Centenari enric valor

dimarts, de juliol 29, 2008

manifest en defensa de la font roja


Estem ací perquè ens estimem la Font Roja.

Som molta gent i molt diversa, amb el suport de moltes entitats, els qui ens hem ajuntat hui amb un objectiu comú: defensar el paratge de la Font Roja d’un projecte que l’amenaça; que amenaça la conservació dels seus valors naturals; que amenaça també els usos públics tradicionals; que amenaça el patrimoni cultural i la memòria de tots i totes.

La Font Roja no és un lloc qualsevol; és una petita joia amb un gran valor natural. Ja des del segle XIV es van acordar les primeres mesures per a protegir-la; i ara fa ja més de vint anys que va ser declarada parc natural, el primer parc natural de l’interior valencià.

També fa quasi trenta anys que es va aconseguir la recuperació de tot l’espai del paratge per a l’ús públic de tots els seus visitants. Sense que ja no hi haguera, per fi, usuaris de primera i de segona categoria.

Esperàvem —o almenys, desitjàvem— que amb aquestes mesures el futur de la Font Roja ja no correria cap perill més; també aspiràvem que els nostres fills pogueren gaudir del paratge com ho hem pogut fer nosaltres.

Ara veiem que no és tan fàcil, que cal continuar estant alerta. Que sempre hi ha qui vol posar els interessos mesquins d’uns pocs per davant dels interessos del conjunt de la societat.

El projecte d’un gran hotel de luxe en el mateix cor del Parc Natural és una amenaça de primer ordre, ja que provocaria un impacte ambiental i paisatgístic molt greu en una àrea especialment sensible. La construcció i funcionament de l'hotel en aquest punt trencaria el seu delicat equilibri ambiental: amb més soroll, més trànsit, més consum d’aigua i energia, menys silenci, la previsible tala de carrasques centenàries per accedir a l’aparcament subterrani, el perill d’afecció a l’alcavó de la pròpia font, la construcció de noves infraestructures i un llarg etcètera que no podem consentir.

El projecte (que, per cert, l’Ajuntament continua amagant) suposaria també privatitzar una part important del paratge durant un període de 40 anys, ampliable a 60. Sobre les condicions per a l’empresa, només cal tindre en compte una frase del plec de condicions: se li permet disposar de "tots els espais pròxims on es pretenga desenvolupar qualsevol activitat relacionada amb l'ús hoteler". És a dir, un autèntic regal per a l’empresa en detriment de l’ús públic i de l'accessibilitat per part dels visitants del Parc Natural.

Les facilitats per a l’hotel contrasten amb les limitacions que ja s'estan posant als usuaris actuals del paratge i als serveis essencials del parc natural. Un bon exemple d'això és la supressió dels paellers o l’expulsió de la brigada de manteniment que ocupava part dels antics xalets.

Demanem, per tant, que es conserven i rehabiliten aquests xalets, sense augmentar ni el volum ni les altures, per a destinar-los als serveis públics que requereixen el Parc Natural i els seus visitants.

Recordem també que hi ha alternatives turístiques menys impactants i socialment més beneficioses que un complex turístic, amb un hotel de luxe de més de 50 habitacions, en el cor de la Font Roja.

Hi ha raons més que suficients per a continuar mobilitzant-se en defensa de la Font Roja. Aquesta concentració no és cap final, sinó que és l’inici d’una campanya en la qual recorrerem a tots els mitjans possibles i que no acabarà fins que aquest projecte siga totalment descartat.

Si hui en som molts, la pròxima convocatòria hem de ser encara molts més.

concentració contra el hotel de la font roja


3000 persones ixen al carrer per paralitzar la construcció d'un hotel de luxe en la Font Roja

A partir de les vuit i quart d’aquesta vesprada, la plaça de l'Ajuntament d'Alcoi ha reunit a 3.000 persones, segons els organitzadors de la concentració, provinents de tota la comarca en protesta de la construcció d'un hotel de luxe al Parc Natural de la Font Roja. La plataforma ciutadana “La Font Roja també és nostra. Hotel fora del parc natural” havia de celebrar aquesta concentració dijous passat, però va ser ajornada per respecte a la mort dimecres passat de l'edil María Amparo Bernabeu.

P.C. Els ciutadans han acudit a la Plaça d'Espanya amb la intenció de manifestar-se perquè el Govern municipal del Partit Popular desisteixi d'un projecte que segons els 44 col·lectius d'Alcoi i comarca que formen la plataforma suposa la privatització del parc natural i un gran impacte al paratge. Fins ara el col·lectiu reivindicatiu ha obtingut un total de 5.000 firmes i segons va informar el seu portaveu, Carles Masanet, durant tot l'estiu continuarà la campanya de recollida de signatures. Durant la vesprada, persones de diverses localitats properes a Alcoi s’han concentrat en el centre històric acompanyats pel so que generaven les xirimites i els instruments de percussió. Passades les vuit i mitjana de la vesprada, l'actriu alcoiana Rosanna Espinós ha llegit un manifest amb el que a més de resumir les reivindicacions del col·lectiu, va perseguir, segons va explicar Masanet, «que els alcoians reflexionen sobre els costos socials i mediambientals que tindran la construcció d'aquest complex hoteler al parc natural». També es va continuar ahir a la tarda amb la campanya informativa del col·lectiu, a la qual es va sumar la venda de samarretes amb el lema de la plataforma, i es va continuar amb la recollida de firmes i de diners per subvencionar les accions.

Els motius pels quals les entitats que participen en la campanya La Font Roja també és nostra. Hotel fora del parc natural rebutgen el projecte que va presentar l'única empresa que va acudir al concurs adjudicatari, Promocions Hoteleres de Vacances SA, són el rebuig de la privatització d'una part del parc durant 40 anys (ampliable a 60); l'impacte ambiental i paisatgístic que provocarà l'hotel segons els membres de la campanya; l'enderrocament dels xalets, lloc on es pretén construir l'hotel, i acció il·legal segons afirmen, ja que els antics edificis estan protegits en ser declarats patrimoni històric. Per contra, la plataforma proposa que els xalets siguen restaurats per habilitar-los amb altres serveis públics.

L'última raó que exposa el col·lectiu denuncia el presumpte risc d'insolvència de l'empresa que va presentar el projecte d'obres, segons va anunciar el portaveu de l'Entesa, Paco Agulló, la passada setmana, al costat del seu homòleg d'Ibi, José Vicente Verdú.

dijous, de juliol 24, 2008

Golpe judicial a PRISA


El Tribunal Europeo de Derechos Humanos ha dictaminado que el ex juez Javier Gómez de Liaño (en la fotografía) no tuvo un juicio independiente e imparcial cuando una Sala del Supremo lo condenó en 1999 por prevaricación en el caso Sogecable. La presión del todopoderoso Jesús Polanco, de su grupo PRISA y del PSOE (político-militar) tuvieron mucho que ver en la sentencia. Ahora el Estado español tendrá que indemnizar a Gómez de Liaño con 5.000 euros.


El Tribunal Europeo de Derechos Humanos ha dictaminado que el ex juez Javier Gómez de Liaño no tuvo un juicio independiente e imparcial cuando una Sala del Supremo lo condenó en 1999 por prevaricación en el caso Sogecable.


En la sentencia, los jueces de la Corte de Estrasburgo condenaron a España por unanimidad al considerar que se violó el artículo 6.1 (derecho a ser juzgado por un tribunal independiente e imparcial) del Convenio Europeo de Derechos Humanos.


Según el fallo de la Corte con sede en Estrasburgo, el Estado español debe abonar 5.000 euros al demandante en concepto de "daños morales", pero no se fija cantidad alguna por los daños materiales o los gastos judiciales, solicitados por Gómez de Liaño.


Como juez de instrucción de la Audiencia Nacional, Gómez de Liaño instruyó la querella contra canal Plus y Sogecable por presuntos delitos de estafa, falsedad y apropiación indebida, en relación a los 23.000 millones de pesetas (138.232.784 euros) de fianzas depositadas por los abonados del canal de televisión de pago.


En el marco de dicho procedimiento, el demandante adoptó varias medidas de carácter cautelar, que algunos de los querellados entendieron como constitutivas de prevaricación por parte del juez, por lo que se querellaron contra él.


Por otra parte, el tribunal ni siquiera estudió el fondo de la presunta violación del artículo 6.2 (presunción de inocencia) del Convenio, que también alegó Gómez de Liaño y rechazó la admisión de la queja relativa al artículo 14 (prohibición de la discriminación).


Una encrucijada de juicios

Javier Gómez de Liaño presentó el 9 de junio de 2004 ante el Tribunal de Estrasburgo su demanda contra España, en la que alegó la violación de los tres artículos citados del Convenio europeo.


En noviembre de 2006 el tribunal requirió información sobre el caso a las partes y preguntó a España si el juicio contra el magistrado fue "imparcial".


Durante el proceso en su contra en los tribunales españoles, Gómez de Liaño solicitó la recusación de los magistrados que componían la Sala del Tribunal Supremo que llevaba su caso, la cual fue rechazada por presentarse fuera de plazo.


Tras retomar el procedimiento penal dirigido contra Gómez de Liaño, una sala compuesta por los magistrados a quienes había intentado recusar le condenó el 15 de octubre de 1999 a las penas de multa y de inhabilitación por quince años para el ejercicio judicial.


"Serias dudas"

Para la Corte de Estrasburgo, la imparcialidad de la Sala del Tribunal Supremo que juzgó a Gómez de Liaño por prevaricación "podía suscitar serias dudas".


El argumento es que los tres magistrados que la componían (citados por las iniciales de los apellidos G., B. y M.P. en el texto de la sentencia) ya habían intervenido previamente en numerosos actos de instrucción del caso.


En este sentido, la sala del Tribunal de Estrasburgo, presidida por el juez andorrano Josep Casadevall y de la que no formaba parte el juez español, Luis López Guerra, que se abstuvo de participar, estima que las quejas de Gómez de Liaño en su demanda estaban "objetivamente justificadas".


Por otra parte, el tribunal ni siquiera estudió el fondo de la presunta violación del artículo 6.2 (presunción de inocencia) del Convenio, que también alegó Gómez de Liaño y rechazó la admisión de la queja relativa al artículo 14 (prohibición de la discriminación).


Javier Gómez de Liaño presentó el 9 de junio de 2004 ante el Tribunal de Estrasburgo su demanda contra España, en la que alegó la violación de los tres artículos citados del Convenio europeo.


En noviembre de 2006 el tribunal requirió información sobre el caso a las partes y preguntó a España si el juicio contra el magistrado fue "imparcial".


Durante el proceso en su contra en los tribunales españoles, Gómez de Liaño solicitó la recusación de los magistrados que componían la Sala del Tribunal Supremo que llevaba su caso, la cual fue rechazada por presentarse fuera de plazo.


Tras retomar el procedimiento penal dirigido contra Gómez de Liaño, una sala compuesta por los magistrados a quienes había intentado recusar le condenó el 15 de octubre de 1999 a las penas de multa y de inhabilitación por quince años para el ejercicio de funciones judiciales por un delito continuado de prevaricación.


El demandante presentó un recurso de amparo ante el Tribunal Constitucional, en el que alegó, entre otros, la vulneración de su derecho a un juez imparcial.


Dicho recurso fue rechazado el 18 de diciembre de 2003, ya que el alto tribunal entendió que la interpretación por el Supremo de los plazos y la extemporaneidad de la demanda de recusación era una de las posibles y no era "irracional ni arbitraria".


Gómez de Liaño fue indultado según el Real Decreto 2392/2000, de 1 de diciembre, que le permitió el reingreso en la carrera judicial. El demandante pidió inmediatamente una excedencia y ejerce en la actualidad como abogado.

dissabte, de juliol 19, 2008

el infern de chernobil


www.Tu.tv

conclusions del debat de la font roja


Ahir va ser el debat sobre la construcció de un hotel al carrascal de la font roja, cal alguna conclusió, idea...
1.Treure el debat dels problemes municipals de la casa consistorial sembla una gamberrada feta a proposit i fer aquest debat en un hotel un broma de mal gust.
2.Debatre de un tema important sense tots el grups politics i sense la ciutadania es un bon exemple de absolutisme.Absolutisme que es emblema del sedanisme.
3.Avui el diari ciudad amb el seu director tracta de desviar la atenció amb dues vies.
a.La tragica mort del cap de la policia local manuel rodriguez.
b.La idea manifestada per el senyor climent vaello de que a alcoi hi ha temes mes importants per a la ciutadania que la font roja i que malauradament no tenen tant de reso.En cita un quants.
Es nota que el ciudad de alcoy ha pres el tema seriosament i vol pendre part amb una manipulació grollera i lletja.
4.El alcalde pren una idea del ex-president nixon.La idea consisteix en fer vore que existeix una part de la ciutadania que el recolça desde el silenci.Gent que vol el progres de la citutat pero que es silencianda per gent ecologista i ganduls de tot tipus.Bona treta senyor sedano.
5.Un dels millors pensadors del nostre poble, el senyor carles mansanet esta possant el millor de ell en la causa que defensa el paratge de la font roja.Estem en bones mans.Cuidado que la carne es debil.
6.El psoe de patricia blanquer i la esquerr unida de paco agullo estan entestats en donar alternatives al hotel de la font roja. Que problema existeix en dir que la millor alternativa al hotel es la conservació del paratge tal i com esta sense cap impacte huma al entorn?
A pesar de tot la derrota de la causa conservacionsta es veu proxima i esta mes que clar que el sedanisme no vol renunciar a aquest tema.
Ens quedem sense font roja.El final esta molt a prop.

dilluns, de juliol 07, 2008

timonet festival


II TIMONET FESTIVAL D’INTOXICACIÓ CULTURAL


Hola!


Ja arriba la segona edició del Timonet Festival, un event que de manera autogestionada i sense rebre cap tipus d’ajuda externa tracta d’aglutinar les diferents variants de la cultura revoltosa de les nostres comarques, evitant així el circuit mercantilista al que comunament es veuen abocades les expressions artístiques.

Amb molt retràs sobre el que ens haguera agradat, arriba per fi el cartell definitiu i enguany ampliem en dies i espais…serà del 5 al 12 de Juliol, a la ciutat d’Alcoi.



DISSABTE 5

Entrada gratuïta


Centre Cultural Ovidi Montllor

C/Vistabella, 8

www.acpv.cat/alcoi


20:00 M’ARMARIA Oh!rgàsmica

Recital de poesia eròtica amb els 5 sentits. -L’Alacantí-

21:00 PELANDRUSKA

Folk de la terra -L’Alcoià-

www.myspace.com/pelandruska


DIUMENGE 6

Entrada gratuïta


Pub Escenari

C/La Concòrdia, 2


20:00 EL MUNTATGE Una cançoneta i a la presó

DR.DROPO + LLUÍS VICENT + CARLES ENGUIX

Blues, soul, pop i cançó d’autor -L’Horta-

http://elmuntatge.blogspot.com/


DIJOUS 10

Entrada gratuïta


Cals Flares

C/Forn del vidre, 10


19:30 IMPERIALISME VS FOLKLORISME Xerrada debat

Peli-sainet “El Fava de Ramonet”(1933)

Orígens del cinema en valencià


DIVENDRES 11


CSO MolinAr

Carretera del Molinar s/n

www.fotolog.com/molinar

Entrada 1 dia 4 €

Entrada 2 dies 6 €


19:30 HUGO MAS TRIO

Jazz i cançó d’autor -L’Alcoià-

http://www.myspace.com/hugmas

20:45 PAU MIQUEL SOLER

Blues de Batoi i cançó d’autor. Component de grups com Arthur Caravan, Jalea Real o Ix! -L’Alcoià-

22:00 SOPAR VEGETARIÀ

22:30 OVIDI TWINS

Electrònica -L’Horta-

http://www.myspace.com/oviditwins

23:45 THE MUERTAS

Hardcorepunk -La Safor-

http://www.myspace.com/themuertas

01:00 NOXIUS

Nu-metal -L’Alcoià-

http://www.myspace.com/xnoxiusx

VETLLADA AMENITZADA PER JORDI CARBONELL

Actor, imitador i adicte al café licor -L’Alcoià-


DISSABTE 12


19:00 BATÀ

Cançó d’autor carregada d’originalitat, emotivitat, expressivitat i senzillesa. -L’Alcoià-

20:00 SAMBOLIKA

Batucada -L’Alcoià-

http://www.myspace.com/sambolika

21:00 REBEL·LIÓ SUD

Ska -La Vall d’Albaida-

http://www.rebeliosud.es.tl/

22:15 SOPAR VEGETARIÀ

22:45 KELESDEN

Punkrock -La Folla de Castalla-

http://www.myspace.com/kelesden

00:00 ALPINIST

Neocrust -Münster, Alemanya-

http://www.myspace.com/alpinistsucks

01:30 ORXATA SOUND SYSTEM

Electrònica tutupà -L’Horta-

http://www.myspace.com/orxata

03:00 DJ pAn-Z

Disco Freestyle -L’Alcoià-

GONDWANA VISUALS

Punxa-videos -L’Alt Penedés-

MESTRE DE CERIMÒNIES “EL INDIO”

Showman -Origen desconegut-



Ja fa quasi un any des de que ens digueren això de “ah, però vosaltres no cobreu?, si avui en dia ningú fa res per la cara!” i entre timonet i timonet duem més d’un any organitzant activitats, servint la beguda i netejant el CSO el MolinAr, sense seguir cobrant ni un duro, ni ganes tampoc. Els pocs diners que es trauen, gràcies als grups que acudeixen i a la gent que desinteressadament aporta la seva feina, sempre han anat destinats a projectes socials o a defendre’ns de la injustícia i les seves peticions monetàries. Els diners extrets de la darrera edició del timonet anaren destinats a radio disturbio, una radio lliure de Oaxaca (Mèxic) per a que poguessin comprar un emissor, així com a finançar els moviments socials i de contrainformació a Alcoi. Aquest any, els diners volem que vagin destinats a comprar un equip de so ( i si sobren diners, que ho dubtem, a altres projectes socials i de lluita), i no estar atorgant diners tots els mesos a l’empresa que ens lloga l’equip, la qual cosa fa que a moltes activitats no es puguen traure diners i ens vejam obligats a estar sempre cobrant entrada.


Vos esperem!

dissabte, de juliol 05, 2008

5 de julio lucha contra Starbucks

La lucha global contra Starbucks


Los motivos de la protesta son el despido de la compañera Mónica, afiliada a la CNT de Sevilla, por su labor reivindicativa en la empresa como delegada sindical y la discriminación sindical hacia los trabajadores en Gran Rapids, Michigan (Estados Unidos). Estamos convencidos de que con la presión sindical internacional, podremos conseguir la readmisión de la trabajadora y poner fin a las prácticas anti-sindicales de las empresas transnacionales.

En Sevilla ya hay confirmada una manifestación que saldrá a las 10 de la mañana desde la puerta Jerez y que recorrerá todos los Starbucks del centro de la ciudad.

En Barcelona también están preparadas varias concentraciones.

A nivel internacional, en Alemania hay confirmadas un total de 25 concentraciones organizadas por el sindicato FAU, adherido a la AIT.

La acción incluso parece ser que va a traspasar continentes ya que compañeros anarco-comunistas de Chile pretenden realizar acciones en dicho país.

Antecedentes de represión en Estados Unidos

No es la primera vez que Starbucks reprime a los trabajadores que se sindican. En Estados Unidos, país de origen de esta multinacional, tiene una largo historial de despido y represión a trabajadores del sindicato revolucionario IWW (Trabajadores Industriales del Mundo). En la actualidad en Grand Rapids, Michigan, los compañeros del Sindicato de Trabajadores de Starbucks están luchando contra la discriminación por motivos de afiliación sindical.

La crisis económica también golpea a Starbucks

Según el diario El País La cadena de cafeterías planea cerrar 600 locales en Estados Unidos y suprimir 12.000 empleos.

La popular cadena estadounidense de cafeterías Starbucks ha anunciado que planea cerrar 600 locales en Estados Unidos, lo que supondrá la eliminación de 12.000 empleos, tanto a tiempo parcial como a tiempo completo. La medida tendrá un impacto considerable en la compañía ya que, aunque Starbucks tiene 16.000 cafeterías en 45 países, la mayor parte de su facturación proviene del mercado estadoundense.

La medida de la franquicia también incluye que no se inaugurarán cien locales que estaba previsto que abrieran sus puertas este año en suelo estadounidense. Respecto a las cafeterías que cerraran sus puertas, la mayoría lo hará en la segunda mitad del 2008 y en la primera de 2009, y serán las hayan cosechado un rendimiento menor de lo esperado. Se da la circunstancia de que el 70% de estas cafeterías estaban en funcionamiento desde principios de 2006.

La cadena viene arrastrando desde meses un deteriodo de su modelo de negocio. La compañía con sede en Seattle (Washington) ya anunció en marzo pasado una estrategia para recuperar clientes y combatir así la creciente competencia y la desaceleración de la economía estadounidense. Sin embargo, los clientes parecen no opinar lo mismo y achacan la crisis de la compañía a la pérdida de calidad del café que sirven y del encanto del que siempre han hecho gala sus establecimientos.



Starbucks, condenada por "robar" las propinas

Según publicó a finales de marzo el diario El Mundo, el Tribunal Superior de San Diego condenó a Starbucks a repartir 68 millones de euros entre sus empleados por robar las propinas. Este caso se remonta a 2004 cuando una dependiente de la cadena la demandó porque ésta le obligaba a compartir las propinas con los responsables de las cafeterías