coses soltes del mon salvatge en el que tenim la sort de viure i alguna amargura oculta
divendres, de setembre 17, 2010
Els gitanos:Sospitosos habituals.
Fa alguns anys quant manava a alcoi el alcalde Sanus va neixer una llegenda urbana que deia que el alcalde de oriola va demanar al de alcoi a canvi de una quantitat de diner que es fera carrec de un grup de gitanos.
La llegenda urbana diu tambè que el alcalde socialista a mes de acceptat aquest peculiar pacte va oferir als nouvinguts pisos que acababen de construir-se a la plaça de les xiques.
Aquesta teoria la defensa gent tant friki com un fulano que telefona a radio alcoy els dilluns al programa suya es la radio i un altre que va intentar montar un partit a alcoi.
El poble gitano sempre ha tingut mala fama alla on a estat.El odi visceral cap aquesta gent no esta tan sols en la dreta.Sectors de la esquerra "pijo-progre" de la nostra ciutat tambè han estat veient amb desconfiança a aquesta gent.No comentare excesivament el que opinava la gent del panical sobre els veins gitanos del carrer sant bonaventura que han estat ocupant pisos abandonats a aquest carrer.
A aquestes alçades sabem que allo que ha fet el president de frança nomes es una maniobra politica per distreure als francesos dels problemes que de debo importen com la pujada de la edat per jubilar-se i totes les retallades socials que amb la escuca de la crisi ha fet i fara la dreta francesa.
Dels gitanos sempre ha molestat el mateix.La seva vida nomada no vinculada amb el sistema dominant.I es per aquest motiu que sempre volen domesticar-los, ensenyar-lis el que tenen que fer i com ho tenen que fer per ser ciutadans honorables.
No cal dir que ficar en un mateix sac a un col·lectiu tan gran es perillós perque sempre hi ha conductes particulars diferenciades.Pero ha de quedar clar que el problema no es el poble gitano sino el capitalisme especulatiu que ha entrat en quiebra i amb ell aquesta societat i el seu model de vida.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada