Centenari enric valor

dijous, d’octubre 27, 2011

Epoca de incerteses


I ja tenim la tardor aci.
Amb els seu cel grisot i aquells nubols amenaçadors.
I viure a aquest mon continua sent tota una aventura perillosa.
Els de la ETA han dit que ja no tornaran a matar i com si fos art de magia ens hi posem contents i ens hi sentim aliviats.Com es cosa complicada aquesta de la ETA i els nacionalistes bascos ho deixen per un altre dia amb mes inspiració.
Ha pasat el mig any fester amb la sensació de que no canvia res a alcoi.Si un alcoià que visquera al extranger tornara al seu poble no sabria dir si continua manant el pp o no.Totes les promeses que van fer desde la esquerra sobre reforçar el paper de la dona al mon de la festa ha quedat en paper mullat.I aixó ho saben molt be els de esquerra unida.
Per ser justos caldria afegir que el tripartit alcoià no te clar res i no te una direcció politica clara.Van improvisant i no sempre els hi surt be.
A la resta del mon la economia esta embogida i amenaça de manera continuada a tothom amb desastres tan poc previsibles com els climatics.A dia de hui es tan dificil saber que pot ocorre amb el euro com saber quant acabara de esclatar el volcà que hi ha a prop de la illa de Hierro a les canaries.
La gent que acusaba de apocaliptics als que ens hi oposaven al tractat de Mastrich i al euro ara es veuen incapaços de demostrar la seva posició.Els sindicats viuen en retirada.Acollonits per les retallades de subvencions i sense saber molt be quin sera el seu paper en el futur.
La indignació apareix al carrer pero no deixa de ser algo anecdotic i provoca poc temor en el poderos capitalisme.Mes avant espere poder tenir alguna opinió mes contundent sobre aquest fenomen del 15-M.
Epoca de incerteses en la que tindrem que triar que volem.
Epoca de solidaritat i complicitats amb la gent que pateix la injusticia.

divendres, d’octubre 14, 2011

Alcoi i cocentaina.Socarrats i caragols.

No habia dit res del programa de canal nou, "el poble del costat", que tractaba amb cert humor la rivalitat entre els pobles de cocentaina i alcoi.Al programa hi ha detalls impagables com la presencia de dos savis, uno de cada poble.Per part d'alcoi el senyor Ricard Banyo i per part dels veins contestans el senyor Albors.De ricard ja sabeu que es dedica a posar a parir a la gent del pp en diversos articles.Cal recordar que es un dels damnificats de la entrada del pp al ajuntament d'alcoi.Ell era un feliç funcionari i va deixar de ser-ho.A part d'aixó es mestre al institut i fa un ratet de historia a radio alcoy.Del senyor albors sabem que va ser la cara visible de ccoo al hospital i que fou tambè regidor a concentaina per esquerra unida.
Tots dos tracten els temes com el orige del cafe licor o les festes amb un cert rigor historic i amb bon humor.
En el reportatge tambè apareixen festers dels dos pobles.A cocentaina apareix la presidenta del col·lectiu fester ( una dona presidenta de festes oh my god!) i per part alcoiana membres de una filà (el senyor morales no tenia ganes de fer el xorra).
Els festers dels dos pobles veuen les diferencies entre les festes dels dos pobles i queden per a fer un "ensaio" per els carrers de cocentaina.
Tambe apareixen alcoianets i socarrats dien la seva opinió a peu de carrer.En aquestos programes son molt ben vistos els abuelets que diuen barbaritats.
Si tinguerem que fer un resum diria que els alcoians no eixim molt ben parats.I sobretot queda la frase expresada per un vei de cocentaina referida a la aficció alcoiana de fardar per coses que no son propies.El home diu:"Els alcoians mengen caragols i roten gambes".Magnific!

dilluns, d’octubre 10, 2011

Consideracions sobre el nou d'octubre 2011


Primera consideració.
Vas a la glorieta i sembla que es el mateix que els darrers anys pero no es el mateix.Amb menys diners el ajuntament i diversos col·lectius han fet la fira.Una fira extranya ja que cada cop hi ha menys venedors de llibres en valencià i les poques llibreries alcoianes ja no van al event.Els venedors de artesania es queixen amargament de com els tracta el ajuntament.En concret veig al venedor de xocolate (el de sueca) que em diu amargament que aquest any li han canviat de lloc.Ell porta mes de deu anys venint a alcoi i li han canviat el seu espai normal.I a mes li posen un competidor en el seu lloc venent tambè xocolate.Bien!!
A la glorieta tambè estan paradetes de diverses associacions i col·lectius que mostren un poquet el que fan.Estan les dones, els familiars de malalts de cancer i fins i tot la bona gent del antic ateneu cultural el panical que ara es diu el ateneu el partidor que estan contents per que despres de tot el mal de cap de les obres dins de prompte podran obrir.Felicitats!
Entre els actes que es fan a la glorieta veig una mostra de balls de ecuador.Els balladors i les balladores mostren vestits de colors i molta alegria.Els nacionalistes pata negra del catalanisme arrufen el nas.
Segona consideració.
En els dies abans de la celebració es fa el homenatge a Josep Albert Mestre Molto i el correllengua arriba al ajuntament.El correllegua era un acte bonico fa anys quan va començar.Ara com Acció cultural no te un xavo el desprecia i nomes el conserva en alguna col·legi on els mestres inflen el cap als xiquets i xiquetes amb el rollo nacionalista.
El homenatge a mestre ompli el teatre principal i es converteix en un exercici exagerat a mes no poder de la figura del politic-professor alcoia que va faltar fa uns mesos.Exagerat Paco valor pero dins del personatge que es i ha estat el senyor valor.Exagerat i teatrero paco molina.I simpatica i xarradora Cristina almeida.
Em sorpren lo major i envellit que esta el senyor sou ai que ens fem majors.
I tot lo dit abans no resta cap punt a la figura de mestre ni el meu respecte i admiració per ell i la seva familia.
Tercera consideració.
El ajuntament que ara es governat per la esquerra volia fer un exercici de diferenciació respecte al anterior gobern del pp i va pensar fer un manifest per a celebrar el nou d'octubre de la mateixa manera que es feia abans.La gent del pp es va desmarcar del circo i va deixar al tripartit soletes a la plaça de dins.
Alli la lectura la va fer el alcoià-japones Hiroshi fuji amb tota aquella humanitat que te aquesta bona persona.
Conclusions.
El ajuntament no te un duro.Pero sempre hi ha prioritats.La setmana de la movilitat no era prioritat.

dijous, d’octubre 06, 2011

Absolució per pablo hasel

Fa uns dies un jutge de la audiencia nacional va procesar al rapero pablo hasel per les lletres de les seves cançons.El senyor jutge considera que aquest fa apologia del terrorisme.En aquest bloc la meva solidaritat per al cantant lleidetà.



diumenge, d’octubre 02, 2011

El debat sobre les bicis a alcoi


He trobat a la pagina de ara multimedia aquest article de Jordi Orts que deuria ser una bona base per començar a debatre sobre la bicicleta a la ciutat d'alcoi.Llastima que el ajuntament de esquerres siga tan poregos amb aquest tema i amb el de la dona a la festa....
Cal recordar que Jorge sedano com alcalde d'alcoi ja va dir que en el "futur" farien un estudi sobre la movilitat a la ciutat.Veient el que ha fet el gobern de frances es dona compte uno que dona igual esquerra i dreta.

Alcoi no és ciutat per a moure's en bicicleta. O això és almenys el que, estic convençut, pensa la immensa majoria de la població. En conseqüència, ens trobem que resulta pràcticament impossible fer servir la bici per a substituir qualsevol altre mitjà de transport, ja siga pel risc de multa en cas de rodar per una vorera o de mort per atropellament en cas d'optar per la calçada.

Sense ser un especialista en la matèria ni tampoc pretendre-ho, a base de viatjar i viatjar te'n adones que si Alcoi no és ciutat per a les dos rodes (sense motor) és per les costeres, sí, però també per comoditat, per inèrcia i per falta d'educació, entre altres coses.

Els exemples són múltiples i variats, no podem pensar que si al centre de Europa els ha donat per anar en bicicleta i deixar en casa el cotxe és només perquè mai han vist el Gurugú.

Amsterdam
La Fundació Vida Sostenible estima que el 75% dels 750.000 habitants de la metròpoli holandesa té una bicicleta (2009) per a rodar per la ciutat i que la meitat de la població la fa servir a diari. Est clar que és una capital completament plana i que els canals dificulten la circulació amb cotxe per bona part de la ciutat, però faríem bé a tindre en compte que a Amsterdam els hiverns són prou més durs que a Alcoi i que plou pràcticament el doble. És a dir, que tots els problemes per als ciclistes no són les pendents, també hi ha factors climàtics que poden salvar-se amb voluntat.

Berlín, Munic o Friburg
A Alemanya l'ús de les bicicletes està totalment interioritzat entre la població, siga quin siga el seu nivell econòmic i social. Berlín, per exemple, compta amb 620 quilòmetres de carril bici, per uns 700 a Munic, la segona ciutat més gran del país. A més, quan no hi ha carril bici és molt habitual trobar senyalitzacions que permeten compartir la calçada a ciclistes i conductors, obligats en aquest cas a respectar a aquells que van a dos rodes.

És important tindre en compte que si Berlín és més o menys plana, Munic no ho és. Potser les costeres no són com les d'Alcoi, però haver-les, les hi ha, i no per això la gent opta pel cotxe. A 50 quilòmetres dels Alps, només amaguen les bicis als hiverns quan els resulta impossible circular -cap problema, per a això tenen el transport públic.

Un cas extrem a Alemanya és el de Friburg, ciutat no molt més gran que Alcoi i avantguarda de l'ecologia a Alemanya. La política en favor de la sostenibilitat, també en termes de mobilitat, es remunta als anys 70. A hores d'ara s'estima que el 27% dels desplaçaments a la ciutat ja es fan en bicicleta, per un 26% en cotxe.

Barcelona
No només a l'estranger hi ha plena consciència d'usar i promoure la bicicleta en comptes del cotxe, per tal de fer de les ciutats espais més humans i habitables. El cas de Barcelona és, amb els seus problemes, el paradigma a seguir a Espanya.

Com Alcoi, la capital catalana es caracteritza pels seus desnivells, que malgrat tot no han evitat la proliferació de les bicicletes. Segons càlculs oficials, es fan uns 90.000 desplaçaments diaris amb aquest mitjà de transport. Barcelona té una xarxa de carrils bici de 200 quilòmetres.

Ací cal tindre en compte a més que la meitat dels desplaçaments es fan gràcies a la xarxa pública d'ús de bicicletes, coneguda com Bicing. Aquesta va ser una aposta decidida per aquest mitjà de transport feta per part de les administracions públiques.

Alcoi
Segurament no siga coherent començar fent un carril bici a carrers com el Camí, Oliver, Isabel la Catòlica o Sant Nicolauet, per citar uns exemples, però és innegable que la immensa majoria de barris alcoians és poden comunicar a peu pla. Sense anar més lluny, el recorregut de la Volta als ponts entre el centre, Santa Rosa i l'Eixample és un bon exemple, al que podem afegir les connexions amb la Zona Nord o el recorregut independent de l'antiga explanació del ferrocarril.

Fet i fet, hi ha grans espais com la mateixa Zona Nord sí que resulten ideals per a la implantació d'una xarxa interna de carrils bici, ja que és un veïnat pràcticament pla i que, no cal oblidar, supera els 20.000 habitants per si mateix.

Baix el meu punt de vista, el principal obstacle a que s'enfronta Alcoi a hores d'ara, respecte a la implantació de la bicicleta com mitjà de transport, no és l'orografia. El principal problema som les persones. Aquelles que tenen a la seua mà promoure l'ús de les bicicletes i, d'alguna forma, aquells que tenim al nostre abast utilitzar-les i no ho fem. O bé perquè no tenim facilitats o bé perquè no ens resulta còmode, o bé perquè no ens ho hem plantejat mai.

En aquest tema, reconec que tenim perdut el present, però em resistisc a admetre que tampoc podem fer res amb el futur. Amb voluntat i, especialment, amb educació, podem fer d'Alcoi una ciutat més sostenible. I fer-ho en bicicleta, malgrat les costeres, pot ser una gran idea.