Edgar, si et fan més fatxa no naixes

Article de german llorca a ara multimedia sobre la campanya de difamació contra verdcel.

Edgar Sánchez Agulló és un d'eixos personatgets que, lamentablement, hem d'aguantar les persones de totes les societats democràtiques. Edgar segurament és un ser humà bellíssim (he d'admetre que no el conec personalment), però pel que ell mateix bossa a través d'una frenètica activitat bloguera i "periodística", només m'ix dir-li allò de: Edgar, si et fan més fatxa no naixes.

Per entrar un poc en matèria diré que Edgar ha sigut membre del CDS (partit al que, sembla, ja no pertany perquè el van expulsar) de Benicarló i ara ho és del Partit per Catalunya. És a dir, d'entrada, algú que pelegrina per les sigles dels partits més marginals (en el sentit pejoratiu) del país, és perquè creu que té alguna cosa a aportar a la societat. Això és una cosa admirable! Però a mi em fa l'efecte que no és només això. Mirant millor la trajectòria d'Edgar, veiem que, fonamentalment, no li agraden els immigrants (què, clar, són els causants de tots els mals de l'univers).

Ara, d'eixida, val a dir també que Edgar, sense dubte, és una persona amb moltes ganes de protagonisme. Potser el que li haurà negat la seua absoluta incapacitat en altres àmbits de la societat i de la vida (ei, què açò no és una acusació com les que ell fa; perquè no especifique cap incapacitat en concret). I com que hi ha qui no dóna per a molt més, en el seu temps lliure es dedica a intoxicar l'opinió pública jugant a ser periodista. És a dir, llançant acusacions i difamacions sense, això sí, parar-se un minut a pensar si pot estar provocant un mal irreparable a la persona o persones sobre les que aboca les seus paraules. Sense anar més lluny, en una de les últimes i glorioses intervencions al seu blog, de la que s'han fet ressò alguns dels mitjans digitals més "liberals" del país, ha afirmat que el grup alcoià VerdCel és PROETARRA i DE L'EXTREMA ESQUERRA MÉS RADICAL.

I jo pregunte: MANDEEEE?

Bé, abans de seguir, cal dir que açò últim només és perquè els faxtes ho tenen claríssim: és la lluita de l'Home de la Veritat contra les societats corruptes. Clar, del que ells pensen que és una societat corrupta (feminista, ecologista i on es permet la llibertat religiosa i sexual i no tanquen la gent en la presó per avortar). I la corrupció és sempre de caire moral; clar, perquè, com no, són catòlics i apostòlics de carnet (ara bé, els fatxes-faxtes de veritat se'n foten en realitat del que puga significar en un sentit profund ser cristià o tindre creences d'inspiració cristiana. Els fatxes-fatxes com Edgar ho solucionen tot confessant-se els "pecaets" un parell de voltes cada cert temps. De comportar-se en el dia a dia -"dar de comer al hambriento y de beber al sediento"- segons els principis humanistes d'inspiració cristiana, ja s'ho passen una mica més pel forro).

Si entreu (millor que no) al seu blog, veureu com deixa respirar eixa socarroneria tan espanyola i tan del "sentido común, coño" i de la broma simple, però sincera, del somriure franc(o) i la opinió oberta (sempre que siga idèntica a la del que la diu). Fixeu-vos si és cachondo: "El Blog de Edgar Sánchez: La vida desde un punto de vista políticamente incorrecto". Jajajajajaja, és que no puc no parar de somriure'm! Quin tio més legal i sincerot! Quin paradigma del diàleg i de la honestedat! Quin joc de paraules més irreverent i sanot! Com no pensar això d'una persona que no té por a parlar? Xe, quina declaració més profunda de principis morals!

I si veieu la fotografia que té al blog, fins i tot, estaríeu temptats de convidar-lo a una canya. Té una cara de bon xic! D'eixes que no ha trencat mai un plat! D'eixes a les que els capellans els agrada furgar per darrere! (què, ben pensat, igual eixe és el problema... Edgar, què et van fer els capellans?). Una d'eixes cares, en definitiva, que no t'extranyaria veure darrere d'una escopeta en una tradicional matança d'institut.

I si encara mireu millor, veureu que té enllaçades les webs de tots els partits d'extrema dreta d'Europa i d'Espanya i està orgullós del que diuen d'ell: "alguien que es capás de desir lo que todo el mundo piensa". Jajajajajajajajaja... què tio més bo i quin argument més ple d'argumentació (valga la redundància)! Màrtir de la redempció i de la VERITAT!

I tot açò és perquè en aquest país de mentida en el que vivim, pot vindre un mindundis qualsevol, és a dir, un Edgar de la vida, i fer l'acusació més cruel, falsa, malintencionada i bròfega que pot haver sense que tinga la més mínima conseqüència. ¡Y aquí pas i allá gloria! i, per si de cas, la culpa de Zapatero. És com un esport NAZIonal. I el problema és que no es pot culpar Edgar de les seues accions (pequè al capdavall de tot, ell només és una titella de l'inframon del feixisme espanyol). És la classe política; bé, potser només d'una part, però massa visible, de la classe política, la que legitima aquestes posicions i actituds ideològiques demencials en un ESTAT DE DRET DEMOCRÀTIC.

Què sí, què sí... i tots tenim dret a opinar (de fet, els faxtes són els que millor ho han comprés després de la Transició -perquè han entés a la perfecció que emmerdar l'opinió pública i deixar-la plena de merda no té conseqüències judicials ni/o polítiques; més enllà de la pudor que queda). I fins i tot Edgar té dret a opinar! Faltaria! Però acusar de terrorisme proetarra algú només pel fet de fer música en valencià o és d'un cinisme que aborrona, o d'una imbecilitat tan extrema que costa de pair. Tot i això, jo, més aïna, m'incline per la segona opció: la primera implicaria, al menys, una certa intel·ligència. La segona, a més de significar que Edgar té un problema greu d'autoestima, indica que no té ni puta idea -PERÒ NI PUTA IDEA- de la gran qualitat humana -EN EL SENTIT MÉS AMPLE POSSIBLE DE L'EXPRESSIÓ- dels membres de VerdCel d'abans i d'ara.

Edgar, no sigues tan amargat i fes-t'ho mirar. Igual encara estàs a temps.

PER CERT: senyors responsables del LEVANTE-EMV i de LAS PROVINCIAS: en el periodisme NO val tot. Jo, humilment, els demanaria que deixaren de publicar els articles d'opinió d'una persona que ni contrasta la informació ni té por de danyar la imatge pública i honor de persones que simplement no li cauen bé.

GERMÁN LLORCA ABAD
EQUIP D'ARA