-les des d’un punt de vista més general i no solament basant-se en lluites parcials. De nord a sud, Amèrica Llatina està sent devastada per processos similars orquestrats per les grans multinacionals i els governs occidentals, en pro del nivell de vida dels països enriquits.

Els governs corruptes han obert les portes a les multinacionals mitjançant acords comercials (Tratado de Libre Comercio, Acuerdos para el Libre Comercio en América, …), megaprojectes i grans infraestructures (Plan Puebla Panamá, Plan Colombia, Iniciativa para la Integración de la Infraestructura Regional Suramericana, …) per a que puguen saquejar brutalment els recursos naturals d’aquestes terres. Un espoli que ha suposat la repressió contra els pobles originaris, obligant-los a desplaçar-se, assassinant-los, contaminant el seu entorn, …

Producte d’açò, aquestes cultures, gran part de les quals son respectuoses amb la natura i guarden una saviesa acumulada al llarg de mil∙lènnis, es veuen abocades a la seva desaparició.

Amb la impotència que suposa prendre consciència d’estos fets, ens agradaria mitjançant el debat i la reflexió, trobar formes de trencar la passivitat i aportar quelcom positiu a aquesta
lluita.

---

PROGRAMA:


DEL 22 D’OCTUBRE A L’1 DE NOVEMBRE DE 2010
CSO Cals Flares, Alcoi (Alacant)

DIVENDRES 22
20:00 – Presentació de les jornades i passe del documental “El segundo desembarco: multinacionales españolas en América Latina“.
Sopar de picaeta.

DISSABTE 23
19:00 – Xarrada i debat “Por razones de estado: seguridad democrática, multinacionales y paramilitarismo” (Colombia).
Sopar de picaeta.

DIUMENGE 24
18:00 – Xarrada i debat “Terra, territori i desenvolupament rural a Guatemala“.

DIVENDRES 29
20:00 – Xarrada i debat “Les noves fronteres del petroli: resistències a la petromilitarització“. A càrrec de Marc Gavaldà, membre del col.lectiu “Repsol Mata”.
Sopar de picaeta.

DISSABTE 30
19:00 – Xarrada i debat “Bolivia: entre el discurso indígena y la práctica desarrollista“.
A càrrec de Sergio de Castro, coordinador de la secció “América Latina” de “Kaosenlared” i col.laborador de diversos mitjans d’informació alternativa.
Sopar de picaeta.

DIUMENGE 31
19:00 – Passe del documental sobre Mapuches “El despojo” i debat.
Sopar de picaeta.

DILLUNS 1
12:00 – Valoració de les jornades.
Dinar.

---

El preu dels sopars serà de 3 € per a cobrir les despeses de desplaçament dels i les ponents. La cuina serà vegetariana amb opció vegana. Així mateix hi haurà cervesa artesana ecològica i sucs a preus populars. Durant els dos caps de setmana que duren les jornades s’habilitarà espai per a dormir i

cuinar. Per poder gestionar millor l’espai, els i les assistents a les jornades que vulguen
quedar-se que informen al correu: calsflares@riseup.net

+ INFO: http://jornadesamericallatina.wordpress.com/

dissabte, d’octubre 16, 2010

jornades sobre la sindrome quimica multiple


Los próximos días 4, 5 y 6 de noviembre se celebrarán en la Universidad de Alicante las interesantes jornadas “Los efectos de las exposiciones químicas y ambientales en la salud de la mujer. El caso del Síndrome de Sensibilidad Química Múltiple” organizadas por el Instituto Interuniversitario de Desarrollo Social y Paz y el Departamento de Enfermería Comunitaria, Medicina Preventiva y Salud Pública e Historia de la Ciencia desde la Universidad de Alicante y ASQUIFYDE.

Las jornadas también se podrán seguir por videoconferencia.

No Fun colabora en dichas jornadas con el vídeo SQM. La importancia de reducir la carga tóxica con la charla sobre Sensibilidad Química Múltiple que grabé el pasado mes de abril, y que está previsto que se emita durante las jornadas.


PROGRAMA

Jueves 4

09:00 SESIÓN INAUGURAL

10:00 EDUARD RODRIGUEZ FARRÉ "Perfil toxicológico de la exposición múltiple a los xenobióticos ambientales a bajas dosis. Posible papel en el Síndrome de Sensibilidad Química Múltiple y Síndrome de Fatiga Crónica”
Profesor de Fisiología y Farmacología en el Instituto de Investigaciones Biomédicas de Barcelona (CSIC-IDIBAPS) y miembro del Centro de Investigaciones Biomédicas en Red de Epidemiología y Salud Pública (CIBERESP, Instituto de Salud Carlos III).

11:00 Pausa

11:30 TATIANA SANTOS OTERO “Exposición de trabajadoras a agentes químicos”
Experta en riesgo químico en el Instituto Sindical de Trabajo, Ambiente y Salud (ISTAS) de CCOO. Licenciada en Ciencias Químicas (especialidades en química ambiental y química de los alimentos), Experta en Evaluación de Impacto Ambiental y Técnica Superior en Prevención de Riesgos Laborales.

12:30 MILLÁN MILLÁN-MUÑOZ "Calidad del aire en España. Resultados de Proyectos Europeos”
Director ejecutivo de la Fundación Centro de Estudios Ambientales del Mediterráneo.

16:00 CEFERINO MAESTU UNTURBE: “Síndrome Físico y Químico Múltiple”
Profesor de la Escuela de Ingenieros de Telecomunicaciones. Doctor en Medicina. Director del Laboratorio de Bioelectromagnetismo del Centro de Tecnología Biomédica (UPM).

17:00 AMELIA RUS GARCÍA "Problemas en la Salud Sexual-Reproductiva, relacionados con exposición a agentes químicos ambientales. Su relación con el Síndrome de Sensibilidad Química Múltiple, la Fibromialgia y el Síndrome de Fatiga Crónica”.
Médica experta en Salud Pública (Epidemiología). Experta profesional en la Salud Sexual-Reproductiva.

18:00 JOSÉ MARÍA ROEL VALDÉS “Riesgos tóxicos en la limpieza”.
Médico del Trabajo. Jefe del Servicio de Especialidades Preventivas, Centro Territorial Seguridad y Salud, INVASSAT-Alicante. Secretario de la Escuela Profesional de Medicina del Trabajo-UMH


19:00 ELISABET SILVESTRE FORTEA “Del Síndrome del edificio enfermo a la Casa Saludable. Su relación con las enfermedades emergentes”
Doctora en Biología. Experta en Salud y Hábitat.


Viernes 5

09:00 FRANCISCA LÓPEZ CRESPI "Casuística de los enfermos de SSQM desde la experiencia laboral"
Médica del Trabajo. Centre de Seguretat i Salut Laboral de Barcelona. Departament de Treball. Generalitat de Catalunya.

10:00 JULIÁN MÁRQUEZ SÁNCHEZ: “Trastornos neurológicos y alteraciones neurofisiológicas en el Síndrome de Sensibilidad Química Múltiple”
Neurólogo y Neurofisiólogo Clínico. Ex.Jefe de la Sección de Neurofisiología Clínica del Hospital Universitari de Bellvitge.

11:00 Descanso

11:30 CARMEN VALLS LLOBET: “Nuevas evidencias médicas sobre el Síndrome de Sensibilidad Química Múltiple”
Especialista en medicina Interna y Endocrinología y Directora del Programa Mujer Salud y Calidad de Vida del CAPS.

12:30 PABLO ARNOLD LLAMOSAS “Relación entre FM, SFC, SSQM Y EHS: La punta del iceberg de las enfermedades ambientales”.
Especialista en Medicina Interna, Inmunología clínica, Alergia e Inmunopatología y Experto en SSQM.

13.30 Pausa

16:00 JEAN MONRO “Medicina Ambiental”
Directora Médica en la Clínica Breakspear, Reino Unido. Miembro de la Academia Europea de Medicina Ambiental

17:00 JEAN MONRO “Tratamiento de la Fibromialgia, Síndrome de Fatiga y Síndrome de Sensibilidad Química Múltiple desde el punto de vista de la Medicina Ambiental. Experiencia clínica”
Directora Médica en la Clínica Breakspear, Reino Unido. Miembro de la Academia Europea de Medicina Ambiental

18:00 MARIANA FÁTIMA FERNÁNDEZ CABRERA "Exposición química ambiental"
Investigadora Ramón y Cajal. Centro de Investigaciones Biomédicas. Universidad de Granada

19:00 JOAQUÍM FERNÁNDEZ SOLÀ “Experiencia del Hospital Clínic de Barcelona en Sensibilidad Química Múltiple y enfermedades afines"
Medico Consultor Sénior de Medicina Interna, Coordinador de la Unidad de Fatiga Crónica. Profesor Agregado de Medicina. Universidad de Barcelona.



Sábado 6

10:00 JAUME CORTÉS IZQUIERDO “Protección jurídica del ciudadano frente a los agentes tóxicos presentes en la vida cotidiana. La situación de los enfermos ambientales”.
Abogado laboralista del Col.lectiu Ronda especializado en Prevención de Riesgos Laborales y Seguridad Social.


11:00 JUAN ANTONIO ORTEGA GARCÍA “Vulnerabilidad y susceptibilidad durante el embarazo y la infancia a los tóxicos ambientales”.
Responsable de la Unidad de Salud Medioambiental Pediátrica del Hospital del Hospital Universitario Virgen de la Arrixaca. Murcia

12:00 Pausa

12:30 ANUNCIACIÓN LAFUENTE GIMÉNEZ "Hipótesis fisiopatológicas en el Síndrome de Sensibilidad Química Múltiple".
Catedrática de Toxicología, Universidad de Vigo.


13:30 FRANCISCO JAVIER EGEA GONZÁLEZ "Uso de biomarcadores en la evaluación de la exposición a fitosanitarios"
Subdirector del Laboratorio Analítico Bioclínico LAB, EBT de la Universidad de Almería.

14:30 Agradecimiento a las entidades colaboradoras y cierre de las jornadas.


“SE RUEGA ACUDIR SIN NINGÚN TIPO DE FRAGANCIAS Y APAGAR LOS TELÉFONOS MÓVILES ANTES DE ACCEDER AL SALÓN EN ATENCIÓN A LOS ENFERMOS DE SSQM Y EHS”




CARACTERÍSTICAS QUE PRESENTAN ESTAS JORNADAS:

1) Son unas Jornadas científicas dirigidas a actualizar los conocimientos sobre el ssqm y otras enfermedades asociadas (FM, SFC Y EHS).

2) Se hará una aproximación interdisciplinar, abordando tanto los aspectos relacionados con su etiología y mecanismo de producción, como las manifestaciones clínicas y su abordaje terapéutico. En cada uno de estos aspectos se contará con la participación de algunos de los expertos más cualificados

3) También se contemplarán las consecuencias que estas patologías tienen para el enfermo desde la perspectiva familiar, social, laboral, jurídica y económica. Además se evaluará la falta de respuestas adecuadas por parte del Sistema Nacional de Salud

4) Las Jornadas contarán con la participación activa de asociaciones de enfermos y afectados, quienes plantearán su visión de los problemas de salud que padecen y podrán interactuar con los profesionales e investigadores que actuarán de ponentes

5) Otro aspecto que merece ser destacado dentro del programa de las Jornadas es el de la presentación oficial de la Guía de Control ambiental: Una Alternativa de Vida Sana.

6) Las personas interesadas que no puedan asistir, podrán seguir las jornadas por VIDEOCONFERENCIA a través de la siguiente dirección:
http://www.ua.es/es/servicios/si/servicios/videostreaming/directoOptica.html

7) La Universidad de Alicante está haciendo esfuerzos para mantener el máximo control ambiental posible, en los espacios con los que puedan tener contactos los afectados por SSQM. Entre otras precauciones, se ha tenido en cuenta el no fumigar algunas semanas antes en el campus universitario.

8) La asistencia a las jornadas por parte del alumnado matriculado, tendrá el reconocimiento de dos créditos de libre elección.

Seguiremos informando sobre confirmación de asistencia, matriculación, certificaciones de asistencia, certificados de créditos de libre elección y otros asuntos a medida que dispongamos de los datos.


“SE RUEGA ACUDIR SIN NINGÚN TIPO DE FRAGANCIAS Y APAGAR LOS TELÉFONOS MÓVILES ANTES DE ACCEDER AL SALÓN EN ATENCIÓN A LOS ENFERMOS DE SSQM Y EHS"

dijous, d’octubre 07, 2010

carles cortes i xavi castillo

Xavi castillo va participar presentació del magnific llibre "Sara, la dona incompleta".


dilluns, d’octubre 04, 2010

Los chivos expiatorios de la ciudad


En una sociedad azotada por la crisis económica la apariencia y la estética cobran protagonismo. La crisis no se debe hacer visible en nuestras vidas, barrios y ciudades. Hay que aparentar normalidad en un contexto de decadencia y crisis constantes, caracterizado por la meritocracia y la exclusión de aquellos sectores poblacionales que padecen las consecuencias del sistema económico. Esas personas son definidas como inadaptadas, disfuncionales o simplemente marginadas.

Dentro de las ciudades hay que habitar, trabajar o consumir, sino entras en la lógica capitalista no eres ciudadano, divagas en un limbo social, tierra de nadie destinada para “los otros”, esos sujetos que parecen incomodar con su presencia en el espacio público: mendigos y prostitutas, principalmente.

Al igual que en Siglo de Oro en el que la nobleza pauperizada marginaba y parodiaba al patizambo y el rufián, hoy en día las clases medias asfixiadas por hipotecas e impuestos ven a mendigos y prostitutas como parias sociales, sujetos que visibilizan la miseria de una época que pretendemos superar o negar.

Las ciudades en las que habitamos, trabajamos y consumimos, quedan definidas como un territorio funcional. Mendigos y prostitutas, visibles y no funcionales bajo estos parámetros neoliberales se convierten en chivos expiatorios, deambulando por las ciudades son definidos como molestos para la ciudadanía y los poderes públicos. Quizás disfruten de algunas limosnas o servicios sociales que alivien conciencias o justifiquen proyectos de reinserción social.

Una vez segmentado y jeraquizado el territorio se define como un foco de delincuencia e insalubridad las zonas dónde transitan “los otros”, por ende, todo lo perjudicial que acontezca en ese espacio tendrá culpable con nombre y apellido.

Es por ello que actualmente se tiende al reciclaje social y la política del lavado de cara (corta y pega), una apuesta por la apariencia y la estética urbana que invisibilice la exclusión social y elimine cualquier indicio de miseria humana.

“Los otros” y el espacio público: suciedad, seguridad y convivencia

Parece ser que no hablamos de una realidad social, sino de un problema; de personas, sino de deshechos sociales. El discurso político y la mediatización sesgada de esta realidad social ha hecho que el mensaje llegue a la ciudadanía de una manera estereotipada y carente de argumentación.
Los mendigos y prostitutas dejan de ser víctimas para pasar a ser verdugos, individuos en los que hay que intervenir, definir, criminalizar y juzgar. Un mensaje sencillo, claro y directo que afirma: “las ciudades están sucias por los mendigos e inseguras por las prostitutas”. La acción política ofrece una solución y los receptores del mensaje se quedan satisfechos.

Hace 77 años la Ley de Vagos y Maleantes (1933) sentenciaba que: “los vagabungos y nómadas son definidos como elementos antisociales que perturban el espacio público y la convivencia vecinal”. El 27 de septiembre de 2010 es aprobada en el Ayuntamiento de Alicante la Ordenanza contra la Mendicidad y la Prostitución, estableciendo en su art.1: “el derecho de los ciudadanos a transitar por el Municipio de Alicante sin ser molestados o perturbados”.
Salvando la distancia temporal y el contexto político, vemos claramente una definición que de alguna manera estigmatiza y define a “esas personas”, los chivos expiatorios de las ciudades que siempre y en todo lugar son vistos con recelo y desconfianza.

La gran falacia de las ordenanzas municipales es pensar que ordenan. Lejos de afrontar la realidad social en todas sus dimensiones, la reducen a una concejalía de Seguridad con compentencias para establecer sanciones.

Mientras los mendigos y las prostitutas siguen en la calle esperando un Plan Integral que facilite el empoderamiento social, los políticos legislan al margen de las entidades sociales implicadas e involucradas en la materia. El objetivo es rebuscar votos y limpiar la ciudad de cualquier indicio que denote pobreza o marginalidad. Un parche a corto plazo que lejos de afrontar la exclusión social la disemina hacia otros municipios y ciudades, convirtiendo a mendigos y prostitutas en una población vulnerabilizada.

Todo sea por la limpieza y la estética de la ciudad, como afirmó recientemente Ana Botella (concejala de Medio Ambiente del ayuntamiento de Madrid): “hay 60 puntos de mendicidad donde pernoctan 200 personas, lo que dificulta las tareas de limpieza”.

Reinserción social, criminalización y asistencialismo

Las Ordenanzas Municipales reducidas a instrumentos criminalizadores son una oportunidad perdida para afrontar esta realidad social. Con el objetivo de eliminar una inseguridad, aparentemente real, se deshumaniza a quiénes tienen que ofrecer servicios sexuales remunerados o mendigar en nuestras calles.

Partiendo de la base que legislar sobre mendicidad y prostitución exige tacto y humanidad, no se ha contado con la participación activa de los agentes sociales, bueno sí, han participado las asociaciones vecinales apoyando una Ordenanza que no admitía modificaciones.

Fomentando la estigmatización y la criminalización se agudiza la invisibilidad y vulnerabilidad de mendigos y prostitutas. Estando fuera del espacio público se exponen a condiciones de exclusión social y violencia mayor, en el caso de las prostitutas son más vulnerables con respecto al proxenetismo. Situaciones que no han sido previstas y que reducen la política social al asistencialismo y medidas concretas que lejos de afrontar una realidad social la parodian y desdibujan.

En el caso de las medidas resocializadoras debemos tener cautela a la hora de qué servicios ofrecer puesto que estamos hablando de personas. La Ordenanza contra la Mendicidad y la Prostitución del Ayuntamiento de Alicante establece en el art.3 que: “se les requerirá taxativamente a que abandonen el lugar”, pasando a la imposición de “sanciones sustituidas por sesiones de atención individualizada con los servicios sociales, fomentando la orientación para abandonar esas prácticas”. Declaración de intenciones que pueden tener muy buenos planteamientos pero de las que sabemos poco o nada. Concretamente de los medios y recursos disponibles, al igual que el funcionamiento de todo el proceso.

Articular un Plan Integral Social consensuado sería un paso positivo, en el caso de la ciudad de Alicante una oportunidad perdida ya que con este planteamiento se reduce la mendicidad y la prostitución a relaciones de asistencialismo primario para con las instituciones públicas: ayudas concretas que no fomentan la emancipación y existencia de servicios sociales exiguos. En este nuevo escenario no se hace otra cosa más que incrementar la dependecia social de sectores vulnerables que no son tenidos en consideración.



Ángel Amaro Quintas

Sociólogo

Artículo publicado en El Librepensador

La setmana de la vaga i de les primaries del psoe

Podria dir moltes bobades sobre la vaga a alcoi i la genialitat de les primaries del psoe d'alcoi pero crec que en aquest cas es millor unes imatges de pagina 66 que no qualsevol altra cosa.
Vore a manuela la de ccoo i el tontin de ugt es flipant i quanta bobada i quanta tonteria.Abocats al pesebre i sense solució de continuitat.
En el cas del psoe d'alcoi el alcalde sedano pot estar tranquil.


divendres, de setembre 17, 2010

Els gitanos:Sospitosos habituals.


Fa alguns anys quant manava a alcoi el alcalde Sanus va neixer una llegenda urbana que deia que el alcalde de oriola va demanar al de alcoi a canvi de una quantitat de diner que es fera carrec de un grup de gitanos.
La llegenda urbana diu tambè que el alcalde socialista a mes de acceptat aquest peculiar pacte va oferir als nouvinguts pisos que acababen de construir-se a la plaça de les xiques.
Aquesta teoria la defensa gent tant friki com un fulano que telefona a radio alcoy els dilluns al programa suya es la radio i un altre que va intentar montar un partit a alcoi.
El poble gitano sempre ha tingut mala fama alla on a estat.El odi visceral cap aquesta gent no esta tan sols en la dreta.Sectors de la esquerra "pijo-progre" de la nostra ciutat tambè han estat veient amb desconfiança a aquesta gent.No comentare excesivament el que opinava la gent del panical sobre els veins gitanos del carrer sant bonaventura que han estat ocupant pisos abandonats a aquest carrer.
A aquestes alçades sabem que allo que ha fet el president de frança nomes es una maniobra politica per distreure als francesos dels problemes que de debo importen com la pujada de la edat per jubilar-se i totes les retallades socials que amb la escuca de la crisi ha fet i fara la dreta francesa.
Dels gitanos sempre ha molestat el mateix.La seva vida nomada no vinculada amb el sistema dominant.I es per aquest motiu que sempre volen domesticar-los, ensenyar-lis el que tenen que fer i com ho tenen que fer per ser ciutadans honorables.
No cal dir que ficar en un mateix sac a un col·lectiu tan gran es perillós perque sempre hi ha conductes particulars diferenciades.Pero ha de quedar clar que el problema no es el poble gitano sino el capitalisme especulatiu que ha entrat en quiebra i amb ell aquesta societat i el seu model de vida.

dissabte, de setembre 04, 2010

diada de vicent andres estelles

Avui fa 86 anys va neixer Vicent Andrès Estellès i per aquest motiu arreu del mon se li fa homenatge de diverses maneres a la seva tasca com a poeta i lluitador antifranaquista.
Desde la meva manera humil de fer les coses us deixó alguns videos:


dimecres, de setembre 01, 2010

El ultim video de verdcel

Treballaré el teu cos. VerdCel from Zalom on Vimeo.

Edgar, si et fan més fatxa no naixes


Article de german llorca a ara multimedia sobre la campanya de difamació contra verdcel.

Edgar Sánchez Agulló és un d'eixos personatgets que, lamentablement, hem d'aguantar les persones de totes les societats democràtiques. Edgar segurament és un ser humà bellíssim (he d'admetre que no el conec personalment), però pel que ell mateix bossa a través d'una frenètica activitat bloguera i "periodística", només m'ix dir-li allò de: Edgar, si et fan més fatxa no naixes.

Per entrar un poc en matèria diré que Edgar ha sigut membre del CDS (partit al que, sembla, ja no pertany perquè el van expulsar) de Benicarló i ara ho és del Partit per Catalunya. És a dir, d'entrada, algú que pelegrina per les sigles dels partits més marginals (en el sentit pejoratiu) del país, és perquè creu que té alguna cosa a aportar a la societat. Això és una cosa admirable! Però a mi em fa l'efecte que no és només això. Mirant millor la trajectòria d'Edgar, veiem que, fonamentalment, no li agraden els immigrants (què, clar, són els causants de tots els mals de l'univers).

Ara, d'eixida, val a dir també que Edgar, sense dubte, és una persona amb moltes ganes de protagonisme. Potser el que li haurà negat la seua absoluta incapacitat en altres àmbits de la societat i de la vida (ei, què açò no és una acusació com les que ell fa; perquè no especifique cap incapacitat en concret). I com que hi ha qui no dóna per a molt més, en el seu temps lliure es dedica a intoxicar l'opinió pública jugant a ser periodista. És a dir, llançant acusacions i difamacions sense, això sí, parar-se un minut a pensar si pot estar provocant un mal irreparable a la persona o persones sobre les que aboca les seus paraules. Sense anar més lluny, en una de les últimes i glorioses intervencions al seu blog, de la que s'han fet ressò alguns dels mitjans digitals més "liberals" del país, ha afirmat que el grup alcoià VerdCel és PROETARRA i DE L'EXTREMA ESQUERRA MÉS RADICAL.

I jo pregunte: MANDEEEE?

Bé, abans de seguir, cal dir que açò últim només és perquè els faxtes ho tenen claríssim: és la lluita de l'Home de la Veritat contra les societats corruptes. Clar, del que ells pensen que és una societat corrupta (feminista, ecologista i on es permet la llibertat religiosa i sexual i no tanquen la gent en la presó per avortar). I la corrupció és sempre de caire moral; clar, perquè, com no, són catòlics i apostòlics de carnet (ara bé, els fatxes-faxtes de veritat se'n foten en realitat del que puga significar en un sentit profund ser cristià o tindre creences d'inspiració cristiana. Els fatxes-fatxes com Edgar ho solucionen tot confessant-se els "pecaets" un parell de voltes cada cert temps. De comportar-se en el dia a dia -"dar de comer al hambriento y de beber al sediento"- segons els principis humanistes d'inspiració cristiana, ja s'ho passen una mica més pel forro).

Si entreu (millor que no) al seu blog, veureu com deixa respirar eixa socarroneria tan espanyola i tan del "sentido común, coño" i de la broma simple, però sincera, del somriure franc(o) i la opinió oberta (sempre que siga idèntica a la del que la diu). Fixeu-vos si és cachondo: "El Blog de Edgar Sánchez: La vida desde un punto de vista políticamente incorrecto". Jajajajajaja, és que no puc no parar de somriure'm! Quin tio més legal i sincerot! Quin paradigma del diàleg i de la honestedat! Quin joc de paraules més irreverent i sanot! Com no pensar això d'una persona que no té por a parlar? Xe, quina declaració més profunda de principis morals!

I si veieu la fotografia que té al blog, fins i tot, estaríeu temptats de convidar-lo a una canya. Té una cara de bon xic! D'eixes que no ha trencat mai un plat! D'eixes a les que els capellans els agrada furgar per darrere! (què, ben pensat, igual eixe és el problema... Edgar, què et van fer els capellans?). Una d'eixes cares, en definitiva, que no t'extranyaria veure darrere d'una escopeta en una tradicional matança d'institut.

I si encara mireu millor, veureu que té enllaçades les webs de tots els partits d'extrema dreta d'Europa i d'Espanya i està orgullós del que diuen d'ell: "alguien que es capás de desir lo que todo el mundo piensa". Jajajajajajajajaja... què tio més bo i quin argument més ple d'argumentació (valga la redundància)! Màrtir de la redempció i de la VERITAT!

I tot açò és perquè en aquest país de mentida en el que vivim, pot vindre un mindundis qualsevol, és a dir, un Edgar de la vida, i fer l'acusació més cruel, falsa, malintencionada i bròfega que pot haver sense que tinga la més mínima conseqüència. ¡Y aquí pas i allá gloria! i, per si de cas, la culpa de Zapatero. És com un esport NAZIonal. I el problema és que no es pot culpar Edgar de les seues accions (pequè al capdavall de tot, ell només és una titella de l'inframon del feixisme espanyol). És la classe política; bé, potser només d'una part, però massa visible, de la classe política, la que legitima aquestes posicions i actituds ideològiques demencials en un ESTAT DE DRET DEMOCRÀTIC.

Què sí, què sí... i tots tenim dret a opinar (de fet, els faxtes són els que millor ho han comprés després de la Transició -perquè han entés a la perfecció que emmerdar l'opinió pública i deixar-la plena de merda no té conseqüències judicials ni/o polítiques; més enllà de la pudor que queda). I fins i tot Edgar té dret a opinar! Faltaria! Però acusar de terrorisme proetarra algú només pel fet de fer música en valencià o és d'un cinisme que aborrona, o d'una imbecilitat tan extrema que costa de pair. Tot i això, jo, més aïna, m'incline per la segona opció: la primera implicaria, al menys, una certa intel·ligència. La segona, a més de significar que Edgar té un problema greu d'autoestima, indica que no té ni puta idea -PERÒ NI PUTA IDEA- de la gran qualitat humana -EN EL SENTIT MÉS AMPLE POSSIBLE DE L'EXPRESSIÓ- dels membres de VerdCel d'abans i d'ara.

Edgar, no sigues tan amargat i fes-t'ho mirar. Igual encara estàs a temps.

PER CERT: senyors responsables del LEVANTE-EMV i de LAS PROVINCIAS: en el periodisme NO val tot. Jo, humilment, els demanaria que deixaren de publicar els articles d'opinió d'una persona que ni contrasta la informació ni té por de danyar la imatge pública i honor de persones que simplement no li cauen bé.

GERMÁN LLORCA ABAD
EQUIP D'ARA

Campanya de difamació contra verdcel


Article de ara multimedia sobre la campanya de difamació contra el grup de musica verdcel.
El grup alcoià VerdCel ha sigut objecte aquesta setmana d'un atac per part dels dos diaris digitals Diario Ya i Alerta Digital. Segons pot llegir-se al text que publiquen, acusen el grup de "proetarra". Les dues publicacions es fan ressò de l'article d'un blocaire relacionat amb l'extrema-dreta i la xenofòbia de Benicarló. VerdCel ha emés un comunicat on anuncia que denunciarà els diaris per atemptar "contra la imatge pròpia i l'honor amb acusacions falses i infundades".

Els dos diaris mencionats publiquen com si es tractara "d'informació contrastada" les opinions vessades per Edgar Sánchez Agulló al seu bloc. Sánchez Agulló és ex-membre del CDS de Benicarló, partit del que va ser obligat a dimitir, i coneguda opinió de l'extrema-dreta i la xenofòbia a la població castellonenca. Actuament milita en el Partit per Catalunya, formació d'ideologia feixista que manté vincles amb les principals agrupacions polítiques d'extrema-dreta d'Europa i Espanya.

En concret, al seu bloc, Sánchez Agulló critica que l'Ajuntament socialista de Xirivella (València) haja programat un concert de VerdCel per al pròxim 9 d'Octubre, per considerar-ho "finançament de bandes de l'esquerra proetarra". L'article afirma taxativament: "El hecho no tendría mayor relevancia a no ser por las numerosísimas vinculaciones de la banda con círculos proetarras y de la extrema izquierda más radical". Val a dir, que VerdCel va actuar el 9 d'Octubre de 2008 al Teatre Principal d'Alcoi.

Davant aquestos fets, VerdCel ha emés un comunicat on la banda "lamenta profundament les acusacions, absolutament infundades, que s'han vessat en contra del grup en aquestes notícies". Així mateix, Alfons Olmo, cantant i líder de VerdCel, ha manifestat "que aquestes afirmacions només tenen com a únic objectiu fer malbé la imatge del grup i que en cap cas suposen ni tenen cap interés informatiu; ja que estan basades en opinions sense sentit". A més a més, afegeix el comunicat, "Alerta Digital és una publicació digital vinculada al Partit per Catalunya (escissió de Plataforma per Catalunya) i que aglutina organitzacions tant d'ultra dreta espanyola com Valencia Freedom clarament racistes i xenòfobes. Això fa encara més evident la necessitat de la nostra feina de denúncia i de lluita".

VerdCel ha emés un comunicat on explica que demanarà als dos diaris la rectificació d'aquestes acusacions per danys a la imatge i l'honor. De no produir-se la rectificació, empendran accions judicials en contra dels diaris i del suposat periodista per tractar-se "d'un atac directe a l'honor i imatge pròpia del grup i dels membres del grup".

dimecres, d’agost 25, 2010

mes festes, ara a quatretonda.


Doncs aixó, que ja teniu aqui el programa d'actes del honorable poble de quatretonda.
Redeu, qualsevol poble fa festes i aci a alcoi amb el "alcoy te mueve", ñas coca!!!


FESTA POPULAR A QUATRETONDETA
DIMECRES 25
Pel matí hi haurà jocs populars tradicionals i de vesprada una xerrada sobre la cultura popular al món rural. Després sopar popular i concertet amb micròfon obert.

DIJOUS 26
Pel matí a fer pa i de vesprada creativitat amb canyes. Ja per la nit concerts de punk amb Provoke, Kaneko i Jabón de Lagarto Crónico.

DIVENDRES 27
Després d'un matí sense activitats programades, de vesprada tindrà lloc un debat obert sobre resistències en defensa de la terra després d'una breu presentació d'alguns col·lectius i les seves experiències al respecte. A la nit sopar popular i vetllada titellaire.

DISSABTE 28
Pel matí podrem aprendre o compartir coneixements sobre com fer birra i ja de vesprada un taller de contrainformació. Una altra nit podrem fruir d'una bona actuació, esta vegada a base de guitarres.

DIUMENGE 29
I per concloure la festa, que millor que un passetget per la bonica Serrella on a més podrem dialogar i observar l'impacte dels automòbils i la destrossa programada -sinó aconseguim aturar-la- de la carretera Alcoi-Benidorm.

Vos adjuntem el cartell per poder vore els horaris i difondre si apetix. També comentar que hi ha habilitat lloc per a dormir. I tot el suport per a la gent de Ball de Bolets pel curro i la iniciativa.

dijous, d’agost 12, 2010

Jornades de treball (rehabilitació del mas) i de convivència al maset del Potro (barranc del Cint, Alcoi)


Hola a totes i tots , com cada agost la col·lectivitat "maset del Potro" convoca unes jornades de treball (rehabilitació del mas) i convivència. Vos demanem que ho difongau si voleu, a qui li puga interesar. Del 12 al 25 d'agost.

El mas del Potro es un projecte de vida rural i comunitari. Entre totes i tots li donem vida i espenta a aquest espai alliberat en la natura, portem 9 anys fent jornades i gràcies a aquestes el mas està rehabilitat i és pòt viure molt millor, encara que sempre queden coses per fer.

Els objectius d´enguany són:
- Fer teulada de la part derruida de la casa per recuperar un nou espai.
- Instalar la torre per al aerogenerador.
- Rehabilitar el rebost.
- Reconstruir una bassa.
- Fer teulada del quartet dels materials.

Tenim tirolina per baixar el material.

També farem algun taller, de moment sols tenim:
- Taller d´espart. Recolecció i amerat. Elaboració de corda i cordell, i trenes i llata. tècniques bàsiques del treball de l´espart. Estem oberts a propostes de tallers i xarrades.Anim, hi ha molt de potencial humà al voltant.

Si t'abellix posa't en contacte amb nosaltres per a fer-nos una idea de la gent que serem i poder organitzar-nos millor:

Jordi 626 998 891
Gabino 626064821

Si vas a vindre porta't estoreta i sac de dormir, toalla,tenda de campanya per si som molta gent, ganes de compartir, instruments i el que tu vulgues.
En funció de la gent que siguem ens autogestionarem i ens organitzarem per anar a reciclar i comprar.

Per a poder aplegar fins al mas s'ha d'entrar dins d'Alcoi i preguntar o seguir les indicacions per a pujar al Preventori per la carretera de la piscina municipal. Una vegada fora d'Alcoi, abans del Preventori, trobarem a la carretera una curva de 360º i al costat un espai per a deixar el cotxe. Haurem arribat al principi d'una senda que va cap al barranc del Cint i en 15 min. aplegarem al maset

Si algú li apeteix colaborar econòmicament per al fons de materials d´obra d´enguany , el nostre compte bancari: 2100-5042-39-010003939

Salut i gràcies a totes i tots.

Vos esperem al Potro!!!!

dimarts, d’agost 10, 2010

Societat precaria


Fa uns dies el diari ciudad feia una entrevista a Sandra Obiol ja que la seva tesi sobre mon del treball al textil va obtenir una magnifica nota amb la que s'ha doctorat la nostra paisana.
No es necesari presentar a Sandra.A part de la seva tasca com a sociologa es el rostre del centre ovidi montllor on qualsevol pot destacar la seva feina enmig de moltes dificultats politiques i socials.Ja sabeu que a alcoi mana el pp i que alcoi no a destacat massa mai per ser nacionalista.
De la entrevista destaca una frase(no es literal):
"A la gente ya no le interesa ni un trabajo fijo ni una pareja estable para toda la vida".
Com qualsevol frase absoluta caldria matisarla.Jo vull pensar que en el marc una entrevista no es dona massa espai per explicar amb profunditat.
Sempre em sorpren el mon de la sociologia.
Un altre socioleg alcoià es jordi Q que te un bloc que he situat en la meva llista de blocs,http://urbansite.wordpress.com/ i cal la pena vore.
Un dia vaig sentir a jordi parlar sobre sociologia en un programa de radioaktiva amb un colega i del poc o molt sentit que te aquesta especialitat social.
No es la sociologia una mena de antropologia?

divendres, de juliol 23, 2010

Concert per l'Ateneu del barri del Partidor [divendres 30 de juliol - Alcoi]



El dia 30 de Juliol a partir de les 20:30, contarem amb les actuacions de "Orxata Sound System, Mandangaya, Skampa'l Poll, Inèrcia i Punt Underground" al Parc de Batoi (la ciutat-barri a l'extrarradi d'Alcoi). Els diners que s'aconsegueixin aniran destinats a la rehabilitació de l'ateneu del barri del Partidor.

A través de la festa i de SúperPartidor, els veïns del barri volen fer front a la recta final de la rehabilitació de l’edifici de l’Ateneu.

La festa tindrà lloc el divendres 30 de juliol al Parc de Batoi, junt al Collao. L´entrada serà gratuïta y els diners que es recolecten a les barres seràn per acabar la reconstrucció de l’edifici. Hi haurà paradetes, batucada, concerts i la possibilitat de sopar. Els grups que acturàn són Orxata Sound System, Mandangaya, Inèrcia, Skampa´l Poll i Punt Underground.

El col·lectiu de l’Ateneu, a través de Súper Partidor, l’Heroi de la Rajola, pensa que aquest no és un cas aïllat: “Godzrita al Cabanyal de València i Peralta al Parking Kong o Sedano Rajolator a Alcoi, són alguns dels nostres enemics, que han deixat deteriorar les nostres cases i els barris on vivim, per a construir cases i barris nous, sense cap personalitat ni respecte per la història, buits de significat per als seus habitants”.


SUPER PARTIDOR, el vengador de la rajola!,
l'heroi del barri del Partidor, presenta:

ORXATA SOUND SYSTEM
MANDANGAYA
SKAMPA'L POLL
INÈRCIA
PUNT UNDERGROUND

+ batukada + barra a preus populars + botiguetes ....

divendres 30 de JULIOL de 20:30 a 03:30 h
Parc de Batoi (junt al camp del Collao) ALCOI

Concert pro rehabilitació del l'Ateneu del barri del Partidor.


Rehabilitació del centre ara!!

diumenge, de juliol 18, 2010

El maleit civisme


He llegit a la premsa comarcal que a muro el ajuntament ha decidit possar dues persones per els carrers de la ciutat que ensenyaran a la gent del poble com deuen comportar-se civicament.Es a dir. els hi diran que coses han de fer i quines no.Amb el risc de que si no els hi fan cas a la llarga vindra un municipal i els hi multara.
Primer educació de petits.Despres re-educació de grans i multes per a poder tenir diners en uns ajuntaments arruinats.
No deixa de ser la imitació de allo que passa a catalunya.Primer a barcelona amb la ordenança municipal i despres amb el rollo del burka.
A alcoi per no ser mes el ajuntament vol multar a la gent que anem amb bici i circulem per algunes voreres.
Magnific!
Visca la gestapo i la dictadura de lo correcte.

dimarts, de juny 15, 2010

Entrevista a Zizek


Las películas de Hitchcock le sirven para ilustrar teorías de Walter Benjamin. Leer a Slavoj Zizek (Liubliana, 1949) es divertido, pero sobre todo resulta nutritivo. Este filósofo esloveno expone sus ideas sin dejar de gesticular. Y cuenta chistes en sus libros para abrir la mente del lector. Ayer inauguró en Barcelona unas jornadas filosóficas organizadas por el Arts Santa Mònica y el Instituto Francés. Las pretensiones de Zizek son modestas, cree que la tarea del filósofo no es brindar soluciones sino redefinir los problemas. Está más interesado en hacer las preguntas correctas que en ofrecer respuestas.

¿Se siente pesimista u optimista?

La situación actual es realmente trágica y nadie aporta soluciones. Cada vez vivimos más al límite y no sabemos qué hacer. Y no sólo ocurre por la crisis económica, hay realidades muy frustrantes como la de Oriente Próximo. Todo el mundo sabe que la solución pasa por la proclamación de dos estados, pero nadie la quiere y nunca llegará.

¿Es un pesimista?

Soy muy pesimista porque creo que habrá más violencia étnica y menos derechos. Creo que habrá una sociedad global con estados individuales totalitarios. Se impondrá la violencia brutal y primitiva, la que conduce a guerras nacionales.

En varias ocasiones ha afirmado que la izquierda está en crisis. ¿Contempla alguna salida?

No creo que el populismo latinoamericano sea la solución, Chávez no lo es, pero los izquierdistas europeos y americanos son hipócritas, sueñan con la revolución pero les da pereza, la prefieren a miles de kilómetros de su casa para poder llevar unas vidas apacibles. ¡Luego dicen que su corazón está con Cuba, Vietnam o China, pero es pura hipocresía! El populismo latinoamericano es una fórmula catastrófica. Funciona a corto plazo pero a la larga será un sistema totalitario. A Perón le fue bien porque Argentina tenía recursos naturales para vender.

Para ser de izquierdas, es muy duro con ellas...

La izquierda del siglo XX está en crisis y la democracia del Estado del bienestar está llegando a su fin.

¿El mercado está perjudicando a la democracia?

Claro, porque si perturbas a los mercados en exceso, causas la crisis y el caos. Los mercados siguen una ideología objetiva y la polaridad política que existía hasta ahora está cambiando. En Noruega y en Polonia, ya encontramos un partido capitalista de gestión junto a una fuerza opositora fundamentalista, nacionalista y radical.

¿Qué piensa sobre lo que ha ocurrido en Grecia?

Demuestra que la Unión Europea actúa como un agente del capital. Tenemos que abandonar el sueño de que la clase trabajadora se despertará y asumirá la democracia, tenemos que abandonar a Trotsky, hay que ir más allá. La izquierda radical ya no puede funcionar pensando en el tren de la historia. Dicen que al otro lado del túnel hay una luz, pero yo pienso que esa luz es de otro tren que viene hacia nosotros. Hoy es más fácil imaginarse el fin del mundo que el del capitalismo.

¿No se plantea el final del capitalismo?

Deberíamos ser sinceros y aceptar el marco capitalista. Aceptemos que todos somos partidarios de Fukuyama. Él calificó el capitalismo liberal democrático como el mejor sistema posible. Fukuyama es un conservador honesto. Un día me dijo que la biogenética ha arruinado su teoría del fin de la historia. Él acepta que la genética avanza y que algún día será fácil manipular el pensamiento. Además, a pesar de los problemas que conlleva el capitalismo, también ha generado democracias como en Chile o Corea del Sur.

¿Puede explicar cómo será el sistema del futuro?

Llega un capitalismo con valores asiáticos y autoritario. Cualquier estalinista sincero tendría un orgasmo con lo que ocurre en Singapur. Algo nuevo está surgiendo en Oriente, en China el capitalismo es muy activo y funciona sin democracia. El autoritarismo y el control van en aumento, y en Europa eso ocurre en Italia.

¿Qué piensa de Berlusconi?

El país del futuro es Italia, hace dos años que está en estado de emergencia para que el ejército pueda actuar. Berlusconi sigue un juego muy inteligente, no digo que sea un nuevo Franco pero ha previsto el sistema del futuro: el capitalismo consumista autoritario. Berlusconi es liberal, populista y fundamentalista, es terrible

¿Nostálgico del socialismo del siglo XX?

¡No! Nada de nostalgias. Ese socialismo tenía que desintegrarse, era como los dibujos de Tom y Jerry cuando el ratón se pone a caminar al lado de un precipicio. Todavía pienso que la Revolución de Octubre fue una gran explosión de energía pero tenemos que ser duros y crudos a la hora de reflexionar sobre lo que no ha ido bien. Por ejemplo, la película La vida de los otros no fue suficientemente crítica con el comunismo, porque busca culpables individuales y no entró en el horror del socialismo de la Alemania Oriental. Al comunismo deberíamos aplicarle aquello de que necesitamos la religión para que la gente buena haga cosas malas.

¿Eso no suena a argumento fundamentalista?

Los que se encargan de las limpiezas étnicas y los fundametalistas necesitan fundamentos absolutos y esos se encuentran en la religión y la poesía. ¡Hay que controlar la poesía! Debemos controlar la poesía, porque detrás de cualquier limpieza étnica hay un poeta, Karadzic era un buen poeta. Hay cierta poesía que actúa como fundamento de las bases de una patria.

¿Qué otros asuntos le preocupan?

La biogenética, la ecología, las nuevas formas de exclusión... Estamos volviendo a tiempos premodernos. El capitalismo tiene problemas para definir la propiedad intelectual. Bill Gates privatizó nuestra sustancia intelectual y le pagamos una renta a cambio, ¿no?

¿El humor es su vía de escape?

No, pero hay que tener en cuenta que las únicas buenas películas sobre el Holocausto son comedias. Hay una lógica profunda pero la tragedia requiere un mínimo de dignidad. Imaginad una película donde un judío se enfrenta heroicamente a un nazi en un campo de concentración, el resultado hubiera sido blando porque no reflejaría la crudeza nazi.

¿No cree en el poder subversivo de la risa?

Discrepo con El nombre de la rosa de Umberto Eco. Hay risas y risas, la risa espontánea, la risa loca, cuando ríes para no llorar, y luego está la risa más sucia de todas, la risa de los cínicos al poder. Aquí estoy en total desacuerdo con El nombre de la rosa y su idea de que la risa es subversiva, no ha visto que los cínicos que llegan al poder ríen todo el rato. No celebro la risa. En Brasil dije que odio el carnaval; claro que es una manifestación de libertad, puedes matar, violar Quizás soy un poco conservador pero no me gustan esas izquierdas que abogan por la explosión de libertades si haces lo que quieres pero los que están en el poder también lo hacen.

Sin embargo le encantan los chistes...

Sí y voy a contar uno ambientado en la Rusia del siglo XV, cuando estaba bajo el dominio mongol. Un soldado para a un campesino que viaja con su esposa y le dice que se quiere follar a su mujer, pero no quiere ensuciarse los cojones con el polvo de las calles. Cuando todo termina, el campesino está contento porque el soldado se ha ensuciado. ¡La izquierda se contenta con llenar de polvo los testículos de los que están en el poder, pero en realidad habría que cortárselos!

dissabte, de juny 12, 2010

Nuria Portulas lliure!!!!


Resposta al a la resolució de la Sentència del Tribunal Suprem

No podem amagar la nostra alegria per l’ABSOLUCIÓ de la nostra companya. Però tot així tenim coses a dir, perquè no volem oblidar tot el què ha passat ja que aixó respon al funcionament represiu de l’estat contra el pensament discident. Volem recordem que han passat més de tres anys des de la detenció de la Núria i tot just ara acabem saber la decisió del Tribunal Suprem. Durant aquests tres anys les proves no han canviat, han seguit sent el material que podríem trobar en molts centres socials com ara adhesius d'Euskal Presoak, llibres, fanzines, cartells... i d'altres tant surrealistes com:

-La llibreta blava, per cert, incautada il·legalment en un escorcoll en un fals control rutinari.

- Les anotacions “con daños y finalidades terroristas” referents a l'acusació que es feia des d'Itàlia a un company pel qual hi havia una campanya de solidaritat en la que la Núria hi participava.

-Anotacions d'institucions per realitzar accions com les que hem fet nosaltres mateixes. Parlem de penjar pancartes, fer concentracions...



- La seva ideologia anarquista, en la que es va focalitzar gran part del judici del passat juliol del 2009.




Tot i axií volem recordar que la nostra companya a passat quatre mesos de la seva vida a la presó com a càstig de les seves idees, la seva lluita contra aquest estat del capital.


Aquesta sentència desmonta totes les justificacions de tot el procés engegat en aquest cas, doncs el Tribunal Suprem ha deixar en evidència les actuacions dels Mossos d’esquadra i l’Audiència Nacional davant la societat. I la seva llibertat respon únicament a la presència al carrer, a la resposta que la societat Gironina va tenir quan van tancar una persona preventivament, sense proves ni judici, durant 4 mesos a la presó i ha tingut durant tot aquest temps.

Tot i l’absolució no hem d’oblidar que la repressió no és només la presó, la repressió i sobre el pensament dissident que proposen alternatives al sistema capitalista establert té infinitat d’estratègies com és el desgast en la lluita (com ha estat ara), es penes desproporcionades en el cas d’en Franki de Terrassa, l'acumulació de penes com pot ser el cas de l'Amadeu Caselles o les penes multes que cauen sobre milers d'activistes socials, o l'acusació de terrorisme que van rebre els independentistes del 92, el jove de Torà, el procés 18/98 al País Basc, els vergonyosos 7 anys d’Egunkaria, els tres de Gràcia ... o el cas paradigmàtic de la Núria. Un seguit d’estratègies que utilitza l’estat amb la única voluntat de desmobilitzar tant les persones afectades com les del seu entorn.



Com ja hem dit, han passat més de tres anys des de l’inici d'aquest procés, i tot i que han volgut desgastar-nos amb la carta del temps, nosaltres hem seguit exigint la llibertat de la nostra companya. Tres anys més tard seguim recordant quins han estat els responsables, ens referim concretament als polítics que encara a dia d’avui estan al capdavant de la Conselleria d’Interior, Joan Saura com a conselle i Joan Boada, aleshores secretari general, sense oblidar tampoc a la resta de polítics del govern.

Seguim recordant les acusacions per part de Joan Boada en relació a l'entorn més immediat de la Núria per tal criminalitzar els membres de la campanya de cares a la societat, i fer-los abandonar la lluita per exigir la llibertat de la Núria.

Des de la campanya seguim recordant i denunciant la “detenció preventiva” cap a la Núria, digna de governs parafeixistes on no es té en compte la presumpció d'innocència. Però no som gens inconscients, sabem que són les estratègies que s’apliquen des del govern envers els moviments socials que plantegen alternatives al sistema establert, on el departament encarregat d'executar-les és Interior.

Seguim recordant que aquests mateixos “ecosocialistes” que un dia es van posicionar en contra de la llei antiterrorista, actuant com uns titelles del sistema, la van acabar aplicant; la qual cosa suposa la vulneració de drets fonamentals: permet estar en mans de la policia durant 5 dies sense ser atès per un advocat de confiança, ni per un metge extern, ni poder avisar a ningú del teu segrest per part de l'estat. En definitiva, et deixa a expenses de la “bona voluntat” dels cossos repressius.

No oblidem les agressions per part dels Mossos d'Esquadra a familiars de la Núria, ni la seva estratègia de capgirar els papers, convertint a les persones agredides en agressores dels veritables agressors. Seguim recordant les escoltes d'assemblees i reunions del grup de suport a la Núria, les vigilàncies que han patit diferents membres de la campanya, els diferents processos judicials que se'ns han obert amb l'objectiu de desgastar-nos i debilitar-nos... Però no ho han aconseguit!! nosaltres no hem fet més que créixer i fer-nos més fortes a cada nou entrebanc.

És per aquesta estratègia repressiva que des de la campanya de suport a la Núria seguim, ara més que mai, exigint la responsabilitat policial i política i per tant la DIMISSIÓ dels autèntics responsables, Joan Saura i Joan Boada.

Per acabar volem dir que totes nosaltres també tenim llibretes blaves on hem apuntat les diferents acusacions que han anat caient sobre la Núria, que a la nostra llibreta també hi ha anotacions diverses sobre les nostres accions en solidaritat a la Núria, que hem tingut llargues reunions i assemblees, que tenim una ideologia alternativa a la imposada...

Així que sota la lògica de l'estratègia repressiva de l'Estat nosaltres també hem sigut terroristes!! Si la Núria ha sigut terrorista, tots i totes hemsigut terroristes!!

Tot i l’absolució seguim i seguirem exigint la derogació de la llei antiterrorista, l'abolició de l'Audiència Nacional i la dimissió dels responsables polítics com Joan Saura i Joan Boada.

Volem alhora agraïr el compromís i la força de les ciutadanes en tots els actes de la campanya duts fins ara, aquest suport és cabdal per la lluita i resistència d’una societat ética i responsable amb l’entorn i els seus membres.

La repressió no ens aturarà!!!!

Núria lliure!!

Lliures tots i totes!!

dilluns, de juny 07, 2010

Article de javier llopis en ara multimedia sobre la legionela


Además de un motivo de preocupación, la sucesión de brotes de legionela en Alcoy se ha convertido en un auténtico misterio. Pasan los años y nadie es capaz de explicar porqué nuestra ciudad ha de sufrir periódicamente esta plaga. Ahí, van algunas pistas

1-Al contrario que en otras localidades de España, que han sufrido el mismo problema sanitario, en Alcoy la legionela nunca se acaba. Después de un brote viene el siguiente y así, sucesivamente hasta 16, durante los últimos once años. Las explicaciones oficiales para este estado de excepción permanente no son demasiado sólidas. Los jefes de la sanidad pública hablan de una extraña combinación, en la que intervienen cuestiones como la climatología y la orografía de la ciudad. Estas circunstancias se reproducen casi milimétricamente en otros mil municipios; que por alguna extraña bendición del cielo, no han de soportar la peste de la bacteria.

2-En Alcoy nunca hay muertos por neumonía causada por legionela. Es éste otro rasgo diferencial, que nos distingue de otras ciudades en las que sí se han producido fallecimientos. En Alcoy, hay personas (pacientes con múltiples patologías) que estarían vivas si no hubieran cogido la legionela. Es un matiz gramatical muy sútil del que han hecho uso y abuso nuestras autoridades sanitarias, deseosas de atenuar en lo posible las dramáticas consecuencias de su incapacidad para acabar con el problema..

3-La bacteria, además de provocar oleadas de enfermos, también genera una auténtica cascada de eufemismos. En Alcoy, hace tiempo que no hay brotes; existen agrupaciones espacio-temporales de enfermos. Un amigo mío fue agredido el otro día por la calle y cuando se presentó en Comisaría para hacer la denuncia, les dijo a los policías: "Vino una agrupación espacio temporal de macarras, me pegaron una paliza y me rompieron dos costillas, después de robarme el móvil y 50 euros que llevaba en la cartera". La Conselleria de Sanidad no acaba con las epidemias, pero está creando escuela lingüística.

4-La bacteria no afecta, no ha afectado, ni afectará nunca jamás a la red de aguas potables de Alcoy. Esta es la doctrina oficial, mantenida de forma insistente desde el Ayuntamiento y el Consell. La afirmación choca frontalmente con una situación repetida e incontestable: cada vez que hay un brote, el agua del grifo se convierte en lejía, a pesar de que se niegue ostensiblemente la existencia de un aumento de los niveles de cloración. Es muy difícil resistir la tentación de sumar dos y dos.

5-Como no hay mal que por bien no venga, la legionela de Alcoy ha acabado por convertirse en el desencadenante de importantes negocios. Además de disparar las ventas de agua mineral, la bacteria ha creado una auténtica legión de profesionales especializados en el control de los equipos de refrigeración. Pero esto, son miserias al lado de la morterada generada por operaciones urbanísticas como la de La Estambrera, en las que la legionela fue el motivo principal para justificar una injustificable recalificación de terrenos. Como los magnates americanos, en Alcoy hay una nueva clase ricos que puede afirmar con orgullo: "empecé con una bacteria microscópica y he logrado amasar una gran fortuna".

6-Como la aceituna del anuncio, la legionela alcoyana es una bacteria como ninguna. Es una mezcla de la bala mágica del asesinato de Kennedy y de la Hormiga Atómica. Contraviniendo todos los principios de la microbiología, la bacteria realiza largos recorridos (se supone que volando) por el casco urbano de Alcoy y consigue afectar a personas que en su puñetera vida han pasado por delante del presunto foco. En los momentos de mayor histeria sanitaria, aparecieron ciudadanos que aseguraban haber visto a la legionela -que según ellos, tenía el tamaño de una almeja de carril- dando vueltas a los puentes. Finalmente, esta teoría fue desechada por falta de fundamento científico.

7-En el 90% de los casos, la legionela alcoyana es una bacteria huérfana. Los grandes brotes del año 2000 dejaron un trágico rastro de enfermos y de muertos, sin que en ningún momento se informara sobre la filiación de su foco. Esta táctica, que no se ha utilizado en ningún otro lugar de España, se ha repetido en casi todas las oleadas posteriores, con las honrosas excepciones de La Estambrera y de las misteriosas máquinas de asfaltar que traían la no menos misteriosa agua de Ontinyent. El objetivo de este persistente anonimato está claro: evitar que los enfermos puedan exigir responsabilidades a una empresa o a alguna administración concreta.

8-En otros lugares de España, dimiten concejales de Sanidad y los juzgados condenan a pagar multas a las empresas cuyas instalaciones han generado los brotes epidémicos. La legionela alcoyana es diferente, ya que no genera ni responsabilidades políticas, ni judiciales. Aunque este grave problema de salud pública está evidentemente causado por la incompetencia de las autoridades sanitarias; en la práctica, recibe el mismo tratamiento que recibiría un terremoto o cualquier otro desastre natural impredecible. Valga como ejemplo, el hecho de que después de 16 brotes, no se tiene noticia de que nadie haya pagado una sanción económica por incumplir los decretos de prevención.

9-En los últimos años ha ido cobrando fuera una teoría estrictamente alcoyana sobre la legionela: la culpa la tienen los periodistas. Tras estudiar varias carreras y hacer un montón de masters en salud pública, los dirigentes sanitarios han llegado a una conclusión genial: el problema no existiría, si los medios de comunicación no lo contaran. Sin saberlo, estos genios han abierto una nueva vía para la medicina moderna. Este peculiar método permitiría acabar con una interminable lista de dolencias que desde hace siglos afectan a la Humanidad: desde los cólicos de riñón a la halitosis, pasando por el olor de pies hereditario.

10-La legionela alcoyana ha ocupado páginas y páginas de la prensa nacional e internacional. Figura, por derecho propio, en los mejores tratados mundiales de salud pública. Sin embargo, a la inmensa mayoría de los alcoyanos este gravísimo problema sanitario se la trae floja. Para buena parte de los habitantes de esta ciudad la bactería forma parte del paisaje, como el Barranc del Cint, "les mullaores" de la calle San Lorenzo o las "albondigues d'aladroc". Nos hallamos ante un éxito evidente de la política informativa del Ayuntamiento y del Consell, dos instituciones empeñadas en convencernos de que es absolutamente normal que las personas se pongan enfermas por el mero hecho de respirar en una calle de Alcoy.

dimarts, de maig 04, 2010

Alcoi, poble cansat


La crisi economica ha portat entre altres coses una crisi moral a la petita societat alcoiana.La crisi moral es manifesta en molts aspectes i en molts espais socials del nostre poble.Han passat les festes amb les seves infinites i aborrides discusions sobre si la dona, sobre si les dates, sobre la polvora i la obsesió de algun ministeri amb aquest tema i fins i tot amb fina ironia amb el batukers que estigueren omplin de soroll el dia dels trons.
La realitat es plana.Els politics locals no saben com pot eixir avant la ciutat.No tenen cap idea sobre futur industria.Especulent amb el turisme i amb una idea molt generalista i molt ingenua.A mes els politics s'han especialitzat es baralles internes absurdes.Ja sabeu el pp amb zaplana i tot aixó, el psoe amb mil families que no es possen d'acord i fins i tot el bloc, qui ho diria, discutint el lideratge de rafa carbonell.
Pero la societat no ix avant.Tenim mes aturats que mai i a les manis dels parats van quatre gats i sense cap solidaritat dels sindicats,Ni els sindicats grocs ni els revolucionaris.
I el mon asociatiu molt fluixet.Els veins de la zona nord ja tenen presidenta nova i es bona noticia pero no se si durara molt el experiment.La gent del partidor ja han caigut en nombrosos enganys del pp i ja veuen que la rehabilitació del barri anira per un altre cami que no pas el que habien proposat.
Unesco i casal esperant subvencions i temps millors.
I la bona gent del molinar amb molts problemes igual que la gent del menjador, cansats de caminar, cansats de tot.Llastima!
I em diuen que lo del panical pot reixir, ojala, son ja molts diners i no fa bona pinta i mira que em sap greu.

dissabte, d’abril 17, 2010

los chikos del maiz











S.O.S. regresé soy el Nega marco la pauta,
convierto a pijas del PP en punkies de perro y flauta
Ingenuas incautas, groupies cibernautas cantan mis letras,
bajan fotos de mi space para forrar su carpeta
Es broma idiota es el mazorca style que explota, soy el prota,
de esta peli de bajo presupuesto se siente se nota
Mis versos colocan cual coca, complejo de compresa Ausonia,
privatizan la educación mediante el plan Bolonia
Puta babilonia, sucias barras y estrellas,
antes atracador de bancos que concejal en Marbella,
Parques botellas, nuevo editorial de Pedro Jota,
el Nega problema de estado como la kale borroka
El que se toca viendo embrujadas,
el que flota y sueña con tus bragas,
bailo como el culo pero follo que te cagas
Y hagas lo que hagas auque vayas de cani barato,
escuchaste Trabajadores y te afiliaste a un sindicato
Soy el hereje que pervierte en rincones del Carmen,
a peperas de club de tenis y Polo Ralph Lauren
Vibren, bailen, mi rap es friki no cani
pero sin llantas, sin spoilers y sin bajos desvirgué a la Juani
Pseudo-rappers disfrazados de marines,
la casaca militar, la visera plana, los botines,
No hago fitness, esto es hip hop, propaganda,
si quieres ir de frívolo hazte popero o haz pachanga
Hablas de tangas tuneas tu carro? Yo me cuelo en el metro
tu creciste con eminem yo con la polla records
Paletos hablan del ghetto, de putas y coños y claro
luego tus conciertos son una plantación de nabos
Tu lo intentas yo las clavo, en mi promo o en colabos,
tu novia por una raya grita fuerte, me lo trago
Soy el mago con más trucos verbales,
la mazorca son efectos especiales, ¿tu cuanto vales?
Con tu ropa tu gorra tu circo,
si he visto tu Cd a pavo y medio en la tipo.

[Estribillo] (x2)
La música es un desahogo me explico,
El día que dejé el micro cogeré un kalashnikoff.

[Tony]
SOS regresé, marca el 112,
eyaculadores precoces? No, eyaculadores feroces
Era un secreto a voces que triunfarían los chikos del maíz,
como que moriré de sobredosis como Erika Ortiz
El País no hablará de mi, la ser dudo que lo haga,
nuestro mensaje no es subliminal, metemos el dedo en la yaga.
No hacemos temas sobre la tierra con ropas de macarra,
ni nos creemos los salvadores como el PP en Navarra
Mi palabra es dinamita y explota como en Asia Nike,
si me hago cresta no será a lo Beckham será a lo Travis Bickle
Tu rap es triste y mediocre, como el regreso de Dover,
y tienes menos estilo y gracia que las ministras posando en Vogue
Nos Gusta Depeche Mode, no Marilyn Manson,
dos globos de oro son los pechos de Scarlett Johansson
La pasión de Cristo, no son hechos reales,
y al final de tu vida solo ves un túnel si mueres como Diana de Gales
La muerte de Pinochet? Lo mejor del año pasado
lo peor fue ver a Nach en un videoclip afeitado,
Que soy un payaso y él un artista? Floja me la trae,
yo no pongo mi culo a asociaciones xenófobas como la SGAE
Es lo que ahí, tantos quieren su parte del pastel,
que muchos se olvidaron de las formas de comer
Yo rapeo por placer o desahogo, me explico,
es que el día que suelte el micro cogeré un kalashnikoff chico
Mi única arma es la palabra
y esta golpea más que los mossos d’esquadra
Yo tengo tablas, tu tripa tableta,
yo me ejercito con libros no en gimnasios, por ello prefieren mis letras
Anticastristas nos vigilan en salas,
quieren que desaparezcamos como Lasa y Zabala
A las buenas o a las malas han vuelto los Chikos Del Maíz,
y si no damos gira es porque la programamos con vuelos de Air Madrid.

[Estribillo] (x2)
La música es un desahogo me explico,
El día que dejé el micro cogeré un kalashnikoff.

nuestros hijos nos acusaran


dilluns, de març 22, 2010

les festes del partidor

Hi ha que tenir moral i bon humor per a fer festa quant esta passant tanta desgracia en aquest bonic barri d'alcoi.
La meva felicitació als organitzadors de la festa, als que han montat una falla tan bonica i tot aquell que ha passat per alli aquest cap de setmana.
Pero recordeu que hui dilluns la lluita per un barri digne continua.

dimecres, de març 10, 2010

El ajuntament amaga la estambrera



El diari informacion diu hui que el ajuntament en els "folletos" de propaganda per als turistes ha amagat el impacte visual del edifici de la estambrera.Es evident que per a molt gent aquest impacte es molt fort i desagradable i que per a ells aquesta es la questió important.
Jo encara no entenc per que ens van vendre la estambrera com la solució per a la legionella i per a la crisi economica que patia la empresa manufacturas de estabre.En aquell embolic va eixir molta gent guanyant no pocs diners.Tot ho sabrem.
Mentrestant ens quedem amb el rollo de la estetica.
Aixi de mal esta la esquerra d'alcoi i el psoe de carles esteve.

dilluns, de març 08, 2010

Premis a la promoció del valencià

Un resum de la entrega dels premis joan valls a la promoció del valencià.
Els premiats, xavi castillo i la sandra del casal.

dissabte, de març 06, 2010

el documental sobre el partidor

A pesar de que el documental m'agrada molt, hi ha opinions que son una miqueta frivoles.
En tot cas la meva enhorabona per la feina.

dissabte, de febrer 20, 2010

ja no tenim microsoft


Ja fea setmanes que la gent propera al pp sabia que microsoft no insatalaria la seva fabriqueta a alcoi i que tenia mes ganes de anar a torrevieja.Pero empesos per allo de "la moral del alcoyano" alguns com la gent del diari ciudad impulsaren una petita campanya per vore de fer pressió.
La cosa no ha eixit be i les influencies negatives del president camps mes un projecte millor a la ciutat de torrevieja sumat a una total desordinació entre ajuntament i camara de comerç han fet possible aquest nou desastre del alcalde sedano.
Pero no passa res.Hui el diari ciudad, "el nostre diari", li treu del apuro al alcalde impresentable amb una portada anunciant el projecte del boulevard com si fos una cosa nova i com si tingues financiació de alguna forma.
La setmaneta ha estat roineta per al alcalde.Ha tingut que rendir-se als sindicats, tots els dies esta rebollint temes com els del desenvolupament urbanistic (ara diu que vol un poble de 75000 habitants, toca!!!).
Ja fa temps que no te cap projecte de ciutat.
De que viurem els alcoianets en els propers anys senyor alcalde?
On estan aquells senyorets rics de alcant i valencia que vendrien a viure a alcoi i comprarien cases a serelles?
On estan els turistes de nova iork i tokio? Per a que anarem a aquestes ciutats mes enlla de fer un ensaio fora d'alcoi?
Lamentable.
I mes lamentable la societat alcoiana que no fa ni diu res i veu com la petita democracia municipal es fa mes petita.Aquesta setmana ja s'han carregat la gerencia de medi ambient i no fa massa varen fer el mateix amb el centre de esports.
On esta el reglament de participació ciutadana?
On estan els ecologistes, sindicalistes, gent de esquerres i culturetes diferents?
Com sempre buscan subvencions, quina colla som els alcoianets!!!