una nova idea, la comarca

El actual alcalde que ja esta algo cremat de no fer res ha decidit treure un conill del seu sombrero:Comarcalitzar.
El desenvolupament de la nostra ciutat depen de determinats acords.Acords presos en reunions llargues que van fent-se mes i mes llargues i absurdes.I mentres tant s'acaba la legislatura, si volen mes els ciutadans que voten.Total acabaran votan com a borreguets el mateix i sense saber ni siquiera perque voten.
Despres esta la oposició que no sap exactament que dir sobre aquesta gran idea.Els del psoe miren a cocentaina amb por, els del bloc creuen que alcoi te algo que vore amb muro i que si es porten be arribara el dia del sorpasso i superaran al psoe i gobernanran a alcoi, pobres nois.
I que dir de paco agulló? Ell va mantenir un d'aquells debats absurds amb el regidor sanus que va servir per desesperar als periodistes i personetes que estavem alli.Vale que els de esquerra unida aposten per la participació i tot aixó, pero la fe que tenen en tot aquest rotllo es nauseabunda.
Del projecte de poligon de la canal no sabem res, del hotel de la font roja tampoc i el famos camp de golf esta dormint esperant la recuperació economica que acompanya a toca crisi economica.
A ibi i a molts pobles els poligons i zones industrials estan buidant-se, els hotelets de la montanya ja no son tan negoci com es podria imaginar, els pensionistes alemanys o britanics ja no venen al nostre pais a morir i comprar terrenets, el euro ens ha igualat molt.
Els empresaris del textil viuen de la permanent subvenció i del pelotaso urbanistic i somnien amb un pais esclavista com la xina, alli ni sindicats ni punyetes.Dins de prompte aci serem com a la xina, temps al temps.
Ningu te ni idea, ni sedano ni el punyetero dimoni de xiquet.

el capità dels bascos

maleit cancer

En els darrers dies he tingut dues topades amb la malaltia del cancer.
La primera fou la mort d'una companya de faena despres de cinc horribles anys que començaren amb un cancer de pit.Aquest fou estirpat en una operació que va compartar una dura terapia de quimioterapia.Mesos despres quant tot semblaba apuntar a una bona recuperació el cancer torna a apareixer en altra part del cos.En aqueta ocasió el fetge.Despres de dues pasades per el quirofan, la biopsia i la estirpació de la part cancerigena, va tocar mes quimio, toma!!
I fa uns mesos el seu ja debil cos comença a empitjorar a lo bestia fins que fa tres dies va tenir la sort de morir en pau.
Per a rematar la festa fa dos dies vaig vore al hospital a un amic que te un cancer al pulmó dret.Ha perdut els cabells, vint kilos i tota la il·lusió de la que presumia fins fa poc.Busca i desitja la mort mentre els metges li van fent la vida imposible.
Fa temps que desconfia dels metges, dels oncolegs, dels psicolegs i de qualsevol fulano que se li apropa venent-li la solució magica.
Estem a principis del segle vint i u i encara quant els metges parlen de cancer sembla que no tenen ni puta idea.No tenen cap compasió amb els malalts, els enfronten amb els familiars que no sempre es pregunten les consequencies de totes les mesures mediques i sobre tot mai pregunten al malalt que vol.
Tambe esta tota aquella quadrilla de lladres i poca vergonyes que aprofiten la ignorancia per fer bitllets, son basura i viuen com a senyorets.
Desitge una mort digna per al meu amic raul i espere que amb el temps aquesta maleida malaltia tinga alguna solució.

la vaga de tuasa

Hi ha dos planos de discussió sobre la vaga de tuasa que tenen un nexe d'unió que es el mal anomenat "enfado" del usuari.
Primer, no esta de mes dir que TUASA es una empresa privatitzada pels socialistes en el final de sanus com alcalde d'alcoi.Cal recordar que aquesta es va produir amb una serie de condicions en la que es estaben les seguents:
Millora dels autobusos, reduint la antiguetat dels cotxes i fent que foren accesibles a persones amb problemes de movilitat.
Tikets electronics i bonos que permeteren trasbordaments.
Comarcalització del servei, una linea que arribara als pobles del comtat, muro i cocentaina, i un altra linea que anara als pobles de la foia de castalla es a dir castalla, ibi, onil.
Tothom suposava que en mans privades la gestió seria mes eficaç i seriosa.
Pero a passat el seguent:
Els autobusos no son accesibles i tenen antiguetats que son un perill evident.Alguns autbusos es evident que han estat funcionant a alacant i es veu en els cartells que ni siquiera han estat retirats.
No hi ha comarcalització del servei i no sembla ser voluntat de la empresa ni dels ajuntaments.
El nombre de usuaris ha baixat escandalosament provocant deficits que son asumits de manera extranya per part del ajuntament d'alcoi.
On estava la esquerra alcoiana i el ecologisme quant privatitzaren el servei?
Tot aço deuria de provocar indignació per part dels usuaris pero ves tu per on l'unic que provoca furia i rabia es una petita vaga feta pels treballadors de tuasa per demanar que els hi faciliten la llista de descansos que tenen anualment.
No cal dir que el famos piquete anti-vaga s'ha possat en marxa, la premsa sedanista ja apreta, els politics de esquerra del nostre poble titubejen i el ecologisme calla.
Davant tota aquesta historia els sindicalistes de tuasa es senten soles i quant parlen davant la premsa ho fan amb por.Quant pujen a conduir els autobusos senten el despreci dels usuaris i alguna amenaça mes o menys clara.
Que lluny estan aquells temps en els que valors com la solidaritat entre els treballadors feia que tots estiguerem en el mateix vaixell i que la desgracia de uns fora la desgracia de tots.
Si.Ho torne a dir la faena es una desgracia.Cal deixar els complexos judeo-cristians.No es gens natural regalar hores de les nostes vides a altres persones a canvi de quatre duros.
salut

paco molina el ofici de ser sindicalista

Fa dies que a la premsa local el nomenament de paco molina com a secretari general de ccoo pv ompli pagines que son gaire be totes de elogi per la trajectoria del sindicalista i per el fet de esser alcoià.
Mes o menys es coneguda la trajectoria de molina en el moviment sindical.Desde finals del vuitanta ha tingut diversos carrecs de responsabilitat a ccoo i ja mai mes a tingut que treballar en el sector productiu.
Mes enlla del cas particular de molina seria interessant que els sindicats analitzaren un mica el fet sindical i com alguns dels seus dirigents acaben essent una mena de funcionaris ben pagats per subvencions gobernamentals.
No cal escandalitzar-se massa.Els sindicats no tenen uns comptes clars i tenen que sobreviure de ajudes dels goberns.Si aquestes ajudes influeixen en les actituts dels sindicats en allo que es diu el conflicte treball-capital s'hauria de vore.
Tornem al cas de ccoo.
Els sindicats tenen una jerarquia clara, en la que es troben organitzacions territorials i federals amb nombrosos alliberats, per sota els delegats i mes avall els afiliats.Tot aquesta historia es mou dins de una gran disciplina, recordeu que aquell que es mou no surt a la foto i es expulsat.
Les relacions entre patronal i sindicats en moltes ocasions son mes que sospitoses, i en algun cas sonat ha fet enbermellir galtes a ccoo.
I per acabar amb molina.
Molina es el exemple de un personatge que sense massa estudis arriba a la cuspide del sindicat.No es habitual.Allo habitual es el perfil de sindicalistes que han passat per universitats de economia i que volen comptabilitzar politiques liberals i politiques mes socials.Fidalgo es un exemple.
Mes prompte, mes tard, els treballadors ja aniran emancipant-se dels sindicats i del treball que es la veritable desgracia del nostre mon, el treball.

Sedano i la guardia civil

La polemica de la setmana ha estat la futura marxa del equip de transit de la guardia civil desde el quartel d'alcoi al quartel de ibi.Com sabreu aquesta decisio ha fet que el alcalde sedano reacciones de fora violenta front al portaveu del psoe alcoià frances.
Bona part de la ciutadania ha vist en aquesta reacció un exemple d'alcoiania, una defensa de allo que es nostre i que no pot marxar del nostre poble.
Be.
Caldria dir que mes enlla de la propaganda que sedano i els seus fan sobre el seu interes en fer politiques comarcals, quant toca determinats temes el alcalde sedano i els seus periodistes afins fan politica de campanar.Politica que no veu mes enlla de la realitat diaria del propi poble.+
Jo no tinc massa clar els criteris que fan que un poble tinga quartel de la guardia civil o comisaria de la policia nacional o policia municipal.
Pero vull entendre que si ibi te un bon quartel de la guardia civil i si ibi no esta massa lluny d'alcoi deuria de donar igual si els membres de la benemeritat estan aci o a 15 minuts d'aci.
Alcoi ha tingut en els darrers anys un augment de efectius de la policia i un cert augment dels efectius de la policia local.No trobe jo que siga necesaria la presencia de la guardia civil a alcoi.
Les baralles del pp de la provincia d'alacant esta al darrere d'aquesta disputa entre els ajuntaments d'alcoi i de ibi, i no hi ha mes a rascar.
Menys propaganda de comarcalització i mes politiques en defensa del territori.

jo sóc un troll?

De tant en tant al meu correu electronic o al blog veig que algun internauta em senyala com a troll.Com debeu saber el troll a grans trets es un personatge que dins de internet es dedica a sabotejar de manera mes o menys inteligent debats, foros de opinió convertint aquestos en espais de discusió amarga.
I encara que es sabut que de trolls hi ha molts sempre existeix la costum de associar al troll a aquest tipus de personatge.
Tambe hi ha a internent el tipic personatge que acusa als demes de ser troll, sol ser una persona que tracta d'aquesta manera de desacreditar a aquells que tenen opinions contraries al que es politicament correcte.
Jo si em mire a mi mateix tota la trajectoria a internet i les meves mes que apasionades opinions sobre aço i sobre allo puc dir que a vegades done la impressió de troll.No tots em estudiat en harvard ni tenim sempre aquella elegancia al opinar.Nomes puc dir a aquelles persones que escrien al meu correu que tracte de ser correcte i de no fer als demes allo que no voldria per a mi.
Defense amb mes o menys valor les idees etiques que pense mes adients en cada moment i pense fer-ho mentre puga.Questió dificil en els moment que vivim de dictadura economica i social.
salut