Centenari enric valor

dissabte, de febrer 20, 2010

ja no tenim microsoft


Ja fea setmanes que la gent propera al pp sabia que microsoft no insatalaria la seva fabriqueta a alcoi i que tenia mes ganes de anar a torrevieja.Pero empesos per allo de "la moral del alcoyano" alguns com la gent del diari ciudad impulsaren una petita campanya per vore de fer pressió.
La cosa no ha eixit be i les influencies negatives del president camps mes un projecte millor a la ciutat de torrevieja sumat a una total desordinació entre ajuntament i camara de comerç han fet possible aquest nou desastre del alcalde sedano.
Pero no passa res.Hui el diari ciudad, "el nostre diari", li treu del apuro al alcalde impresentable amb una portada anunciant el projecte del boulevard com si fos una cosa nova i com si tingues financiació de alguna forma.
La setmaneta ha estat roineta per al alcalde.Ha tingut que rendir-se als sindicats, tots els dies esta rebollint temes com els del desenvolupament urbanistic (ara diu que vol un poble de 75000 habitants, toca!!!).
Ja fa temps que no te cap projecte de ciutat.
De que viurem els alcoianets en els propers anys senyor alcalde?
On estan aquells senyorets rics de alcant i valencia que vendrien a viure a alcoi i comprarien cases a serelles?
On estan els turistes de nova iork i tokio? Per a que anarem a aquestes ciutats mes enlla de fer un ensaio fora d'alcoi?
Lamentable.
I mes lamentable la societat alcoiana que no fa ni diu res i veu com la petita democracia municipal es fa mes petita.Aquesta setmana ja s'han carregat la gerencia de medi ambient i no fa massa varen fer el mateix amb el centre de esports.
On esta el reglament de participació ciutadana?
On estan els ecologistes, sindicalistes, gent de esquerres i culturetes diferents?
Com sempre buscan subvencions, quina colla som els alcoianets!!!

dimecres, de febrer 17, 2010

Carta desde la presó


Estas letras que salen desde el interior de la gris y fría cárcel de Brians, pretenden devolver, de alguna manera, todo el calor y el cariño a quienes con su apoyo y solidaridad han conseguido matar día tras día la soledad y la rutina que esconde el encierro; a lxs que me dais tanto ánimo y fuerza en estos momentos y traspasáis esta barrera que nos separa haciendo que en ningún momento deje de sentir la libertad; a todxs lxs que demostráis que con un simple papel y boli se puede devolver la esperanza y las ganas de seguir peleando; a todxs lxs que lucháis contra este negocio de la tortura, el castigo y la represión que son las cárceles.

Y a vosotrxs… ¿Qué os puedo contar que no sepáis? ¿Cómo se reprime una lucha? ¿Cómo se amurallan las voces? ¿Cómo sus asquerosas leyes controlan nuestras vidas?

Podría contaros cómo el día 15/12/2009, antes de que saliera el sol, un puñado de Guardias Civiles entraron en mi casa, se llevaron todo lo que quisieron y me secuestraron.

Podría intentar explicaros lo que sentí al escuchar gritos de dolor y de miedo desde el calabozo de una comisaría.

Podría transmitiros las experiencias que algunas presas han querido compartir conmigo, en las que me hablan de humillación, de tortura, de impotencia, de soledad.

Podría hablaros sobre lo que he podido observar desde este lado del muro de cómo este “Negocio Penitenciario” se beneficia de las personas secuestradas y de cómo a esto lo llaman “reinserción (extraña palabra…)

Podría ilustrar con algunos casos que he podido presenciar en este mes y medio que llevo privada de libertad, parte del funcionamiento del Sistema sanitario en prisión, dónde la metadona y otras drogas legales son el mejor método de control; y dónde la salud y la vida de las personas importan muy poco.

Podría hablaros de la tristeza que siento cuando por las mañanas oigo a muchas decir esta frase: “Un día menos”, en lugar de “un día más”.

Podría deciros que, tras estos muros, se aísla y se destruye a las personas.

Pero… todo esto ya nos suena, ¿verdad? Ya lo hemos escuchado antes, ya lo hemos vivido, ya ha pasado otras muchas veces, ya lo sabemos. Sabemos que nos encontramos dentro de un sistema injusto en el que se nos condena a “no vivir”, en el que la falsa idea de “bienestar” ciega a las personas y las condena, en el que el trabajo nos ata, sus leyes nos controlan y la cárcel nos reprime y castiga.

Me niego a ser víctima de todo esto, ni siquiera ahora me siento así. Yo quiero ser y seré siempre su “problema”. Y es por eso que lo que realmente quiero trasmitiros con estas palabras, son las ganas de seguir luchando, de no rendirnos, de seguir haciendo frente, de intentar, al menos, respirar libres y sentirnos vivxs.

Pienso en vosotrxs y me siento viva, libre y fuerte, y es que vuestra solidaridad ha sabido ser más fuerte que sus rejas.

Por eso esta carta va dirigida a todxs lxs que cada día hacéis que valga la pena luchar, a todas las personas secuestradas en estos Centros de Exterminio, a todxs lxs que lucháis dentro y fuera de las cárceles…

Recibid un fraternal abrazo cargado de Libertad y rebeldía.

LIBERTAD PARA TODXS LXS PRESXS!
ABAJO LOS MUROS DE LAS PRISIONES!
VIVA LA ANARQUÍA!
Tamara. (26 de enero del 2010)

divendres, de febrer 05, 2010

canvi de model? fum, fum, fum..


Article de paco blay a la pagina www.pagina66.com.


Tothom ho diu: davant una crisi tan brutal (més per a uns que per a altres), cal canviar de model. Sí, però quin? Fa unes setmanes, en un debat organitzat pel BLOC d’Albaida, un destacat representant empresarial tèxtil (Pepe Serna) contava amb amargura que, en l’època de “bonança”, si acudia un empresari a demanar un crèdit a un banc per la seua indústria, li posaven molt problemes; si a continuació entrava un promotor immobiliari a demanar el seu, tot eren facilitats. I concloïa: cal un canvi de model productiu, administratiu i educatiu.
El monocultiu de la rajola (“el mal de l’holandés”, com va dir Rafa Beneito) ha fet molt de mal, sobretot a la indústria, la menys culpable de la crisi, i cal revisar-lo (ho diuen empresaris, eh?). Però això mateix ja ho avisaren experts en 2006, i el govern valencià del PP no en va fer cas: açò era el paradís de les “oportunitats”, deia (de l’agiotisme, diríem nosaltres). Però la realitat és que el valencians som cada vegada més pobres: han faltat polítiques industrials i agràries, fonamentals al País Valencià, i el PP ha endeutat de forma insostenible l’hisenda pública en projectes multimilionaris de dubtosa rendibilitat econòmica i social. “L’eix de la prosperitat” mai no ha existit.
I ara què fem? Com minimitzar les conseqüències negatives d’aquestes polítiques errònies? Com corregir les mancances del passat? En definitiva: què fareu ara, senyors del PP?
Alguna cosa sembla que està canviant. Però sols aparentment. Ho expliquem. El passat 13 de gener la Generalitat presentava el seu Pla Estratègic per la província d’Alacant, síntesi de vàries propostes prèvies, segons van advertir. En el fons va ser una confessió implícita del fracàs del seu model econòmic. Es reconeixia que la renda “per càpita” havia baixat en els darrers anys (si ja ho deia l’informe de FUNCAS!), que la productivitat de les nostres empreses era baixa (ara se n’adonen?), que hi havia deficiències en infraestructures (quantes vegades ho hem dit?), que la costa tenia un nivell d’ocupació excessiu (però si blasmaven dels ecologistes perquè deien això mateix…!), etc. El titular del diari “Información” sobre el fet és ben expressiu: “El Plan Estratégico del Consell propone cambios para evitar la excesiva dependencia del ladrillo”.
Què proposa la Generalitat per a combatre aquesta crisi del (seu) model? Tot un paquet de mesures, sensates per descomptat però ben poc originals: moltes ja les dèiem des de l’oposició fa temps –i no ens feien cas–, i altres –la majoria– són les que van repetint-se dia rere dia en la majoria dels foros, o en articles d’opinió, o en taules rodones sobre la crisi: innovació, formació, productivitat, competitivitat, infraestructures, formació, transferència de tecnologia, avals a les empreses, i un llarg etcètera.
Per a un servidor tot açò li recorda la tornada d’una coneguda nadaleta, fum, fum, fum, que és en definitiva l’estratègia mediàtica del PP, quasi cansina: anunciar grans projectes o idees per a contrarestar notícies negatives (l’atur del País Valenciàés dels més alts d’Europa), però que al final resulten solament fum quan no simples mentides. (El conseller Blasco se la sap molt bé, aquesta). Si fins ara ni el govern del senyor Camps ni els alcaldes del PP han fet res del que ells mateixos proposen ara, res del que ara anuncien té la més mínima credibilitat que vaja a complir-se. És més que dubtós que el PP vaja a portar endavant un Pla que necessita moltes inversions, les quals no estan disponibles en les arques autonòmiques perquè s’han balafiat en Fórmules 1, i America’s Cup, i edificis caríssims… Si en temps de “creixement” i de relativa abundància econòmica no les han fet, com les van a fer en temps de crisi i de baixada brusca de la recaptació? La culpa la tindrà, ja ho veuran vostés, Zapatero.
P.D.- Al marge que no es pot dividir l’economia per fronteres “provincials” (Gandia-Dènia i Ontinyent-Alcoi tenen problemes semblants), el Pla Estratègic esmentat és, per altre costat, una autèntica vergonya per a les comarques d’interior, sobretot les històricament molt dinàmiques i actives des del punt de vista industrial: l’Alcoià, el Comtat i la Foia de Castalla. No existeixen a penes per al Pla. Ni estaran en el corredor mediterrani, ni els faran ferrocarrils, ni participaran de l’economia “creativa”, ni hi hauran inversions estratègiques, ni es potenciaran els paisatges o l’agricultura dels pobles deprimits (amb indústries agroalimentàries, posem per cas), ni res de trellat. Solament turisme per als considerats “pobles tranquils d’interior”! La mare que els va…! Massa gent calla, i el primer el govern local del PP d’Alcoi, que renuncia fins i tot a queixar-se!
Francesc-X. Blay
Regidor del BLOC a l’Ajuntament del BLOC