Aquest blog no va de cine ho jure.Pero fa poc he vist una peli que el any passat va estar en aquell concurs que fan els americans sobre cine que es diu "oscar" i va guanyar algun premi, crec que el de millo pel·licula estrangera.
La peli es diu "an education" i va de una xicona de 16 anys que coneix un home mes major i s'enamora de ell, de la seva vida i de les seves amistats.
La xicona va a una escola privada on treu notes altes i on la encaminen cap a un futur que es el que tenen les dones dels anys 60 del segle passat.A saber, ser mestra de literatura i conseguir casar-se amb un home que la mantinga i que li done uns quants fills.
La noia es rebela contra aquesta realitat i veu amb el seu amant la possibilitat de escapar.Malauradament es troba que el seu amor esta casat i que aquesta relació no anira a cap lloc.Així que torna als estudis buscant la entrada a la universitat de Harvard.
La escena final es genial.
Al menjador de casa estan els seus pares i ella.Entra la mare amb una carta de la universitat en la que es troba la resposta a la sol·licitud de entrada.La xica llig la carta i fuig al seu dormitori.El pare llig la carta i veu que la han admes a la universitat.
La pobre plora al llit perque ja sap que el seu futur esta escrit.
Es tan fotut saber que la nostra vida ja la tenim feta abans de fer-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada