coses soltes del mon salvatge en el que tenim la sort de viure i alguna amargura oculta
dissabte, de febrer 05, 2011
Ens quedem sense amics.
Si feia algunes setmanes va faltar Rafael Torregrosa aquesta setmana ha faltat Josep Albert Mestre.
Tots dos en algun moment de les seves vides compartiren la casa del partit comunista.Torregrosa va morir a Granada per culpa del seu cor i Mestre va morir despres de una llarga agonia o com diuen els metges "cancer mes quimioterapia mes complicacions de la edat".
No es pot possar en dubte la qualitat humana de tots dos.Gent afable i dialogant buscaben incansablement el acord amb els demes i defensaven emotivament les seves idees.
Son el retrat de la esquerra alcoiana.
Idealista i somiadora durant la joventut i pragmatica durant la maduresa.Recordeu que Mestre ja militava al psoe i que Torregrosa tenia un enorme coneixement de marxisme teoric pero no el practicava, com fan els capellans.
Tant uno com el altre deixen amics i ens hi deixen un poc mes sols.
La vida es mollt puta.
Besadetes als familiars.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada